L'Elefant Trompeta

RICARD ARANDA: ""

trompeta — Thu, 12 Feb 2009 08:10:49 +0100

Il·lustrador polifacètic i amb una gran producció. Un estil molt personal, divertit i adequat a cadascún dels mitjans que se li proposen. Des de les il·lustracions per als més petits, fins als cartells per fetes majors i actes similars, des de logotips fins al Disseny d'un llibre de text complert... Hi ha dos Ricards, el gràfic i l'il·lustrador. Vosaltres amb quin us quedeu? Jo ho tinc molt clar...

Unes respostes molt interessants, completes i intel·ligents, espero que us agradin:

- Com vas començar en el món de la il·lustració?
Hi hauria una primera època amb la que compaginava escola Massana i feina amb estudis professionals de disseny Gràfic,
I la segona quan em vaig establir com autònom, d’aquesta segona ja fa 10 anys. Per treballar directament amb il·lustració, amb editorials i publicitat.

- Què és el que més t’omple de la teva feina?
Quan acabes el projecte, sigui quin sigui, seure'm davant i no
deixar de mira’l.
Per què es una situació molt estranya d’explicar però veure tot aquell espai creat a base de colors textures i formes pugui representar una atmosfera d’una història i a sobre crear sensacions... no sé...

- He vist que fas de tot, il·lustracions per a llibres de text, il·lustració per a llibres infantils, cartells, il·lustració científica... Què és el que més t’agrada? Quina d’aquestes feines resulta més fàcil aconseguir?
Mira no ser què dir-te, de fet totes m’atrauen. Si em tingués de quedar amb una, escolliria els cartells. Potser és el que m’apropa al meu punt de partida: la pintura.

- També he vist que maquetes i fas logotips, quin dels dos móns prefereixes? El “Ricard Gràfic”, o el “Ricard Il·lustrador”?
- De fet el dos, i te’n podria afegir un tercer que és la fotografia. No puc evitar-ho, sóc massa inquiet. Prefereixo la il·lustració, però sense descartar les altres dos
disciplines com a fonts d’inspiració, recursos gràfics m’aporten coses diferents als meus treballs.

- Com fas les teves il·lustracions?
Sempre hi ha aquell punt de reflexió, desprès haver llegit el text.
I una inspiració musical, si pot ser de Tom Waits de fons. Tanco els ulls i intento imaginar-me l’escena amb els personatges amb moviment. Intento captar aquell moment i desprès recrear-lo en dos dimensions…

- Treballar per la Revista Cavall Fort o Tatano, et dóna molt prestigi en el món de la il·lustració en català?
No sé si prestigi, però difusió dins el món editorial sí. Agraeixo molt la confiança que tenen en mi des de la primera col·laboració i per altra banda crec que molts il·lustradors a Catalunya han tingut l’oportunitat d’aparèixer per les seves pàgines, i això és el que més em satisfà, il·lustrar per una revista que per mi és un referent i una aposta tant pels il·lustradors autòctons com pels foranis.

- Quina és l’obra de la que et sents més orgullós?
Un Cartell de la festa Major de Gràcia del 1995, pel que representa i pel que em va representar a mi personalment en la professió. De totes maneres n’hi ha moltes d’altres, és difícil escollir

- Si haguessis de triar un conte popular per a il·lustrar,
quin seria? Perquè?
El Patufet, pel conte i tot el seu contingut, pel nom per la revista
En Patufet (1904-1938). Però sobretot pel personatge, petit. Però que sempre supera les dificultats, per molt complicades que siguin.

- Quin era el teu conte preferit de petit?
Més que un conte, un còmic: “les aventures d’ Espiru i Fantàstic” (més el Marsupilami I’Espip). Encarà no sabia ni llegir i ja estava obsessionat per aquest còmic, de fet, encara n’estic. A més, la primera edició que em caigué a les mans es del any 1968 adaptada per l’Albert Jané. Part d’aquesta influència és culpa d’un tiet de la meva mare que me’ls va regalar al veure el meu interès

- La situació de la literatura infantil al nostre país és...
Lluitadora i persistent i crec que amb tendència a l’obertura, és a dir, d’acceptació de noves formules. Tenint un país com França tant a prop crec que en aquest camp ens aporta moltes solucions i influències

- Un país amb bona literatura infantil és...

És un país obert, tolerant i intel·ligent, però sobretot imaginatiu. La proba l’estic vivint en primera persona amb el meu fill (de 3 anys). Tan la seva mare com jo mateix i evidentment per l’entorn de casa, ell sempre ha tingut un contacte amb el contes i la música i això desperta molt la seva imaginació.
Fa uns dies va aparèixer un article a un diari català que parlava de dues noves editorials a Suècia. Cito textualment: Dues editorials de literatura infantil que destrueixen els estereotips sexuals. Els seus responsables pretenen oferir als nens “models més amplis” és a dir, històries ni roses ni blaves.

Si fossis un personatge de conte, series...
El Patufet

L’espai on treballes com és?
Acollidor i envoltat de llibres, ordinadors, pintures i pinzells, una calaixera molt gran per endreçar els munts de papers que tenim i sobretot amb molta llum natural. Un espai ple de records…

- Per acabar, quins són els teus propers projectes més immediats?
Com a més immediat un llibre de text, però el que més m’entusiasma és el projecte personal de llibres: escrits i il·lustrat per nosaltres mateixos. I dic nosaltres perquè és un projecte que estic fent conjuntament.

MONTSE GINESTA: "Les meves il�lustracions volen ser divertides i una mica rid�cules"

trompeta — Thu, 29 Jan 2009 08:13:05 +0100

Nascuda a la Seva (Barcelona), il·lustradora des de fa 20 anys, i a la vegada escriptora i directora de la revista Tretzevents. Una persona polifacètica que també dissenya vestits per al teatre. El resultat dels seus dibuixos sempre són divertits, frescos i originals.

Tot un personatge que dibuixa la seva pròpia visió del món que vivim a través dels seus personatges. Una entrevista que val la pena llegir:

- He vist que tens forces treballs publicats. Quan fa que t’hi dediques al món de la il·lustració?
Fa vint anys. Encara que sempre he compaginat la il·lustració amb l'escriptura, l’escenografia, el disseny de vestits per a el teatre i la direcció de la revista Tretzevents i d'altres treballs en el món de editorial.

- Com vas començar? Van ser difícils els inicis?
No van ser gens difícils perquè no hi havia gaire competència . Vaig començar a fer dibuixos per a l' Editorial Joventut i també per a la revista Tretzevents.

- Quin dels teus projectes recordes amb més carinyo? Perquè?
En Ziu una col·lecció de quatre llibres de cartró de Publicacion de l'Abadia de Montserrat per a els més petits. Jo mateixa sóc autora del text i dels dibuixos.

- Les teves il·lustracions són originals i divertides. Com definiries tu el teu propi estil?
Volen ser això que tu dius divertides i una mica ridícules.

- Quines tècniques utilitzes? Han canviat des del principi a ara?
Sovint acoloria els dibuixos amb aquarel·la, i encara ho faig així, treballar amb l'ordinador m'avorreix. A vegades també faig collages. El que té per a mi l'aquarel·la és que és una tècnica ràpida i molt suggeridora.

- Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Es publica molt i com a conseqüència d'això hi ha de tot. Llibres originals i llibres molt previsibles.

- Un país amb bona literatura infantil és...
Un país normal...

- Si haguessis de triar un conte clàssic per il·lustrar, quin t’agradaria que fos?
Els textos del contes populars en general són molt sorprenents, hi trobem tota mena de personatges gegants, follets,bruixes, ogres princeses, mags ...És difícil triar-ne un.

- Si fossis un personatge de conte series...
Una gallina

- Quin era el conte que més t’explicaven quan erets petita?
La rateta que escombrava l’escaleta

- El teu il·lustrador preferit és...
N'hi ha molts que m'agraden,per a mi el millor; Saul Steinberg

- Què fa falta per arribar a ser un bon il·lustrador o il·lustradora?
Disciplina i sort.

- Quins són els teus propers projectes?
Un llibre de poemes amb blanc i negre i un projecte que encara s'ha de definir .

MARIONA CABASSA: "Les meves il�lustracions s�n una barreja del que s�c"

trompeta — Thu, 22 Jan 2009 07:58:28 +0100

Fa anys que la Mariona Cabassa es dedica al món de la il·lustració infantil, darrera seu uns 25 títols amb estil propi i personalitats diferents. Una il·lustradora que evoluciona treball rere treball amb la seva obra i que ho fa de manera excel·lent.

Amb professors de la talla de Sesé i Pep Montserrat va estudiar a la Massana, per acabar la seva formació a França i publicar per Kalandraka. Els lectors del Magazine de la Vanguardia també els resulta familiar el seu estil, ja que és l'encarregada d'il·lustrar-lo.

Una entrevista sense cap mena de desperdici, podeu començar:

- Quan erets petita ja se’t donava bé dibuixar?
En tot cas a mi m’agradava moltíssim la “plàstica”. Vaig estar alguns anys anant a una escola d’art per nens i tot el que fos “manualitats” , inclòs el dibuix, m’encantava.

- Parla’ns una mica de la teva trajectòria com a il·lustradora.
Vaig estudiar a l'Escola Massana, amb en Pep Montserrat i en Sesé com a profes.
Em van donar el Premi Extraordinari de l'Escola (n’estic molt orgullosa per que va ser la primera vegada que es donava aquest premi a l’especialitat d’il·lustració).
Després vaig marxar a França i vaig estudiar a les escoles d’art d’Estrasburg I Marsella. Al tornar vaig preparar-me un petit book i vaig publicar els meus primers llibres a Kalandraka. Al cap de poc temps vaig començar a treballar pel Magazine de La Vanguardia. Crec que això va ser una sort per que amb la poca experiència que tenia, el Magazine va ser una “finestra a l’exterior” i molta gent va poder conèixer la meva feina. Des d’aleshores he publicat uns 25 llibres infantils, he fet llibres de text, he treballat en premsa, publicitat…
Haig de dir que encara que he treballat molt, també em considero afortunada per que vaig començar a treballar als 22, 23 anys i fins ara he pogut viure d’aquesta feina que m’encanta!

- De quin dels teus treballs et sents més orgullosa?
Dels “25 cuentos tradicionales españoles” publicat per Aura i Siruela, per que va ser l'inici d’un canvi en la meva feina. Dels “Cuentos del cocinero”, publicat primer per Aura i el Círculo de Lectores i aquest any per Edebé, per que em sembla un llibre diferent en quant a continguts i sobretot per que el vam fer conjuntament amb el meu company (Jorge Zentner). De l´”Adivinancero” publicat per Anaya, un llibre en bitò que per suposat va ser tot un repte per mi. I per últim d’un petit llibre que marca un altre canvi, a nivell formal, en la meva feina “Katiuskas amarillas” publicat aquest any per Bromera.

- El teu estil és molt característic i personal, com t’ho fas per diferenciar-te de la resta d’il·lustradors?
Em sembla que això és una cosa que no es planifica conscientment. O surt o no surt. Les meves il·lustracions són una barreja del que sóc, del que vaig aprendre a les escoles on vaig estudiar i de tota mena d’influències externes. El que sí puc dir és que he treballat moltíssim i això, per mi és important per construir alguna cosa interessant.

- He llegit que vas estudiar a l’escola Massana, hi vas aprendre molt allà?
Molt, i haig de dir que especialment amb el Pep Montserrat a qui admiro com a profe i com a persona. Crec que “connectar” amb els professors que tens és bàsic per que quan estudies el teu interès creixi i absorbeixis el que t’estan volent transmetre.

- L’any 2003 vas rebre un premi per l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya, són molt importants els premis per a un il·lustrador? Et proporcionen més contactes?
És l’únic premi que he rebut i també n’estic molt orgullosa per que era el primer any dels Junceda i me’l van donar pel meu primer àlbum il·lustrat. Aquest premi en concret parla del reconeixement dels col·legues de professió i per suposat que és important. En el meu cas, crec que els “contactes” han vingut per altres vies.

- El món de la il·lustració és un camí difícil, et va resultar complicat fer-t’hi un lloc?
La veritat és que no. Tampoc vull dir que sigui fàcil, per que com deia abans crec que sóc molt treballadora I no he parat per fer-me aquest “lloc”, però crec que també hi ha un factor “sort” molt important.

- Com a il·lustradora quina és la fita més gran que podries aconseguir?
Ja la he aconseguit: Viure (bé) de la feina que faig!!

- Un dels teus darrers treballs, és el de “Les katiusques grogues” publicat per Bromera; en una col·lecció on participen grandíssims il·lustradors. Com et va sorgir aquest projecte?
Em va trucar directament un dels editors, que ja coneixia la meva feina. Ha sigut un plaer treballar amb ells.

- Has fet una versió de l’Illa del Tresor, quin conte clàssic t’agradaria il·lustrar?
Alicia en el país de les meravelles de Lewis Carroll.

- Si fossis un personatge del món de la literatura infantil series...
Em sembla que justament, tots hem estat una mica Alícia quan érem nens, no em faria res tornar-hi de tant en tant. És un personatge que sempre m’ha agradat.

- De petita, el teu conte preferit era...
“Cuentos por teléfono” de Gianni Rodari i “Tatrebill en contes uns” de Miquel Obiols. I amb més il·lustració m’agradava mot “Dónde viven los monstruos” de Maurice Sendak.

- Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Crec que ha anat millorant, en qualitat, en quantitat de publicacions, en el tracte que rebem els autors…però tot I així em sembla que encara queda molt camí per recórrer. Em sembla que en els últims anys ha sorgit un problema nou I greu: en alguns casos els departaments de màrketing tenen més pes que els propis editors.

- Un país amb bona literatura infantil és...
Sense cap dubte: França!!

- Per acabar, els teus propers projectes quins són? Què ens pots avançar?
Estic il·lustrant una versió de “Sandokan” i un àlbum molt divertit que publicarà Castellnou. Una història amb molt humor.
A més, amb la Rebeca Luciani estem organitzant un taller d’il·lustració i aquest és un projecte que em fa molta il·lusió. Tant a ella com a mi ens encanta donar classes i estem posant-hi molta energia per que funcioni.

�SCAR SARD�: "Dotar de vida un full en blanc �s el m�s gratificant de la meva professi�."

trompeta — Thu, 15 Jan 2009 08:04:22 +0100

L'Óscar Sardà és un il·lustrador emergent, autor de la saga El Follet Oriol publicat per Barcanova, com molts il·lustradors vol consolidar-se en aquest món on fa cinc anys que s'hi dedica. Un món a vegades difícil i fins i tot, tancat, però en el que amb insistència i talent t'hi pots fer un lloc.

Cinèfil empedernit, fan d'en Tintín i amb el seu fill Oriol com el seu principal admirador, un il·lustrador amable i que ha regalat a aquest Bloc la seva versió del Trompeta. Des d'aquí, de nou gràcies!

Us deixo amb una entrevista d'allò més interessant amb un il·lustrador que com sempre té moltes coses a dir:

Quants anys fa que et dediques al món de la literatura infantil?
Al voltant d’uns cinc anys, des de la publicació del primer conte del meu personatge el follet Oriol, encara que abans ja havia treballat esporàdicament en projectes dirigits al públic infantil - juvenil.

Com vas decidir-te a fer-ho? Com van ser els teus inicis?
Ja de ben petit vaig mostrar el meu interès pel còmic infantil i juvenil; sobretot pels fascinants personatges creats per l’escola franc-belga que gràcies a publicacions com Cavall Fort , entre d’altres, arribaven al nostre país en lliuraments periòdics. Hergé i l’univers que va idear per al seu personatge més emblemàtic, Tintin, van ser sens dubte determinants per a decidir-me per la il·lustració infantil-juvenil.

Pel que fa referència als meus inicis, vaig començar a dibuixar publicant una sèrie de tires humorístiques que narraven les peripècies d’uns nens de l’antiga Unió Soviètica que duia per títol “La panda Rusa”. Després vaig combinar treballs publicitaris amb la creació de mascotes de divers registre com Tot &Buma per la firma Prenatal.

És complicat dibuixar per a nens?
Jo no diria que sigui especialment complicat. El públic infantil és molt agraït i et permet una gran llibertat artística a l’hora de crear els personatges I l’entorn en que es mouen. El que si que destacaria és l´ especial cura que l’autor ha de mostrar en l’apartat d’aquells temes o actituds que poguessin resultar inoportunes per als nens I que òbviament un sentit comú em fa eludir.

Què ha suposat per tu el Follet Oriol en la teva carrera d’il·lustrador?
La major satisfacció en la meva carrera fins al moment. Més encara si tenim en compte que el personatge està inspirat en el meu fill Oriol. El follet Oriol , el meu “fill predilecte” , és un projecte que m`ajuda a ser més feliç I en el qual tinc dipositades fermes esperances.

Per ser un bon il·lustrador cal...
Primer tenir una dosi de paciència important. Dibuixar molt, ser un bon observador de tot quant ens envolta i per descomptat tenir una mica d’imaginació. També crec que pot ser determinant posseir una mínima disposició natural a dibuixar, i això ho faria extensible a qualsevol manifestació artística.

Com és el teus espai de treball?
Lluminós, espaiós i y “abarrotat” de llibres, còmics y moltes, moltes pel·lícules(el cine és l’altre de les meves grans passions).

Veig que els teus dibuixos sovint estan pintats per ordenador. Què t’agrada més dibuixar o il·lustrar? Quines tècniques utilitzes?
M’agraden totes les fases de la creació gràfica, encara que reconec que és en el dibuix on em sento més còmode. Per a mi dotar de vida un full en blanc és el més gratificant de la meva professió. No obstant això, en la il·lustració per nens, el color és fonamental per a acabar de dotar de volum, textures i llums qualsevol obra.
Quant a la tècnica emprada en els meus primers treballs dibuixava amb llapis de grafit I entintava amb tinta xinesa usant plumilla I pinzell. També he utilitzat pastís, aquarel·les i sanguina. Actualment he incorporat la tècnica digital encara que segueixo fidel al plantat del dibuix amb llapis de grafit.

Com t’inspires a l’hora de crear un personatge?
Primer de tot imagino la seva personalitat; quins traços el definiran com elements diferencials i tanmateix el dotaran de caràcter. A partir d’aquí comença per a mi l’autèntic repte de dibuixar:el full en blanc esperant un primer esbós, que poc a poc s’anirà polint fins aconseguir el personatge desitjat.

El teu il·lustrador preferit és...
Em resulta molt difícil quedar-me amb un sol. Però per tota la seva contribució a la literatura infantil i al “icona” cultural que va crear em quedaria amb Hergé, pare del reporter aventurer Tintin.

On t’agradaria arribar en el món de la il·lustració infantil?
De fet seguir en la línia que duc, consolidant a poc a poc la meva carrera, veient créixer la meva sèrie del follet Oriol i per descomptat, abordant nous reptes editorials.

Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Crec que és bastant òptima, encara que per descomptat millorable. La literatura infantil del nostre país fa ja bastant temps ha de competir amb altres mitjans d’entreteniment que segons el meu parer no tenen gens a veure amb la cultura com són les consoles de videojocs, el bombardeig de sèries televisives tallades pel mateix patró, la pròpia televisió que viu els seus pitjors moments com a ens cultural i lúdic, etc.
Pel que fa als editors, haurien de fer un esforç major per a potenciar als nostres nous valors i així ser mes competitius també a nivell internacional.

Un país amb bona literatura infantil és...
Un país que formarà als seus lectors mes petits i els donarà les eines per gaudir plenament de la lectura quan siguin mes grans, sempre amb una mirada tendre capa a les seves primeres lectures d’infància. Un país en definitiva,capdavanter.

De petit, quin conte t’explicaven? Quin era el teu preferit?
Dels clàssics el que em ve a la memòria, el que sempre m’ha fascinat és el de “els fesols màgics”.

Si fossis un personatge de conte series...
El follet Oriol, per descomptat, entremaliat, aventurer, valent i que sempre pateix una mica per a aconseguir l’èxit en la seva aventura

T’agradaria il·lustrar contes infantils clàssics? Quin voldries que fos el primer? Perquè?
M´encantaria. Potser el que he esmentat abans del fesols màgics del gran Andersen. M’agrada l’escenari on succeeix l’aventura, per sobre dels núvols amb el protagonista escalant les enormes branques de la planta dels fesols, el gegant, en fi, l’aventura en estat pur.

VABAU: "Idear-lo i donar-li forma ens ha portat molt temps i feina per� amb ganes i il�lusi� ho hem pogut fer."

trompeta — Thu, 08 Jan 2009 08:22:19 +0100

L'Elisabet i l'Antoni Baurier són dos germans nascuts a Roda de Ter amb un nou projecte en el món de la literatura infantil molt interessant. L'Antoni es dedica a la producció de cinema i ha il·lustrat portades de llibres i CD's; l'Elisabet es dedica a la publicitat i el marketing i ha escrit contes per adults. Els dos s'han unit en un projecte que rep per nom Vabau, una col·lecció de contes per a nens que tenen com a fil conductor el reciclatge i que van acompanyats d'algun dels seus protagonistes en forma de nino de drap.

El primer títol d'aquesta col·lecció és "Animals fenomenals o perquè els peixos tenen cames", que va unit amb un peix de drap fet amb roba reaprofitada. Un conte que no es pot trobar a grans llibreries, però que sí que podem trobar en canvi a Casa Anita, La peixera o Al·lots El Petit Príncep.

Un projecte divertit, original, sostenible i que té una gràcia especial, quan me'l van donar a conèixer els seus autors em va semblar molt interessant, i per això aquesta entrevista.

Us deixo amb l'Elisabet que us explicarà millor de què va tot això i en què consisteix:

Com sorgeix la idea de formar Vabau?
Jo sempre he escrit, tant contes per adults com infantils, però el tema de cosir em va venir de sobte quan un bon dia en un supermercat em vaig comprar una màquina de cosir d’oferta. Vaig aprendre a utilitzar-la seguint el llibre d’instruccions i el Nadal passat, per casualitat, vaig cosir un nino de drap molt bufó. Em va semblar que aquell personatge fet amb una samarreta vella podria agradar als nens i nenes, però perquè realment es convertís en el seu amic li calia una història. Al cap d’uns dies vaig proposar al meu germà si volia il·lustrar un conte protagonitzat per aquell ninot. Jo l’escriuria i ell faria els dibuixos. Va acceptar i ens vam posar a donar forma al projecte basant-nos en el reaprofitament de materials. Teníem molt clar que el paper dels contes seria reciclat i que per elaborar els personatges utilitzaríem roba vella.

Al principi pensàvem fer-ho només per amics i familiars, però el concepte ens agradava molt i quan més voltes hi donàvem més possibilitats li veiem. Ens vam anar engrescant i el que inicialment era un conte que ens l’havíem d’imprimir nosaltres a casa es va convertir en una col·lecció de contes i diversos personatges relacionats d’una manera o una altra amb l’ecosostenibilitat. De moment hem editat el primer, i ja estem treballant en el següent.

Qui sou i a què us dediqueu habitualment?
Jo sóc redactora publicitària, he treballat en agències de publicitat i també en marketing. Actualment em dedico a aquest món com a freelance i dins de Vabau m’ocupo de la redacció de textos, confecció dels peixos i tasques comercials. El meu germà, l’Antoni, es dedica a la producció de cinema i compagina la feina amb els estudis de disseny gràfic. Ell ha fet les il·lustracions i ha coordinat la producció dels contes. A més, també comptem amb la col·laboració de la Marta de Ana que s’ha ocupat de la maquetació i el disseny i ens ha donat un cop de mà en tot el que ha fet falta.

El conte “Animals Fenomenals o perquè els peixos tenen cames” és la vostra primera publicació, de què va la història?
Explica l’aventura d’uns peixos de riu que surten de l’aigua per anar a viure als boscos. El problema és que un cop fora s’adonen que sense cames ho tenen complicat per tirar endavant. Alguns es fan enrera, però d’altres decideixen quedar-se allà amb l’esperança de que se’n sortiran. I, gràcies a la seva positivitat, al final aconsegueixen unes cames que els permeten fer realitat el seu somni.

Els llibres que proposeu són llibres normals?
Podríem dir que tenen un toc original perquè es presenten junt amb els ninots de drap que els protagonitzen. A més, tan el conte com el ninot estan elaborats seguint els principis del reciclatge.

Un conte amb un ninot de drap fet a mà, com feu els ninots? Són únics i exclusius?
El ninot és un peix amb dues cames. Té una cara divertida, boca somrient i dos botons per ulls. Els cosim manualment a partir de roba vella que arrepleguem d’amics i família. Ara mateix en tenim tanta que gairebé podríem muntar una botiga! Un cop cosits els omplim amb espuma de coixí i ja estan llestos per acompanyar els contes. Com que la roba i els botons sempre canvien no hi ha cap peix igual, vaja que són com les persones: uns de quadres, uns de ratlles, uns més grassonets, els altres amb els ulls més grans…

Entenc que els vostres contes no formen part del projecte d’una gran editorial i per tant, costarà trobar-los en grans llibreries? On es poden trobar?
De moment, la producció és petita i ni que volguéssim podríem anar a grans llibreries. A més es tracta d’un tipus de conte que requereix que el llibreter l’expliqui al client i això només ho aconseguim anant a llibreries on el tracte és més directe. De moment a Barcelona tenim contes a Casa Anita, La Peixera, Al·lots El Petit Príncep i la botiga del Museu d’Història de Catalunya. També som a les llibreries de Roda de Ter, el nostre poble i a La Tralla i Lletra de Vic. Poc a poc, esperem anar entrant a més establiments.

El que preteneu crear són contes per conscienciar als infants perquè aprenguin a fer del seu un futur millor?
La idea és escriure històries que facin passar una bona estona als infants, però que tinguin com a rerafons aspectes relacionats amb l’actual situació del planeta, l’ecosostenibilitat o el reaprofitament de materials, sempre des d’una vessant positiva i optimista. No pretenem ser alliçonadors, però sí suggerir temes que afecten el nostre món per tal que pares i nens puguin reflexionar-hi. A “Animals Fenomenals o per què els peixos tenen cames” per exemple, donem una pinzellada de l’efecte que el canvi climàtic provoca sobre els peixos de riu: com que plou menys, els rius van més buits i els peixos tenen menys espai on viure.

Com us agradaria que el vostre treball fos utilitzat per pares i mestres?
Ens agradaria que l’utilitzessin com a eina per establir converses amb els nens entorn a situacions i actituds que poden millorar el nostre futur i el del món on vivim.

És difícil tirar endavant un projecte com aquest? Què és el que cal per poder-ho fer?
Idear-lo i donar-li forma ens ha portat molt temps i feina però amb ganes i il·lusió ho hem pogut fer. Diguem que no és difícil però requereix dedicació i molta energia. Com que el disseny, la redacció i la confecció dels ninos l’assumim nosaltres, només ens ha calgut buscar impremta i recollir molta roba. Ara el repte és veure si les llibreries i el públic l’accepten i els hi agrada.

On us agradaria arribar en el món de la literatura infantil?
Ens agradaria poder treure els cinc contes que tenim previstos i els seus respectius personatges de drap. Això ja seria tot un èxit! Després la idea és editar nous contes on aquests personatges visquin aventures tots junts.

Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país? Què hi trobeu a faltar?
La veritat és que no tenim prou dades per poder-la analitzar. Però en general pensem que calen llibres infantils que toquin temes més adults. Els nens i nenes són persones petites i no petites persones, cal que els tractem com a tal.

Després d’aquesta primera publicació, quins altres títols us agradaria publicar? Què fareu? De què anirà la següent història?
Estem treballant en un nou conte protagonitzat per una nina molt especial. De moment no en podem avançar masses detalls, però la seva història estarà relacionada amb el reaprofitament del paper. De cara a Sant Jordi tenim previst poder-la treure com a novetat. També estem ultimant els detalls d’un projecte de peixos personalitzats que esperem tenir llest al gener. Si de tant en tant feu una ullada a la nostra web www.vabau.com allà hi anirem penjant tota la informació.

ANNA CLARIANA: "La literatura infantil �s un eina que ajuda als infants a veure el m�n d�una manera diferent"

trompeta — Tue, 30 Dec 2008 07:54:54 +0100

L'Anna Clariana és una il·lustradora magnífica i amb un estil molt peculiar. Adaptada a les noves tecnologies utilitza sovint l'ordinador com a tècnica, i no per això els seus dibuixos són menys autèntics. Va començar amb cartells i posteriorment amb llibres de text, i mica en mica es va fer un lloc per als àlbums il·lustrats i altres contes. 25 anys en una feina que requereix molt esforç, dedicació i constància.

Si la voleu conèixer una mica més, només cal que continueu llegint:

- Quan temps fa que et dediques al món de la il·lustració? Com vas començar?
Ja fa vint-i-cinc anys que m’hi dedico. Quant vaig acaba l’escola vaig estudiar disseny gràfic i des de llavors no he parat.

- És difícil crear-se un nom en aquest món?
És igual que a les altres professions. Com més treballes més possibilitats tens de tirar endavant.

- Com prefereixes dibuixar, amb paper i llapis; o prefereixes l’ordinador?
La veritat és que m’he acostumat molt a l’ordinador. He descobert els avantatges que té aquest mitjà i m’hi he adaptat molt bé.

- De petita ja se’t donava bé dibuixar?
M’agradava i tenia interès pel tema. Tot i que crec que mai no he tingut unes qualitats innates per al dibuix, però tot es pot treballar.

- Què és el que més t’agrada de la teva feina?
El que més m’agrada és que del no res en puguis crear alguna cosa.

- Creus que el món de la il·lustració infantil és un món molt masculinitzat?
No, no ho crec.

- Pel que he vist a la teva web, a part d’il·lustrar contes i llibre infantils; també fas cartells o llibres de text. Com sorgeixen aquestes feines?
La veritat és que en aquest món és més fàcil tenir feina en llibres de text que en àlbum il·lustrat. Arrel dels estudis de disseny gràfic vaig començar treballant en cartells, publicitat,... però un cop vaig tenir un “book” prou competent vaig començar a visitar editorials que em van donar feina de seguida, bàsicament en llibre de text, que és on hi ha més producció.

- L’obra de la que et sents més orgullosa és... Perquè?
Estic molt contenta de l’últim llibre que hem publicat amb el Pep Molist, “El senyor sol i la senyora eriçó” de l’editorial Parcir. Però el meu fill diu que el millor llibre que he dibuixat ha estat “el soldadet de plom”, de Cruïlla. Tot hi que en el fons, el que m’agrada més és “Singlots” d’Oxford University Press.

- Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Crec que actualment s’intenta publicar més llibres autòctons a diferència de fa set o vuit anys, que es traduïa molt. Les col·leccions hi ajuden molt.

- Un país amb bona literatura infantil és...
La literatura infantil és un eina que ajuda als infants a veure el món d’una manera diferent.

- El teu conte preferit de petita era... Perquè?
Era Piccoletto de Renato Rascel. Crec que les il·lustracions d’Ennio di Majo tenen molt a veure en que jo hagi acabat sent il·lustradora.

- Si haguessis d’il·lustrar un clàssic de la literatura infantil, quin t’agradaria que fos?
No ho sé.

- Com és el teu espai de treball?
És un espai molt lluminós que té una vista de Sant Llorenç del Munt i de Terrassa que fa embadalir.

- La màgia del món dels infants es troba...
Dintre de cadascú.

- Si fossis un personatge de la literatura infantil series...
La bruixa dolenta que no sap ser dolenta.

- Les editorials limiten molt la teva tasca professional, o ets tu qui decideix?
Hi ha de tot. És més agraït treballar lliurament peró per exemple en llibre de text t’has de cenyir molt al que et demanen.

- Per acabar, quins són els teus propers projectes professionals més immediats? Se’n pot saber alguna cosa?
Ja ho anirem veient!

MONTSE TOBELLA: "Il�lustrar significa transmetre sensacions o emocions"

trompeta — Thu, 18 Dec 2008 07:31:47 +0100

Il·lustradora de gran prestigi i reconegut nom, la Montse Tobella és una de les il·lustradores catalanes més actives. Ha il·lustrat boniques i magnífiques històries, sempre amb le seu estil i la svea gràcia especial.

La vaig descobrir per primera vegada en el conte "La màgia dels regals", i aquell conte per a mi sí que va ser un autèntic regal... tendre, dolç i amb personatges de contes clàssics, com a mi m'agrada. L'he redescobert ara fa ben poquet amb un conte d'una nova col·lecció de Bromera i m'he adonat de que seria una molt bona entrevistada.

Llegiu, llegiu:

- Quan vas decidir que et volies dedicar a la il·lustració?
De petita, l’ambient que es respirava a casa tant per part de pare com de mare eren d’aires creatius, sempre havia dibuixat. Els 7 anys el meu pare em va animar a vendre una felicitació de Nadal que jo havia fet, ell les va imprimir amb serigrafia, i jo amb molta vergonya les vaig dur a vendre a la papereria del barri. Per sorpresa meva, no només les van acceptar sinó que passades les festes s’havien venut totes; llavors vaig decidir que de gran seria dibuixant. Passats els anys i quan ja era de l’ofici, el meu pare em va comentar que ell era qui les havia comprades totes. Així van ser els meus inicis, complementats més endavant amb estudis a l’escola Massana, a l’escola d’Arts i ofici amb el gravat, i molts anys de practicar el dibuix al natural al cercle de Sant LLuc.

- Què significa per tu la paraula il·lustrar?
Poder transmetre les sensacions o emocions que se’m desperten a partir d’un guió, un conte, una poesia...o bé també fent el camí a l’invers amb projectes propis, on em neixen primer les imatges i amb elles vaig construint l’historia.

- Si no fossis il·lustradora series…
Jardinera.

- Per ser un bon il·lustrador es necessita..
Moltes ganes de dibuixar, ser constant, observar amb molta atenció tot allò que passa tant del món de fora com del que es mou per dins d’un mateix, moltes hores d’aïllament i silenci per poder reflexionar i desenvolupar la creativitat i l’imaginari; més l’habilitat de l’ofici que s’adquireix amb anys de treball.

- Has fet alguna portada per la revista el Tatano, El cavall Fort dels petits. Què significa per un il·lustrador fer una portada per una revista tan important?
Amb l’equip de Cavall Fort i el Tatano, em sento molt a gust treballant, per la llibertat i confiança que ens donen als il·lustradors. Per mi és un plaer col·laborar per ells tant amb les cobertes com amb les històries del personatge de la Neus, creat per en Joaquim Carbó, i amb les que ara hi col·labora també la Maria Sallès.

- Si haguessis de definir el teu estil, diries que és...
No em sento amb un estil propi, varia segons el que el text em suggereix, utilitzant un o un altre llenguatge plàstic, a vegades amb forces detalls com ho requereix els guions de la Neus, d’altres en canvi amb ben pocs elements, donant importància tant el buit com el contingut. També, segons la tècnica utilitzada el resultat pot acabar sent molt diferent, i m’agrada investigar i jugar per veure que passa quan deixes que el material parli per ell mateix, tant si és amb la tinta xinesa, com l’aquarel·la, el gouache, l’acrílic, l’oli, el collage...

- Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Aquí hi ha molts bons autors, tant d’escriptors com il·lustradors, i estaria bé que alguns quants editors posessin més confiança amb nosaltres com ho fan en comprar moltes produccions vingudes de fora.

- Un país amb bona literatura infantil és...
És un país ric amb creativitat i cultura.

- Si haguessis de triar un conte clàssic per il·lustrar, quin t’agradaria que fos?
Potser el Pinotxo, que ja l’ he inclòs en un conte meu: “La màgia dels regals” on a més d’ell també hi surten d’altres personatges clàssics, com els ratolins d’Hamelin, la Princesa del pèsol, el Petit Princep, la Ditona...

- Si fossis un personatge de conte series...
En part m’identifico amb “la noieta dels llumins ”de l’Andersen, per allò de que té molt de fred a les mans, i busca constantment l’escalfor.

- Quin era el conte que més t’explicaven quan eres petita?
Més que un conte amb concret, de petita llegia molt el Tretzevents (llavors anomenat L’Infantil), amb les històries d’en Follet Genis, creades per l’Albert Rué, la petita Alicia de la Mercè Llimona, la colla de la Tirallonga d’en Roba.... o bé del Cavall Fort, amb en Jan i en Trencapins, d’en Peyo, o en Jep i el Fidel d’en Madorell....com també les històries d’en Tintin, o dels vells primerencs Patufets que corrien per casa.

- El teu espai de treball com és?
Bastant espaiós, amb una balconada amb plantes i bona llum. On la música, la radio o bé el silenci m’hi acompanyen.

- El teu il·lustrador preferit és...
Són molts els il·lustradors que m’agraden com dibuixen, dir-ne només un seria una equivocació.

- Quins són els teus propers projectes?
Després d’una temporada molt intensa de feina, ara amb una mica més de calma, i a punt de sortir un conte d’en Rodari: “Ricard l’escultor” (Ed. Bromera), més un llibre per Andbanc d’Andorra; ara estic preparant un conte per Baula, escrit per en Ricardo Alcantara, més un projecta propi, el que no hi puc dedicar-hi masses hores, només entre feina i feina; i també estic amb la preparació d’ una exposició individual per la sala Rovira que es farà pel mes de Maig, i per descomptat la Neus que va sortint cada mes; a part d’això també hi han previstos uns tallers de creativitat dirigits als mestres que els faig junt amb en Ricardo Alcantara (escriptor) i l’Ana Escoda (ballarina).

S�LVIA ORTEGA: "Per fer-se un lloc en el m�n de la il�lustraci� s'ha de tenir molta paci�ncia i no parar de dibuixar i dibuixar i dibuixar."

trompeta — Thu, 11 Dec 2008 08:00:51 +0100

La Sílvia Ortega és una jove il·lustradora i animadora amb molta projecció i molt de talent. Ha treballat per a molts llibres de text d'un munt d'editorials diferents, ha fet coses per Imaginarium; i en el món de l'animació la seva carrera és força extensa.

Una noia que es sent com la Caputxeta i que com a molts grans il·lustradors els fascina el fantàstic món de l'Alícia en el País de les Meravelles. Una artista amb molt de cor que ha col·laborat en el Projecte "Humanitzem els hospitals", fent part dels murals que es poden veure en l'Hospital infantil de la Vall d'Hebron, un projecte d'allò més xulo on m'hi he trobat dos amics.

Una entrevista molt xula que crec que val molt la pena que us llegiu.

- De petita, ja se’t donava bé dibuixar?
La veritat és que m’agradava molt, de petita em passava hores i hores. Al meu pare se li donava bé el dibuix, així que una mica em ve de família

- Com vas començar en el món de la il·lustració?
Doncs gràcies al meu professor d’il·lustració, Ignasi Blanch, que va aconseguir que l’editorial Edebé es decidís a donar la oportunitat als que començàvem a il·lustrar i varem fer uns llibres de text, i des de llavors que no he parat...

- Què és el que més t’agrada d’il·lustrar?
Doncs una mica de tot, però crec que nens i animals s’emporten la palma, jeje

- He vist que has fet varies coses d’animació. Animació i il·lustració estan relacionats o són dos móns completament paral·lels?
Estan relacionats en quant s’ha de tenir una mínima base de dibuix i que t’ha d’agradar molt, però són feines totalment diferents; amb la il·lustració la feina és més creativa, fas els teus ninots. I amb l’animació t’has d’adaptar a l’estil d’un altre, però quan veus que el teu dibuix cobra vida fa molta il·lusió.

- Com et sents més realitzada?
Jeje, és una pregunta que em faig cada dia, la veritat es que no ho se, com sempre dic, tinc el cor dividit entre l’animació i la il·lustració

- De moment, has il·lustrat per a llibres de text de diferents editorials. T’agradaria il·lustrar contes i àlbums il·lustrats?
I tant! Però és difícil. Normalment les editorials confien aquest tipus de llibre als mateixos il·lustradors, i després la competència és dura amb tot el que arriba de fora. Els únics llibres d’aquest tipus que he fet han sigut per Imaginarium, i són llibrets amb il·lustracions de cançons, no es podria dir que és àlbum il·lustrat, encara que els he fet amb tota llibertat de tècnica i estil i estic molt contenta del resultat...

- És molt difícil fer-se un lloc en el món de la il·lustració infantil?
No és difícil si ets constant i sobretot insistent, s’ha de tenir molta paciència i no parar de dibuixar i dibuixar i dibuixar.

- Has passat per l’escola Joso. Hi vas aprendre molt?
Doncs vaig anar per fer un curset d’animació tradicional. Recordo el primer dia de classe que ens van fer animar el Bugs Bunny, i vaig tornar flipada a casa, llavors vaig saber que això era lo que volia fer , i sí , vaig aprendre molt, de fet va ser acabar el curs i començar a treballar a un estudi d’animació i ja porto 11 anys a l’ofici!

- On vols arribar com a il·lustradora?
M’agradaria fer àlbums il·lustrats. I també fer projectes propis, que per cert, en tinc un esperant a tenir una mica de temps per acabar-lo i moure’l per editorials. És un conte molt divertit.

- Quin il·lustrador admires?
Uf, tinc molts! Hi ha tants d’il·lustradors que m’agraden que el que faig és anar sovint a l’Abacus a veure novetats i fer compres... d’aquí a res ja no podré entrar a casa de la quantitat de llibres que hi ha.

- Quin conte clàssic t’agradaria il·lustrar? Perquè?
L’Alícia. De petita em vaig enganxar a la pel·lícula que va fer Disney i després de llegir el llibre em va agradar molt més. M’encanten aquests móns sense sentit i personatges tant estrambòtics...

- Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Crec que és bastant bona, encara que als editors els hi falta apostar per llibres fets amb il·lustradors i escriptors d’aquí, com fan per exemple en França o Alemanya, en comptes de comprar tant llibre estranger assegurant-se l’èxit de vendes...

- Un país amb bona literatura infantil és...
Un país amb nens que gaudeixen de la infantesa i grans que recuperen la seva.

- Si fossis un personatge de conte series...
La caputxeta

- Quin era el conte que t’explicaven de petita? Qui te l’explicava?
La meva família és andalusa, i cada nit li demanava a ma mare que m’expliqués el conte del “Garbancito” i quan acabava jo li deia: “ Otra vez! Otra vez!”

VALENT� GUBIANAS: "Un pa�s amb bona literatura infantil �s un pa�s que s�estima i vol cr�ixer."

trompeta — Thu, 27 Nov 2008 08:16:35 +0100

Il·lustrador des de 1995, en Valentí Gubianas es caracteritza pel seu estil dolç, divertit, original, tendre... De Navàs i amb uns pares que tenien una merceria, d’aquelles de tota la vida, de betes, fils, botons i llaços. Llaços com el de la Rateta que escombrava l’escaleta, que probablement en la seva versió anava a la merceria dels seus pares a comprar el seu bonic llacet de color rosa.

Amb en Valentí hi ha dues coses que ens uneixen: la fascinació pels Reis Mags i el conte de la Rateta escoltat a la veu de les nostres mares. Però per sobre de tot, un il·lustrador amb contes i llibres per a infants que té la capacitat de transmetre amb un dibuix el que molts no saben expressar en paraules...

- Quan erets petit, ja destacaves per dibuixar bé?
M’agradava molt dibuixar i juntament amb fer cabanes i jugar a futbol era el que més m’agradava, però no destacava especialment en el dibuix. Recordo que m’agradava molt quan em deixaven improvisar el dibuix, Odiava, m’avorria molt haver de copiar. A casa hi ha molt bons dibuixants.

- Quan vas decidir que volies ser il·lustrador?
Quan estava a l’Escola Massana hi havia una assignatura que es deia il·lustració i jo vaig veure que per allà em podia espavilar. Un mestre em va animar a treballar-m’ho. Vaig deixar els estudis per provar sort a les editorials sense tenir clar si me’n sortiria i ni tan sols si era la meva vocació.

- Et va resultar difícil fer-te un lloc en aquest món?
A mi em costa cada dia. Al principi venien les feines molt lentament, a mesura que passa el temps han vingut encàrrecs mes regularment , mes interessants i més variats. Hi ha molta diferència d’ara vist al principi.

- Quants anys fa que t’hi dediques i com va començar tot?
Vaig fer-me un book, segons m’havien indicat en una xerrada a l’APiC i el vaig anar passejant a les editorials. A l’Editorial Junior hi havia l’Elena O’Callaghan d’editora i es va arriscar a que jo il·lustrés el meu primer llibre. Això va ser l’any 1995. A partir de llavors he treballat regularment en això.

- Com és el teu lloc de treball?
Treballo a la Rectoria del Mojal que és un poblet de 20 cases al costat de Navàs al Bages, que és on visc. Davant meu hi ha camps i arbres. Estic contentíssim del lloc on treballo. M’ha marcat molt treballar en aquest espai.

- Com t’inspires per a fer els teus dibuixos?
Doncs llegeixo el text, m’amaro de la historia i el fons que explica i miro d’anar més enllà del text, sempre tenint present el sentit que li volia donar l’autor a la història. Llavors, si cal, busco documentació i començo a fer molts esbossos de totes mides. Finalment treballo el dibuix a la mida que haurà d’anar.

- Sempre utilitzes la mateixa tècnica plàstica per a les teves il·lustracions?
Va per èpoques. He anat passant d’una tècnica a l’altra. Vaig començar utilitzant tinta xinesa i aquarel·la, després anil·lina , més tard guaix i ara treballo amb acrílic. També, segons l’encàrrec puc fer servir l’oli o l’ordinador. Però on em trobo mes còmode es amb el llapis i els pinzells.

- He vist que tens llibres per a nens més grandets i altres més estil conte, per a quin públic t’agrada més dibuixar?
No m’ho plantejo, però veient els encàrrecs que em venen, sembla que em trobo còmode amb primers lectors. Tot i que constantment rebo encàrrecs d’originals per adults.

- Has fet un conte dels Reis Mags, va resultar màgic i divertit donar una imatge concreta a tantes com en tenen aquests tres personatges al cap dels nens?
He viscut la festa dels reis molt a fons tota la vida. Tan a casa meva, com a la botiga dels meus pares com al poble, a Navàs, que es una festa molt especial. Per tant va ser com crear uns personatges que ja coneixia molt i em permetien molta màgia i llibertat.

- Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
No ho sé gaire. Amb el temps he vist que no n’encertava ni una i prefereixo que opinin els experts en el tema que n’hi ha de boníssims, alguns molt amics meus.

- Un país amb bona literatura infantil és...
Un país que s’estima i vol créixer.

- Si fossis un personatge de conte series...
Ostres no ho sé, no m’ho he plantejat mai!!! Ho pensaré.

- Quin era el conte que més t’explicaven quan erets petit? Qui ho feia?
La meva mare m’explicava “La rateta que escombrava l’escaleta”. Sempre duia un llacet que l’havia comprat a la botiga dels meus pares. Però també recordo com els meus avis em narraven en forma, quasi de conte, fragments dels Pastorets de l’Ametlla de Merola. Uns Pastorets centenaris però, per mi encara ara, màgics.

- Si poguessis decidir il·lustrar un clàssic de la literatura infantil seria... perquè?
La Caputxeta. Per mi es un personatge molt simple però que dona moltes possibilitats.

- T’agradaria escriure el text de les teves pròpies il·lustracions?
Ho vaig intentar fins que em vaig adonar que hi havia gent que en sabia molt de fer això i tenia por de fer molt el ridícul. No descarto tornar-ho a provar, però com moltes coses de la vida cal formació, constància i saber-ne.

- Quins són els teus propers projectes a nivell professional? Se’n pot saber alguna cosa?
Estic fent uns llibres de text, preparant un parell d’exposicions, tinc diversos originals per a particulars i el disseny de les carrosses dels reis de l’Hospitalet de Llobregat.

Les imatges són de les carrosses de la cavalcada del 2007, són precioses... màgiques.

De nou gràcies per un Trompeta fascinant!

GUSTI: "Trabajar con mi hijo es como trabajar con un gran maestro aunque �l no lo sepa"

trompeta — Thu, 20 Nov 2008 07:56:09 +0100

En Gusti és un il·lustrador com hi ha pocs, d'estil característic, únic i especial... Té una qualitat que pocs la tenen: o t'encanta o no t'agrada gens, però a ningú deixa indiferent. REcordo que el primer conte que en vaig vceure d'ell va ser "Medio Elefante". A la meva parella li va semblar genial, però a mi em va costar d'encaixar que aquell estil pogués ser per nens. Finalment, m'hi he fet fan incondicional. Primer de tot perquè cada nou conte o prjecte seu és completament diferent a l'anterior, perquè les seves imatges transmeten vida, personalitat i tendresa. En definitiva, perquè és bo.

Nascut a Argentina i afincat a Barcelona des de l'any 1986, es considera català i argentí, i la seva trajectòria professional és molt extensa i variada. A través d'aquestes preguntes descobrirem una mica més d'en Gusti il·lustrador i d'en Gusti persona. Us animeu a llegir-les amb mi?

- De petit ja se’t donava bé dibuixar?
Parece ser que si. Que siempre me gustaba dibujar.

- Quan vas decidir dedicar-te professionalment al món de la il·lustració?
Cuando tenia 18 años me salve de hacer la mili por los pelos y allí me tuve que buscar la vida. Comencé en un estudio de dibujos animados.

- Què és el que més t’agrada de la teva feina?
Lo que más me gusta es cuando te salen los dibujos o las ilustraciones.

- El teu estil és molt característic, ¿què creus que et fa diferent a la resta d’il·lustradors?
Lo del estilo en mi caso es muy curioso. Si que hay un patrón pero siempre estoy haciendo cosas diferentes.
No sé pero no me puedo repetir demasiado, eso debe ser por venir de la Argentina en donde tuve que hacer de todo para vivir.

- No només dibuixes, sinó que crees personatges, animals i contes a partir de diferents materials. Com vas descobrir aquesta tècnica?
Lo de los materiales me vino por que había escrito un cuento que se llama Medio elefante, y tenía un ordenador nuevo en una casa donde me había mudado y había que arreglar.

Así que un día vi mi tablero lleno de martillos clavos destornilladores, etc. y ahí se me ocurrió la idea de hacerlo con piezas o materiales, me venía al pelo por lo de las mitades.

- Prefereixes dibuixar o crear amb cartons, pinces, llaunes... els teus personatges?
Prefiero dibujarlos o últimamente pintar directamente.

- Què és el que t’uneix a les aus rapinyaires?
Uy me unen muchas cosas. Primero las admiro. Luego me siento muy afortunado de haberlas podido conocer de primera mano y de alguna forma volar con ellas
Y luego las águilas han hecho que cambie mi vida para mejor. Lo siguen haciendo.

- En el conte de “El nen gris” vas comptar amb la inestimable ajuda del teu fill, com és treballar a quatre mans amb un nen? Veuen el món molt diferent a com ho fan els adults?
Es muy divertido, y es como trabajar con un gran maestro aunque él no lo sepa, su espontaneidad, su esencia es lo que yo busco, el no miedo a la hora de enfrentarme al dibujo y todo eso un niño te lo enseña.

- T’agradaria que el teu fill seguís els teus passos i fos il·lustrador?
La verdad, no lo se .pero si una cosa estoy seguro es que le encanta dibujar.

- Vas néixer a Argentina, va ser dur deixar el teu país, les teves arrels?
Al principio fue duro, luego como todo te acostumbras.

- Has viscut a París, Madrid i Barcelona. Amb quina ciutat et quedes?
Todas me gustan, pero está claro que Barcelona es la ciudad donde por ahora me quedo.

- 20 anys a Barcelona, ¿et sents mig català?
La verdad es que me siento catalán. Y también argentino.

- Va haver una època en la que vas rebre molts premis, com et vas sentir al fer-ho?
La época de los premios ya pasó, fue todo un poco acelerado para mi, tantos premios porque yo no me lo creía, ahora estoy más preparado a recibir un premio si viene que antes.

- Et va costar molt obrir-te camí en el món de la il·lustració i de la literatura infantil?
Bueno como todo de a poquito te vas presentando en las editoriales, vas a Boloña…
En fin hasta que un día estas metido en el mundo de los libros.

- Expliquem un conte típic del teu país.
"Habían una vez dos hermanos que eran hijos del sol, un día este le regalo a uno de los hermanos unos rayos de sol para que los ponga en la tierra para cultivar, el otro hermano se puso celoso y le tendió una trampa y se que do con los rayos del sol,
Pero al finalizar el día se arrepintió y le devolvió los rayos al hermano, éste decidió no contar nada de lo sucedido, pero el dios sol los vio y los castigo a uno por haber sido tan malo lo convirtió en piedra para siempre y al otro lo convirtió en piedra pero un día, cuatro ángeles lo liberarían y dejaría de ser piedra."
Es una leyenda mapuche lo curioso del caso es que donde se cuenta esta leyenda hay unos dibujos como rupestres de cóndores pintados en las piedras y allí hace unos 6 o 7 años se liberaron cuatro cóndores justo en aquel lugar. Los 4 ángeles que liberarían al hermano. Cosas que pasan por mi tierra.

- De petit quin era el teu conte preferit? Qui te l’explicava?
Me gustaba Robin Hood, Sandokan o leía tebeos, no recuerdo que me contaran cuentos antes de dormir.

- Has fet la Bella Dorment, quin altre conte clàssic t’agradaria il·lustrar?
De hecho no soy muy amante de los clásicos para dibujar
Quizás, Moby Dick. O la isla del tesoro.

- Si fossis un personatge del món de la literatura infantil series...
Tomás el de la caja de zapatos

- Quina és la situació actual de la literatura infantil a Catalunya?
Pues no lo sé.

- Un país amb bona literatura infantil és…
Un país con buena literatura infantil.

- En una de les teves darreres publicacions has treballat amb un text de Jorge Bucay, què es sent al treballar per un àlbum il·lustrat d’un escriptor de tant prestigi que mai abans havia publicat un conte amb aquest format?
Pues la verdad es que casi no nos vimos hablamos un poquito del proyecto y nada mas .el cuento me encantó ojala podamos hacer mas cuentos juntos .nos vimos para la presentación del libro y fue una linda experiencia contárselo a lo niños mientras el hablaba yo dibujaba.

- De quin dels teus llibres et sents més orgullós?
La verdad que lo más importante al fin de cuentas es si te lo pasas bien, con esos me siento orgulloso; con otros que he sufrido o me he comido mucho la cabeza, no tanto.

- Quins són els teus propers projectes?
Pues ahora estoy liadísimo con la cabalgata de los reyes magos, haciendo carteles .carrozas y trajes. Muy divertido todo.
Luego tengo que ilustrar “El chamán de la tribu” 2º parte, luego tengo unos libros con Daniel Goldin sobre un niño rey y un cuentito que escribí sobre mi hijo que se llama “Mi mejor hermanito”, a ver si alguien lo edita. Y luego preparando con un fotógrafo un proyecto sobre fauna ibérica y empezaremos con el lince con dibujos in situ en Sierra Morena. También un cuento sobre un águila y una liebre de María Menéndez Ponte y no sé, ya veremos. Hay previsto un viaje a marruecos a dibujar un cuaderno de viajes sobre el leopardo de la nieves
Pero todo son proyectos ya veremos cual de ellos se lleva a cabo.