L'Elefant Trompeta

“Vet aquí la història d’una nena molt i molt bonica que va viure amb set simpàtics nans.” Com tots sabeu aquesta és la història de la Blancaneus.
La Blancaneus és un conte de fades Europeu, probablement alemany, fet conegut gràcies a la versió que en van fer els Germans Grimm. Però abans d’aquesta versió n’hi ha d’altres que contenen detalls força diferents del conte tal i com el coneixem avui en dia; conte que ens ha arribat a molts per la versió que en va fer Walt Disney.

El “Pentamerone” de Basile, fou el primer en recollir la història d’una preciosa nena de nom Lisa que amb 7 anys es va clavar una pua de pinta al cabell i va ser dipositada en un sarcòfag de cristall. Tot i semblar morta, la bonica Lisa va continuar creixent i creixent i fent-se més i més bonica. Una parenta de la noia, gelosa de la seva espectacular bellesa vol acabar amb la seva vida definitivament. L’arrenca del sarcòfag estirant-la dels cabells i Lisa es desperta.  Aquesta versió és italiana, i la que els germans Grimm van recuperar 200 anys després era Alemanya, amb les variacions que això comportava. De fet foren els famosos germans els que li donarem el nom amb el que la coneixem avui dia a aquesta bonica noia: Blancaneus.

Hi ha qui diu que la història és una fàbula de l’Edat Mitjana, altres més agosarats creuen que aquesta història té els seus orígens a l’Àsia.

La història dels germans Grimm, però, tenia forces detalls macabres que molts traductors i adaptadors posteriors van decidir ometre.
Com que el caçador que porta a Blancaneus al bosc per matar-la li havia d’arrencar el cor per portar-li a la malvada reina madrastra i així que aquesta se’l mengés. El cor que li entrega és el d’una pobra vaca que es troba pel bosc.
El que li ofereix la madrastra disfressada no és pas una poma com tots tenim en ment; sinó una pinta per tal de que es pentini, però la Blancaneus que la descobreix, decideix no acceptar l’oferiment. Tot i que al final la reina malvada la pentina a la força i la noia cau dormida al terra. Quan els nans la troben, creient que està morta, a un d’ells li cau una llàgrima sobre la ferida que li fa la pinta i el verí desapareix. Blancaneus es desperta.
Posteriorment, la madrastra li porta la famosa poma, escena que tots coneixem de la història.
Després de que la Blancaneus despertí pel petó del seu estimat príncep enamorat i es casi amb ell, torna a aparèixer la malvada reina que intenta de nou matar a la Blancaneus, el príncep aconsegueix impedir-ho i finalment la mata. Fruit de l’amor de la Blancaneus i el príncep en nasqué una bonica nena a la que li posaren el nom de Blancaneus.

Altres versions li designen un final molt més dur i terrible a la dolenta reina madrastra. Diuen que li van posar dues sabates de ferro roent als peus i la van obligar a ballar fins a la mort.

Com en la majoria de contes i llegendes populars, hi ha altres versions sobre aquesta història.

D’aquest conte també hi ha una versió catalana, la nostra Blancaneus particular rep el nom de Tarongeta i ara us explicaré perquè.
"Vet aquí una vegada una reina molt i molt bonica, la més bonica del món. Un dia va veure una taronja, li va semblar tan bonic el seu color que es va guardar la pell com un tresor. Un dia la pell va caure al damunt la neu i aleshores va desitjar tenir una filla tan bonica com la taronja i amb una pell tan blanca com la neu. D’aquí en nasqué la Tarongeta.
La mare ben aviat li va començar a tenir enveja ja que era més bonica que ella, la va enviar matar al bosc per dos servents, però com no s’hi van veure amb cor. En comptes de portar-li el cor de la Tarongeta en una safata li van portar el d’un bé.
Espantada la Tarongeta es va enfilar en un arbre on un ocell li indicà el camí cap a una casa de fusta. Una casa on en comptes de set nans, hi vivien tretze gegants. Els va fer de criada fins que un dia la reina en el seu castell es tornà a mirar al mirall, que li tornà a contestar que la més bonica de totes era la seva Tarongeta.
Enrabiada i disfressada de bruixa es va encaminar a la casa dels gegants on li va donar a la Tarongeta un bonic anell d’acer que la va deixar adormida per sempre.
Els gegants la portaren en una cova, on un príncep la trobà i es queda encisat. Tant que se la va emportar al seu castell. Passaren els mesos i la Tarongeta continuava adormida. Però un bon dia el príncep va haver de marxar a la guerra i va deixar al càrrec de la Tarongeta una serventa força cobdiciosa que li robà l’anell a la Tarongeta que es despertà.
Ella i el príncep es van casar i en el seu casament van convidar tots els reis i reines de la contrada. Fins i tot la mare de la Tarongeta. En adonar-se que era allà, la gent va decidir que calia fer justícia i van decidir cremar a la malvada reina."
 
En la versió albanesa recollida pel Johann Georg Von Hahn amb el títol “Riechische und albanesische Märchen. Gesammelt, übersetzt und erläutert” (1864), els nans són ni més ni menys que 40 dracs amb els que viu la Blancaneus. El somni de la princesa el causa un anell, igual que en la versió catalana.
Algunes històries diuen que quan la reina es demana qui és la més bonica del regne, ho fa davant el sol o la lluna, en comptes del famós mirall que tots coneixem.
Altres que els nans eren ni més ni menys que lladregots.

S’han escrit moltes altres històries a posteriori sobre el mateix conte, potser una de les més famoses la pel·lícula de Disney, entranyable pels seus simpàtics nans.
A mi m’agradava el “mudito” i a vosaltres?

Il·lustracions
Són moltes les il·lustracions que s’han fet d’aquest famós personatge. Algunes d’elles són les de l’any 1806 fetes per Franz Juttner.

L’any 1867 Theodor Hosemann en va fer aquesta versió, on apareix la famosa escena del sarcòfag de cristall.

Alexander Zick 1886 en fa aquestes il·lustracions.

Algunes imatges que semblen força antigues, són probablement de la versió albanesa de la història, jua que hi apareix el dibuix de l’anell.

Una altra imatge d’una Blancaneus una mica més nostrada és la feta per la Pilarín Bayes, tot i que a mi a questa Blancaneus, no em sembla gaire Blancaneus ja que no té el cabell negre i la cara pell blanca com la neu.

Una il·lustració Búlgara dels set petits i simpàtics personatges és aquesta. És força original i curiosa.

 
Una il·lustració realista i amb molts detalls d’aquesta història és la que us presento a continuació.

Però sens dubte, al menys en el meu cas, la imatge que tenim molts de nosaltres a la ment quan pensem en la bonica Blancaneus és aquesta:

Ja sabeu, no us en refieu d’una bonica poma de color vermell que potser està podrida per dins...