L'Elefant Trompeta

Il·lustrador polifacètic i amb una gran producció. Un estil molt personal, divertit i adequat a cadascún dels mitjans que se li proposen. Des de les il·lustracions per als més petits, fins als cartells per fetes majors i actes similars, des de logotips fins al Disseny d'un llibre de text complert... Hi ha dos Ricards, el gràfic i l'il·lustrador. Vosaltres amb quin us quedeu? Jo ho tinc molt clar...

Unes respostes molt interessants, completes i intel·ligents, espero que us agradin:

 - Com vas començar en el món de la il·lustració?
Hi hauria una primera època amb la que compaginava escola Massana i feina amb estudis professionals de disseny Gràfic,
I la segona quan  em vaig establir com autònom, d’aquesta segona ja fa 10 anys. Per treballar directament amb il·lustració, amb editorials i publicitat.

- Què és el que més t’omple de la teva feina?
Quan acabes el projecte, sigui quin sigui, seure'm davant i no
deixar de mira’l.
Per què es una situació molt estranya d’explicar però veure tot aquell espai creat a base de colors textures i formes pugui representar una atmosfera d’una història i a sobre crear sensacions... no sé...

- He vist que fas de tot, il·lustracions per a llibres de text, il·lustració per a llibres infantils, cartells, il·lustració científica... Què és el que més t’agrada? Quina d’aquestes feines resulta més fàcil aconseguir?
Mira no ser què dir-te, de fet totes m’atrauen. Si em tingués de quedar amb una, escolliria els cartells. Potser és el que m’apropa al meu punt de partida: la pintura.

- També he vist que maquetes i fas logotips, quin dels dos móns prefereixes? El “Ricard Gràfic”, o el “Ricard Il·lustrador”?
- De fet el dos, i te’n podria afegir un tercer que és la fotografia. No puc evitar-ho, sóc massa inquiet. Prefereixo la il·lustració, però sense descartar les altres dos
disciplines com a fonts d’inspiració, recursos gràfics m’aporten coses diferents als meus treballs.

- Com fas les teves il·lustracions?
Sempre hi ha aquell punt de reflexió, desprès haver llegit el text.
I una inspiració musical, si pot ser de Tom Waits de fons. Tanco els ulls i intento imaginar-me l’escena amb els personatges amb moviment. Intento captar aquell moment i desprès recrear-lo en dos dimensions…

- Treballar per la Revista Cavall Fort o Tatano, et dóna molt prestigi en el món de la il·lustració en català?
No sé si prestigi, però difusió dins el món editorial sí. Agraeixo molt la confiança que tenen en mi des de la primera col·laboració i per altra banda crec que molts il·lustradors a Catalunya han tingut l’oportunitat d’aparèixer per les seves pàgines, i això és el que més em satisfà, il·lustrar per una revista que per mi és un referent i una aposta tant pels il·lustradors autòctons com pels foranis.

- Quina és l’obra de la que et sents més orgullós?
Un Cartell de la festa Major de Gràcia del 1995, pel que representa i pel que em va representar a mi personalment en la professió. De totes maneres n’hi ha moltes d’altres, és difícil escollir

- Si haguessis de triar un conte popular per a il·lustrar,
quin seria? Perquè?
El Patufet, pel conte i tot el seu contingut, pel nom per la revista
En Patufet (1904-1938). Però sobretot pel personatge, petit. Però que sempre supera les dificultats, per molt complicades que siguin.

- Quin era el teu conte preferit de petit?
Més que un conte, un còmic: “les aventures d’ Espiru i Fantàstic” (més el Marsupilami I’Espip). Encarà no sabia ni llegir i ja estava obsessionat per aquest còmic, de fet, encara n’estic. A més, la primera edició que em caigué a les mans es del any 1968 adaptada per l’Albert Jané. Part d’aquesta influència és culpa d’un tiet de la meva mare que me’ls va regalar al veure el meu interès

- La situació de la literatura infantil al nostre país és...
Lluitadora i persistent i crec que amb tendència a l’obertura, és a dir, d’acceptació de noves formules. Tenint un país com França tant a prop crec que en aquest camp ens aporta moltes solucions i influències

- Un país amb bona literatura infantil és...

És un país obert, tolerant i intel·ligent, però sobretot imaginatiu. La proba l’estic vivint en primera persona amb el meu fill (de 3 anys). Tan la seva mare com jo mateix i evidentment per l’entorn de casa, ell sempre ha tingut un contacte amb el contes i la música i això desperta molt la seva imaginació.
Fa uns dies va aparèixer un article a un diari català que parlava de dues noves editorials a Suècia. Cito textualment: Dues editorials de literatura infantil que destrueixen els estereotips sexuals. Els seus responsables pretenen oferir als nens “models més amplis” és a dir, històries ni roses ni blaves.

Si fossis un personatge de conte, series...
El Patufet

L’espai on treballes com és?
Acollidor i envoltat de llibres, ordinadors, pintures i pinzells, una calaixera molt gran per endreçar els munts de papers que tenim i sobretot amb molta llum natural. Un espai ple de records…

- Per acabar, quins són els teus propers projectes més immediats?
Com a més immediat un llibre de text, però el que més m’entusiasma és el projecte personal de llibres: escrits i il·lustrat per nosaltres mateixos. I dic nosaltres perquè és un projecte que estic fent conjuntament.

Nascuda a la Seva (Barcelona), il·lustradora des de fa 20 anys, i a la vegada escriptora i directora de la revista Tretzevents. Una persona polifacètica que també dissenya vestits per al teatre. El resultat dels seus dibuixos sempre són divertits, frescos i originals.

Tot un personatge que dibuixa la seva pròpia visió del món que vivim a través dels seus personatges. Una entrevista que val la pena llegir:

- He vist que tens forces treballs publicats. Quan fa que t’hi dediques al món de la il·lustració?
Fa vint anys. Encara que  sempre he compaginat  la il·lustració amb l'escriptura, l’escenografia, el disseny de vestits per a el teatre i la direcció de la revista Tretzevents i d'altres treballs en el món de editorial.

- Com vas començar? Van ser difícils els inicis?
No van ser gens difícils perquè no hi havia gaire competència . Vaig començar a fer dibuixos per a l' Editorial Joventut i també per a la revista Tretzevents.

- Quin dels teus projectes recordes amb més carinyo? Perquè?
En Ziu una col·lecció de quatre llibres de cartró de Publicacion de l'Abadia de Montserrat per a els més petits. Jo mateixa sóc autora del text i dels dibuixos.

- Les teves il·lustracions són originals i divertides. Com definiries tu el teu propi estil?
Volen ser això que tu dius divertides i una mica ridícules.

- Quines tècniques utilitzes? Han canviat des del principi a ara?
Sovint acoloria els dibuixos amb aquarel·la, i encara ho faig així, treballar amb l'ordinador m'avorreix. A vegades també faig collages. El que té per a mi l'aquarel·la és que és una tècnica ràpida i molt suggeridora.

- Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Es publica molt i com a conseqüència d'això hi ha de tot. Llibres originals i llibres molt previsibles.

- Un país amb bona literatura infantil és...
Un país normal...

- Si haguessis de triar un conte clàssic per il·lustrar, quin t’agradaria que fos?
Els textos del contes  populars en general són molt  sorprenents, hi trobem tota mena de personatges gegants, follets,bruixes, ogres princeses, mags ...És difícil triar-ne un.

- Si fossis un personatge de conte series...
Una gallina

- Quin era el conte que més t’explicaven quan erets petita?
La rateta que escombrava l’escaleta

- El teu il·lustrador preferit és...
N'hi ha molts que m'agraden,per a mi el millor; Saul Steinberg

- Què fa falta per arribar a ser un bon il·lustrador o il·lustradora?
Disciplina i sort.

- Quins són els teus propers projectes?
Un llibre de poemes amb blanc i negre i un projecte que encara s'ha de definir .

Fa anys que la Mariona Cabassa es dedica al món de la il·lustració infantil, darrera seu uns 25 títols amb estil propi i personalitats diferents. Una il·lustradora que evoluciona treball rere treball amb la seva obra i que ho fa de manera excel·lent.

Amb professors de la talla de Sesé i Pep Montserrat va estudiar a la Massana, per acabar la seva formació a França i publicar per Kalandraka. Els lectors del Magazine de la Vanguardia també els resulta familiar el seu estil, ja que és l'encarregada d'il·lustrar-lo.

Una entrevista sense cap mena de desperdici, podeu començar:

- Quan erets petita ja se’t donava bé dibuixar?
En tot cas a mi m’agradava moltíssim la “plàstica”. Vaig estar alguns anys anant a una escola d’art per nens i tot el que fos “manualitats” , inclòs el dibuix, m’encantava.

- Parla’ns una mica de la teva trajectòria com a il·lustradora.
Vaig estudiar a l'Escola Massana, amb en Pep Montserrat i en Sesé com a profes.
Em van donar el Premi Extraordinari de l'Escola (n’estic molt orgullosa per que va ser la primera vegada que es donava aquest premi a l’especialitat d’il·lustració).
Després vaig marxar a França i vaig estudiar a les escoles d’art d’Estrasburg I Marsella. Al tornar vaig preparar-me un petit book i vaig publicar els meus primers llibres a Kalandraka. Al cap de poc temps vaig començar a treballar pel Magazine de La Vanguardia. Crec que això va ser una sort per que amb la poca experiència que tenia, el Magazine va ser una “finestra a l’exterior” i molta gent va poder conèixer la meva feina. Des d’aleshores he publicat uns 25 llibres infantils, he fet llibres de text, he treballat en premsa, publicitat…
Haig de dir que encara que he treballat molt, també em considero afortunada per que vaig començar a treballar als 22, 23 anys i fins ara he pogut viure d’aquesta feina que m’encanta!

- De quin dels teus treballs et sents més orgullosa?
Dels “25 cuentos tradicionales españoles” publicat per Aura i Siruela, per que va ser l'inici d’un canvi en la meva feina. Dels “Cuentos del cocinero”, publicat primer per Aura i el Círculo de Lectores i aquest any per Edebé, per que em sembla un llibre diferent en quant a continguts i sobretot per que el vam fer conjuntament amb el meu company (Jorge Zentner). De l´”Adivinancero” publicat per Anaya, un llibre en bitò que per suposat va ser tot un repte per mi. I per últim d’un petit llibre que marca un altre canvi, a nivell formal, en la meva feina “Katiuskas amarillas” publicat aquest any per Bromera.

- El teu estil és molt característic i personal, com t’ho fas per diferenciar-te de la resta d’il·lustradors?
Em sembla que això és una cosa que no es planifica conscientment. O surt o no surt. Les meves il·lustracions són una barreja del que sóc, del que vaig aprendre a les escoles on vaig estudiar i de tota mena d’influències externes. El que sí puc dir és que he treballat moltíssim i això, per mi és important per construir alguna cosa interessant.

- He llegit que vas estudiar a l’escola Massana, hi vas aprendre molt allà?
Molt, i haig de dir que especialment amb el Pep Montserrat a qui admiro com a profe i com a persona. Crec que “connectar” amb els professors que tens és bàsic per que quan estudies el teu interès creixi i absorbeixis el que t’estan volent transmetre.

- L’any 2003 vas rebre un premi per l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya, són molt importants els premis per a un il·lustrador? Et proporcionen més contactes?
És l’únic premi que he rebut i també n’estic molt orgullosa per que era el primer any dels Junceda i me’l van donar pel meu primer àlbum il·lustrat. Aquest premi en concret parla del reconeixement dels col·legues de professió i per suposat que és important. En el meu cas, crec que els “contactes” han vingut per altres vies.

- El món de la il·lustració és un camí difícil, et va resultar complicat fer-t’hi un lloc?
La veritat és que no. Tampoc vull dir que sigui fàcil, per que com deia abans crec que sóc molt treballadora I no he parat per fer-me aquest “lloc”, però crec que també hi ha un factor “sort” molt important.

- Com a il·lustradora quina és la fita més gran que podries aconseguir?
Ja la he aconseguit: Viure (bé) de la feina que faig!!

 - Un dels teus darrers treballs, és el de “Les katiusques grogues” publicat per Bromera; en una col·lecció on participen grandíssims il·lustradors. Com et va sorgir aquest projecte?
Em va trucar directament un dels editors, que ja coneixia la meva feina. Ha sigut un plaer treballar amb ells.

- Has fet una versió de l’Illa del Tresor, quin conte clàssic t’agradaria il·lustrar?
Alicia en el país de les meravelles de Lewis Carroll.

- Si fossis un personatge del món de la literatura infantil series...
Em sembla que justament, tots hem estat una mica Alícia quan érem nens, no em faria res tornar-hi de tant en tant. És un personatge que sempre m’ha agradat.

- De petita, el teu conte preferit era...
“Cuentos por teléfono” de Gianni Rodari i “Tatrebill en contes uns”  de Miquel Obiols. I amb més il·lustració m’agradava mot “Dónde viven los monstruos” de Maurice Sendak.

- Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Crec que ha anat millorant, en qualitat, en quantitat de publicacions, en el tracte que rebem els autors…però tot I així em sembla que encara queda molt camí per recórrer. Em sembla que en els últims anys ha sorgit un problema nou I greu: en alguns casos els departaments de màrketing tenen més pes que els propis editors.

- Un país amb bona literatura infantil és...
Sense cap dubte: França!!

- Per acabar, els teus propers projectes quins són? Què ens pots avançar?
Estic il·lustrant una versió de “Sandokan” i un àlbum molt divertit que publicarà Castellnou. Una història amb molt humor.
A més, amb la Rebeca Luciani estem organitzant un taller d’il·lustració i aquest és un projecte que em fa molta il·lusió. Tant a ella com a mi ens encanta donar classes i estem posant-hi molta energia per que funcioni.

L'Óscar Sardà és un il·lustrador emergent, autor de la saga El Follet Oriol publicat per Barcanova, com molts il·lustradors vol consolidar-se en aquest món on fa cinc anys que s'hi dedica. Un món a vegades difícil i fins i tot, tancat, però en el que amb insistència i talent t'hi pots fer un lloc.

Cinèfil empedernit, fan d'en Tintín i amb el seu fill Oriol com el seu principal admirador, un il·lustrador amable i que ha regalat a aquest Bloc la seva versió del Trompeta. Des d'aquí, de nou gràcies!

Us deixo amb una entrevista d'allò més interessant amb un il·lustrador que com sempre té moltes coses a dir:

Quants anys fa que et dediques al món de la literatura infantil?
Al voltant d’uns cinc anys, des de la publicació del primer conte del meu personatge el follet Oriol, encara que abans ja havia treballat esporàdicament en projectes dirigits al públic infantil - juvenil.

Com vas decidir-te a fer-ho? Com van ser els teus inicis?
Ja de ben petit vaig mostrar el meu interès pel còmic infantil i juvenil; sobretot pels fascinants personatges creats per l’escola franc-belga que gràcies a publicacions com Cavall Fort , entre d’altres, arribaven al nostre país en lliuraments periòdics. Hergé i l’univers que va idear per al seu personatge més emblemàtic, Tintin, van ser sens dubte determinants per a decidir-me per la il·lustració infantil-juvenil.

Pel que fa referència als meus inicis, vaig començar a dibuixar publicant una sèrie de tires humorístiques que narraven les peripècies d’uns nens de l’antiga Unió Soviètica que duia per títol “La panda Rusa”. Després vaig combinar treballs publicitaris amb la creació de mascotes de divers registre com Tot &Buma per la firma Prenatal.

És complicat dibuixar per a nens?
Jo no diria que sigui especialment complicat. El públic infantil és molt agraït i et permet una gran llibertat artística a l’hora de crear els personatges I l’entorn en que es mouen. El que si que destacaria és l´ especial cura que l’autor ha de mostrar en l’apartat d’aquells temes o actituds que poguessin resultar inoportunes per als nens I que òbviament un sentit comú em fa eludir.

 Què ha suposat per tu el Follet Oriol en la teva carrera d’il·lustrador?
La major satisfacció en la meva carrera fins al moment. Més encara si tenim en compte que el personatge està inspirat en el meu fill Oriol. El follet Oriol , el meu “fill predilecte” , és un projecte que m`ajuda a ser més feliç  I en el qual tinc dipositades fermes esperances.

Per ser un bon il·lustrador cal...
Primer tenir una dosi de paciència important. Dibuixar molt, ser un bon observador de tot quant ens envolta i per descomptat tenir una mica d’imaginació. També crec que pot ser determinant posseir una mínima disposició natural a dibuixar, i això ho faria extensible a qualsevol manifestació artística.

Com és el teus espai de treball?
Lluminós, espaiós i y “abarrotat” de llibres, còmics y moltes, moltes pel·lícules(el cine és l’altre de les meves grans passions).

Veig que els teus dibuixos sovint estan pintats per ordenador. Què t’agrada més dibuixar o il·lustrar? Quines tècniques utilitzes?
M’agraden totes les fases de la creació gràfica, encara que reconec que és en el dibuix on em sento més còmode. Per a mi dotar de vida un full en blanc és el més gratificant de la meva professió. No obstant això, en la il·lustració per nens, el color és fonamental per a acabar de dotar de volum, textures i llums qualsevol obra.
Quant a la tècnica emprada en els meus primers treballs dibuixava amb llapis de grafit I entintava amb tinta xinesa usant plumilla I pinzell. També he utilitzat pastís, aquarel·les i sanguina. Actualment he incorporat la tècnica digital  encara que segueixo fidel al plantat del dibuix amb llapis de grafit.

Com t’inspires a l’hora de crear un personatge?
Primer de tot imagino la seva personalitat; quins traços el definiran com elements diferencials i tanmateix el dotaran de caràcter. A partir d’aquí comença per a mi l’autèntic repte de dibuixar:el full en blanc esperant un primer esbós, que poc a poc s’anirà polint fins aconseguir el personatge desitjat.
 
El teu il·lustrador preferit és...
Em resulta molt difícil quedar-me amb un sol. Però per tota la seva contribució a la literatura infantil i al “icona” cultural que va crear em quedaria amb Hergé, pare del reporter aventurer  Tintin.

On t’agradaria arribar en el món de la il·lustració infantil?
De fet seguir en la línia que duc, consolidant a poc a poc la meva carrera, veient créixer la meva sèrie del follet Oriol i per descomptat, abordant nous reptes editorials.

Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Crec que és bastant òptima, encara que per descomptat millorable. La literatura infantil del nostre país fa ja bastant temps ha de competir amb altres mitjans d’entreteniment que  segons el meu parer no tenen gens a veure amb la cultura com són les consoles de videojocs, el bombardeig de sèries televisives tallades pel mateix patró, la pròpia televisió que viu els seus pitjors moments com a ens cultural i lúdic, etc.
Pel que fa als editors, haurien de fer un esforç major per a potenciar als nostres nous valors i així ser mes competitius també a nivell internacional.

Un país amb bona literatura infantil és...
Un país que formarà als seus lectors mes petits i els donarà les eines per gaudir plenament de la lectura quan siguin mes grans, sempre amb una mirada tendre capa a les seves primeres lectures d’infància. Un país en definitiva,capdavanter.

De petit, quin conte t’explicaven? Quin era el teu preferit?
Dels clàssics el que em ve a la memòria, el que sempre m’ha fascinat és el de “els fesols màgics”.

Si fossis un personatge de conte series...
El follet Oriol, per descomptat, entremaliat, aventurer, valent i que sempre pateix una mica per a aconseguir l’èxit en la seva aventura

T’agradaria il·lustrar contes infantils clàssics? Quin voldries que fos el primer? Perquè?
M´encantaria. Potser el que he esmentat abans del fesols màgics del gran Andersen. M’agrada l’escenari on succeeix l’aventura, per sobre dels núvols amb el protagonista escalant les enormes branques de la planta dels fesols, el gegant, en fi, l’aventura en estat pur.

L'Elisabet i l'Antoni Baurier són dos germans nascuts a Roda de Ter amb un nou projecte en el món de la literatura infantil molt interessant. L'Antoni es dedica a la producció de cinema i ha il·lustrat portades de llibres i CD's; l'Elisabet es dedica a la publicitat i el marketing i ha escrit contes per adults. Els dos s'han unit en un projecte que rep per nom Vabau, una col·lecció de contes per a nens que tenen com a fil conductor el reciclatge i que van acompanyats d'algun dels seus protagonistes en forma de nino de drap.

El primer títol d'aquesta col·lecció és "Animals fenomenals o perquè els peixos tenen cames", que va unit amb un peix de drap fet amb roba reaprofitada. Un conte que no es pot trobar a grans llibreries, però que sí que podem trobar en canvi a Casa Anita, La peixera o Al·lots El Petit Príncep.

Un projecte divertit, original, sostenible i que té una gràcia especial, quan me'l van donar a conèixer els seus autors em va semblar molt interessant, i per això aquesta entrevista.

Us deixo amb l'Elisabet que us explicarà millor de què va tot això i en què consisteix:

Com sorgeix la idea de formar Vabau?
Jo sempre he escrit, tant contes per adults com infantils, però el tema de cosir em va venir de sobte quan un bon dia en un supermercat em vaig comprar una màquina de cosir d’oferta. Vaig aprendre a utilitzar-la seguint el llibre d’instruccions i el Nadal passat, per casualitat, vaig cosir un nino de drap molt bufó. Em va semblar que aquell personatge fet amb una samarreta vella podria agradar als nens i nenes, però perquè realment es convertís en el seu amic li calia una història. Al cap d’uns dies vaig proposar al meu germà si volia il·lustrar un conte protagonitzat per aquell ninot. Jo l’escriuria i ell faria els dibuixos. Va acceptar i ens vam posar a donar forma al projecte basant-nos en el reaprofitament de materials. Teníem molt clar que el paper dels contes seria reciclat i que per elaborar els personatges utilitzaríem roba vella.

Al principi pensàvem fer-ho només per amics i familiars, però el concepte ens agradava molt i quan més voltes hi donàvem més possibilitats li veiem. Ens vam anar engrescant i el que inicialment era un conte que ens l’havíem d’imprimir nosaltres a casa es va convertir en una col·lecció de contes i diversos personatges relacionats d’una manera o una altra amb l’ecosostenibilitat. De moment hem editat el primer, i ja estem treballant en el següent.

Qui sou i a què us dediqueu habitualment?
Jo sóc redactora publicitària, he treballat en agències de publicitat i també en marketing. Actualment em dedico a aquest món com a freelance i dins de Vabau m’ocupo de la redacció de textos, confecció dels peixos i tasques comercials. El meu germà, l’Antoni,  es dedica a la producció de cinema i compagina la feina amb els estudis de disseny gràfic. Ell ha fet les il·lustracions i ha coordinat la producció dels contes. A més, també comptem amb la col·laboració de la Marta de Ana que s’ha ocupat de la maquetació i el disseny i ens ha donat un cop de mà en tot el que ha fet falta.

El conte “Animals Fenomenals o perquè els peixos tenen cames” és la vostra primera publicació, de què va la història?
Explica l’aventura d’uns peixos de riu que surten de l’aigua per anar a viure als boscos. El problema és que un cop fora s’adonen que sense cames ho tenen complicat per tirar endavant. Alguns es fan enrera, però d’altres decideixen quedar-se allà amb l’esperança de que se’n sortiran. I, gràcies a la seva positivitat, al final aconsegueixen unes cames que els permeten fer realitat el seu somni.

Els llibres que proposeu són llibres normals?
Podríem dir que tenen un toc original perquè es presenten junt amb els ninots de drap que els protagonitzen. A més, tan el conte com el ninot estan elaborats seguint els principis del reciclatge.

Un conte amb un ninot de drap fet a mà, com feu els ninots? Són únics i exclusius?
El ninot és un peix amb dues cames. Té una cara divertida, boca somrient i dos botons per ulls. Els cosim manualment a partir de roba vella que arrepleguem d’amics i família. Ara mateix en tenim tanta que gairebé podríem muntar una botiga! Un cop cosits els omplim amb espuma de coixí i ja estan llestos per acompanyar els contes. Com que la roba i els botons sempre canvien no hi ha cap peix igual, vaja que són com les persones: uns de quadres, uns de ratlles, uns més grassonets, els altres amb els ulls més grans…

Entenc que els vostres contes no formen part del projecte d’una gran editorial i per tant, costarà trobar-los en grans llibreries? On es poden trobar?
De moment, la producció és petita i ni que volguéssim podríem anar a grans llibreries. A més es tracta d’un tipus de conte que requereix que el llibreter l’expliqui al client i això només ho aconseguim anant a llibreries on el tracte és més directe. De moment a Barcelona tenim contes a Casa Anita, La Peixera, Al·lots El Petit Príncep i la botiga del Museu d’Història de Catalunya. També som a les llibreries de Roda de Ter, el nostre poble i a La Tralla i Lletra de Vic. Poc a poc, esperem anar entrant a més establiments.

El que preteneu crear són contes per conscienciar als infants perquè aprenguin a fer del seu un futur millor?
La idea és escriure històries que facin passar una bona estona als infants, però que tinguin com a rerafons aspectes relacionats amb l’actual situació del planeta, l’ecosostenibilitat o el reaprofitament de materials, sempre des d’una vessant positiva i optimista. No pretenem ser alliçonadors, però sí suggerir temes que afecten el nostre món per tal que pares i nens puguin reflexionar-hi. A “Animals Fenomenals o per què els peixos tenen cames” per exemple, donem una pinzellada de l’efecte que el canvi climàtic provoca sobre els peixos de riu: com que plou menys, els rius van més buits i els peixos tenen menys espai on viure.

Com us agradaria que el vostre treball fos utilitzat per pares i mestres?
Ens agradaria que l’utilitzessin com a eina per establir converses amb els nens entorn a situacions i actituds que poden millorar el nostre futur i el del món on vivim.

És difícil tirar endavant un projecte com aquest? Què és el que cal per poder-ho fer?
Idear-lo i donar-li forma ens ha portat molt temps i feina però amb ganes i il·lusió ho hem pogut fer. Diguem que no és difícil però requereix dedicació i molta energia. Com que el disseny, la redacció i la confecció dels ninos l’assumim nosaltres, només ens ha calgut buscar impremta i recollir molta roba. Ara el repte és veure si les llibreries i el públic l’accepten i els hi agrada.

On us agradaria arribar en el món de la literatura infantil?
Ens agradaria poder treure els cinc contes que tenim previstos i els seus respectius personatges de drap. Això ja seria tot un èxit! Després la idea és editar nous contes on aquests personatges visquin aventures tots junts.

Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país? Què hi trobeu a faltar?
La veritat és que no tenim prou dades per poder-la analitzar. Però en general pensem que calen llibres infantils que toquin temes més adults. Els nens i nenes són persones petites i no petites persones, cal que els tractem com a tal.

Després d’aquesta primera publicació, quins altres títols us agradaria publicar? Què fareu? De què anirà la següent història?
Estem treballant en un nou conte protagonitzat per una nina molt especial. De moment no en podem avançar masses detalls, però la seva història estarà relacionada amb el reaprofitament del paper. De cara a Sant Jordi tenim previst poder-la treure com a novetat. També estem ultimant els detalls d’un projecte de peixos personalitzats que esperem tenir llest al gener. Si de tant en tant feu una ullada a la nostra web www.vabau.com allà hi anirem penjant tota la informació.

L'Anna Clariana és una il·lustradora magnífica i amb un estil molt peculiar. Adaptada a les noves tecnologies utilitza sovint l'ordinador com a tècnica, i no per això els seus dibuixos són menys autèntics. Va començar amb cartells i posteriorment amb llibres de text, i mica en mica es va fer un lloc per als àlbums il·lustrats i altres contes. 25 anys en una feina que requereix molt esforç, dedicació i constància.

 Si la voleu conèixer una mica més, només cal que continueu llegint:

- Quan temps fa que et dediques al món de la il·lustració? Com vas començar?
Ja fa vint-i-cinc anys que m’hi dedico. Quant vaig acaba l’escola vaig estudiar disseny gràfic i des de llavors no he parat.

- És difícil crear-se un nom en aquest món?
És igual que a les altres professions. Com més treballes més possibilitats tens de tirar endavant.

- Com prefereixes dibuixar, amb paper i llapis; o prefereixes l’ordinador?
La veritat és que m’he acostumat molt a l’ordinador. He descobert els avantatges que té aquest mitjà i m’hi he adaptat molt bé.

- De petita ja se’t donava bé dibuixar?
M’agradava i tenia interès pel tema. Tot i que crec que mai no he tingut unes qualitats innates per al dibuix, però tot es pot treballar.

- Què és el que més t’agrada de la teva feina?
El que més m’agrada és que del no res en puguis crear alguna cosa.

- Creus que el món de la il·lustració infantil és un món molt masculinitzat?
No, no ho crec.

- Pel que he vist a la teva web, a part d’il·lustrar contes i llibre infantils; també fas cartells o llibres de text. Com sorgeixen aquestes feines?
La veritat és que en aquest món és més fàcil tenir feina en llibres de text que en àlbum il·lustrat. Arrel dels estudis de disseny gràfic vaig començar treballant en cartells, publicitat,... però un cop vaig tenir un “book” prou competent vaig començar a visitar editorials que em van donar feina de seguida, bàsicament en llibre de text, que és on hi ha més producció.

- L’obra de la que et sents més orgullosa és... Perquè?
Estic molt contenta de l’últim llibre que hem publicat amb el Pep Molist, “El senyor sol i la senyora eriçó” de l’editorial Parcir. Però el meu fill diu que el millor llibre que he dibuixat ha estat “el soldadet de plom”, de Cruïlla. Tot hi que en el fons, el que m’agrada més és “Singlots” d’Oxford University Press.

- Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Crec que actualment s’intenta publicar més llibres autòctons a diferència de fa set o vuit anys, que es traduïa molt. Les col·leccions hi ajuden molt.

- Un país amb bona literatura infantil és...
La literatura infantil és un eina que ajuda als infants a veure el món d’una manera diferent.

- El teu conte preferit de petita era... Perquè?
 Era Piccoletto de Renato Rascel. Crec que les il·lustracions d’Ennio di  Majo tenen molt a veure en que jo hagi acabat sent il·lustradora.

- Si haguessis d’il·lustrar un clàssic de la literatura infantil, quin t’agradaria que fos?
No ho sé.

- Com és el teu espai de treball?
És un espai molt lluminós que té una vista de Sant Llorenç del Munt i de Terrassa que fa embadalir.

- La màgia del món dels infants es troba...
Dintre de cadascú.

- Si fossis un personatge de la literatura infantil series...
La bruixa dolenta que no sap ser dolenta.

- Les editorials limiten molt la teva tasca professional, o ets tu qui decideix?
 Hi ha de tot. És més agraït treballar lliurament peró per exemple en llibre de text t’has de cenyir molt al que et demanen.

- Per acabar, quins són els teus propers projectes professionals més immediats? Se’n pot saber alguna cosa?
Ja ho anirem veient!

Il·lustradora de gran prestigi i reconegut nom, la Montse Tobella és una de les il·lustradores catalanes més actives. Ha il·lustrat boniques i magnífiques històries, sempre amb le seu estil i la svea gràcia especial.

La vaig descobrir per primera vegada en el conte "La màgia dels regals", i aquell conte per a mi sí que va ser un autèntic regal... tendre, dolç i amb personatges de contes clàssics, com a mi m'agrada. L'he redescobert ara fa ben poquet amb un conte d'una nova col·lecció de Bromera i m'he adonat de que seria una molt bona entrevistada.

Llegiu, llegiu:

- Quan vas decidir que et volies dedicar a la il·lustració?
De petita, l’ambient que es respirava a casa tant per part de pare com de mare eren  d’aires  creatius, sempre havia dibuixat. Els 7 anys el meu pare em va animar a vendre una felicitació de Nadal que jo havia fet, ell les va imprimir amb serigrafia, i  jo amb molta vergonya les vaig dur a vendre a la papereria del barri. Per sorpresa meva, no només les van acceptar sinó que passades les festes s’havien venut totes; llavors vaig decidir que de gran seria dibuixant. Passats els anys i quan ja era de l’ofici, el meu pare em va comentar que ell era qui les havia comprades totes. Així van ser els meus inicis, complementats més endavant amb estudis a l’escola Massana, a l’escola d’Arts i ofici amb el gravat, i  molts anys  de practicar el dibuix al natural al cercle de Sant LLuc.

- Què significa per tu la paraula il·lustrar?
Poder transmetre les sensacions o emocions que se’m desperten a partir d’un guió, un conte, una poesia...o bé també fent el camí a l’invers amb projectes propis, on em neixen  primer les imatges i amb elles vaig construint l’historia.  

- Si no fossis il·lustradora series…
Jardinera.

-  Per ser un bon il·lustrador es necessita..
Moltes ganes de dibuixar, ser constant, observar amb molta atenció tot allò que passa tant del món de fora com del que es  mou per dins d’un mateix,  moltes hores d’aïllament i silenci per poder reflexionar i  desenvolupar la creativitat i l’imaginari; més l’habilitat de l’ofici que s’adquireix  amb anys de treball.

 - Has fet alguna portada per la revista el Tatano, El cavall Fort dels petits. Què significa per un il·lustrador fer una portada per una revista tan important?
Amb l’equip de Cavall Fort i el Tatano, em sento molt a gust treballant, per la llibertat i confiança que ens donen als il·lustradors. Per mi és un plaer col·laborar per ells tant amb les cobertes com amb les històries del  personatge de la Neus, creat per en Joaquim Carbó, i amb les que ara hi col·labora també la Maria Sallès.

- Si haguessis de definir el teu estil, diries que és...
No em sento amb un estil propi, varia  segons el que el text em suggereix, utilitzant un o un altre llenguatge plàstic, a vegades amb forces detalls com ho requereix els guions de la Neus, d’altres en canvi amb ben pocs elements, donant importància tant el buit com el contingut. També, segons la tècnica utilitzada el resultat pot acabar sent molt diferent, i  m’agrada investigar i jugar per veure que passa quan deixes que el material  parli per ell mateix, tant si és amb la tinta xinesa, com l’aquarel·la, el gouache, l’acrílic, l’oli, el collage...

- Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Aquí  hi ha molts bons autors,  tant d’escriptors com il·lustradors, i estaria bé que alguns quants editors posessin més confiança amb nosaltres com ho fan en comprar moltes produccions vingudes de fora.

- Un país amb bona literatura infantil és...
És un país ric amb creativitat i cultura.

- Si haguessis de triar un conte clàssic per il·lustrar, quin t’agradaria que fos?
Potser el Pinotxo, que ja l’ he inclòs en un conte meu: “La màgia dels regals” on a més d’ell també hi surten d’altres personatges clàssics, com els ratolins d’Hamelin, la Princesa del pèsol, el Petit Princep, la Ditona...

- Si fossis un personatge de conte series...
En part m’identifico amb “la noieta dels llumins ”de l’Andersen, per allò de que té molt de fred a les mans, i busca constantment l’escalfor.

- Quin era el conte que més t’explicaven quan eres petita?
Més que un conte amb concret, de petita llegia molt el Tretzevents (llavors anomenat L’Infantil), amb les històries d’en Follet Genis, creades per l’Albert Rué,  la petita Alicia de la Mercè Llimona, la colla de la Tirallonga d’en Roba.... o bé del Cavall  Fort, amb en Jan i en Trencapins, d’en Peyo, o en Jep i el  Fidel d’en Madorell....com també  les històries d’en Tintin, o dels vells primerencs  Patufets que corrien per casa.

- El teu espai de treball com és?
Bastant espaiós, amb una balconada amb plantes  i   bona llum. On la música, la radio o bé el silenci m’hi acompanyen.

- El teu il·lustrador preferit és...
Són molts els il·lustradors que m’agraden com dibuixen, dir-ne només un seria una equivocació.

 - Quins són els teus propers projectes?
Després d’una temporada molt intensa de feina, ara amb una mica   més de  calma, i  a punt de sortir un conte d’en Rodari: “Ricard l’escultor” (Ed. Bromera), més un llibre per Andbanc d’Andorra; ara estic preparant un conte   per Baula, escrit per en Ricardo Alcantara, més un projecta propi,  el que no hi puc  dedicar-hi  masses hores, només entre feina i feina;  i també estic  amb la preparació d’ una exposició individual  per la sala Rovira que es farà pel mes de Maig, i per descomptat  la  Neus que va sortint  cada mes; a part d’això també hi han previstos uns tallers de creativitat  dirigits als  mestres que els faig  junt amb  en Ricardo Alcantara (escriptor) i l’Ana Escoda (ballarina).

 La Sílvia Ortega és una jove il·lustradora i animadora amb molta projecció i molt de talent. Ha treballat per a molts llibres de text d'un munt d'editorials diferents, ha fet coses per Imaginarium; i en el món de l'animació la seva carrera és força extensa.

Una noia que es sent com la Caputxeta i que com a molts grans il·lustradors els fascina el fantàstic món de l'Alícia en el País de les Meravelles. Una artista amb molt de cor que ha col·laborat en el Projecte "Humanitzem els hospitals", fent part dels murals que es poden veure en l'Hospital infantil de la Vall d'Hebron, un projecte d'allò més xulo on m'hi he trobat dos amics.

Una entrevista molt xula que crec que val molt la pena que us llegiu.

- De petita, ja se’t donava bé dibuixar?
La veritat és que m’agradava molt, de petita em passava hores i hores. Al meu pare se li donava bé el dibuix, així que una mica em ve de família

- Com vas començar en el món de la il·lustració?
Doncs gràcies al meu professor d’il·lustració, Ignasi Blanch, que va aconseguir que l’editorial Edebé es decidís a donar la oportunitat als que començàvem a il·lustrar i varem fer uns llibres de text, i des de llavors que no he parat...

- Què és el que més t’agrada d’il·lustrar?
Doncs una mica de tot, però crec que nens i animals s’emporten la palma, jeje

 - He vist que has fet varies coses d’animació. Animació i il·lustració estan relacionats o són dos móns completament paral·lels?
Estan relacionats en quant s’ha de tenir una mínima base de dibuix i que t’ha d’agradar molt, però són feines totalment diferents;  amb la il·lustració la feina és més creativa, fas els teus ninots. I amb l’animació t’has d’adaptar a l’estil d’un altre,  però quan veus que el teu dibuix cobra vida fa molta il·lusió.

- Com et sents més realitzada?
Jeje, és una pregunta que em faig cada dia, la veritat es que no ho se, com sempre dic, tinc el cor dividit entre l’animació i la il·lustració

- De moment, has il·lustrat per a llibres de text de diferents editorials. T’agradaria il·lustrar contes i àlbums il·lustrats?
I tant! Però és difícil. Normalment les editorials confien aquest tipus de llibre als mateixos il·lustradors, i després la competència és dura  amb tot el que arriba de fora.  Els únics llibres d’aquest tipus que he fet han sigut per Imaginarium, i són llibrets amb il·lustracions de cançons, no es podria dir que és àlbum il·lustrat, encara que els he fet amb tota llibertat de tècnica i estil i estic molt contenta del resultat...

- És molt difícil fer-se un lloc en el món de la il·lustració infantil?
No és difícil si ets constant i sobretot insistent, s’ha de tenir molta paciència i no parar de dibuixar i dibuixar i dibuixar.

- Has passat per l’escola Joso. Hi vas aprendre molt?
Doncs vaig anar per fer un curset d’animació tradicional. Recordo el primer dia de classe que ens van fer animar el Bugs Bunny, i vaig tornar flipada a casa, llavors vaig saber que això era lo que volia fer , i sí , vaig aprendre molt, de fet va ser acabar el curs i començar a treballar a un estudi d’animació i ja porto 11 anys a l’ofici!

- On vols arribar com a il·lustradora?
M’agradaria fer àlbums il·lustrats. I també fer projectes  propis, que per cert, en tinc un esperant a tenir una mica de temps per acabar-lo i moure’l per editorials. És un conte molt divertit.

- Quin il·lustrador admires?
Uf, tinc molts! Hi ha tants d’il·lustradors que m’agraden que el que faig és anar sovint a l’Abacus a veure novetats i fer compres... d’aquí  a res ja no podré entrar a casa de la quantitat de llibres que hi ha.

- Quin conte clàssic t’agradaria il·lustrar? Perquè?
L’Alícia. De petita em vaig enganxar a la pel·lícula que va fer Disney i després de llegir el llibre em va agradar molt més. M’encanten aquests móns sense sentit i personatges tant estrambòtics...

- Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Crec que és bastant bona, encara que als editors els hi falta apostar per llibres fets amb il·lustradors i escriptors d’aquí, com fan per exemple en França o Alemanya,  en comptes de comprar tant llibre estranger assegurant-se l’èxit de vendes...

- Un país amb bona literatura infantil és...
Un país amb nens que gaudeixen de la infantesa i grans que recuperen la seva.

- Si fossis un personatge de conte series...
La caputxeta

- Quin era el conte que t’explicaven de petita? Qui te l’explicava?
La meva família és andalusa, i cada nit li demanava a ma mare que m’expliqués el conte del “Garbancito” i quan acabava jo li deia: “ Otra vez! Otra vez!”

   Il·lustrador des de 1995, en Valentí Gubianas es caracteritza pel seu estil dolç, divertit, original, tendre... De Navàs i amb uns pares que tenien una merceria, d’aquelles de tota la vida, de betes, fils, botons i llaços. Llaços com el de la Rateta que escombrava l’escaleta, que probablement en la seva versió anava a la merceria dels seus pares a comprar el seu bonic llacet de color rosa.

Amb en Valentí hi ha dues coses que ens uneixen: la fascinació pels Reis Mags i el conte de la Rateta escoltat a la veu de les nostres mares. Però per sobre de tot, un il·lustrador amb contes i llibres per a infants que té la capacitat de transmetre amb un dibuix el que molts no saben expressar en paraules...

- Quan erets petit, ja destacaves per dibuixar bé?
M’agradava molt dibuixar i juntament amb fer cabanes i jugar a futbol era el que més m’agradava, però no destacava especialment en el dibuix. Recordo que m’agradava molt quan em deixaven improvisar el dibuix, Odiava, m’avorria molt haver de copiar. A casa hi ha molt bons dibuixants.

- Quan vas decidir que volies ser il·lustrador?
Quan estava a l’Escola Massana hi havia una assignatura que es deia il·lustració i jo vaig veure que per allà em podia espavilar.  Un mestre em va animar a treballar-m’ho. Vaig deixar els estudis per provar sort a les editorials sense tenir clar si me’n sortiria i ni tan sols si era la meva vocació.

- Et va resultar difícil fer-te un lloc en aquest món?
A mi em costa cada dia. Al principi venien les feines molt lentament, a mesura que passa el temps han  vingut encàrrecs mes regularment , mes interessants i més variats. Hi ha molta diferència d’ara vist al principi.

- Quants anys fa que t’hi dediques i com va començar tot?
Vaig fer-me un book, segons m’havien indicat en una xerrada a l’APiC i el vaig anar passejant a les editorials. A l’Editorial Junior hi havia l’Elena O’Callaghan d’editora i es va arriscar a que jo il·lustrés el meu primer llibre. Això va ser l’any 1995. A partir de llavors he treballat regularment en això.

- Com és el teu lloc de treball?
Treballo a la Rectoria del Mojal que és un poblet de 20 cases al costat de Navàs al Bages, que és on visc. Davant meu hi ha camps i arbres. Estic contentíssim del lloc on treballo. M’ha marcat molt treballar en aquest espai.

- Com t’inspires per a fer els teus dibuixos?
Doncs llegeixo el text, m’amaro de la historia i el fons que explica i miro d’anar més enllà del text, sempre tenint present el sentit que li volia donar l’autor a la història. Llavors, si cal, busco documentació i començo a fer molts esbossos de totes mides. Finalment treballo el dibuix a la mida que haurà d’anar.

- Sempre utilitzes la mateixa tècnica plàstica per a les teves il·lustracions?
Va per èpoques. He anat passant d’una tècnica a l’altra. Vaig començar utilitzant tinta xinesa i aquarel·la, després anil·lina , més tard guaix i ara treballo amb acrílic. També, segons l’encàrrec puc fer servir l’oli o l’ordinador. Però on em trobo mes còmode es amb el llapis i els pinzells.

- He vist que tens llibres per a nens més grandets i altres més estil conte, per a quin públic t’agrada més dibuixar?
No m’ho plantejo, però veient els encàrrecs que em venen, sembla que em trobo còmode amb primers lectors. Tot i que constantment rebo encàrrecs d’originals per adults.

- Has fet un conte dels Reis Mags, va resultar màgic i divertit donar una imatge concreta a tantes com en tenen aquests tres personatges al cap dels nens?
He viscut la festa dels reis molt a fons tota la vida. Tan a casa meva, com a  la botiga dels meus pares com al poble, a Navàs, que es una festa molt especial. Per tant va ser com crear uns personatges que ja coneixia molt i em permetien molta màgia i llibertat.

- Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
No ho sé gaire. Amb el temps he vist que no n’encertava ni una i prefereixo que opinin els experts en el tema que n’hi ha de boníssims, alguns molt amics meus.

- Un país amb bona literatura infantil és...
Un país que s’estima i vol créixer.

- Si fossis un personatge de conte series...
Ostres no ho sé, no m’ho he plantejat mai!!! Ho pensaré.

- Quin era el conte que més t’explicaven quan erets petit? Qui ho feia?
La meva mare m’explicava “La rateta que escombrava l’escaleta”. Sempre duia un llacet que l’havia comprat a la botiga dels meus pares. Però també recordo com els meus avis em narraven en forma, quasi de conte, fragments dels Pastorets de l’Ametlla de Merola. Uns Pastorets centenaris però, per mi encara ara, màgics.

- Si poguessis decidir il·lustrar un clàssic de la literatura infantil seria... perquè?
La Caputxeta. Per mi es un personatge molt simple però que dona moltes possibilitats.

- T’agradaria escriure el text de les teves pròpies il·lustracions?
Ho vaig intentar fins que em vaig adonar que hi havia gent que en sabia molt de fer això i tenia por de fer molt el ridícul. No descarto tornar-ho a provar, però com moltes coses de la vida cal formació, constància i saber-ne.

- Quins són els teus propers projectes a nivell professional? Se’n pot saber alguna cosa?
Estic fent uns llibres de text, preparant un parell d’exposicions, tinc diversos originals per a particulars i el disseny de les carrosses dels reis de l’Hospitalet de Llobregat.

Les imatges són de les carrosses de la cavalcada del 2007, són precioses... màgiques.

De nou gràcies per un Trompeta fascinant!

En Gusti és un il·lustrador com hi ha pocs, d'estil característic, únic i especial... Té una qualitat que pocs la tenen: o t'encanta o no t'agrada gens, però a ningú deixa indiferent. REcordo que el primer conte que en vaig vceure d'ell va ser "Medio Elefante". A la meva parella li va semblar genial, però a mi em va costar d'encaixar que aquell estil pogués ser per nens. Finalment, m'hi he fet fan incondicional. Primer de tot perquè cada nou conte o prjecte seu és completament diferent a l'anterior, perquè les seves imatges transmeten vida, personalitat i tendresa. En definitiva, perquè és bo.

Nascut a Argentina i afincat a Barcelona des de l'any 1986, es considera català i argentí, i la seva trajectòria professional és molt extensa i variada. A través d'aquestes preguntes descobrirem una mica més d'en Gusti il·lustrador i d'en Gusti persona. Us animeu a llegir-les amb mi?

- De petit ja se’t donava bé dibuixar?
Parece ser que si. Que siempre me gustaba dibujar.

- Quan vas decidir dedicar-te professionalment al món de la il·lustració?
Cuando tenia 18 años me salve de hacer la mili por los pelos y allí me tuve que buscar la vida. Comencé en un estudio de dibujos animados.

- Què és el que més t’agrada de la teva feina?
Lo que más me gusta es cuando te salen los dibujos o las ilustraciones.

- El teu estil és molt característic, ¿què creus que et fa diferent a la resta d’il·lustradors?
Lo del estilo en mi caso es muy curioso. Si que hay un patrón pero siempre estoy haciendo cosas diferentes.
No sé pero no me puedo repetir demasiado, eso debe ser por venir de la Argentina en donde tuve que hacer de todo para vivir.

- No només dibuixes, sinó que crees personatges, animals i contes a partir de diferents materials. Com vas descobrir aquesta tècnica?
Lo de los materiales me vino por que había escrito un cuento que se llama Medio elefante, y tenía un ordenador nuevo en una casa donde me había mudado y había que arreglar.

Así que un día vi mi tablero lleno de martillos clavos destornilladores, etc. y ahí se me ocurrió la idea de hacerlo con piezas o materiales, me venía al pelo por lo de las mitades.

- Prefereixes dibuixar o crear  amb cartons, pinces, llaunes... els teus personatges?
Prefiero dibujarlos o últimamente pintar directamente.

- Què és el que t’uneix a les aus rapinyaires?
Uy  me unen muchas cosas. Primero las admiro. Luego me siento muy afortunado de haberlas podido conocer de primera mano y de alguna forma volar con ellas
Y luego las águilas han hecho que cambie mi vida  para mejor. Lo siguen haciendo.

- En el conte de “El nen gris” vas comptar amb la inestimable ajuda del teu fill, com és treballar a quatre mans amb un nen? Veuen el món molt diferent a com ho fan els adults?
Es muy divertido, y es como trabajar con un gran maestro aunque él no lo sepa, su espontaneidad, su esencia es lo que yo busco, el no miedo a la hora de enfrentarme al dibujo y todo eso un niño te lo enseña.

- T’agradaria que el teu fill seguís els teus passos i fos il·lustrador?
La verdad, no lo se .pero si una cosa estoy seguro es que le encanta dibujar.

- Vas néixer a Argentina, va ser dur deixar el teu país, les teves arrels?
Al principio fue duro, luego como todo te acostumbras.

- Has viscut a París, Madrid i Barcelona. Amb quina ciutat et quedes?
Todas me gustan, pero está claro que Barcelona es la ciudad donde por ahora me quedo.

- 20 anys a Barcelona, ¿et sents mig català?
La verdad es que me siento catalán. Y también argentino.

- Va haver una època en la que vas rebre molts premis, com et vas sentir al fer-ho?
La época de los premios ya pasó, fue todo un poco acelerado para mi, tantos premios porque yo no me lo creía, ahora estoy más preparado a recibir un premio si viene que antes.

- Et va costar molt obrir-te camí en el món de la il·lustració i de la literatura infantil?
Bueno como todo de a poquito te vas presentando en las editoriales, vas a Boloña…
En fin hasta que un día estas metido en el mundo de los libros.

- Expliquem un conte típic del teu país.
"Habían una vez dos hermanos que eran hijos del sol, un día este le regalo a uno de los hermanos unos rayos de sol para que los ponga en la tierra para cultivar, el otro hermano se puso celoso y le tendió una trampa y se que do con los rayos del sol,
Pero al finalizar el día se arrepintió y le devolvió los rayos al hermano, éste decidió no contar nada de lo sucedido, pero el dios sol los vio y los castigo a uno por haber sido tan malo lo convirtió en piedra para siempre y al otro lo convirtió en piedra pero un día, cuatro ángeles lo liberarían y dejaría de ser piedra."
Es una leyenda mapuche lo curioso del caso es que donde se cuenta esta leyenda hay unos dibujos como rupestres de cóndores pintados en las piedras y allí hace unos 6 o 7 años se liberaron cuatro cóndores justo en aquel lugar.   Los 4 ángeles que liberarían al hermano. Cosas que pasan por mi tierra.

- De petit quin era el teu conte preferit? Qui te l’explicava?
Me gustaba Robin Hood, Sandokan o leía  tebeos, no recuerdo que me contaran cuentos antes de dormir.

- Has fet la Bella Dorment, quin altre conte clàssic t’agradaria il·lustrar?
De hecho no soy muy amante de los clásicos para dibujar
Quizás, Moby Dick. O la isla del tesoro.

- Si fossis un personatge del món de la literatura infantil series...
Tomás el de la caja de zapatos

- Quina és la situació actual de la literatura infantil a Catalunya?
Pues no lo sé.

- Un país amb bona literatura infantil és…
Un país con buena literatura infantil.

- En una de les teves darreres publicacions has treballat amb un text de Jorge Bucay, què es sent al treballar per un àlbum il·lustrat d’un escriptor de tant prestigi que mai abans havia publicat un conte amb aquest format?
Pues la verdad es que casi no nos vimos hablamos un poquito del proyecto y nada mas .el cuento me encantó ojala podamos hacer mas cuentos juntos .nos vimos para la presentación del libro y fue una linda experiencia contárselo a lo niños mientras el hablaba yo dibujaba.

- De quin dels teus llibres et sents més orgullós?
La verdad que lo más importante al fin de cuentas es si te lo pasas bien, con esos me siento orgulloso; con otros que he sufrido o me he comido mucho la cabeza, no tanto.

- Quins són els teus propers projectes?
Pues ahora estoy liadísimo con la cabalgata de los reyes magos, haciendo carteles .carrozas y trajes. Muy divertido todo.
Luego tengo que ilustrar “El chamán de la tribu” 2º parte, luego tengo unos libros con Daniel Goldin sobre un niño  rey   y un cuentito que escribí sobre mi hijo que se llama “Mi mejor hermanito”, a ver si alguien lo edita. Y luego preparando con un fotógrafo un proyecto sobre fauna ibérica y empezaremos con el lince con dibujos in situ en Sierra Morena. También un cuento sobre un águila y una liebre de María Menéndez Ponte y no sé, ya veremos. Hay previsto  un viaje a marruecos a dibujar un cuaderno de viajes sobre el leopardo de la nieves
Pero todo son proyectos ya veremos cual de ellos se lleva a cabo.

Nascut a Roda de Ter l'any 1966, en Pep Montserrat és un il·lustrador amb una extensa vida professional. Dedicat al món de la il·lustració, però no necessàriament infantil amb un estil i un caràcter propis que el fan ser diferent de la resta. Una versió de la Blancaneus genial i al que m'encanatria veure fent versions d'altres clàssics, ja que li aportaria el seu propi toc personal. Us estil característic i treballat, i una persona molt amable que ha contestat així les preguntetes de l'Elefant Trompeta:

- De petit ja se’t donava bé dibuixar?

Doncs sempre era una de les coses per les que solia destacar. Potser perquè era en la que hi posava més ganes…
Però això no vol dir que em fos fàcil, que ni ho era ni ho és.

- El teu currículum és molt extens. Quina etapa de la teva vida professional recordes amb més carinyo?

La veritat, em costa dividir una experiència continua en etapes. Però tinc, per sort, molts moments dels que en guardo records esplèndids, encara que han passat en etapes o èpoques diferents. I en tinc de l’actual moment i espero que en tindré també dels futurs, que tant de bo siguin molts…

- Què és el que et diverteix més de la teva feina?

Començar. Sense cap dubte. Em costa molt menys que continuar, que a vegades em resulta bastant difícil I pesat. També és veritat que això em manté molt despert per a provar formes o cannons nous per a evitar avorrir-me… i a vegades l’encerto i a vegades menys…
I també, a vegades el “què” que vols dir amb una imatge I el “com” ho dius et semblen encaixar sense fissures mentre ho vas fent... Aquests moments són també fantàstics.
Però vaja, que a mi el que m’agrada més és començar, provar… Mirar de fer tantes coses, adoptar tantes veus com sigui possible.

- Has fet una sèrie d’animació. Com vas viure l’experiència?

Intensament. Era molta feina, treballar amb molta gent i com a part d’una cadena marcadíssima i en un àmbit que m’era nou i en gran mesura estrany. Però d’allà en va sortir moltes coses bones, a part de la experiència propiament dita, excepcional. A més d’una sèrie de tv, tot allò que va significar més enllà de la producció: una gran amistat amb el Gusti, per exemple. I un coneixement més gran de tipus humans, o dels meus recursos en el dibuix, així com també limitacions… Vaig aprendre molt.

- Per a qui t’agrada més il·lustrar, per a nens o per adults?

No tinc preferència. M’agrada il·lustrar bons textos. I els bons textos es donen en el dos àmbits. I els dolents també, desafortunadament.

- Com fas les teves il·lustracions?

Combino en diferents proporcions alguns dels elements següents:
acrílic, llapis, làtex, vectors, Powerbook, paper, filtres, tisores, tinta, pinzell, aigua, gouache, rodet, scanner, capes, iMac, goma, papers antics I alguns més....
Segons els que triï en cada cas i com els barregi, en surt una cosa o una altra.

- El teu espai de treball és...

Massa sovint massa desordenat.

- Et va costar molt fer-te un lloc en el món de la il·lustració?

Doncs la veritat és que no, ja que em vaig adonar aviat que fer-se un lloc no podia ser un objectiu sinó una conseqüència. El que em va costar, i em costa, és fer que l’únic que depèn absolutament de mi, la feina pròpiament, estigui al màxim nivell que jo pugui donar en cada projecte.

- És complicat exercir de mestre o professor per a gent que vol fer el mateix que tu?

Al contrari. Jo només puc fer-ho amb qui vulgui fer el mateix que jo.
A mi m’entusiasma el que faig, i només puc transmetre aquest entusiasme si els que m’escolten estan disposats a compartir-lo. I això vol dir que ells també han de voler fer el mateix que jo faig.
Intento que pensin en el que fan i en com ho fan. I que entenguin que no hi ha un lloc on arribar sinó tants llocs com mans que dibuixen i caps que pensen. Però que només s’hi arriba treballant.
Al menys és el que jo crec, i creu també la gent amb el que tinc la sort de compartir aquesta responsabilitat a la Massana.

- Què va significar per tu el teu pas per la Massana com a alumne?

No vaig ser alumne de Massana. Vaig fer les proves d’ingrés, i les vaig passar, però no em van convalidar primer i vaig anar a fer disseny a una altra escola que sí que em va convalidar.

- De quin dels teus contes o àlbums il·lustrats et sents més orgullós?

Home, d’alguns… De La Blancaneus, Ms Rubinstein’s beauty, Orfeu i Euridice, El Regal o ara l’Odissea i El Nadal d’un nen del País de Gal·les, per exemple, me’n sento orgullós especialment però per raons diverses i de cap d’ells per sobre dels altres. I també me’n sento d’alguns que no són aquests…

- Quina és la situació de la literatura infantil al nostre país?

No t’ho sé dir. No sóc lector de literatura infantil. La il·lustració està donant espai a alguns molt bons artistes, però també a alguns que no tant… suposo que deu ser igual en la literatura infantil.

- Un país amb bona literatura infantil és...

Un país amb una cultura més rica, no?

- Quin era el teu conte preferit de petit? Perquè? Qui te l’explicava?

Tinc un vincle inesborrable amb la Blancaneus, però recordo que m’agradava molt dibuixar els personatges de l’aneguet lleig...
Els contes clàssics van associats a la veu de la meva mare, trinxant amb la punta dels dits el trosset de carn que, amb un trosset de pa amb tomàquet, intentava que m’empassés a veure si creixia…

- Has il·lustrat el conte de la Blancaneu , quin conte clàssic t’agradaria il·lustrar?

Potser l’aneguet lleig d’Andersen... O les faules d’Esop.

- Si fossis un personatge de conte series...

…

- Per acabar, quins són els teus propers projectes entorn a la literatura infantil?

Un text propi que estic refent, un projecte inhabitual del que no puc parlar, i un llibre petitó per a La Galera, amb qui ja havia fet moltes coses i ara feia uns anys que no tornàvem a treballar junts i amb els que em fa molta il·lusió fer-ho de nou.

Companya de gremi, mestra i il·lustradora. La Cristina Sardà és mestra d'Educació Primària i té una gran formació en el món del dibuix en general. De petita, com a tots els que ens agrada, la seva assignatura preferida era el dibuix i s'hi passava estones practicant. Actualment la coneixem com la il·lustradora de la col·lecció de la simpàtica vaqueta Plis Plau. Una vaqueta que l'ha portat a fer-se un lloc en el món de la il·lustració infantil.

L'entrevista ha estat contestada amb molt de carinyo i la veritat ha estat un plaer, llegiu-la, és molt interessant:

- De petita, a l’escola el dibuix o la plàstica era la teva assignatura preferida? Ja se’t donava bé?
És clar que era la meva assignatura preferida! M'encantava dibuixar, copiar il·lustracions, els concursos de dibuix de Nadal... era una nena molt pesadeta.

- Un neix il·lustrador o s’hi fa?
Jo crec que hi ha d'haver una mica de les dues coses. A mi, personalment, sempre m'ha agradat tot allò relacionat amb els dibuixos: pintar, les pel·lícules i sèries de dibuixos animats, els contes... però per a arribar a ser un bon dibuixant (ep, no dic que jo ja ho sigui!) has de practicar molt. Només posant-hi hores s'aconsegueixen bons resultats.

- Des de l’any 95 vas començar la teva formació com a il·lustradora en el món del còmic. Què t’ha fet decantar-te més per la il·lustració infantil?
A mi m'agrada tot tipus de dibuix, així que he provat de fer coses diferents i aprendre de tot arreu: dibuix infantil, dibuix per a adults, murals, còmic... fins i tot dibuix animat. El món de la il·lustració infantil m'agrada moltíssim i és en el que més treballo, però no deixo passar oportunitats de ficar-me en noves històries.

- L’escola Joso és una escola de prestigi en el món del còmic i el manga. Et marquen molt les pautes i l’estil que has de seguir, o et donen les eines perquè puguis explorar les teves possibilitats?
No sé com funciona avui en dia, ja ha diversificat molt l'oferta educativa, però quan hi vaig anar jo oferia un ensenyament realment molt útil. Es feien tres assignatures: dibuix realista, dibuix humorístic i guió, i s'hi treballava moltíssim. No et marcaven una línia estilisica a seguir, però et donaven milions de referències i sobretot proporcionaven eines per a aprendre a DIBUIXAR, en majúscules. Gairebé tot el que sé de perspectiva, anatomia, llenguatge visual... ho vaig aprendre allà.

- Com va ser el teu pas per aquesta escola?
Jo vaig arribar a l'escola Joso gairebé per casualitat, guanyant un petit concurs de dibuix manga que feien al Saló de la Infància de Barcelona. Vaig entrar per fer un curset de regal i m'hi vaig quedar dos anys. Jo en tenia quinze quan hi vaig entrar i potser vaig pecar de ser una mica masa jove: la meva experiència amb el còmic d'aleshores es limitava a Mortadelo, Astèrix i poca cosa més, i els meus companys eren veritables “entesos” en la matèria. Per mi la Joso va ser fonamental per conèixer les tècniques de dibuix i per a començar a fer-me a la idea que em volia dedicar a això dels dibuixets (als meus pares quasi els mato del disgust...). M'agrada molt llegir còmics, la seva estètica i la seva capacitat de transmetre a nivell visual, però a mi em costa una mica treballar en històries llargues i plantejar pàgines i pàgines amb petites vinyetes, és molt difícil! 

- L’Editorial Baula t’ha donat l’oportunitat d’il·lustrar els simpàtics contes de la Vaca Plis-Plau. Què va significar per a tu aquest repte?
 La Plis Plau ha estat el meu debut en el món del conte infantil, li dec moltíssim! Vaig tenir la sort de presentar-me com a “aspirant” a il·lustradora a Baula quan estaven buscant il·lustrador per els primers quatre contes d'en Pep Molist i, tot i ser una “novata”, em van agafar a mi. Ha estat un projecte que ha anat creixent poc a poc i amb èxit, i la vaqueta m'ha acompanyat en tots aquest primers anys com a il·lustradora. Quan me les van encarregar vaig pensar “Déu meu, ón m'he fotut!”, però me'n vaig sortir amb aquells primers quatre contes i ara ja en són deu. Ha estat una experiència fantàstica, tant pel dibuix com pel bon enteniment entre l'autor, l'editor i jo mateixa, cosa que ha fet les coses molt fàcils.

- Molts il·lustradors, feu coses per a llibres de text. És més senzill acostar-vos a aquest gènere que no pas el de fer il·lustracions per a contes i àlbums il·lustrat? Perquè?
La feina d'il·lustrar per a llibre de text és una feina molt diferent a la de treballar en un conte o àlbum. Tens unes línies molt marcades i la teva llibertat de moviments està una mica més limitada, ja que has de cenyir-te als continguts del llibre. Tot i així, per a mi és una feina molt gratificant. De petita m'encantava xafardejar els dibuixos dels llibres quan els comprava a principis de curs (i també guixar-los), i la idea que els nens tinguin els meus dibuixos a la mà durant tot el curs m'agrada molt. I per altra banda és una oportunitat fantàstica per a practicar, dibuixar a tota velocitat coses que no haguessis pensat mai. No crec que sigui més senzill, simplement és diferent. En un conte pots posar més de tu mateix, tens més espai per a la creativitat.

- He vist que treballes a una escola del Raval. Ets mestra? És difícil la tasca que hi exerceixes?
Jo sóc mestra de primària, i com encara no he passat oposicions fa dos anys que em dedico a fer substitucions. Aquest any tinc la sort de tenir-ne una per tot el curs en una escola del Raval, on treballo en l'Aula d'Acollida per a nens nouvinguts del primer cicle de primària: treballo amb nens d'arreu del món, ensenyant-los l'idioma i les costums d'aquí. És molt divertit, però comporta moltíssima feina: planificar-ho tot, buscar recursos per comunicar-te, preparar materials, jocs i fitxes...

- Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Uf, quina pregunta més difícil! Crec que avui en dia hi ha grans professionals dins del “mundillo”: escriptors, dibuixants i editors amb bones idees i ganes de treballar, però encara falta molt per fer. Hi ha encara molta tendència a comprar contes editats a països amb més tradició literària, a explotar productes comercials (Disney i companyia) a vegades en edicions de mala qualitat, a reeditar contes clàssics fins a la extenuació, o a produir contes endolcits o “políticament correctes”, que a vegades ofereixen poc als lectors. Per sort, hi ha també editorials que s'atreveixen a treballar en projectes originals.

- Si poguessis il·lustrar un conte clàssic, quin t’agradaria que fos?
Qualsevol! Encara que si em fessis escollir dubtaria entre “Hansel i Gretel” (m'encanten els contes sobre menjar!) o “En Pere sense por” (m'encanten els contes macabres!)

- El conte que més t’explicaven quan erets petita és... Qui te l’explicava?
De petita a casa perseguia tothom per aconseguir un conte. Normalment acabaven cedint el meu iaio, que em comprava totes les setmanes una col·lecció de clàssics Disney que encara conservo, i la meva mare, que estava fregida d'explicar-me un cop i un altre el “Patufet”.

- Si fossis un personatge del món de la literatura infantil series...
Sense cap tipus de dubte, una bruixa.

- Un país amb bona literatura infantil és...
Un que els dona als nens  i nenes els contes que els interessen, els fan pensar, els fan llegir i els fan dibuixar.

- Resulta difícil obrir-se camí en el món de la literatura infantil?
Sí i no. És complicat fins a cert punt, ja que la competència és dura i per a treballar cal preparar-se a fons: fer un book, presentar-se a les editorials i exposant-te a que et rebutgin... El primer cop jo vaig visitar unes 20 editorials i només una es va interessar en aquell moment per la meva feina! Però si no et desanimes sempre surt alguna cosa, i un cop has començat a treballar es fa més fàcil. Tot i així, cal tenir en compte que per viure del dibuix no n'hi ha prou amb treballar molt: has de treballar molt, ser molt bo i tenir sort. Així que normalment et trobes compaginant diverses feines i això fa que sempre vagis curt de temps.

- S’estan preparant més contes de la Plis Plau? Quins són els propers títols?
Ara a principis de novembre surt la Plis Plau num. 10, que parla de la nit de Reis. I de moment la sèrie acaba aquí. Tot i així, és possible que més endavant la reprenem per a conèixer més coses de la vida al seu corral. 

- Per acabar, quins són els teus propers projectes?

Dibuixar! Del que sigui i pel que sigui! He tingut un últim any molt intens, amb llibres de text, el conte de Barcanova “Flairosa, la bruixa dels sabons”, l'última Plis Plau... fins i tot he fet dibuixos per a llibres de “Vickie el Viking” i per a una enciclopèdia de bricolatge. Ara treballo en un llibre de text i tinc al cap un parell de contes, i també he començat a fer algun mural per a cases, tant infantils com per a adults. Ja veus, qualsevol cosa.

Nascut a Barcelona l’any 1958, membre d’una família nombrosa, ja de petit passava moltes estones dibuixant; i mica en mica es va anar fent camí en el món de la il·lustració, a la seva esquena: 25 anys de dibuixos i de feina per a contes, llibres, jocs, tires còmiques i revistes com el Cavall Fort. Una persona de la que ben segur qualsevol il·lustrador hi tindria alguna cosa a aprendre. Dibuixos molt  personals i molt tendres que fan del seu un estil propi.

-  Quants anys fa que et dediques al món de la il·lustració infantil?
25 anys

- Quan vas decidir que seria la teva professió?
Sempre ho havia volgut, no tenia res més al cap

- De petit ja se’t donava bé dibuixar?
Be, no se si ho feia massa be però m'hi passava el dia i quan anava a l'escola era el "dibuixant" de classe.

- Il·lustrador s’hi neix o t’hi fas amb els anys?
És un ofici i com a tal has de fer un aprenentatge que s'allarga fins que s'hi posa fi. Però s'ha de tenir un mínim d'aptituds pel dibuix, ser mol curiós i tenir moltes ganes de explicar coses, si no res de res...

- Què és el que més t’agrada de la teva feina?

Interpretar escenes, emocions......el repte del paper en blanc....dibuixar amb la plumilla... aconseguir dibuixar el que tinc al cap...

- Si no fossis il·lustrador series...
Cuiner o bomber.....o músic

- Treballar per una revista de tan prestigi com el Cavall Fort que significa per a un professional del món de la il·lustració?
Per a mi Cavall Fort es un referent cultural i estètic. A casa de petits hi estàvem inscrits i quan el rebien era una festa...dibuixar-hi i col·laborar-hi va ser per a mi com per un músic tocar per primera vegada al Palau de la Música.

- Quina va ser la teva primera feina com a il·lustrador?
Dos llibres de text per la Ed. Barcanova, que just en aquell moment s'acabava de crear i estaven fent els seus primers llibres.
El seu primer director, Joan Agut, va creure en mi em va encarregar les il·lustracions pera a dos llibres de lectures

- Has publicat moltíssimes coses, de quin dels teus contes o treballs et sents més orgullós?
BUf  no ho sé, hi han llibres que hi tinc un especial "carinyu".... però si he d'escollir em quedo amb l'últim, com dèiem això es un ofici que vas aprenent.. sembla que  l'últim serà millor que el penúltim....

-  És divertit o resulta carregosa la feina de treballar en una tira còmica setmanal?
Les faig de 4 en 4.... mai una de sola..... és un llenguatge molt diferent que el de la il·lustració... be es com fer un "kit-kat" .. em diverteix.

- El món dels infants és especial per..?
NO sé jajajaja, jo el veig amb moltes possibilitats, ampli , fresc, no estan viciats......i treballar-hi  obliga a un esforç de generositat molt sa...."l'artista esdevé terrenal"

- Si fossis nen, quin conte t’agradaria que t’expliquessin?
"L' illa del tresor" de Stevenson i "David Coperffield" de Dickens

- Una pregunta que sempre faig, quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
No ho sé... fa 25 anys que m'hi dedico i sempre han dit que hi hi a crisis...es com lo del temps, fa mal temps quan plou?...l'única cosa que si que dic amb rotunditat es que som un país intel·lectual i culturalment molt pobre i el resultat d'això es el que es.

- Un país amb bona literatura infantil és...
si es fa servir es llegeix i agrada a qui ha d'agradar i fa feliç, es un país sa....

- Creus que els il·lustradors són un col·lectiu valorat professionalment a Catalunya?
No es coneix, per tant es difícil de ser valorat...

-Quin era el teu conte preferit de petit? Perquè?
No n'hi havia un de sol....però recordo que m'agradaven els que sortien animals.

- Quin conte clàssic t’agradaria il·lustrar?
Tots els que m'agraden que son molts.......amb un Dickens seria feliç.

- Si fossis un personatge del món de la literatura infantil series...
jajaja.. no sé.... algun que tingues molta gana!!

- Per poder fer una bona il·lustració necessites...
paper fabriano 350grms 50% cotó, tinta xina, llapis de mina HB, plumilles, aquarel·les, aigua, cafè , caramels, galetes.....bon humor.....i un bon text!!!!

- Per acabar, quins són els teus propers projectes professionals més immediats? Se’n pot saber alguna cosa?
Algun clàssic més.... , seguir amb el diari,  algunes coses que no puc dir...i una carpeta plena d'idees que no se si obrir-la.

Moltes gràcies Francesc. Fins aviat!

D'en Sebastià Serra es pot dir que és un il·lustrador polifacètic i amb molta producció al seu darrera. Com molts altre bons il·lustradors, va començar amb els llibres de text, per després poder fer els seus primers àlbums. Amb un estil sense línia molt personal i peculiar; les seves il·lustracions resulten distintives allà on les vegis. Un bon artista amb uns molt bons resultats. 

- Què és el que més t’agrada de la teva feina?
Qualsevol etapa del procés creatiu: buscar documentació, esbossar, dissenyar personatges, crear escenaris, treballar la composició de la pàgina, provar colors, textures... jo diria que tot, no?.

- Quan temps fa que t’hi dediques de forma professional?
Onze anys.

- Com treballes? Fas servir l’ordenador per dibuixar i pintar, o només per pintar? O depèn del conte en el que treballis?
Depèn del projecte. En principi, l’esquema bàsic de treball seria esbossar en paper i llapis, escanejar els esbossos i acolorir a l’ordinador tenint els esbossos només com a base. Normalment els meus dibuixos no estan perfilats, és el color el que defineix les formes i, per tant, el “llapis” només és una referència, en queden poques traces a l’art final.

- De quina obra et sents més orgullós? Perquè?
Un dels darrers llibres que he il·lustrat: A Pirate’s night before Christmas, de Sterling Publishers . Un conte de Philip Yates. (a la web n’hi ha imatges) En realitat és un poema de Nadal (el text és en vers) molt original i divertit, ambientat en un vaixell pirata. És un dels llibres que més bé m’ho he passat fent-lo, i en el que més he sentit que les meves il·lustracions podien aportar moltes coses al text.

- La teva primera publicació en el món de la il·lustració infantil va ser…
Un conte titulat “Caigut del cel” de Marta Minella (la meva dona). Vam guanyar un concurs de contes il·lustrats de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i ens el van publicar. Una publicació local, però que feia molta il·lusió.

- Això de rebre premis per la feina que fas, com ho portes? Què significa per a tu?
Fa molta il·lusió, això no es pot negar. N’hi ha de dos menes: els que t’hi presentes i els que es concedeixen sense presentar-t’hi. Als primers ja no hi participo perquè no tinc massa temps per dedicar-m’hi.

- El món editorial és molt exigent amb el que et demana, o et deixa fer?
Depèn molt de l’editorial i del projecte. En general, mai no he patit per una falta de coincidència amb el que l’editorial volia. La idea seria que si un editor et truca, és perquè ja sap el què fas i ja intueix com pots resoldre el seu projecte.
Les exigències més grans les he tingut a les cobertes dels llibres de les editorials americanes. La coberta se la mira tothom a l’editorial i amb lupa! i és on hi poden haver més esmenes. Suposo que deuen considerar que la coberta és el que en realitat ven el llibre i per això s’hi miren tant.

- Són complicats els inicis en el món de la il·lustració infantil?
Suposo que depèn (crec que he fet servir aquesta paraules massa vegades). Depèn de la sort que tinguis. Jo en vaig tenir molta. Quan començava, vaig visitar algunes editorial que em van oferir il·lustrar llibre de text de seguida. No m’ho podia creure! Això, i guanyar alguns premis, em va permetre publicar els primers àlbums. Això vol dir que el món de la il·lustració és fàcil? Jo diria que no . La batalla és diària! Jo crec que, com es diu, vaig estar en el lloc adequat en el moment adequat.

- Una pregunta que sempre faig, quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Suposo que la “literatura” bé. Som un país de grans creadors, això està fora de discussió. Pel que fa a la il·lustració estrictament, crec que hi ha un gran nivell i es fa una il·lustració molt d’avantguarda. Això es veu en els creadors i també en el públic, què té cada cop més una cultura estètica més àmplia i oberta i que mira d’allunyar-se d’estereotips.
Altra cosa és la il·lustració com a professió. Encara estem lluny de la consideració professional de que gaudeixen col·legues d‘altres països.

- Un país amb bona literatura infantil és...
Qualsevol on s’estimi els llibres i on no es pensi que els nens només poden consumir uns productes estereotipats i amb l’etiqueta d’“infantils”. Crec que França seria un bon exemple.  

- Quin era el teu conte preferit de petit? Perquè?
La veritat és que no recordo cap conte especial de petit. Els meus primers records literaris són del Tintin.

- Has fet una versió d’en Patufet, la Rínxols d’Or, Cyrano, Sant Jordi... però quin conte clàssic et queda per il·lustrar i et faria molta il·lusió fer?
Jo, més que en títols concrets, sempre somio en ambientacions i paisatges on transcorrin els contes. M’agrada molt el bosc, els castells, els vaixells, els paisatges exòtics, en definitiva, els contes més fantàstics i les faules... i no m’agraden gens les ambientacions urbanes i els contes més “quotidians”.

- Si fossis un personatge del món de la literatura infantil series...
Charlie, el de la fàbrica de xocolata de Roald Dahl. Em torna boig la xocolata.

- Per fer una bona il·lustració necessites...
Bàsicament que em motivi.
Algun cop (no gaire sovint), quan he d’il·lustrar un conte, i estic llegint algun fragment especialment suggerent del text, em ve al cap la il·lustració immediatament, com una il·luminació. Normalment, aquestes imatges més intuïtives són les que resulten més. Molt millor que d’altres molt més pensades.

- Per acabar, quins són els teus propers projectes professionals més immediats? Se’n pot saber alguna cosa?
Ara tot just començo un “cuentu xinu” per una editorial americana. És a dir, un conte ambientat a la Xina clàssica i amb la cuina com a protagonista. Hi tinc moltes ganes perquè és ple d’imatges suggerents i té una ambientació de les que m’agraden.

En Sergio Mora és un il·lustrador Barceloní que ha publicat per moltes editorials i arreu del món. Amb un estil totalment personal, fa possible criatures i personatges reconeixibles fins i tot en l'aparador de botigues de bolsos. Tot un personatge amb una web molt curiosa i una biografia que encara ho és més. Un il·lustrador que aforma que no es podria dedicar a cap altra cosa. Per molt que pogués, jo crec que preferiríem, els que ens agrada el món de la il·lustració infantil, que no ho fés. 

- Consideres les teves il·lustracions surrealistes?
No més surrealistes que la pròpia realitat.

- Com t’inspires per crear personatges tan extraordinaris?
La vida no para de donar inspiració. Per seguir vius només cal agafar aire i deixar-lo anar. Inspirar, expirar... en la feina és el mateix.

- Com és el teu espai de treball?
Una habitació en un pis del centre, ple de ninotets i llibres. Allà és on es materialitzen les coses, en realitat l’espai de treball és tot l’espai sideral.

- Per a il·lustrar prefereixes llapis, paper i pinzell; o ets del que utilitza ordenador per pintar?
Sempre llapis i paper, perquè per molt que algunes vegades utilitzi l’ordenador com una eina més, sempre parteix tot del llapis i el paper.

- De petit ja se’t donava bé dibuixar? Destacaves a l’escola per això?
És de les poques coses que sempre se m’ha donat més o menys bé. Era l’únic en el que destacava, bé de fet també ho feia en gimnàstica, però per lo malament que ho feia.

- Quan vas decidir que et volies dedicar al món de la il·lustració?
Quan em vaig adonar de que no servia per a una altra cosa.

- Quina va ser la teva primera feina?
La primera vegada que vaig cobrar per un dibuix, va ser quan em van proposar dibuixar una sabata en una paret d’una sabateria del carrer Avinyó.

- De quin dels teus contes et sents més orgullós?
De l’últim. Sortirà aquest mes a França i espero que el proper any a Espanya. Es titula “La foire aux Nains” (La fira dels nans) i serà publicat per Ed. Rouergue

- Les editorials et donen molta llibertat creadora, o limiten les teves il·lustracions?
Per ara m’han donat molta llibertat.

- Què és el que més t’agrada de la teva feina?
Caçar idees i posar color

- Una pregunta que sempre faig, quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Em sembla que a nivell creatiu, cada vegada millor.

- Un país amb bona literatura infantil és...
França

- Quin era el teu conte preferit de petit? Perquè?
En Pere sense por. No ho sé m’agradava.

- Quin conte clàssic t’agradaria il·lustrar?
Alicia en el país de les Meravelles

- Un conte típic català és...
El Timbaler del Bruc

- Si fossis un personatge del món de la literatura infantil series...
Humpty Dumpty

- Els teus propers projectes quins són? Se’n pot saber alguna cosa?
Estic treballant en un conte infantil titulat “Papa tatuado” i en un còmic infantil anomenat “La caca màgica”, aviat els veurem a les llibreries.
Per una altra banda, de cara a l’any vinent, preparant dues exposicions, l’una serà a Madrid i l’altra a Atlanta.