Com a mestra, quan estudiava i ara que exerceixo, sempre m'havia imaginat com seria l'escola en la que treballaria, però amb el temps te n'adones que la realitat és diferent als plantejaments que et fas en un inici, i que el lloc on treballes no s'acosta gaire al que sempre havies somiat com a escola ideal. No és que l'escola no sigui bona, ni ofereixi un bon model educatiu; sinó que potser no és el que t'hauria agradat triar per a la teva pròpia escola.
La meva escola hauria de ser una escola oberta a tothom, que tothom se'n sentís part i col·laborador del seu funcionament. una escola en la que es treballés amb projectes, que es fessin racons, que els infants aprenguessin a través del joc i l'experimentació. Evidentment sense oblidar la importància de la lectoescriptura, fonamental en aquestes edats. M'agradaria que la lectura fos significativa per a ells, que l'adquisició de conceptes matemàtics es dugués a terme des de la vessant més pràctica i significativa. Que per descobrir les plantes, no les haguessin de veure només amb fotos.
La meva escola també hauria de ser una escola on hi hagués un espai destinat als contes, a la literatura infantils, als clàssics i als nous àlbums il·lustrats.
Les mestres haurien de... estimar la seva feina, crec que això és el que diferencia una mestra bona, d'una excel·lent. He compartit espais amb persones que adoren la seva feina, i persones que no entens ben bé perquè van fer magisteri; però per a mi això és fonamental. Estimar la feina i el món dels infants és clau.
Els espais haurien de ser adequats a les edats, m'agradaria veure i viure classes viscudes, plenes de murals, activitats fetes pels nens, fotografies... tot allò que els fes sentir com a part d'aquella classe. La psicomotricitat hauria de tenir també un paper fonamental, proporcionar als nens els espais i materials adients perquè experimentin i provin el seu propi cos, implica tot un repte per als infants i per al professorat. Potenciar l'autonomia de l'infant per damunt de tot, per tal de poder aconseguir infants prou independents per valer-se per a sí mateixos en un espai pensat per a ells.
La música és també clau i fonamental, les cançons de sempre i algunes noves; però també jocs dansats, danses i ritmes, per tal de fer que aquest art no resulti un autèntic desconegut per a futures generacions.
I què dir de la "plàstica"? Considero que hauria d'haver un magisteri de plàstica (però malauradament això no és així) per tal d'ajudar als infants a descobrir tècniques i materials, i a potenciar el dibuix com una manera d'expressar-se que mai haurien de perdre.
Una escola integrada al poble, barri, vila o ciutat i a les seves tradicions i festes populars. Nens que sàpiguen tot el que necessiten de l'entorn que els rodeja, i que sentin que la seva escola forma part d'aquest entorn.
Evidentment, tot això és difícil d'aconseguir, però mica en mica tots i cadascun dels professionals que estimem l'educació, podem aportar el nostre petit gra de sorra per fer de la nostra escola, una escola millor. I qui sap? A lo millor algun dia poguem crear-ne la nostra pròpia...
Fins aviat!
