L'Elefant Trompeta

S'acosten els màgics Reis d'Orient i amb ells les Famoses Cavalcades que es fan a tot arreu de les contrades catalanes. No hi ha poble, barri o ciutat que no celebri la seva pròpia Cavalcada amb el Melcior, el Gaspar i el Baltassar. Ses Altesses Reials arriben des d'Orient amb tren, vaixell, amb globus, amb avioneta, amb camell, cavall, elefant... qualsevol mitjà de transport és vàlid per aquests fantàstics tres personatges que il·lusionen a grans i petits i que tots anem a rebre amb molta alegria.

Aquest any, els il·lustradors s'han sumat a aquesta gran festa, ja que en la cavalcada que es realitza el proper dia 5 de Gener a la ciutat de Barcelona, en Gusti hi participa fent el decorat de totes les carrosses, cartells, mercadatge en general, inflables... Les il·lustracions em semblen molt xules, tot i que en sé d'un que aquest any s'indiganrà força, jo crec que en Gusti està fent molt bona feina i espero que els resultats siguin els esperats. Us deixo unes quantes il·lustracions de tot plegat.

Les fotos i imatges d'a continuació formen part del disseny de la carrossa del carbó, que estarà decorada amb tot de fotos d'infants que per no ser gaire bons han rebut carbó algún any o altre.

Però la tasca dels il·lustradors no s'acaba aquí, a Hospitalet de Llobregat, el fantàstic Valentí Gubianas realitza, al igual que ja fa uns quants anys, la decoració de les carrosses dels Reis més famosos i estimats. La feina feta segur que és, com sempre, professional, tendre i elegant. Us deixo algunes il·lustracions que il·lustren la web de Nadal de l'Ajuntament d'Hospitalet.

A continuació us deixo amb algunes imatges de la preparació i montatge de les carrosses d'enguany. Estàn quedant precioses, espectaculars i sorprenents. Una feina molt ben feta. Sí senyor!

Fins aviat i Felices il·lusions!

En aquestes dates tan senyalades, he tingut la sort que alguns il·lustradors i editorial m'han enviat la seva pròpia felicitació de Nadal. A ells mil gràcies i molt Bones Festes. I com són unes il·lustracions d'allò més xules, us les poso i us explico una micona.

Començant pels il·lustradors, hi ha la de la Sílvia Ortega, seguida per la de Francesc Rovira, la Rebeca Luciani amb el seu estil tan característic, la del Sebastià Serra amb moviment i tot, i la de l'Óscar Sardà i el seu follet Oriol. A tots ells mil gràcies i els millors desitjos per a ells en aquest nou any que comença que espero que estigui tan ple d'èxits com l'anterior!

Les editorials, n'hi de totes maneres i tots colors:Brosquil, Edicions del Pirata, Faktoría K de Libros, Kalandraka i finalment Editorial Joventut. A tots ells gràcies per editar les històries que a tots ens fan somiar dia rere dia.

Fins aviat!

Il·lustració de l'Elefant Trompeta (2008). Com podeu veure es tracta d'un autoretrat fet amb tauleta òptica i Flaish (o com s'escrigui), i no en tinc gaire domini, de fet és la primera vegada que li agafo la tauleta al meu xicot, espero que no s'enfadi... Tot això per anar a correcuita i corrents, com sempre, i PER DESITJAR-VOS A TOTS I TOTES EL MILLOR DELS NADALS, UNS NADALS QUE SÓN MÉS FELIÇOS PEL TROMPETA DES DE QUE ELS COMPARTEIX AMB TOTS ELS QUE EL LLEGIU. MIL GRÀCIES PER UN ANY FANTÀSTIC!!!

Hola!

 Els qui em seguiu sabeu que vaig començar una secció de recopilatoris de contes clàssics. Doncs bé, és tant el material que he trobat, que enlloc de compaginar-se els divendres amb el Trompeta recomana, tindrà dia propi: els diumenges. No vol dir que cada diumenge hi hagi un recopilatori de clàssics, però de ben segur que uns quants diumenges serà així.

Per la resta tot igual, avui no hi ha "Conte de... El Joan de l'ós", perquè no n'he trobat cap, si en trobessiu algún no dubteu en recomenar-me'l.

Fins aviat!

Hola a tots i totes!

Ahir un nou curs va posar punt i final a un any que sincerament se m'ha fet molt curt. Dimecres a la tarda, els nens d'Educació Infantil de l'Escola on treballo van fer el Festival i van cantar una cançó en anglès, que com ja sabeu aquesta part és la que aquest any m'ha tocat exercir a mi. La veritat és que la cançó podria haver anat millor (després d'un mes i mig de cantar-la),però ja se sap, elsnervis del directe. De fet, els pares van quedar prou contents.

El balanç final del curs ha resultat prou positiu, un curs tranquil, un repte nou i difetrent per ami, fer de "teacher", que em sembla que he superat prou bé. Amb ganes de tenir classe pròpia, però amb il·lusió igualment si continuo fent l'anglès; amb ganes de fer coses noves, i de buscar nous contes, cançons i balls en anglès per tal de dinamitzar l'assignatura. Em toqui el que em toqui fer, ara és temps de descans (com a mínim un dies fins tornar el 1 de Juliol a fer l'Esplai d'estiu), de no pensar per una temporada com a mestra; cosa difícil d'aconseguir.

En relació amb el comiat amb els infants, va resultar fred, no vaig tenir la sensació de dir-los Adéu, a molts els veuré al Juliol, i a la resta erls continuaré veient crèixer fins que cumpleixin 18 i marxin de l'escola, així que la sensació de comiat queda una mica perduda. 

I a vosaltres com us ha anat el curs? Espero que bé.

Fins aviat! 

Hola a tots i totes!

Avui us porto un autor molt curiós. Resulta que fa temps vaig veure un conte d'una granota que em va semblar molt bonic, i estava esperant trobar en quin grup de contes el podria classificar per a poder-lo recomanar. Fa poc vaig veure un conte d'un Elefat que em va resultar estranyament familiar, vaig pensar que era preciós, i resulta que era del mateix autor que el de la granota, així que avui, us porto aquests dos contes:

FRANK, LA GRANOTA QUE DESITJAVA VOLAR, Eric Drachman, Editorial Andantino (2007) --> Qui no ha somiat mai en volar? La petita protagionista d'aquest conte no té somnis gaire diferents del que tenen molts nens, volar és un aspecte que ens fascina i a en Frank encara més.

Un conte amb unes il·lustracions magnífiques, ens porta una història d'una grantoa que volia aprendre a volar.

ELLISON, L'ELEFANT QUE DESITJAVA CANTAR, Eric Drachman, Editorial Andantino (2008) --> L'Ellison vol cantar com ho fan la resta dels Elefants, però sembla que no se'n surt gaire, la seva mare l'anima i li recorda que no hi ha res de dolent en ser diferent, de fet els elefant més famosos dela història es caracteritzen per ser diferents de la resta, mireu en Dumbo o l'Elmer... Gràcies a la seva imaginació i a la seva força de voluntat, aconseguirà que la resta d'elefants l'adimirin tal i com és.

Unes il·lustracions que desperten tendresa i dolçor les miris com les miris.

Fins aviat!

Hola a tots i totes! Avui us volia presentar a un cosí meu que ha arribat de l'Índia per passar una temporadeta per aquí, es diu Alifant; potser algun dia s'anima a escriure... Vés a saber!

Hola a tots i totes!

Després d'una esgotadora jornada de Sant Jordi, plena de contes, roses i llibres; arribo a casa amb ganes de parlar-vos de la Primera Trobada d'Il·lustradors realitzada a la vila de Gràcia i que de ben segur que ha resultat un èxit durant tot el dia. jo hi he pogut anar vora les set de la tarda i hi havia molt ambient, molta gent, molts pares comprant contes als seus nens i bons il·lustradors dedicats a fer-los un dibuix al seu conte als enns que els hi ho demanaven (i no tant nens, per cert).

M'ha sapigut molt greu no poder assistir aquest matí i poder posar cara així a molts il·lustradors que sovint oblidem en tot el món editorial de la literatura infantil.

Per la tarda però, hem pogut veure a il·lustradors com: Alba Puig, Riki Blanco, Sergio Mora, Gustavo Roldán, Ignasi Blanch, Anna Castagnoli, Pablo Prestifilippo, Rebeca Luciani en acció. Tots ells asseguts enfeinats, xerrant amb uns i altres i dibuixant a uns i altres. Amb els seus àlbums il·lustrats publicats al darrere, personalitzaven cadascun dels seus dibuixos.

Al darrera de tot un panell blanc amb alguns dibuixos dels il·lustradors que havien passat per allà durant el dia que ens han deixat detalls com aquests.

Una jornada en la que m'ha faltat una mica d'exposició d'originals per part dels autors, però que ha resultat un èxit i que espero que es repeteixi d'aquí molts més anys.

Per cert, jo també m'he emportat un dibuix de la Rebeca Luciani en el seu àlbum il·lustrat: el somriure de Daniela. Una noia molt maca, simpàtica, atenta i amb una gran creativitat: un encant. Amb dedicatòria i tot, però aquesta me la guardo per a mi...

Fins aviat!

Hola a tots i totes!

Com vaig dir, m'he informat sobre més coses sobre aquesta interessant trobada que us recordo que tindrà lloc a Gràcia el proper 23 d'Abril al Pla de Salmerón. Gràcies a la informació proporcionada per Casa Anita, tenim els horaris en que hi seran els il·lustradors:

MATÍ (a partir de les 11. h.)

Jordi Vila, Roger Olmos, Cristina Losantos, Pablo Prestifilippo, Arianne Faber, Mercè Galí, Núria Giralt

TARDA (a partir de les 17. h.)

Alba Puig, Riki Blanco, Sergio Mora, Gustavo Roldán, Ignasi Blanch, Anna Castagnoli,
Pablo Prestifilippo, Rebeca Luciani

Pel que fa a les darreres obres publicades per aquests il·lustradors en destaquem les següents:

Ignasi Blanch
El nen koala, Sd Edicions, 2007
Alicia, Ed. La Galera, 2007
Fill de rojo, Tantàgora, 2007

Rebeca Luciani
El somriure de la Daniela, Kalandraka- Hipòtesi, 2007
La torre de la donzella, Pub. Abadia Montserrat, 2006

Gustavo Roldán
L’ericó, Thule Edicions, 2007
Ximpleries, Ed. La Galera, 2008

Alba Garcia Puig
El cirerer, Sd. Edicions, 2006
Clara, Sd. Edicions, 2007

Riki Blanco
La casa del misteri, Ed. Combel, 2007
Com un peix a l’aigua, Ed. Thule, 2007

Jordi Vila
Les millors rondalles Andersen, Ed. Combel, 2007
L’avi ocellaire, Lynx Editors, 2007

Núria Giralt
El sonall de la Txell, Sd. Edicions, 2008

Roger Olmos
La llegenda de sant Jordi, Ed. Baula, 2008
Sherlock i la joia..., Ed. Lumen, 2008

Cristina Losantos
I ara què vé..., Ed. La Galera, 2006
El  restaurant d’Adrià Poteito, Ed. Cruïlla, 2007

Mercè Galí
Poesies amb suc, Ed. La Galera, 2007
El secret dels titelles, Ed. Tàndem, 2007

Anna Castagnoli
El cavaller Pepino, Ed. Oqo, 2006
Caminos sin nombre, Ed. Oqo, 2007

Pablo Prestifilippo
Manual de calcetines salvajes, Faktoría K de Libros, 2006
Instrucciones para despertar a una silla dormida, Faktoría K de libros, 2007

Arianne Faber
Fent equilibris, Ed. Thule, 2008
Zoo, Ed. Tàndem, 2006

Sergio  Mora
La semilla piloto, Ed. Thule, 2007
El secret del rei Lluc, Ed. Oqo, 2006

Tots ells de qualitat excel·lent, tot i que a mi em sap greu no poder anar al matí, ja que hi va un il·lustrador que és dels millors del panorama de l'àlbum il·lustrat actual.

Espero que us resulti útil i interessant aquesta trobada i que vinguin moltes més.

Fins aviat!

Hola a tots i totes! Gràcies a una lectora del Bloc m'he enterat d'un acte que tindrà lloc el proper dia 23 d'Abril al Pla de Salmerón, es tracta d'una iniciativa molt interessant i a la que espero poder-hi assistir: la Primera Trobada d'Il·lustradors a Gràcia.

Durant tot el dia s'aplegaran 12 bons il·lustradors per tal de firmar llibres amb dibuixos.

La iniciativa és de tres llibreries gracienques que volen destacar la important figura de l'il·lustrador en el món editorial infantil. La llibreria impulsora ha estat (i no em sorprén) Casa Anita, a la que han acompanyat la llibreria Aura i Nou Food.

Els il·lustradors que hi podrem trobar són: Ignasi Blanch, Riki Blanco, Anna Castagnoli, Arianne Faber, Alba Garcia, Núria Giralt, Cristina Losantos, Rebeca Luciani, Sergio Mora, Roger Olmos, Pablo Prestifilippo, Gustavo Roldán i Jordi Vila. Ens anirem informant aquests darrers dies de l'obra d'aquests autors.

Pel que fa al cartell d'aquest acte és de Rebeca Luciani, afncada a Gràcia i que amb la seva obra pretén mostrar-nos la màgia dels llibres que en permeten volar a móns llunyans.

Intentaré esbrinar més coses sobre aquest acte, i us les portaré. Una iniciativa magnífica a la que vull intentar assistir i aconseguir alun dibuix. Us hi apunteu?

Fins aviat!

més informació a l'Independent

Hola a tots i totes!

Avui us porto una molt bona notícia, una notícia que em fa molta il·lusió, i és que a partir del proper divendres 28 de Març, l'Elefant Trompeta s'estrena a Transversalweb com a redactor. Un elefant periodista, curiós, no?

A partir d'ara, tindrem les recomanacions del Trompeta per duplicat, amb algunes variacions, ja que les imatges interiors dels contes les podreu trobar com sempre en aquest bloc.

Espero que us agradi i que el pobre Trompeta faci bé la seva nova tasca com a periodista.

Fins aviat!

Hola a tots i totes!

L'altre dia em va passar una cosa força estranya. Resulta que, com alguns ja sabeu, el Trompeta canvia de casa, i l'altre dia netejant l'altell van aparèixer tres coses que em van fer pensar:

- 2 còmics: fet que es relaciona amb la passió de la meva parella.

- 1 llibre de text: relacionat amb el món de l'escola i l'educació al que pertanyo.

- 1 conte: aquí ja vaig pensar... "què estrany"... i no hi havia res més.

Doncs bé, casualitats a part, em feia gràcia avui parlar-vos d'aquest conte, es diu: "Las campanas de la Ermita" (Editorial Ramón Sopena, 1974), escrit per un tal F. Roura. La col·lecció es diu "Los tres patitos" i inclou títols com La Bella Durmiente, LaTortuga y el mar, El castillo escondido, Blancanieves...

És curiós perquè aquest conte és de format rectangular, força petit, amb planes de paper i alternant les planes a color, am les planes a blanc i negre. Una autèntica reliquia. Però tot i l'antiguitat d'aquest conte, és curiós que els dibuixos m'han semblat d'allò més simpàtics i originals. I la història conté tots els elements característics de les rondalls maravelloses de tots els temps.

Voleu conèixer alguna cosa més sobre la història?

"Fa molts i molts anys, en una ciutat d'Egipte, va nèixer una filla de reis molt bonica, de nom Bella. Al nèixer tres fades la van beneïr i li van concedir tres dons.

La primera li va dir que serà tan bonica que el sol i la lluna s'apagaràn en veure't. 

La segona una gerra de plata amb aigua que té el poder de transformar a les persones en qualsevol cosa o animal pel temps que ella desitgi.

I la tercera, una flauta que ha de tocar si algun dia necessita de la seva ajuda.

Un bon dia dos homes malvats van decidir raptar-la i la van posar a un sac mentre dormia. Al treure-la del sac, la lluna va enfosquir al veure-la. La noia va fugir.

Però els homes la perseguien, aleshores va tocar la flauta de les fades. Va aparèixer una d'elles i aquesta per ajudar-la; va fer aparèixer d'entre mig de la terra un llacen el que els homes van quedar enfonsats. Però van aconseguir sortir-ne i van continuar seguint a la noia.

La noia estava en una ermita, va demanar a les fades que li portessin la seva gerra d'aigua i els hi va tirar als seus captors, convertint-los així en campanes.

Va tornar a casa i es vaapiadar dels captors, tornant-los a la seva forma humana, els dos van demanar perdó i des d'aleshores mai més van cometre cap  malifeta, enrecordant-seper sempre de l'època en que havien estat campanes."

Doncs bé, aquesta és la història, espero que us hagi agradat.

Fins aviat!

Hola a tots i totes!

Sóc una mica desastre perquè us vaig dir que escriuria un post explicant-vos com havien cantat les Nadales en anglès els meus nens i nenes de Parvulari. El Festival el vem fer en tres dies diferents, un per a cada grup.

El primer dia que tocava festival, la veritat és que estava una mica nerviosa, però els nens de P4 ho van fer molt bé. Van cantar "Oh, Christmas teree" sense oblidar-se de la part difícil!

P3 ho van fer millor del que em pensava, la veritat és que tenia por de que no es posessin a plorar i a cridar als papes; però la veritat se'ls hi ha de donar un 10.

P5 era la cançó més complicada i ho van fer sense oblidar-se el text, i pronunciant molt bé. Pels que saben una mica d'anglès s'entenia tot! El que els pobres estaven tan atabalats que van anar molt depressa. Es va caure el pa de l'obra, però bé...

Ja estic pensant quines Nadales farem l'any vinent.

Fins aviat! 

Hola a tots i totes!

 A diferència del curs passat, aquest, no escric setmanalment sobre les meves vivències a l'aula o les activitats que realitzo. Potser pel fet de que ja està tot més pautat o perquè són activitats que no estan fetes per a mi. Tot i que les explico com crec convenient, i amb això sí que tinc més de llibertat.

També m'ha condicionat el fet de que aquest any, al ser la mestra d'anglès, no tinc grup propi i vaig tot el dia de classe a classe, i seria una mica complicat explicar-ho tot. I ho reconec, no he explicat res perquè trobo molt a faltar els meus Elefants! Però bé, com algú se m'ha queixat de que no explico novetats de l'aula, començarem.

Feta aquesta introducció, m'agradaria explicar-vos queper Nadal els nens tenen que aprendre una cançó en anglès, una nadala; i la veritat és que tot i que n'he buscat de fàcils, resulta força complicat.

Primer de tot perquè no entenen el que estan cantant. Tot i que jo els hi he traduït la cançó al català i els hi he explicat en la nostra llengua.

Segon perquè no és la seva llengua vehicular i els hi costa aprendre les paraules i pronunciar-les bé, fan com cadenes de sons.

Tercer, perquè els assajos van convinats amb la feina de classe habitual, que s'ha d'acabar a finals de trimestre i no podem dedicar més estona a cantar.

Quart: la vergonya! Vergonya per cantar davant de la gent i a sobre per fer-ho en una llengua estrangera. Quin enemic més gran!

Bé, com veieu no és fàcil peerò ho aconseguirem. Si vem poder amb el Festival del curs passat. Ja us explicaré com ho fan el dia que hagin de cantar davant de tothom.

Fins aviat!

"És molt dur haver de marxar d'una fetsa quan tot s'ha acabat, quan la clau no et vol obrir i l'alcohol et fa sentir deprimit."

Aquesta és una frase d'una cançó de Sau, i defineix en certa manera com em sento avui. Sé que els meus articles darrerament resulten una mica "nyonyos", però reflexen el meu estat d'ànim.

Avui ha estat el darrer dia que he trepitjat la meva segona Llar durant 11 mesos i no ha estat fàcil el comiat. S'ha tancat la porta darrere meu amb un nus molt gran a la gola i una sensació de buidor immensa. La senyoreta dels Elefants ha fet les maletes per començar un llarg viatge i jo he marxat amb ella.

Aquest post el vuill dedicar a les meves dues companyes, elles han estat les meves companyes, amigues, confidents, la meva família durant aquesta aventura d'11 mesos que ha resultat el curs.

Si elles no haguessin estat, hauria estat un curs més aburrit, més trist i més esgotador del que ha resultat. M'han fet riure i juntes hem viscut moltes emocions, hem compartit molts sentiments, ens hem fet costat i ens hem ajudat molt. Sense elles no hauria crescut tant com a professional ni com a persona.

Per tot això i per a molt més: GRÀCIES!