L'Elefant Trompeta

Hola a tots i totes! Sovint, per no dir gairebé sempre per parlar-vos de joguines que m'agraden, haig de recórrer a joguines de fora, però aquesta vegada amb GOULA no em passa ben bé així, Goula és una "submarca" de Diset que es dedica a fer joguines didàctiques, pedagògiques de fusta o de roba per als més petits. Diset va nèixer com una empresa catalana, posteriorment comprada, i part de la fabricació dels seus productes es duu a terme des d'aquí.

Goula ens ofereix bona qualitat, bonics acabats i joguines d'aquelles que agraden als pares i també als nens. Aquesta marca la vaig descobrir gràcies a un regalet d'aniversari que havia de fer per a un petit molt bufó. Un cop comprat el producte em vaig interessar per la marca, i en el seu catàleg vaig veure joguines com aquestes:

ESpero que us agradin tant com a mi i si en voleu veure més entreu a la web de Goula.

Hola a tots i totes! Aquest descobriment que us porto avui de fet no és meu, sinó d'una molt bona amiga que em va recomanar aquesta botiga: JUGARXJUGAR, i jo sense pensar-m'ho gaire m'hi vaig acostar. És una botiga que no és únicament per a nens, sinó que també està dirigida al públic adult.

Hi ha una part que evidentment, sí que és per la canalla, i en general ens ofereix jocs de taula, de cartes o puzzles per als petits d'editorials sempre de qualitat com ho pot ser Djeco. Si vols trobar jocs de cartes per a nens diferents i originals, jocs de taula per a fer-los pensar... aquesta és la teva botiga.

On està? A la per fi coneguda per mi, Avinguda Gaudí 39, també els podeu trobar a Internet on tot i que la web està en construcció, podeu tafanejar el seu catàleg. Pels qui us interessen els jocs de taula ètnics, també us hi podeu acostar, en tenen de preciosos i d'absolutament desconeguts per la nostra cultura, i val la pena donar-los una oportunitat.

CUENTOS DEL COCINERO, Jorge Zentner, Editorial Edebé (2008) --> Sortit a finals del 2008 aquest recull de contes és d'allò més interessant. Consisteix en 16 contes populars de diferents països del món i una recepta dels mateixos països que guarda akguna relació amb el conte explicat. És una manera original i diferent d'acostar altres cultures als més petits no només a partir d'un conte, sinó també a partir d'una senzilla recepta que ells mateixos amb l'ajuda dels seus pares podrien preparar. Un viatge a través de costums, històries i sabors.

Les il·lustracions són de la Mariona Cabassa, il·lustradora que he descobert recentment però que m'agrada d'allò més, amb el seu estil tan característic...

Un inconvenient que hi trobo és que no està en català, si més no, de moment. Espero que ben aviat surti en la nostra llengua.

Fins aviat! 

S'acosten els màgics Reis d'Orient i amb ells les Famoses Cavalcades que es fan a tot arreu de les contrades catalanes. No hi ha poble, barri o ciutat que no celebri la seva pròpia Cavalcada amb el Melcior, el Gaspar i el Baltassar. Ses Altesses Reials arriben des d'Orient amb tren, vaixell, amb globus, amb avioneta, amb camell, cavall, elefant... qualsevol mitjà de transport és vàlid per aquests fantàstics tres personatges que il·lusionen a grans i petits i que tots anem a rebre amb molta alegria.

Aquest any, els il·lustradors s'han sumat a aquesta gran festa, ja que en la cavalcada que es realitza el proper dia 5 de Gener a la ciutat de Barcelona, en Gusti hi participa fent el decorat de totes les carrosses, cartells, mercadatge en general, inflables... Les il·lustracions em semblen molt xules, tot i que en sé d'un que aquest any s'indiganrà força, jo crec que en Gusti està fent molt bona feina i espero que els resultats siguin els esperats. Us deixo unes quantes il·lustracions de tot plegat.

Les fotos i imatges d'a continuació formen part del disseny de la carrossa del carbó, que estarà decorada amb tot de fotos d'infants que per no ser gaire bons han rebut carbó algún any o altre.

Però la tasca dels il·lustradors no s'acaba aquí, a Hospitalet de Llobregat, el fantàstic Valentí Gubianas realitza, al igual que ja fa uns quants anys, la decoració de les carrosses dels Reis més famosos i estimats. La feina feta segur que és, com sempre, professional, tendre i elegant. Us deixo algunes il·lustracions que il·lustren la web de Nadal de l'Ajuntament d'Hospitalet.

A continuació us deixo amb algunes imatges de la preparació i montatge de les carrosses d'enguany. Estàn quedant precioses, espectaculars i sorprenents. Una feina molt ben feta. Sí senyor!

Fins aviat i Felices il·lusions!

Hola a tots i totes! Avui us porto una història d'allò més especila, us la presento perquè l'aneu coneixent:

HISTORIA DE LA RESURRECCIÓN DEL PAPAGAYO, Eduardo Galeano, Editorial Libros del zorro Rojo (2008) --> Com sempre les pro`postes realitzades per aquesta editorial són d'allò més especials i originals. Sota un títol tan rocambolesc, s'amaga una hisòria que no ho és menys. Una història d'un lloro que es mora, una nena que plora, una taronja que de la tristor es pela, un arbre que perd les fulles, una ràfaga de vent que... I així passen una sèrie de coses entorn a la mort de l'animal, fins que tot es reconstrueix i el lloro torna a la vida. Una fascinant llegenda que cobra vida també gràcies al seu il·lustrador, que més que il·lustrar la història la crea fent figures de fusta amb les seves pròpies mans, tot un escultor per un llibre genial!

El text pot semblar enrabessat a més d'un, de fet es pot començar a comprendre a partir dels 5 anys; però és que m'encanten les faules d'altres països i també els contes encadenats; i aquesta història conté les dues coses.

Fins aviat!

Hola a tots i totes! Durant aquestes vacances de Nadal, el Trompeta i jo estem aprofitant per passejar i veure botiguetes i llocs xulos, i l'altre dia perdent-nos per Gràcia, vem anar a parar a la Botiga Els Tres Tombs, una jugueteria genial, enorme, amb molta varietat i amb marques de joguines de fusta de gran qualitat, moltes d'elles estrangeres. Joguines d'aquelles que m'agraden a mi: educatives, de fusta i a la vegada boniques, maques... llàstima que en general siguin cares.

Bé, la botiga m'ha encantat: tenen un munt de cuinetes, cases de nines precioses, balancins, trens de fusta, ninos i peluixos... és per perdre-s'hi una estona, de debó!

Si hi voleu anar estan a Travessera de Gràcia 96, a prop de Via Augusta i Riera de Sant Miquel; i si no, sempre podeu visitar la seva web.

L'Anna Clariana és una il·lustradora magnífica i amb un estil molt peculiar. Adaptada a les noves tecnologies utilitza sovint l'ordinador com a tècnica, i no per això els seus dibuixos són menys autèntics. Va començar amb cartells i posteriorment amb llibres de text, i mica en mica es va fer un lloc per als àlbums il·lustrats i altres contes. 25 anys en una feina que requereix molt esforç, dedicació i constància.

 Si la voleu conèixer una mica més, només cal que continueu llegint:

- Quan temps fa que et dediques al món de la il·lustració? Com vas començar?
Ja fa vint-i-cinc anys que m’hi dedico. Quant vaig acaba l’escola vaig estudiar disseny gràfic i des de llavors no he parat.

- És difícil crear-se un nom en aquest món?
És igual que a les altres professions. Com més treballes més possibilitats tens de tirar endavant.

- Com prefereixes dibuixar, amb paper i llapis; o prefereixes l’ordinador?
La veritat és que m’he acostumat molt a l’ordinador. He descobert els avantatges que té aquest mitjà i m’hi he adaptat molt bé.

- De petita ja se’t donava bé dibuixar?
M’agradava i tenia interès pel tema. Tot i que crec que mai no he tingut unes qualitats innates per al dibuix, però tot es pot treballar.

- Què és el que més t’agrada de la teva feina?
El que més m’agrada és que del no res en puguis crear alguna cosa.

- Creus que el món de la il·lustració infantil és un món molt masculinitzat?
No, no ho crec.

- Pel que he vist a la teva web, a part d’il·lustrar contes i llibre infantils; també fas cartells o llibres de text. Com sorgeixen aquestes feines?
La veritat és que en aquest món és més fàcil tenir feina en llibres de text que en àlbum il·lustrat. Arrel dels estudis de disseny gràfic vaig començar treballant en cartells, publicitat,... però un cop vaig tenir un “book” prou competent vaig començar a visitar editorials que em van donar feina de seguida, bàsicament en llibre de text, que és on hi ha més producció.

- L’obra de la que et sents més orgullosa és... Perquè?
Estic molt contenta de l’últim llibre que hem publicat amb el Pep Molist, “El senyor sol i la senyora eriçó” de l’editorial Parcir. Però el meu fill diu que el millor llibre que he dibuixat ha estat “el soldadet de plom”, de Cruïlla. Tot hi que en el fons, el que m’agrada més és “Singlots” d’Oxford University Press.

- Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Crec que actualment s’intenta publicar més llibres autòctons a diferència de fa set o vuit anys, que es traduïa molt. Les col·leccions hi ajuden molt.

- Un país amb bona literatura infantil és...
La literatura infantil és un eina que ajuda als infants a veure el món d’una manera diferent.

- El teu conte preferit de petita era... Perquè?
 Era Piccoletto de Renato Rascel. Crec que les il·lustracions d’Ennio di  Majo tenen molt a veure en que jo hagi acabat sent il·lustradora.

- Si haguessis d’il·lustrar un clàssic de la literatura infantil, quin t’agradaria que fos?
No ho sé.

- Com és el teu espai de treball?
És un espai molt lluminós que té una vista de Sant Llorenç del Munt i de Terrassa que fa embadalir.

- La màgia del món dels infants es troba...
Dintre de cadascú.

- Si fossis un personatge de la literatura infantil series...
La bruixa dolenta que no sap ser dolenta.

- Les editorials limiten molt la teva tasca professional, o ets tu qui decideix?
 Hi ha de tot. És més agraït treballar lliurament peró per exemple en llibre de text t’has de cenyir molt al que et demanen.

- Per acabar, quins són els teus propers projectes professionals més immediats? Se’n pot saber alguna cosa?
Ja ho anirem veient!

Són dies de passejar per botigues de joguines, mirar cosetes i preparar la llista als Reis, fa uns dies no sé on ni quan, vaig veure una joguina que em va agradar molt; vaig que dar-me amb la marca i ho vaig buscar per Internet.

Després de donar-li unes quantes voltes, vaig trobar la web; i mirant i remirant he trobat algunes de les seves joguines d'allò més maques: joguines de roba i de fusta; amb una bona edició i bons materials; val la pena. Si veieu alguna joguina d'aquesta marca, val la pena que us la mireu: HABA

Us deixo alguna mostra:

Fins aviat!

CONTES AMAGATS DE L'EUROPA DE L'EST, Antonio Barber i Paul Hess, Editorial Blume (2003) --> Aquest conte va esdevenir tota una troballa voltant un dia pel mercat de Sant Antoni. Allà mai s'hi sap el que un pot trobar, i vaig veure aquest magnífic recopilatori de contes, que com bé diu el títol, són de l'Europa de l'Est. En total, set històries de Eslovàquia, Polònia, Sèrbia, Eslovènia, Rússia, Croàcia i Romania.

Una de les coses més interessants que té, és que al final hi ha un apartat que posa l'origen dels contes, i això a les recerques del Trompeta li va molt bé; hi posa el títol original, l'autor i l'any.

Pel que fa a les il·lustracions són boniques i curioses; i les històries ens acosten una mica més als contes populars d'aquestst països sovint tan desconeguts.

Inconvenients: que podria ser que us costés trobar a les llibreries habituals, tot i així, pregunteu-ho, que potser encarregant-lo us el porten si us interessa.

Fins  aviat!

En aquestes dates tan senyalades, he tingut la sort que alguns il·lustradors i editorial m'han enviat la seva pròpia felicitació de Nadal. A ells mil gràcies i molt Bones Festes. I com són unes il·lustracions d'allò més xules, us les poso i us explico una micona.

Començant pels il·lustradors, hi ha la de la Sílvia Ortega, seguida per la de Francesc Rovira, la Rebeca Luciani amb el seu estil tan característic, la del Sebastià Serra amb moviment i tot, i la de l'Óscar Sardà i el seu follet Oriol. A tots ells mil gràcies i els millors desitjos per a ells en aquest nou any que comença que espero que estigui tan ple d'èxits com l'anterior!

Les editorials, n'hi de totes maneres i tots colors:Brosquil, Edicions del Pirata, Faktoría K de Libros, Kalandraka i finalment Editorial Joventut. A tots ells gràcies per editar les històries que a tots ens fan somiar dia rere dia.

Fins aviat!

Hola a tots i totes! Sota aquest títol sorgeix una nova col·lecció de l'editorial valenciana Bromera que pretén acostar als més petits la lectura i els contes. La col·lecció té dos títols i són d'allò més senzills, però alhora bonics.

ANIMALS DE CAMP, Guido Van Genechten, Editorial Bromera (2008) --> Es tracta d'un conte en format quadrat i de tapes i planes dures destinat a infants molt petits, a partir d'un any, que vulguin conèixer de més a prop els animals de camp. Cada plana és una animal amb el nom a sota. Senzill però amb el segell de qualitat que sempre en posa en Guido Van Genechten i aquesta editorial.

ANIMALS SALVATGES, Guido Van Genechten, Editorial Bromera (2008) --> Igual que el conte anterior, però aquesta vegada ens presenta els animals salvatges, 18 diferents. Els voleu conèixer?

Il·lustració de l'Elefant Trompeta (2008). Com podeu veure es tracta d'un autoretrat fet amb tauleta òptica i Flaish (o com s'escrigui), i no en tinc gaire domini, de fet és la primera vegada que li agafo la tauleta al meu xicot, espero que no s'enfadi... Tot això per anar a correcuita i corrents, com sempre, i PER DESITJAR-VOS A TOTS I TOTES EL MILLOR DELS NADALS, UNS NADALS QUE SÓN MÉS FELIÇOS PEL TROMPETA DES DE QUE ELS COMPARTEIX AMB TOTS ELS QUE EL LLEGIU. MIL GRÀCIES PER UN ANY FANTÀSTIC!!!

Hola a tots i totes! Ahir vaig rebre una revista en la que he col·laborat fent-hi un reportatge sobre una col·lecció de llibres Infantils. La revista en qüestió és L'illa: revista de lletres, on es publiquen reportatges i novettas entorn l'Editorial Bromera. Vaig tenir el plaer de que fa uns mesos em demanessin si hi podia col·laborar tot escribint-ne un article i així ho vaig fer, us el copio a continuació:

EL MÓN DELS MÉS PETITS

L’escola, la casa, el paisatge urbà, els amics i la família, el cos, les plantes... són temes tan propers i quotidians per als infants, que sovint molts detalls passen desapercebuts. per això, descobrir i valorar allò que tenim més a prop pot resultar ben interessant: la màgia arquitectònica de la ciutat, o potser els animals que tenen a la granja del poble; descobrir racons de la seva pròpia casa o escola que se’ls poden haver passat per alt; aprendre a conèixer i entendre les seves famílies i amics; mirar al cel i veure-hi molt més que un avió... i per fer-ho, un conte pot ser el millor aliat, com demostra la col·lecció «El meu món i jo».

Un regal de Reis que dóna pas a descobrir coses sobre els fenòmens meteorològics; un conte rimat protagonitzat per deu abelletes que ens acaba explicant el fenomen de la pol·linització; un avió que ens parla de la seva família; un pintor que pinta paisatges de totes les formes i colors; unes vacances inoblidables a la granja dels iaios envoltats de gallines, vaques i porcs; una història sobre la solidaritat amb els que estan malalts; i sense oblidar-nos de fer una aturada en la fugida d’un hàmster que ens porta per tots els racons de la llar del protagonista de la història... En «El Meu Món i Jo», dotze contes amb temàtiques molt diferents acosten als infants que s’inicien en el món de la lectura i de les ciències naturals i socials un món màgic amb històries divertides, entretingudes i, fins i tot, commovedores. A més, aquesta col·lecció (que Algar Editorial publica en castellà i que trobem a les llibreries amb els títols solts o agrupats en una pràctica maleteta) reuneix dotze autors i dotze il·lustradors de prestigi reconegut, fet que ens garanteix una gran diversitat i qualitat en l’aspecte gràfic i textual.

La garantia d’uns autors excel·lents

De la seva banda, a partir de la simplicitat de les paraules, els autors han creat històries tendres i dolces com la de Dóna’m la mà; divertides i esbojarrades com la de La granja de Simó; ens han transportat a mons sorprenents com en la història d’Ivan, el cavaller valent, en la qual a partir d’una fira medieval se’ns dóna a conèixer l’edat mitjana. Es tracta d’escriptors de renom entre els quals podem trobar Teresa Duran, Carmen Gil, Pasqual Alapont, Enric Lluch, Jordi Sierra i Fabra o Agustín Fernández Paz (que acaba de rebre el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil 2008), entre altres.

Uns contes diferents

En relació amb el format dels contes, les il·lustracions ocupen sempre les dobles pàgines i s’entrellaça i barreja amb el text mateix. A la part final trobem una plana en la qual destaca el tema que s’ha tractat en el conte i l’explicació corresponent. També inclou un petit paràgraf que sota el títol d’Ecoflaix ens dóna consells d’allò més ecològics perquè els infants els segueixin, i així, fer del seu un futur una mica més sostenible.

«El Meu Món i Jo» és una col·lecció que no només recomanaria per tenir bones històries i il·lustracions brillants, sinó que a més resulta molt útil per acostar als infants temes quotidians a través d’un prisma innovador i diferent. Unes històries per a mestres i educadors que creuen en el valor dels contes com a recurs educatiu, especialment per a l’àrea de Coneixement del medi. Una obra, també, per a pares i mares que vulguin que els fills adquireixin una sèrie de coneixements i, el més important, els hàbits i valors que a través d’aquestes dotze històries es transmeten. En definitiva, una col·lecció que enamorarà grans i petits.

EL MEU MÓN I JO.DIVERSOS AUTORS. BROMERA, 2008. *http://blocs.gracianet.org/blog/55

La veritat és que el Trompeta i jo n'estem molt contents i orgullosos del resultat. En paper encara impressiona més! I què haig de dir de la col·lecció, em va encantar. Gràcies Bromera!

Hola a tots i totes! Ja fa un temps que vaig veure per primera vegada aquestes titelles, i sincerament em van encantar. Són titelles especials, fetes a mà, una a una i sense motlles, amb paper i cartró reciclat i pintura; i sobretot, molt carinyo. a seva elaboració és antiga i artesanal

Unes titelles que a part de ser boniques, són ecològiques.  Un petit taller artesanal sota el nom de Bufllums, dóna forma a aquest projecte. No els podeu trobar a cap botiga, però sí a Internet.

Fan titelles de mà i dedit, així com nines i ninots. Els dos tipus de titelles poden representar: contes clàssics, cançons populars infantils, elements típics del Folklore de les nostres terres o temes (com ara els animals de la granja o de la selva).

Sigui com sigui una bona eina per amenitzar les estones de jocs de grans i petits, perquè explicar els contes amb titelles com aquestes ha de ser un autèntic luxe.

Us deixo amb algunes de les seves titelles més maques.

Fins aviat!

Hola a tots i totes!

M'encanten i fascinen els pessebres, totes aquelles figures concentrades en epsais tan petits a les paradetes de Santa Llúcia. M'encanta passejar-m'hi cada any més d'una vegada, i mai hi trobes exactament el mateix, sempre hi ha alguna coseta que et sorprén i et fascina.

Aquest any a la casa on visc és el primer cop que es guarneix de Nadal i estan tots molt emocionats, i han comprat un pessebre molt xulo, un dels de "Els pessebres de la Pepa"

I us preguntareu, què és això? Doncs són uns pessebres molt macos, fets a mà, que només hi ha a la seva parada. Diferents, originals....

La web que us porto és més aviat un Bloc en el que podeu veure bonics pessebres fets per la Pepa, és senzill però és perquè us en feu una idea. És un bon pessebre per acostar als infants una tradició que tot i semblar una mica "carrinclona", no s'ha de perdre mai. Amb unes figures que poden resultar simpàtiques i properes als infants, que ens allunyen de la imatge de serietat i religiositat de molts pessebres.

Si aneu a Santa Llúcia, no dubteu en buscar la seva paradeta!