L'Elefant Trompeta

Il·lustració de l'Elefant Trompeta (2008)

Hola a tots i totes! Vaig descobrir aquesta història gràcies a que un nen de l'escola va portar un dia un conte de l'Editorial Combel on hi havia quatre contes clàssics i s'explicaven en un CD. Em va encantar la versió, així que us la porto avui però de manera individual.

ELS FOLLETS SABATERS, Sebastia Serra, Editorial Combel, Col·lecció El cavall Volador, Sèrie Galop (2003) --> No és la primera vegada que us porto un clàssic d'aquesta col·leccció i n'estic ben segura de que no serà pas l'última. Una col·lecció que a part de bons títols i bones adpatacions, compta en els il·lustradors més importants del panorama català actual. En aquest cas en Sebastià Serra, un magnífic il·lustrador, amb un estil més depurat cada dia. M'encanta!

Fins aviat!

“Hi havia una vegada un sabater que ja era molt gran i que la feina ja no li sortia ni gaire bé, ni gaire de pressa. No tenia diners i un dia es va quedar treballant fins molt tard perquè havia d’acabar unes sabates per a un ric, i al final va decidir acabar-les l’endemà al matí. Quan es va llevar, va anar a l’obrador i va veure que les sabates estaven acabades. Quan les va recollir l’home ric,  va estar tan content que li va pagar trenta vegades més.
Al dia següent li va passar el mateix amb les sabates que tenia a mig fer. I així fins que va córrer la veu, i tothom volia unes sabates fetes pel sabater. I va ser així com el sabater s’acabà convertint en un home ric.
El sabater i la seva dona, encuriosits per esbrinar qui era que els ajudava a fer les sabates, es van amagar una nit a l’obrador on no els podria veure ningú.  Quina va ser la seva sorpresa quan van veure que a les 12 en punt de la nit apareixien baixant per la xemeneia una colla de follets que van fer la feina pendent del sabater. Per tal d’agraïr-los el que estaven fent per ells, el sabater i la seva dona els hi van fer uns vestits nous i unes sabates també noves i els hi van deixar a l’obrador.
L’endemà al matí següent van trobar una nota dels follets que els hi prometia que mai els hi faltaria de res perquè havien estat molt agraïts; però que a partir d’aleshores marxarien a voltar pel món a ajudar a altres persones que ho necessitessin."

Aquesta és la història de “Els follets sabaters” o de “El sabater i els follets”, sigui com sigui és un conte molt bonic i màgic que en el fons ens demostra que hi ha follets que no són tan dolents com sovint ens fan creure.

Però quin és l’origen d’aquesta història? D’aquests personatges?
Aquest conte és un conte provinent del folklore alemany i que ens narra la història d’un sabater ajudat per uns personatges típics de la mitologia de nans i follets alemanya: els Heinzelmännchen, una espècie d’éssers semblants els nans, però que per la traducció que es va realitzar a l’anglès van rebre el nom de follets, estan així relacionats amb els Brownies escocesos; fet que ha provocat que se’ls conegui com a follets.

Els Heinzelmännchen són unes estranyes criatures que van despullats (és per això que el sabater els hi regala bonics vestits) i que ajuden a aquelles persones que ho poden necessitar, ja sigui perquè necessiten diners o menjar.

Aquesta història va ser recopilada per primera vegada pels famosos germans Grimm, com, al primer de tres contes entorn aquests personatges. Aquesta història la podem trobar en la seva obra Grimm’s Fairy Tales sota el títol de “Die Wichtelmänner". Margaret Hunt l’any 1884 en va fer la traducció a l’anglès sota el títol de “The Elves”.

El tema central d’aquesta història és molt recurrent en el folklore europeu. Són moltes les històries que ens expliquen el que els hi pot passar a  aquelles persones que han estat ajudades pels “follets” i que a canvi d’aquesta ajuda no els hi agraeixen amb roba.

En català també tenim la nostra pròpia versió amb tot un seguit d’interessants variants. La història ha estat recollida per Joan Amades l’any 1949 i ens explica que en un principi el sabater no explica a la seva dona el que li ha passat amb les sabates, la dona per cert, rep el nom de Marieta. Però el curiós és la descripció que ens fa dels follets protagonistes del conte: no feien més d’un pam, tenien unes barbes llargues i uns ulls molt vius i riallers. Als peus portaven uns peücs molt divertits de color vermell i  no portaven cap més roba. Per tant, en la història catalana, el sabater no els hi fa sabates perquè ja en tenen, però sí que és veritat que la seva dona els hi fa els vestidets. Els follets ja no tornen mai més en aquella casa perquè han estat descoberts, però els compensen dient-los  que mai els faltarà res.

Ja veieu, a vegades també hi ha follets bons... Així que ja cal que sigueu agraïts amb ells.

Il·lustracions
Són moltes les il·lustracions i portades de contes que he trobat entorn a aquesta història. Tot i així, ninguna d’origen català. Començant com sempre amb les versions més clàssiques, la primera imatge del 1886 per Lucy Crane, les següents també en blanc i negre són d’un llibre de l’any 1914.

    
Les següents també en blanc i negre, la primera d’elles de procedència germànica de George Cruikshank  publicada el 1823.

Les següents il·lustracions ens fan un petit relat de la història. Aquesta vegada ja en color.

    
Portades amb el títol en anglès són les que més destaquen d’aquest relat. Mireu-les, hi ha de curioses, divertides, clàssiques, originals... per a tots els gustos i colors.

           
Per acabar una portada alemanya de la història.

TOT UN MÓN DE CONTES, Aro Sainz de la Maza i Josep Maria Hernández Ripoll, Editorial Molino (2008) --> Després de la seva primera part "Contes de tots colors", ha sortit fa pocs mesos a les llibreries Tot un món de contes, un nou recull de contes populars d'arreu del món explicats per persones que els han viscut a la seva pròpia pell.

Les seves il·lustracions i edició és encara més millorada que l'anterior. Format adequat, boniques il·lustracions, i gran quantitat d'històries. Un conte per a pares i mestres que vulguin donar a conèixer als seus nens moltes històries.

Fins aviat!

Hola a tots i totes! Fa unes setmanes preparant la meva llista de Reis vaig anar a l'Abacus i vaig descobrir a la secció de joguines una marca molt especial: HAPE, em va sorprendre sobretot la seva col·lecció de joguines de Bambú, els seus cotxes de carreres fets amb canya de Bambú em van semblar genials, d'allò més autèntics.

El seu lema: Nosaltres fem als infants feliços! Per fer-ho s'adapten a les seves necessitats i demandes creant joguines genials. 

Buscant a la seva web, he vist que tenen altres col·leccions i que també estàn força bé, tot i que personalment em quedo amb els cotxes de bambú. Us deixo algunes imatges a continuació.

Hola a tots i totes! Sön dos els contes que us porto avui sota aquest títol, històries de personatges que es creuen, històries paral·leles, històries explicades des de dos punt de vista molt diferents...

RUGITS I ORELLES, Chen Chi-Yuan, Thule Edicions (2008) --> Aquesta història són dues històries diferents fins que els dos personatges es troben i es transforma en una sola. S'inicia el conte com un conte partit literalment parlant, ja que les planes estan tallade sper la meitat i on ens explica les dues vides, la del caçador i la del que és caçat, la del lleó i el conill. Dos enemics naturals que trenquen amb totes les normes establertes i es converteixen en els millors maics del món, i que a partir d'aleshores les dues històries paral·leles desapareixen i es converteixen en una de sola.

Un conte sobre el trencament dels estereotips i les normes prefixades.

DOS RATONES, UNA RATA Y UN QUESO, Claudia Rueda, Océano Travesía Editorial --> Dos petits ratolins veuen un formatge deliciós. És aleshores quan comencen les disputes per decidir per a qui dels dos és; però el que no saben els dos ratolins és que a l'altra banda del formatge hi ha una ratota que es vol fer també amb el formatge i que els hi proposarà una manera de repartir-se'l.

Divertit i curiós, ens fa pensar en les maneres que tenen els infants de resoldre els seus problemes...

Fins aviat!

L'Óscar Sardà és un il·lustrador emergent, autor de la saga El Follet Oriol publicat per Barcanova, com molts il·lustradors vol consolidar-se en aquest món on fa cinc anys que s'hi dedica. Un món a vegades difícil i fins i tot, tancat, però en el que amb insistència i talent t'hi pots fer un lloc.

Cinèfil empedernit, fan d'en Tintín i amb el seu fill Oriol com el seu principal admirador, un il·lustrador amable i que ha regalat a aquest Bloc la seva versió del Trompeta. Des d'aquí, de nou gràcies!

Us deixo amb una entrevista d'allò més interessant amb un il·lustrador que com sempre té moltes coses a dir:

Quants anys fa que et dediques al món de la literatura infantil?
Al voltant d’uns cinc anys, des de la publicació del primer conte del meu personatge el follet Oriol, encara que abans ja havia treballat esporàdicament en projectes dirigits al públic infantil - juvenil.

Com vas decidir-te a fer-ho? Com van ser els teus inicis?
Ja de ben petit vaig mostrar el meu interès pel còmic infantil i juvenil; sobretot pels fascinants personatges creats per l’escola franc-belga que gràcies a publicacions com Cavall Fort , entre d’altres, arribaven al nostre país en lliuraments periòdics. Hergé i l’univers que va idear per al seu personatge més emblemàtic, Tintin, van ser sens dubte determinants per a decidir-me per la il·lustració infantil-juvenil.

Pel que fa referència als meus inicis, vaig començar a dibuixar publicant una sèrie de tires humorístiques que narraven les peripècies d’uns nens de l’antiga Unió Soviètica que duia per títol “La panda Rusa”. Després vaig combinar treballs publicitaris amb la creació de mascotes de divers registre com Tot &Buma per la firma Prenatal.

És complicat dibuixar per a nens?
Jo no diria que sigui especialment complicat. El públic infantil és molt agraït i et permet una gran llibertat artística a l’hora de crear els personatges I l’entorn en que es mouen. El que si que destacaria és l´ especial cura que l’autor ha de mostrar en l’apartat d’aquells temes o actituds que poguessin resultar inoportunes per als nens I que òbviament un sentit comú em fa eludir.

 Què ha suposat per tu el Follet Oriol en la teva carrera d’il·lustrador?
La major satisfacció en la meva carrera fins al moment. Més encara si tenim en compte que el personatge està inspirat en el meu fill Oriol. El follet Oriol , el meu “fill predilecte” , és un projecte que m`ajuda a ser més feliç  I en el qual tinc dipositades fermes esperances.

Per ser un bon il·lustrador cal...
Primer tenir una dosi de paciència important. Dibuixar molt, ser un bon observador de tot quant ens envolta i per descomptat tenir una mica d’imaginació. També crec que pot ser determinant posseir una mínima disposició natural a dibuixar, i això ho faria extensible a qualsevol manifestació artística.

Com és el teus espai de treball?
Lluminós, espaiós i y “abarrotat” de llibres, còmics y moltes, moltes pel·lícules(el cine és l’altre de les meves grans passions).

Veig que els teus dibuixos sovint estan pintats per ordenador. Què t’agrada més dibuixar o il·lustrar? Quines tècniques utilitzes?
M’agraden totes les fases de la creació gràfica, encara que reconec que és en el dibuix on em sento més còmode. Per a mi dotar de vida un full en blanc és el més gratificant de la meva professió. No obstant això, en la il·lustració per nens, el color és fonamental per a acabar de dotar de volum, textures i llums qualsevol obra.
Quant a la tècnica emprada en els meus primers treballs dibuixava amb llapis de grafit I entintava amb tinta xinesa usant plumilla I pinzell. També he utilitzat pastís, aquarel·les i sanguina. Actualment he incorporat la tècnica digital  encara que segueixo fidel al plantat del dibuix amb llapis de grafit.

Com t’inspires a l’hora de crear un personatge?
Primer de tot imagino la seva personalitat; quins traços el definiran com elements diferencials i tanmateix el dotaran de caràcter. A partir d’aquí comença per a mi l’autèntic repte de dibuixar:el full en blanc esperant un primer esbós, que poc a poc s’anirà polint fins aconseguir el personatge desitjat.
 
El teu il·lustrador preferit és...
Em resulta molt difícil quedar-me amb un sol. Però per tota la seva contribució a la literatura infantil i al “icona” cultural que va crear em quedaria amb Hergé, pare del reporter aventurer  Tintin.

On t’agradaria arribar en el món de la il·lustració infantil?
De fet seguir en la línia que duc, consolidant a poc a poc la meva carrera, veient créixer la meva sèrie del follet Oriol i per descomptat, abordant nous reptes editorials.

Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Crec que és bastant òptima, encara que per descomptat millorable. La literatura infantil del nostre país fa ja bastant temps ha de competir amb altres mitjans d’entreteniment que  segons el meu parer no tenen gens a veure amb la cultura com són les consoles de videojocs, el bombardeig de sèries televisives tallades pel mateix patró, la pròpia televisió que viu els seus pitjors moments com a ens cultural i lúdic, etc.
Pel que fa als editors, haurien de fer un esforç major per a potenciar als nostres nous valors i així ser mes competitius també a nivell internacional.

Un país amb bona literatura infantil és...
Un país que formarà als seus lectors mes petits i els donarà les eines per gaudir plenament de la lectura quan siguin mes grans, sempre amb una mirada tendre capa a les seves primeres lectures d’infància. Un país en definitiva,capdavanter.

De petit, quin conte t’explicaven? Quin era el teu preferit?
Dels clàssics el que em ve a la memòria, el que sempre m’ha fascinat és el de “els fesols màgics”.

Si fossis un personatge de conte series...
El follet Oriol, per descomptat, entremaliat, aventurer, valent i que sempre pateix una mica per a aconseguir l’èxit en la seva aventura

T’agradaria il·lustrar contes infantils clàssics? Quin voldries que fos el primer? Perquè?
M´encantaria. Potser el que he esmentat abans del fesols màgics del gran Andersen. M’agrada l’escenari on succeeix l’aventura, per sobre dels núvols amb el protagonista escalant les enormes branques de la planta dels fesols, el gegant, en fi, l’aventura en estat pur.

Hola a tots i totes!

Aquest és un article que faig no per mi, sinó per la meva parella que porta des de dilluns insistint, i si no ho publico jo, ho farà ell, així que us explico:

Dilluns passat el Trompeta i jo vem sortir a la web Diari de Barcelona, en un reportatge sobre el Bloc que van venir a grabar el passat mes de Setembre o Octubre. El tema ha tardat una mica però a tothom li ha agradat molt el resultat.

Us passo els links de la web i del bloc. Ja em direu que us sembla.

Fins aviat!

Il·lustració de l'Elefant Trompeta (2008). Llapis de color

Hola a tots i totes! Pell d'Ase, una història curiosa i no gaire popular que fa que hi hagi poques versions d'aquesta història, tot i així, n'he trobat una que m'ha agradat molt i que és molt bonica, si voleu tenir aquesta història, us en recomano aquesta versió:

PELL D'ASE, Anne Romby, Editorial Zendrera Zariquey (2004) --> Aquest conte tot i publicat en català i castellà, és d'orígen francés i és per això que us en porto la portada francesa, tot i així la catalana és igual. L'autora de l'adaptació, és a la vegada la il·lustradora d'un conte amb unes molt bones imatges, molt descriptives i detallades. Amb un estil molt característic però que personalment m'agrada molt!

“Vet aquí uns pares molt pobres que desitjaven tenir un fill, en va resultar una filla que era molt i molt bonica i es deia Marggantella. La mare al néixer la bonica criatura va morir, i el pare era tan pobre que va decidir desposar-la amb un vellot. La noia no volia i no sabia què fer. La velleta Tereseta que la cuidava com si fos la seva filla li digué que li demanés al futur espòs un vestit de plata, després va demanar un d’or i finalment un de diamants. El vellot complí amb la seva paraula i la Margantella no va tenir més remei que fugir amb els tres vestits. Va arribar a una casa molt i molt pobre on se’ls havia mort el ruc i li van donar a la nostra protagonista la seva pell. La noia se la posà i arribà a les terres d’un ric príncep; allí es convertí en porquerola.
Un dia el príncep va organitzar un ball i la noia hi anà amb el primer dels vestits. Encisà al príncep que li regalà un anell de diamants. La noia va fugir, i el príncep encisat organitzà un segon ball, aquesta vegada li regalà un braçalet, al veure-la vestida amb el segon vestit. Es tornà a escapar i en el tercer ball, amb el seu tercer vestit li va regalar un collaret de perles.
La noia tornà a desaparèixer i el príncep va caure malalt, ella per ajudar-lo a recuperar-se va preparar un pastís amb els tres regals que li havia fet a dins. El portà a palau per entregar-li en persona però no la van deixar. Finalment, es va quedar a la cuina de palau i un dia li van pujar a la seva cambra. El príncep desesperat va buscar a la cuinera del pastís, li van dir que era la porquerola, la va anar a  veure, es van casar i van ser feliços per sempre més”.

Aquest conte tot i que pugui semblar el de la Ventafocs, de fet hi té molts paral·lelismes es tracta del conte Pell d’ase. D’origen probablement francès, es va fer popular gràcies a Chales Perrault. Un conte que s’explica des de la Península escandinava fins a l’Índia, passant per les nostres contrades. De fet, la versió que us he explicat és la catalana que es diferencia una mica de la de Perrault en alguns aspectes.

En la versió de Perrault, la protagonista és princesa i filla d’uns rics reis, la mare mora i li fa prometre al seu espòs que no es casarà amb cap altre que no superi la seva bellesa, considerant-se la més bonica de totes. La seva filla però, amb els anys la supera amb escreix i el Rei decideix que s’hi ha de casar. La velleta que l’ajuda és més aviat una fada madrina. Les peticions dels tres vestits que fa la noia són ben diferents: el primer ha de ser del color del temps,  el segon del colors de la lluna i el darrer del color del sol. Finalment, li demana que li doni la pell d’ase, de l’ase que caga or i que fa del seu regne el més pròsper de tots. Al igual que la catalana, marxa i es fa grangera. El príncep la veu a través del forat del pany i no organitza cap ball; és tal la febre d’amor que té al veure-la que cau malalt. La mare del noi perquè aquest es curés li demanà a la Pell d’ase que preparés una coca, en la que sense voler li va caure un anell que duia. El príncep va decidir buscar entre princeses i nobles la propietaria de l’anell, fins que va trobar a Pell d’Ase i s’hi va casar.

La inspiració d’aquest conte la podem trobar potser en un conte com la Ventafocs, o qui sap si aquesta n’era una versió anterior. Sigui com sigui aquest conte també pot rebre altres noms com: Pell de Bèstia, Pell de Moltó, Les Tres robes, Coberta de pèl (versionada pels germans Grimm), Pell de Ruc, La princesa Margantella, La Xarandoneta...

En aquesta rondalla, com en moltes d’altres, els fets apareixen reiterats tres vegades: tres vestits, tres obsequis del príncep.

 Il·lustracions
Poques imatges però prou interessants són les que he trobat d’aquest conte.  Les més antigues són de Gustave Doré.

 
D’Arthur Rackman és aquesta versió del conte de 1918.

 
Ja en color i amb estils molt diferents són les que us presento ara.

 
Portades de contes en català i castellà ens han deixat imatges com aquestes.

Esperem que mai us hagueu de posar una pell d’ase al damunt per tal de fugir de cap home...

CONTES DE TOTS COLORS, Aro Sainz De la Maza i JM Hernández Ripoll, Editorial La Magrana (2004) --> Sota un títol tan bonic i suggerent com aquest s'amaguen llegendes, faules, aventures extraordinàries... d'arreu del món. Molts països i moltes cultures s'uneixen per explicar-nos els contes de la seva terra.

La gràcia que té aquest llibre, i el que el fa especial és que són relats explicats de primera mà, en primera persona per homes i dones de cadascún d'aquests països. Al final del conte posa qui l'ha explicat i de mà de qui el va sentir per primera vegada. Molt xulo, la veritat.

És un llibre pensat per ser explicat, no per ser ensenyat, ja que no és un conte o un àlbum per nens, tot i que se'ls hi pot explicar cada dia un conte diferent i així transportar-los cada dia a un indret també nou i desconegut.

Fins aviat!

Hola a tots i totes! Avui us porto una marca de joguines de fusta educatives i molt ben dissenyades pensades per a un públic selecte, és alemanya i potser resulta complicat de trobar, tot i que a la botiga de Jugarxjugar va ser on les vaig descobrir. Tenen dues "submarques" GOKI i CAUSE, jo he vist la primera i està d'allò més bé.

Si voleu conèixer la seva filosofia o comprar els seus productes a través d'Internet ho podeu fer a la seva web.

Jo us deixo una petita mostra perquè aneu fent boca.

Hola a tots i totes! Els colors són un tema força recurrent i utilitzat en el món de la literatura infantil. Però avui us porto tres contes sobre colors, dos d'ells amb una visió dels colors molt especial, des d'una òptica en la que a més d'un no se'ns ha passat mai pel cap pensar-hi.

PÒTAM I ELS COLORS, Montse Gisbert, Tàndem Edicions (2006) --> Descobrim amb aquest conte la màgia dels colors a través d'en Pòtam, una capsa de colors i un full en blanc. En el paper en Pòtam hi posa primer la trompa, el cap, una pota, l'altra pota... Ja està preparat per fer art! I nosaltres per acompanyar-lo. Molt bonic!

EL SONIDO DE LOS COLORES, Jimmy Liao, Barbara Fiore Editora (2008) --> Un conte llarg i sorprenent. Una noia que recorre els carrers de la seva ciutat sense rumb fixe, sense cap lloc on anar a parar. Una noia cega que realment no és així, sinó que el seu àngel guardià la va abandonar i va fer que "veiés el món" de manera diferent. Veu laberints sense sortida, elefantas que caminen a pas lent pel mig de la ciutat, ocella que canten en jardins secrets... Un conte trist i positivista a la vegada que ens mostra la soledat d'una persona cega que no veu els colors sinó que els sent. Genial!!!!

EL LLIBRE NEGRE DELS COLORS, Menena Cottín i Rosana Faría, Libros del Zorro Rojo (2008) --> Ara sí que us porto una obra mestra de qualitat i gran genialitat, com sempre amb aquesta editorial. Es tracta d'un conte sud-americà publicat originàriament per Ediciones Tecolote i cedit a aquesta editorial nacional.

Tomàs no pot veure els colors, per a ell són milers de sabors, olors, sons, emocions... Des de la seva foscor, ens convida a descobrir els colors de la manera en que aquest noi els viu. Un conte per ser escoltat de boca d'un altre, i descobert amb els ulls tancats i el tacte; i potser entendrem com viu els colors una persona que no hi veu.

Un conte en Braille i en text, amb les il·lustracions únicament en relleu. Com el seu nom indica, un conte sense colors amb moltíssims colors! És màgic descobrir-lo de debó, i ens fa apreciar una mica més a tots i totes els que veiem amb els ulls, la gran sort que tenim!!!

Us deixo unes quantes frases i un vídeo genial!

 "El color groc té gust a mostassa, però és suau com les plomes dels pollets."

"El color de café cruix sota els seus peus quan les fulles són seques. Unes vegades fa olor a xocolata i unes altres fa molta pudor."

"El color verd fa olor a gespa acabada de tallar."

Felicitats a Libros del Zorro Rojo per una aposta tan bona, un llibre premiat a la fira del Llibre Infantil de Bologna l'any 2007.

Fins aviat!

L'Elisabet i l'Antoni Baurier són dos germans nascuts a Roda de Ter amb un nou projecte en el món de la literatura infantil molt interessant. L'Antoni es dedica a la producció de cinema i ha il·lustrat portades de llibres i CD's; l'Elisabet es dedica a la publicitat i el marketing i ha escrit contes per adults. Els dos s'han unit en un projecte que rep per nom Vabau, una col·lecció de contes per a nens que tenen com a fil conductor el reciclatge i que van acompanyats d'algun dels seus protagonistes en forma de nino de drap.

El primer títol d'aquesta col·lecció és "Animals fenomenals o perquè els peixos tenen cames", que va unit amb un peix de drap fet amb roba reaprofitada. Un conte que no es pot trobar a grans llibreries, però que sí que podem trobar en canvi a Casa Anita, La peixera o Al·lots El Petit Príncep.

Un projecte divertit, original, sostenible i que té una gràcia especial, quan me'l van donar a conèixer els seus autors em va semblar molt interessant, i per això aquesta entrevista.

Us deixo amb l'Elisabet que us explicarà millor de què va tot això i en què consisteix:

Com sorgeix la idea de formar Vabau?
Jo sempre he escrit, tant contes per adults com infantils, però el tema de cosir em va venir de sobte quan un bon dia en un supermercat em vaig comprar una màquina de cosir d’oferta. Vaig aprendre a utilitzar-la seguint el llibre d’instruccions i el Nadal passat, per casualitat, vaig cosir un nino de drap molt bufó. Em va semblar que aquell personatge fet amb una samarreta vella podria agradar als nens i nenes, però perquè realment es convertís en el seu amic li calia una història. Al cap d’uns dies vaig proposar al meu germà si volia il·lustrar un conte protagonitzat per aquell ninot. Jo l’escriuria i ell faria els dibuixos. Va acceptar i ens vam posar a donar forma al projecte basant-nos en el reaprofitament de materials. Teníem molt clar que el paper dels contes seria reciclat i que per elaborar els personatges utilitzaríem roba vella.

Al principi pensàvem fer-ho només per amics i familiars, però el concepte ens agradava molt i quan més voltes hi donàvem més possibilitats li veiem. Ens vam anar engrescant i el que inicialment era un conte que ens l’havíem d’imprimir nosaltres a casa es va convertir en una col·lecció de contes i diversos personatges relacionats d’una manera o una altra amb l’ecosostenibilitat. De moment hem editat el primer, i ja estem treballant en el següent.

Qui sou i a què us dediqueu habitualment?
Jo sóc redactora publicitària, he treballat en agències de publicitat i també en marketing. Actualment em dedico a aquest món com a freelance i dins de Vabau m’ocupo de la redacció de textos, confecció dels peixos i tasques comercials. El meu germà, l’Antoni,  es dedica a la producció de cinema i compagina la feina amb els estudis de disseny gràfic. Ell ha fet les il·lustracions i ha coordinat la producció dels contes. A més, també comptem amb la col·laboració de la Marta de Ana que s’ha ocupat de la maquetació i el disseny i ens ha donat un cop de mà en tot el que ha fet falta.

El conte “Animals Fenomenals o perquè els peixos tenen cames” és la vostra primera publicació, de què va la història?
Explica l’aventura d’uns peixos de riu que surten de l’aigua per anar a viure als boscos. El problema és que un cop fora s’adonen que sense cames ho tenen complicat per tirar endavant. Alguns es fan enrera, però d’altres decideixen quedar-se allà amb l’esperança de que se’n sortiran. I, gràcies a la seva positivitat, al final aconsegueixen unes cames que els permeten fer realitat el seu somni.

Els llibres que proposeu són llibres normals?
Podríem dir que tenen un toc original perquè es presenten junt amb els ninots de drap que els protagonitzen. A més, tan el conte com el ninot estan elaborats seguint els principis del reciclatge.

Un conte amb un ninot de drap fet a mà, com feu els ninots? Són únics i exclusius?
El ninot és un peix amb dues cames. Té una cara divertida, boca somrient i dos botons per ulls. Els cosim manualment a partir de roba vella que arrepleguem d’amics i família. Ara mateix en tenim tanta que gairebé podríem muntar una botiga! Un cop cosits els omplim amb espuma de coixí i ja estan llestos per acompanyar els contes. Com que la roba i els botons sempre canvien no hi ha cap peix igual, vaja que són com les persones: uns de quadres, uns de ratlles, uns més grassonets, els altres amb els ulls més grans…

Entenc que els vostres contes no formen part del projecte d’una gran editorial i per tant, costarà trobar-los en grans llibreries? On es poden trobar?
De moment, la producció és petita i ni que volguéssim podríem anar a grans llibreries. A més es tracta d’un tipus de conte que requereix que el llibreter l’expliqui al client i això només ho aconseguim anant a llibreries on el tracte és més directe. De moment a Barcelona tenim contes a Casa Anita, La Peixera, Al·lots El Petit Príncep i la botiga del Museu d’Història de Catalunya. També som a les llibreries de Roda de Ter, el nostre poble i a La Tralla i Lletra de Vic. Poc a poc, esperem anar entrant a més establiments.

El que preteneu crear són contes per conscienciar als infants perquè aprenguin a fer del seu un futur millor?
La idea és escriure històries que facin passar una bona estona als infants, però que tinguin com a rerafons aspectes relacionats amb l’actual situació del planeta, l’ecosostenibilitat o el reaprofitament de materials, sempre des d’una vessant positiva i optimista. No pretenem ser alliçonadors, però sí suggerir temes que afecten el nostre món per tal que pares i nens puguin reflexionar-hi. A “Animals Fenomenals o per què els peixos tenen cames” per exemple, donem una pinzellada de l’efecte que el canvi climàtic provoca sobre els peixos de riu: com que plou menys, els rius van més buits i els peixos tenen menys espai on viure.

Com us agradaria que el vostre treball fos utilitzat per pares i mestres?
Ens agradaria que l’utilitzessin com a eina per establir converses amb els nens entorn a situacions i actituds que poden millorar el nostre futur i el del món on vivim.

És difícil tirar endavant un projecte com aquest? Què és el que cal per poder-ho fer?
Idear-lo i donar-li forma ens ha portat molt temps i feina però amb ganes i il·lusió ho hem pogut fer. Diguem que no és difícil però requereix dedicació i molta energia. Com que el disseny, la redacció i la confecció dels ninos l’assumim nosaltres, només ens ha calgut buscar impremta i recollir molta roba. Ara el repte és veure si les llibreries i el públic l’accepten i els hi agrada.

On us agradaria arribar en el món de la literatura infantil?
Ens agradaria poder treure els cinc contes que tenim previstos i els seus respectius personatges de drap. Això ja seria tot un èxit! Després la idea és editar nous contes on aquests personatges visquin aventures tots junts.

Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país? Què hi trobeu a faltar?
La veritat és que no tenim prou dades per poder-la analitzar. Però en general pensem que calen llibres infantils que toquin temes més adults. Els nens i nenes són persones petites i no petites persones, cal que els tractem com a tal.

Després d’aquesta primera publicació, quins altres títols us agradaria publicar? Què fareu? De què anirà la següent història?
Estem treballant en un nou conte protagonitzat per una nina molt especial. De moment no en podem avançar masses detalls, però la seva història estarà relacionada amb el reaprofitament del paper. De cara a Sant Jordi tenim previst poder-la treure com a novetat. També estem ultimant els detalls d’un projecte de peixos personalitzats que esperem tenir llest al gener. Si de tant en tant feu una ullada a la nostra web www.vabau.com allà hi anirem penjant tota la informació.