L'Elefant Trompeta

Fa molt poquet, el passat mes de Novembre, vaig veure publicat un conte del que ja havia vist alguna coseta per Internet, i em va acabar de convèncer del tot. El voleu conèixer amb mi?

ELS AMANTS PAPALLONA, Benjamin Lacombe, Editorial Baula (2008) --> Un conte magnífic, màgic, especial... que ens recorda potser a les obres més romàntiques de la Rebecca Dautremer. És genial, preciós... Em quedo sense gaires adjectius per definir-ne unes il·lustracions plenes de personalitat, de vida, de tendresa i d'expressivitat.

La història ens narra com la Nakoto està obligada a casar-se amb un home que no estima degut a un matrimoni de conveniència. La lluita dels dos amants per estimar-se per sobre de tot, està narrada amb una sensibilitat sorprenent, amb il·lustracions plenes de llum i color se' ns transporta a una llegenda oriental sobre el més fort dels sentiments: l'amor.

Si podeu, mireu-vos-el.

Hola a tots i totes! De nou, he descobert una marca de joguines d'allò més interessant. Es tracta de Vilac, joguines que es fan des de 1911 i de tradició francesa. De qualitat excel·lent tenen també elements decoratius, guardioles i a part d'una sèrie de joguines pensades per als més petits. Una mostra...

Fins aviat!

Sota un títol tan suggerent trobem el conte que us porto avui, un recopilatori molt especial:

CONTES PER SOMIAR DESPERT, Debi Gliori, Timun Mas (2008) --> Si ja us he parlat alguna vegada de la Debi Glori, us agrada i no teniu cap conte de l'autora, aquesta és la vostra oportunitat: cinc històries d'aquesta fantàstica autora i il·lustradora en un àlbum il·lustrat preciós. Les històries: T'estimaré sempre, Segur que creixerà?, Per sempre, Explica'm alguna cosa bonica abans d'anar a dormir i Un somni màgic.

Bonic de debó, 5 contes en 1, és molt bonic. Val la pena.

Il·lustrador polifacètic i amb una gran producció. Un estil molt personal, divertit i adequat a cadascún dels mitjans que se li proposen. Des de les il·lustracions per als més petits, fins als cartells per fetes majors i actes similars, des de logotips fins al Disseny d'un llibre de text complert... Hi ha dos Ricards, el gràfic i l'il·lustrador. Vosaltres amb quin us quedeu? Jo ho tinc molt clar...

Unes respostes molt interessants, completes i intel·ligents, espero que us agradin:

 - Com vas començar en el món de la il·lustració?
Hi hauria una primera època amb la que compaginava escola Massana i feina amb estudis professionals de disseny Gràfic,
I la segona quan  em vaig establir com autònom, d’aquesta segona ja fa 10 anys. Per treballar directament amb il·lustració, amb editorials i publicitat.

- Què és el que més t’omple de la teva feina?
Quan acabes el projecte, sigui quin sigui, seure'm davant i no
deixar de mira’l.
Per què es una situació molt estranya d’explicar però veure tot aquell espai creat a base de colors textures i formes pugui representar una atmosfera d’una història i a sobre crear sensacions... no sé...

- He vist que fas de tot, il·lustracions per a llibres de text, il·lustració per a llibres infantils, cartells, il·lustració científica... Què és el que més t’agrada? Quina d’aquestes feines resulta més fàcil aconseguir?
Mira no ser què dir-te, de fet totes m’atrauen. Si em tingués de quedar amb una, escolliria els cartells. Potser és el que m’apropa al meu punt de partida: la pintura.

- També he vist que maquetes i fas logotips, quin dels dos móns prefereixes? El “Ricard Gràfic”, o el “Ricard Il·lustrador”?
- De fet el dos, i te’n podria afegir un tercer que és la fotografia. No puc evitar-ho, sóc massa inquiet. Prefereixo la il·lustració, però sense descartar les altres dos
disciplines com a fonts d’inspiració, recursos gràfics m’aporten coses diferents als meus treballs.

- Com fas les teves il·lustracions?
Sempre hi ha aquell punt de reflexió, desprès haver llegit el text.
I una inspiració musical, si pot ser de Tom Waits de fons. Tanco els ulls i intento imaginar-me l’escena amb els personatges amb moviment. Intento captar aquell moment i desprès recrear-lo en dos dimensions…

- Treballar per la Revista Cavall Fort o Tatano, et dóna molt prestigi en el món de la il·lustració en català?
No sé si prestigi, però difusió dins el món editorial sí. Agraeixo molt la confiança que tenen en mi des de la primera col·laboració i per altra banda crec que molts il·lustradors a Catalunya han tingut l’oportunitat d’aparèixer per les seves pàgines, i això és el que més em satisfà, il·lustrar per una revista que per mi és un referent i una aposta tant pels il·lustradors autòctons com pels foranis.

- Quina és l’obra de la que et sents més orgullós?
Un Cartell de la festa Major de Gràcia del 1995, pel que representa i pel que em va representar a mi personalment en la professió. De totes maneres n’hi ha moltes d’altres, és difícil escollir

- Si haguessis de triar un conte popular per a il·lustrar,
quin seria? Perquè?
El Patufet, pel conte i tot el seu contingut, pel nom per la revista
En Patufet (1904-1938). Però sobretot pel personatge, petit. Però que sempre supera les dificultats, per molt complicades que siguin.

- Quin era el teu conte preferit de petit?
Més que un conte, un còmic: “les aventures d’ Espiru i Fantàstic” (més el Marsupilami I’Espip). Encarà no sabia ni llegir i ja estava obsessionat per aquest còmic, de fet, encara n’estic. A més, la primera edició que em caigué a les mans es del any 1968 adaptada per l’Albert Jané. Part d’aquesta influència és culpa d’un tiet de la meva mare que me’ls va regalar al veure el meu interès

- La situació de la literatura infantil al nostre país és...
Lluitadora i persistent i crec que amb tendència a l’obertura, és a dir, d’acceptació de noves formules. Tenint un país com França tant a prop crec que en aquest camp ens aporta moltes solucions i influències

- Un país amb bona literatura infantil és...

És un país obert, tolerant i intel·ligent, però sobretot imaginatiu. La proba l’estic vivint en primera persona amb el meu fill (de 3 anys). Tan la seva mare com jo mateix i evidentment per l’entorn de casa, ell sempre ha tingut un contacte amb el contes i la música i això desperta molt la seva imaginació.
Fa uns dies va aparèixer un article a un diari català que parlava de dues noves editorials a Suècia. Cito textualment: Dues editorials de literatura infantil que destrueixen els estereotips sexuals. Els seus responsables pretenen oferir als nens “models més amplis” és a dir, històries ni roses ni blaves.

Si fossis un personatge de conte, series...
El Patufet

L’espai on treballes com és?
Acollidor i envoltat de llibres, ordinadors, pintures i pinzells, una calaixera molt gran per endreçar els munts de papers que tenim i sobretot amb molta llum natural. Un espai ple de records…

- Per acabar, quins són els teus propers projectes més immediats?
Com a més immediat un llibre de text, però el que més m’entusiasma és el projecte personal de llibres: escrits i il·lustrat per nosaltres mateixos. I dic nosaltres perquè és un projecte que estic fent conjuntament.

Hola a tots i totes! Avui us porto una marca d'allò més interessant. Es tracta de Lamaze, l'interés que em va despertar és que ofereixen joguines pels nadons, pels infants més petits. Ja estic farta d'anar a tendes de joguines i veure que l'oferta per a nens menors de nou mesos és ridícula. També tenen dret els més petits a desenvolupar els seus sentits amb estímuls extern tan atraients com els colors i les formes, no? I fer-ho en forma de joguina és el més senzill.

Doncs bé, la marca en qüestió, ens oifereix joguines per a recent nascuts fins a sis mesos, per a nes de sis mesos, per a nens de nou mesos i a partir de l'any. Us en deixo una petita mostra d'alguns dels seus productes.

Hola a tots i totes! Sota aquest títol s'amaguen dos contes que ens parlen sense paraules del mar. Contes sense mots que narren boniques i senzilles històries i que ens acosten una mica més al mar i la platja que tan fascina  molts i molts nens; i potser a algún adult també.

LA OLA, Suzy Lee, Barbara Fiore Editora (2008) --> El setembre es va publicar aquesta bonica història que ens relata com una nena està a la platja i com hi passa aquella estona. La trobem davant del mar, mirant-se'l, mirant les onades... Senzill i d'il·lustracions de gran simplicitat, només dos colors: el negre de les línies i el blau de les onades del mar, amb això hi ha prou per explicar aquesta història.

FLOTANTE, David Wiesner, Editorial Océano (2008) --> Un llibre sense paraules i amb unes il·lustracions realistes que ens narra una història sorprenent i inolvidable. En format còmic, a través de les pàgines ens va descobrint una història sobre el mar, la platja, els peixos...

Fins aviat!

Hola a tots i totes! Fa unes setmanes, just faltaven pocs dies per Reis que vaig descobrir una botiga que em va encantar. Primer no volia entrar perquè la zona en que es troba vaig pensar que seria molt cara, de fet, barata no és. Però un cop a dins em va encandilar, es tracta d'una botiga d'aquestes que m'agraden a mi, amb joguines defusta, casetes de nines, castells de fusta, cuinetes...

Es tracta de les botigues Barruguet, que buscant per Internet, he descobert que es tracta d'una cadena de botigues que van nèixer ja fa més de tres dècades amb la intenció d'oferir a pares i infants joguines educatives, ja que l'oferta d'aquestst productes en aquells moments era escasa.

Amb el temps hi ha més botigues d'aquest tipus, però aquesta té un encant que les altres no tenen, que no només tenen marques estrangeres o d'aquí, però en tot cas educatives; sinó que fabriquen les seves pròpies joguines sota el títol: Barrutoys. Les Barrutoys són joguines de fusta en tre les que destaquen les cuinetes (són una passada) i les cases de nines. Us en deixo una petita mostra:

Si us hi voleu acostar, podeu fer-ho a Gran Vía 620, i si voleu tafanejar alguna coseta entreu a la seva web. Si sou de Terrassa o rodalies, allà és on van nèixer aquestes botigues i en podeu trobar dues: al carrer Rutlla les dues, una al 29 i l'altre al 35-37.

LA NIT QUE LA MUNTANYA VA BAIXAR AL RIU, Pep Coll, Il·lustracions Carles Arbat, Editorial La Galera (2008) --> Aquest és un dels meus regals de Reis d'aquest any, i no he volgut parlar d'ell, tot i conèixer la seva existència fins que no el tingués per assegurar-me de que és tan bo com em semblava. GENIAL seria la paraula justa, aquest conte es tracta d'un recull de Llegendes d'Arreu de Catalunya.

Un recull que va més enllà de posar les quatre llegendes típiques catalanes juntes i fer-ne un llibre. És una història que inclou moltes d'altres. Tot comença quan de tornada d'un Congrès, uns especialistes en llegendes de la nostra Terra es queden atrapats en un poblet dels Pirineus a causa d'un allau. Per amanitzar la vetllada comencen a explicar històries.

Aquestes històries estan dividides per comarques, primer trobem històries de les comarques de Girona, després les de Comarques de Barcelona, a continuació les de la ciutat pròpiament dita, Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre, Terres de Ponent, Catalunya Central, Alt Pirineu, Andorra, Catalunya Nord i Franja d'Aragó.

Cada història és més divertida, inversemblant i original que l'anterior. Moltes d'elles és probable que fins ara no es coneguessin més enllà de la seva pròpia comarca, i algunes que ni els mateixos vilatans deuen conèixer; altres en canvi, s'han fet famoses arreu.

ALguns títols són: Les Tres torres de Calonge, SAnt Mer Heroi del Drac de Banyoles, La llegenda del cavaller Milany, L'estòmac del noi de Vacarisses, L'engendrament de Jaume I, La guerra de la llenya... En total 53 històries amb un munt de personatges, indrets i elements màgics que fan d'aquest un llibre indispensable pels amants dels contes, tradicions i llegendes de les nostres terres.

Si encara voleu una altra raó per tenir-lo a la vostra llibreria particular, heu de veure les il·lustracions. El magnífic Carles Arbat dóna vida a cadascuna de les històries a través de traços genials, imatges plenes de llum i color, i un estil característic que el fa un dels grans del panorama de la il·lustració infantil catalana.

No us en puc dir gaire més, només que es pero que us agradi la meitat del que m'agrada a mi.

Hola a tots i totes! TOLO és una marca de joguines de qualitat que ha guanyat nombrosos premis. Tenen quatre col·leccions: TOLO CLASSIC, TOLO EDUCATION, TOLO BABY i FIRST FRIENDS. Sigui com sigui, les que més m'han agradat són les pertanents a les dues primeres col·leccions esmentades.

Perquè veieu com són us ensenyo primer unes quantes de la col·lecció CLASSIC.

I després la col·lecció EDUCATION.

EStàn molt bé, espero que us agradin tant com a mi.

Hola a tots i totes!

 Prínceps i princeses, reis i reines, són sovint els protagonistes de boniques i màgiques històries, d'històries divertidies o sorprenents. Sigui com sigui, als nens els hi agraden aquestst contes tan allunyats de la realitat però que els fan somiar una mica més. Us en porto tres força diferents, a veure quin us agrada més.

EL NEN QUE VA ROBAR LA LLUNA, Purificación Hernández, Editorial Beascoa (2002) --> Aquest conte és el primer publicat per aquesta il·lustradora, que potser alguns coneixeu de la sèrie de contes protagonitzats per la Lila. Sigui com sigui, la història és molt maca, està escrita en verset i ens explica com una princesa es posa molt malalta i la solució que hi aporta un nen: que la princesa doni tres petons a la lluna. Un, dos, tres i...

Està escrit tot en rimes senzilles, però que el fan un conte dolç i agradable d'explicar.

EL PRÍNCEP DE VENÈCIA, Jean - Côme Nogués, Editorial Zendrera Zariquey (2008) --> A Venècia viu un príncep molt afortunat i molt ric, i també molt guapo; ho té tot. Però tot i així, hi ha un dubte que se'l menja per dins: alguna vegada algú serà millor que ell? Tindrà més bellesa, més diners o riqueses? Com s'ho farà per continuar sempre sent el millor?

Una història sobre la vanitat amb unes magnífiques il·lustracions de Anne Romby.

UMA, LA PETITA DAEESA, Fred Bernard, Editorial Joventut --> Uma és l'escollida pels sacerdots per se rla seva daeesa viva. Quan comença la guerra l'Uma ha de fugir i comença per a ella una nova aventura. Una aventura amb inestimables amics que l'ajudaran en un viatge a la recerca de la seva família i de la seva verdadera identitat.

Un viatge cap a les costums i tradicions de la Índia amb unes excel·lents il·lustracions que ens acompanyen durant tot el viatge. Fascinant!

EL TRASERO DEL REY, Raquel Saiz, OQO Editora (2007) --> Una història realment divertida sobre un Rey molt feliç de ser-ho, que va a esmorzar i seu en la seva cadira i es clava una agulla al cul. Quin mal! Pobre Rei, i al damunt ningú s'atreveix a treure-li l'agulla del cul. Un conte divertit per desmitificar una reialesa encarcarada i anclada en el passat per explicar-nos una història divertida en que nobles i marquesos no s'atreveixen a treure una agulla del cul del Rei. Qui sap? Potser algú es quedaria amb ganes d'ensorrar-li una mica més... 

Fins aviat! 

Nascuda a la Seva (Barcelona), il·lustradora des de fa 20 anys, i a la vegada escriptora i directora de la revista Tretzevents. Una persona polifacètica que també dissenya vestits per al teatre. El resultat dels seus dibuixos sempre són divertits, frescos i originals.

Tot un personatge que dibuixa la seva pròpia visió del món que vivim a través dels seus personatges. Una entrevista que val la pena llegir:

- He vist que tens forces treballs publicats. Quan fa que t’hi dediques al món de la il·lustració?
Fa vint anys. Encara que  sempre he compaginat  la il·lustració amb l'escriptura, l’escenografia, el disseny de vestits per a el teatre i la direcció de la revista Tretzevents i d'altres treballs en el món de editorial.

- Com vas començar? Van ser difícils els inicis?
No van ser gens difícils perquè no hi havia gaire competència . Vaig començar a fer dibuixos per a l' Editorial Joventut i també per a la revista Tretzevents.

- Quin dels teus projectes recordes amb més carinyo? Perquè?
En Ziu una col·lecció de quatre llibres de cartró de Publicacion de l'Abadia de Montserrat per a els més petits. Jo mateixa sóc autora del text i dels dibuixos.

- Les teves il·lustracions són originals i divertides. Com definiries tu el teu propi estil?
Volen ser això que tu dius divertides i una mica ridícules.

- Quines tècniques utilitzes? Han canviat des del principi a ara?
Sovint acoloria els dibuixos amb aquarel·la, i encara ho faig així, treballar amb l'ordinador m'avorreix. A vegades també faig collages. El que té per a mi l'aquarel·la és que és una tècnica ràpida i molt suggeridora.

- Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Es publica molt i com a conseqüència d'això hi ha de tot. Llibres originals i llibres molt previsibles.

- Un país amb bona literatura infantil és...
Un país normal...

- Si haguessis de triar un conte clàssic per il·lustrar, quin t’agradaria que fos?
Els textos del contes  populars en general són molt  sorprenents, hi trobem tota mena de personatges gegants, follets,bruixes, ogres princeses, mags ...És difícil triar-ne un.

- Si fossis un personatge de conte series...
Una gallina

- Quin era el conte que més t’explicaven quan erets petita?
La rateta que escombrava l’escaleta

- El teu il·lustrador preferit és...
N'hi ha molts que m'agraden,per a mi el millor; Saul Steinberg

- Què fa falta per arribar a ser un bon il·lustrador o il·lustradora?
Disciplina i sort.

- Quins són els teus propers projectes?
Un llibre de poemes amb blanc i negre i un projecte que encara s'ha de definir .

LES MEVES RONDALLES CATALANES, Mònica Abad, Editorial Susaeta (2008) --> Un recull d'històries i llegendes del nostre país, una col·lecció de contes recollits en un de sol... això és el que ens ofereix l'editorial Susaeta amb aquest llibre, es tracta d'un volum que recull tots els contes de Rondalles populars catalanes publicats per la pròpia editorial en un de sol. Històries d'animals, heroïs llegendaris, històries fetes llegenda...

Un llibre que divideix les seves històries en cinc temes diferents. Històries d'animals, com en Tabalet o el Gat Negre; Històries populars, com el Gegant del Pi o en Patufet; històries d'heroïs com en Tirant Lo Blanc o el Conte Arnau; Històriques com El Timbaler del Bruc o Guifré el Pilòs; i Dates Especials com Nadal o Sant Jordi.

És un llibre per a nens, amb històries per ser explicades i més endavant llegides. L'il·lustrador no és sempre el mateix sinó que varia en funció de la història, cada història un il·lustrador i per tant, una imatge diferent de la llegenda.

És un llibre que de ben segur a molts nens agradaria tenir a les seves prestatgeries.

Fins aviat!

Hola a tots i totes! Ja acostuma a ser habitual que durant aquests mesos us porti marques de joguines que em poden semblar boniques, especials o diferents. Aquest cop us porto una molt bona marca amb molt bons productes: SIGIKID. Marca Austríaca que ofereix joguines per a infants dividint-les en tres grups. Per a nens de 0 a 2 anys, per a nens de 2 a 4 i de 4 a 6. Cadascún dels productes adequats a l'edat que recomana.

Per als més petits tenim: peluixos, ninos de drap que són titelles, jocs de multiactivitats...

Per als mitjans els jocs són una mica més complexos: per aprendre a comptar, aprendre funcions, descobrir el cos...

I per als més grandets trobem sobretot elements decoratius: rellotges, capses per guardar joguines, catifes...

Són simplement genials i totes elles es caracteritzen per ser de roba. Us en deixo una petita mostra:

Hola a tots i totes! Potser us pregunteu què vol dir "Contes per mirar" pel Trompeta, doncs són aquells contes, normalment de gran format on el més important NO és el text, sinó el que hi podem veure. Us porto uns exemples perquè entengueu de quin tipus de conte parlo.

LA VUELTA AL MUNDO DE MUK, Mark Routavant, Editorial Kókinos (2008) --> Un conte amb un protagonista molt divertit, una espècie d'osset que ens porta fer un viatge pel seu món, en el que hi podem observar moltes coses. Un conte d'aquells que cada vegada que passis per una de les seves planes, hi veuràs detalls que la vegada anterior t'havien passat per alt.

A ON ES TROBA EL PASTÍS?, Thé Tjong-Khing, Editorial Blume  (2008) --> Un conte sense text on la història ens narra el robatori d'un pasís del Senyor i la Senyora Gos. Mentre persegueixen als lladres per una sèrie de paisatges sorprenents i increíbles, es van succeïn una sèrie de desastres. La nena conill perd la seva joguina, els micos roben el barret de la senyora Gata... Una història explicada a través dles seus dibuixos.

EL MEU GRAN LLIBRE DELS PIRATES, Ali Mitgutsch, Editorial RBA --> També en format gran, aquest conte es passeja pel fantàstic món dels pirates. Acostant-nos tots els elements que conformen el seu fantàstic món. Per a qui li agradin els pirates, és el seu llibre...

GRAN LLIBRE DELS SOMNIS, Nathalie Laurent, Editorial Corimbo (2008)  --> Aquest és un conte molt gran de format cartró dur que ens transporta al fantàstic món dels contes. Cada plana ens narra un somni del protagonista de la història. És molt bonic, d'il·lustracions senzilles i molt tendre.

Fins aviat!

Fa anys que la Mariona Cabassa es dedica al món de la il·lustració infantil, darrera seu uns 25 títols amb estil propi i personalitats diferents. Una il·lustradora que evoluciona treball rere treball amb la seva obra i que ho fa de manera excel·lent.

Amb professors de la talla de Sesé i Pep Montserrat va estudiar a la Massana, per acabar la seva formació a França i publicar per Kalandraka. Els lectors del Magazine de la Vanguardia també els resulta familiar el seu estil, ja que és l'encarregada d'il·lustrar-lo.

Una entrevista sense cap mena de desperdici, podeu començar:

- Quan erets petita ja se’t donava bé dibuixar?
En tot cas a mi m’agradava moltíssim la “plàstica”. Vaig estar alguns anys anant a una escola d’art per nens i tot el que fos “manualitats” , inclòs el dibuix, m’encantava.

- Parla’ns una mica de la teva trajectòria com a il·lustradora.
Vaig estudiar a l'Escola Massana, amb en Pep Montserrat i en Sesé com a profes.
Em van donar el Premi Extraordinari de l'Escola (n’estic molt orgullosa per que va ser la primera vegada que es donava aquest premi a l’especialitat d’il·lustració).
Després vaig marxar a França i vaig estudiar a les escoles d’art d’Estrasburg I Marsella. Al tornar vaig preparar-me un petit book i vaig publicar els meus primers llibres a Kalandraka. Al cap de poc temps vaig començar a treballar pel Magazine de La Vanguardia. Crec que això va ser una sort per que amb la poca experiència que tenia, el Magazine va ser una “finestra a l’exterior” i molta gent va poder conèixer la meva feina. Des d’aleshores he publicat uns 25 llibres infantils, he fet llibres de text, he treballat en premsa, publicitat…
Haig de dir que encara que he treballat molt, també em considero afortunada per que vaig començar a treballar als 22, 23 anys i fins ara he pogut viure d’aquesta feina que m’encanta!

- De quin dels teus treballs et sents més orgullosa?
Dels “25 cuentos tradicionales españoles” publicat per Aura i Siruela, per que va ser l'inici d’un canvi en la meva feina. Dels “Cuentos del cocinero”, publicat primer per Aura i el Círculo de Lectores i aquest any per Edebé, per que em sembla un llibre diferent en quant a continguts i sobretot per que el vam fer conjuntament amb el meu company (Jorge Zentner). De l´”Adivinancero” publicat per Anaya, un llibre en bitò que per suposat va ser tot un repte per mi. I per últim d’un petit llibre que marca un altre canvi, a nivell formal, en la meva feina “Katiuskas amarillas” publicat aquest any per Bromera.

- El teu estil és molt característic i personal, com t’ho fas per diferenciar-te de la resta d’il·lustradors?
Em sembla que això és una cosa que no es planifica conscientment. O surt o no surt. Les meves il·lustracions són una barreja del que sóc, del que vaig aprendre a les escoles on vaig estudiar i de tota mena d’influències externes. El que sí puc dir és que he treballat moltíssim i això, per mi és important per construir alguna cosa interessant.

- He llegit que vas estudiar a l’escola Massana, hi vas aprendre molt allà?
Molt, i haig de dir que especialment amb el Pep Montserrat a qui admiro com a profe i com a persona. Crec que “connectar” amb els professors que tens és bàsic per que quan estudies el teu interès creixi i absorbeixis el que t’estan volent transmetre.

- L’any 2003 vas rebre un premi per l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya, són molt importants els premis per a un il·lustrador? Et proporcionen més contactes?
És l’únic premi que he rebut i també n’estic molt orgullosa per que era el primer any dels Junceda i me’l van donar pel meu primer àlbum il·lustrat. Aquest premi en concret parla del reconeixement dels col·legues de professió i per suposat que és important. En el meu cas, crec que els “contactes” han vingut per altres vies.

- El món de la il·lustració és un camí difícil, et va resultar complicat fer-t’hi un lloc?
La veritat és que no. Tampoc vull dir que sigui fàcil, per que com deia abans crec que sóc molt treballadora I no he parat per fer-me aquest “lloc”, però crec que també hi ha un factor “sort” molt important.

- Com a il·lustradora quina és la fita més gran que podries aconseguir?
Ja la he aconseguit: Viure (bé) de la feina que faig!!

 - Un dels teus darrers treballs, és el de “Les katiusques grogues” publicat per Bromera; en una col·lecció on participen grandíssims il·lustradors. Com et va sorgir aquest projecte?
Em va trucar directament un dels editors, que ja coneixia la meva feina. Ha sigut un plaer treballar amb ells.

- Has fet una versió de l’Illa del Tresor, quin conte clàssic t’agradaria il·lustrar?
Alicia en el país de les meravelles de Lewis Carroll.

- Si fossis un personatge del món de la literatura infantil series...
Em sembla que justament, tots hem estat una mica Alícia quan érem nens, no em faria res tornar-hi de tant en tant. És un personatge que sempre m’ha agradat.

- De petita, el teu conte preferit era...
“Cuentos por teléfono” de Gianni Rodari i “Tatrebill en contes uns”  de Miquel Obiols. I amb més il·lustració m’agradava mot “Dónde viven los monstruos” de Maurice Sendak.

- Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Crec que ha anat millorant, en qualitat, en quantitat de publicacions, en el tracte que rebem els autors…però tot I així em sembla que encara queda molt camí per recórrer. Em sembla que en els últims anys ha sorgit un problema nou I greu: en alguns casos els departaments de màrketing tenen més pes que els propis editors.

- Un país amb bona literatura infantil és...
Sense cap dubte: França!!

- Per acabar, els teus propers projectes quins són? Què ens pots avançar?
Estic il·lustrant una versió de “Sandokan” i un àlbum molt divertit que publicarà Castellnou. Una història amb molt humor.
A més, amb la Rebeca Luciani estem organitzant un taller d’il·lustració i aquest és un projecte que em fa molta il·lusió. Tant a ella com a mi ens encanta donar classes i estem posant-hi molta energia per que funcioni.