L'Elefant Trompeta

Fa molt poquet, el passat mes de Novembre, vaig veure publicat un conte del que ja havia vist alguna coseta per Internet, i em va acabar de convèncer del tot. El voleu conèixer amb mi?

ELS AMANTS PAPALLONA, Benjamin Lacombe, Editorial Baula (2008) --> Un conte magnífic, màgic, especial... que ens recorda potser a les obres més romàntiques de la Rebecca Dautremer. És genial, preciós... Em quedo sense gaires adjectius per definir-ne unes il·lustracions plenes de personalitat, de vida, de tendresa i d'expressivitat.

La història ens narra com la Nakoto està obligada a casar-se amb un home que no estima degut a un matrimoni de conveniència. La lluita dels dos amants per estimar-se per sobre de tot, està narrada amb una sensibilitat sorprenent, amb il·lustracions plenes de llum i color se' ns transporta a una llegenda oriental sobre el més fort dels sentiments: l'amor.

Si podeu, mireu-vos-el.

Hola a tots i totes! De nou, he descobert una marca de joguines d'allò més interessant. Es tracta de Vilac, joguines que es fan des de 1911 i de tradició francesa. De qualitat excel·lent tenen també elements decoratius, guardioles i a part d'una sèrie de joguines pensades per als més petits. Una mostra...

Fins aviat!

Sota un títol tan suggerent trobem el conte que us porto avui, un recopilatori molt especial:

CONTES PER SOMIAR DESPERT, Debi Gliori, Timun Mas (2008) --> Si ja us he parlat alguna vegada de la Debi Glori, us agrada i no teniu cap conte de l'autora, aquesta és la vostra oportunitat: cinc històries d'aquesta fantàstica autora i il·lustradora en un àlbum il·lustrat preciós. Les històries: T'estimaré sempre, Segur que creixerà?, Per sempre, Explica'm alguna cosa bonica abans d'anar a dormir i Un somni màgic.

Bonic de debó, 5 contes en 1, és molt bonic. Val la pena.

Il·lustrador polifacètic i amb una gran producció. Un estil molt personal, divertit i adequat a cadascún dels mitjans que se li proposen. Des de les il·lustracions per als més petits, fins als cartells per fetes majors i actes similars, des de logotips fins al Disseny d'un llibre de text complert... Hi ha dos Ricards, el gràfic i l'il·lustrador. Vosaltres amb quin us quedeu? Jo ho tinc molt clar...

Unes respostes molt interessants, completes i intel·ligents, espero que us agradin:

 - Com vas començar en el món de la il·lustració?
Hi hauria una primera època amb la que compaginava escola Massana i feina amb estudis professionals de disseny Gràfic,
I la segona quan  em vaig establir com autònom, d’aquesta segona ja fa 10 anys. Per treballar directament amb il·lustració, amb editorials i publicitat.

- Què és el que més t’omple de la teva feina?
Quan acabes el projecte, sigui quin sigui, seure'm davant i no
deixar de mira’l.
Per què es una situació molt estranya d’explicar però veure tot aquell espai creat a base de colors textures i formes pugui representar una atmosfera d’una història i a sobre crear sensacions... no sé...

- He vist que fas de tot, il·lustracions per a llibres de text, il·lustració per a llibres infantils, cartells, il·lustració científica... Què és el que més t’agrada? Quina d’aquestes feines resulta més fàcil aconseguir?
Mira no ser què dir-te, de fet totes m’atrauen. Si em tingués de quedar amb una, escolliria els cartells. Potser és el que m’apropa al meu punt de partida: la pintura.

- També he vist que maquetes i fas logotips, quin dels dos móns prefereixes? El “Ricard Gràfic”, o el “Ricard Il·lustrador”?
- De fet el dos, i te’n podria afegir un tercer que és la fotografia. No puc evitar-ho, sóc massa inquiet. Prefereixo la il·lustració, però sense descartar les altres dos
disciplines com a fonts d’inspiració, recursos gràfics m’aporten coses diferents als meus treballs.

- Com fas les teves il·lustracions?
Sempre hi ha aquell punt de reflexió, desprès haver llegit el text.
I una inspiració musical, si pot ser de Tom Waits de fons. Tanco els ulls i intento imaginar-me l’escena amb els personatges amb moviment. Intento captar aquell moment i desprès recrear-lo en dos dimensions…

- Treballar per la Revista Cavall Fort o Tatano, et dóna molt prestigi en el món de la il·lustració en català?
No sé si prestigi, però difusió dins el món editorial sí. Agraeixo molt la confiança que tenen en mi des de la primera col·laboració i per altra banda crec que molts il·lustradors a Catalunya han tingut l’oportunitat d’aparèixer per les seves pàgines, i això és el que més em satisfà, il·lustrar per una revista que per mi és un referent i una aposta tant pels il·lustradors autòctons com pels foranis.

- Quina és l’obra de la que et sents més orgullós?
Un Cartell de la festa Major de Gràcia del 1995, pel que representa i pel que em va representar a mi personalment en la professió. De totes maneres n’hi ha moltes d’altres, és difícil escollir

- Si haguessis de triar un conte popular per a il·lustrar,
quin seria? Perquè?
El Patufet, pel conte i tot el seu contingut, pel nom per la revista
En Patufet (1904-1938). Però sobretot pel personatge, petit. Però que sempre supera les dificultats, per molt complicades que siguin.

- Quin era el teu conte preferit de petit?
Més que un conte, un còmic: “les aventures d’ Espiru i Fantàstic” (més el Marsupilami I’Espip). Encarà no sabia ni llegir i ja estava obsessionat per aquest còmic, de fet, encara n’estic. A més, la primera edició que em caigué a les mans es del any 1968 adaptada per l’Albert Jané. Part d’aquesta influència és culpa d’un tiet de la meva mare que me’ls va regalar al veure el meu interès

- La situació de la literatura infantil al nostre país és...
Lluitadora i persistent i crec que amb tendència a l’obertura, és a dir, d’acceptació de noves formules. Tenint un país com França tant a prop crec que en aquest camp ens aporta moltes solucions i influències

- Un país amb bona literatura infantil és...

És un país obert, tolerant i intel·ligent, però sobretot imaginatiu. La proba l’estic vivint en primera persona amb el meu fill (de 3 anys). Tan la seva mare com jo mateix i evidentment per l’entorn de casa, ell sempre ha tingut un contacte amb el contes i la música i això desperta molt la seva imaginació.
Fa uns dies va aparèixer un article a un diari català que parlava de dues noves editorials a Suècia. Cito textualment: Dues editorials de literatura infantil que destrueixen els estereotips sexuals. Els seus responsables pretenen oferir als nens “models més amplis” és a dir, històries ni roses ni blaves.

Si fossis un personatge de conte, series...
El Patufet

L’espai on treballes com és?
Acollidor i envoltat de llibres, ordinadors, pintures i pinzells, una calaixera molt gran per endreçar els munts de papers que tenim i sobretot amb molta llum natural. Un espai ple de records…

- Per acabar, quins són els teus propers projectes més immediats?
Com a més immediat un llibre de text, però el que més m’entusiasma és el projecte personal de llibres: escrits i il·lustrat per nosaltres mateixos. I dic nosaltres perquè és un projecte que estic fent conjuntament.

Hola a tots i totes! Avui us porto una marca d'allò més interessant. Es tracta de Lamaze, l'interés que em va despertar és que ofereixen joguines pels nadons, pels infants més petits. Ja estic farta d'anar a tendes de joguines i veure que l'oferta per a nens menors de nou mesos és ridícula. També tenen dret els més petits a desenvolupar els seus sentits amb estímuls extern tan atraients com els colors i les formes, no? I fer-ho en forma de joguina és el més senzill.

Doncs bé, la marca en qüestió, ens oifereix joguines per a recent nascuts fins a sis mesos, per a nes de sis mesos, per a nens de nou mesos i a partir de l'any. Us en deixo una petita mostra d'alguns dels seus productes.

Hola a tots i totes! Sota aquest títol s'amaguen dos contes que ens parlen sense paraules del mar. Contes sense mots que narren boniques i senzilles històries i que ens acosten una mica més al mar i la platja que tan fascina  molts i molts nens; i potser a algún adult també.

LA OLA, Suzy Lee, Barbara Fiore Editora (2008) --> El setembre es va publicar aquesta bonica història que ens relata com una nena està a la platja i com hi passa aquella estona. La trobem davant del mar, mirant-se'l, mirant les onades... Senzill i d'il·lustracions de gran simplicitat, només dos colors: el negre de les línies i el blau de les onades del mar, amb això hi ha prou per explicar aquesta història.

FLOTANTE, David Wiesner, Editorial Océano (2008) --> Un llibre sense paraules i amb unes il·lustracions realistes que ens narra una història sorprenent i inolvidable. En format còmic, a través de les pàgines ens va descobrint una història sobre el mar, la platja, els peixos...

Fins aviat!

Hola a tots i totes! Fa unes setmanes, just faltaven pocs dies per Reis que vaig descobrir una botiga que em va encantar. Primer no volia entrar perquè la zona en que es troba vaig pensar que seria molt cara, de fet, barata no és. Però un cop a dins em va encandilar, es tracta d'una botiga d'aquestes que m'agraden a mi, amb joguines defusta, casetes de nines, castells de fusta, cuinetes...

Es tracta de les botigues Barruguet, que buscant per Internet, he descobert que es tracta d'una cadena de botigues que van nèixer ja fa més de tres dècades amb la intenció d'oferir a pares i infants joguines educatives, ja que l'oferta d'aquestst productes en aquells moments era escasa.

Amb el temps hi ha més botigues d'aquest tipus, però aquesta té un encant que les altres no tenen, que no només tenen marques estrangeres o d'aquí, però en tot cas educatives; sinó que fabriquen les seves pròpies joguines sota el títol: Barrutoys. Les Barrutoys són joguines de fusta en tre les que destaquen les cuinetes (són una passada) i les cases de nines. Us en deixo una petita mostra:

Si us hi voleu acostar, podeu fer-ho a Gran Vía 620, i si voleu tafanejar alguna coseta entreu a la seva web. Si sou de Terrassa o rodalies, allà és on van nèixer aquestes botigues i en podeu trobar dues: al carrer Rutlla les dues, una al 29 i l'altre al 35-37.

LA NIT QUE LA MUNTANYA VA BAIXAR AL RIU, Pep Coll, Il·lustracions Carles Arbat, Editorial La Galera (2008) --> Aquest és un dels meus regals de Reis d'aquest any, i no he volgut parlar d'ell, tot i conèixer la seva existència fins que no el tingués per assegurar-me de que és tan bo com em semblava. GENIAL seria la paraula justa, aquest conte es tracta d'un recull de Llegendes d'Arreu de Catalunya.

Un recull que va més enllà de posar les quatre llegendes típiques catalanes juntes i fer-ne un llibre. És una història que inclou moltes d'altres. Tot comença quan de tornada d'un Congrès, uns especialistes en llegendes de la nostra Terra es queden atrapats en un poblet dels Pirineus a causa d'un allau. Per amanitzar la vetllada comencen a explicar històries.

Aquestes històries estan dividides per comarques, primer trobem històries de les comarques de Girona, després les de Comarques de Barcelona, a continuació les de la ciutat pròpiament dita, Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre, Terres de Ponent, Catalunya Central, Alt Pirineu, Andorra, Catalunya Nord i Franja d'Aragó.

Cada història és més divertida, inversemblant i original que l'anterior. Moltes d'elles és probable que fins ara no es coneguessin més enllà de la seva pròpia comarca, i algunes que ni els mateixos vilatans deuen conèixer; altres en canvi, s'han fet famoses arreu.

ALguns títols són: Les Tres torres de Calonge, SAnt Mer Heroi del Drac de Banyoles, La llegenda del cavaller Milany, L'estòmac del noi de Vacarisses, L'engendrament de Jaume I, La guerra de la llenya... En total 53 històries amb un munt de personatges, indrets i elements màgics que fan d'aquest un llibre indispensable pels amants dels contes, tradicions i llegendes de les nostres terres.

Si encara voleu una altra raó per tenir-lo a la vostra llibreria particular, heu de veure les il·lustracions. El magnífic Carles Arbat dóna vida a cadascuna de les històries a través de traços genials, imatges plenes de llum i color, i un estil característic que el fa un dels grans del panorama de la il·lustració infantil catalana.

No us en puc dir gaire més, només que es pero que us agradi la meitat del que m'agrada a mi.