L'Óscar Sardà és un il·lustrador emergent, autor de la saga El Follet Oriol publicat per Barcanova, com molts il·lustradors vol consolidar-se en aquest món on fa cinc anys que s'hi dedica. Un món a vegades difícil i fins i tot, tancat, però en el que amb insistència i talent t'hi pots fer un lloc.
Cinèfil empedernit, fan d'en Tintín i amb el seu fill Oriol com el seu principal admirador, un il·lustrador amable i que ha regalat a aquest Bloc la seva versió del Trompeta. Des d'aquí, de nou gràcies!
Us deixo amb una entrevista d'allò més interessant amb un il·lustrador que com sempre té moltes coses a dir:
Quants anys fa que et dediques al món de la literatura infantil?
Al voltant d’uns cinc anys, des de la publicació del primer conte del meu personatge el follet Oriol, encara que abans ja havia treballat esporàdicament en projectes dirigits al públic infantil - juvenil.
Com vas decidir-te a fer-ho? Com van ser els teus inicis?
Ja de ben petit vaig mostrar el meu interès pel còmic infantil i juvenil; sobretot pels fascinants personatges creats per l’escola franc-belga que gràcies a publicacions com Cavall Fort , entre d’altres, arribaven al nostre país en lliuraments periòdics. Hergé i l’univers que va idear per al seu personatge més emblemàtic, Tintin, van ser sens dubte determinants per a decidir-me per la il·lustració infantil-juvenil.
Pel que fa referència als meus inicis, vaig començar a dibuixar publicant una sèrie de tires humorístiques que narraven les peripècies d’uns nens de l’antiga Unió Soviètica que duia per títol “La panda Rusa”. Després vaig combinar treballs publicitaris amb la creació de mascotes de divers registre com Tot &Buma per la firma Prenatal.
És complicat dibuixar per a nens?
Jo no diria que sigui especialment complicat. El públic infantil és molt agraït i et permet una gran llibertat artística a l’hora de crear els personatges I l’entorn en que es mouen. El que si que destacaria és l´ especial cura que l’autor ha de mostrar en l’apartat d’aquells temes o actituds que poguessin resultar inoportunes per als nens I que òbviament un sentit comú em fa eludir.
Què ha suposat per tu el Follet Oriol en la teva carrera d’il·lustrador?
La major satisfacció en la meva carrera fins al moment. Més encara si tenim en compte que el personatge està inspirat en el meu fill Oriol. El follet Oriol , el meu “fill predilecte” , és un projecte que m`ajuda a ser més feliç I en el qual tinc dipositades fermes esperances.
Per ser un bon il·lustrador cal...
Primer tenir una dosi de paciència important. Dibuixar molt, ser un bon observador de tot quant ens envolta i per descomptat tenir una mica d’imaginació. També crec que pot ser determinant posseir una mínima disposició natural a dibuixar, i això ho faria extensible a qualsevol manifestació artística.
Com és el teus espai de treball?
Lluminós, espaiós i y “abarrotat” de llibres, còmics y moltes, moltes pel·lícules(el cine és l’altre de les meves grans passions).
Veig que els teus dibuixos sovint estan pintats per ordenador. Què t’agrada més dibuixar o il·lustrar? Quines tècniques utilitzes?
M’agraden totes les fases de la creació gràfica, encara que reconec que és en el dibuix on em sento més còmode. Per a mi dotar de vida un full en blanc és el més gratificant de la meva professió. No obstant això, en la il·lustració per nens, el color és fonamental per a acabar de dotar de volum, textures i llums qualsevol obra.
Quant a la tècnica emprada en els meus primers treballs dibuixava amb llapis de grafit I entintava amb tinta xinesa usant plumilla I pinzell. També he utilitzat pastís, aquarel·les i sanguina. Actualment he incorporat la tècnica digital encara que segueixo fidel al plantat del dibuix amb llapis de grafit.
Com t’inspires a l’hora de crear un personatge?
Primer de tot imagino la seva personalitat; quins traços el definiran com elements diferencials i tanmateix el dotaran de caràcter. A partir d’aquí comença per a mi l’autèntic repte de dibuixar:el full en blanc esperant un primer esbós, que poc a poc s’anirà polint fins aconseguir el personatge desitjat.
El teu il·lustrador preferit és...
Em resulta molt difícil quedar-me amb un sol. Però per tota la seva contribució a la literatura infantil i al “icona” cultural que va crear em quedaria amb Hergé, pare del reporter aventurer Tintin.
On t’agradaria arribar en el món de la il·lustració infantil?
De fet seguir en la línia que duc, consolidant a poc a poc la meva carrera, veient créixer la meva sèrie del follet Oriol i per descomptat, abordant nous reptes editorials.
Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Crec que és bastant òptima, encara que per descomptat millorable. La literatura infantil del nostre país fa ja bastant temps ha de competir amb altres mitjans d’entreteniment que segons el meu parer no tenen gens a veure amb la cultura com són les consoles de videojocs, el bombardeig de sèries televisives tallades pel mateix patró, la pròpia televisió que viu els seus pitjors moments com a ens cultural i lúdic, etc.
Pel que fa als editors, haurien de fer un esforç major per a potenciar als nostres nous valors i així ser mes competitius també a nivell internacional.
Un país amb bona literatura infantil és...
Un país que formarà als seus lectors mes petits i els donarà les eines per gaudir plenament de la lectura quan siguin mes grans, sempre amb una mirada tendre capa a les seves primeres lectures d’infància. Un país en definitiva,capdavanter.
De petit, quin conte t’explicaven? Quin era el teu preferit?
Dels clàssics el que em ve a la memòria, el que sempre m’ha fascinat és el de “els fesols màgics”.
Si fossis un personatge de conte series...
El follet Oriol, per descomptat, entremaliat, aventurer, valent i que sempre pateix una mica per a aconseguir l’èxit en la seva aventura
T’agradaria il·lustrar contes infantils clàssics? Quin voldries que fos el primer? Perquè?
M´encantaria. Potser el que he esmentat abans del fesols màgics del gran Andersen. M’agrada l’escenari on succeeix l’aventura, per sobre dels núvols amb el protagonista escalant les enormes branques de la planta dels fesols, el gegant, en fi, l’aventura en estat pur.
