L'Elefant Trompeta

Complicat resulta trobar un conte d'aquest personatge, d'aquest mite, d'aquesta història. Són molts els contes de Nadal que omplen les estanteries de les llibreries aquests dies; però si en voleu comprar algun sobre l'Home dels nassos, us recomano aquest:

QUI HA VIST L'HOME DELS NASSOS?, Il·lustrador Isaac Bosch, Editoril La Galera (2003) --> Conte destinat a lectors a partir de sis anys on ens narra la història de que ja torna a ser Nadal. Un any més de llums de colors al carrer, de gent omplint les botigues i omplint les cases de torrons... La història d'en Jan que passa un Nadal més amb la seva família i... trobarà l'Home dels Nassos? Difícilment.

Les il·lustracions magnífiques de l'Isaac Bosch.

L’Home dels nassos és un personatge discret i enigmàtic de la mitologia dels països catalans molt i molt popular. Es diu d’ell que té tants nassos com dies li queden a l’any; però que mai es deixa veure, tan sols el darrer dia de l’any en que només en té un. De fet el dia 1 de Gener li surten els 365 nassos (o 366 si l’any és bixest), i dia rere dia en va perdent un. El dia en que tothom el pot veure diuen que camina sense rumb, no se sap ben bé a on pels carrers de les ciutats i pobles.

Algunes descripcions diuen que està força atrotinat, que camina una mica encorbat i porta una maleta, du un abric molt llarg i usat de llargs faldons, i es mig cobreix el rostre amb un barret enorme a conjunt amb l’abric.
Segons Joan Amades es tracta d’un personatge mitològic que simbolitza l’any, i que sovint s’explica a la mainada i que se l’imaginen com un home amb 365 nassos; el que els nens no pensen que l’únic dia en que el poden veure, només li en queda un de nas i que per tant, no el podran diferenciar de la resta de persones. Aquest home vivia a la soca de l’arbre dels nassos, que era el símbol real de l’any, i que l’últim dia de l’any es vesteix amb fulles de dotze arbres diferents i de quatre colors i es dirigeix cap a Catalunya. Aquest arbre hi ha qui diu que es troba ben amagat entre el Pirineu i la Plana del Rosselló i que només l’únic que hi pot viure sap on es troba exactament.

Però d’on prové realment l’Home dels Nassos? Diuen que és una evolució del Déu Romà Janus, personatge amb dues cares en un mateix cap: l’una que mira cap al passat, i l’altra que mira cap a l’any que comença amb el mes de gener. És per això que aquest mes porta el seu nom.

És un personatge molt típic que cada any apareix a les diferents contrades de parla catalana.

Així a Barcelona es diu que apareix davant de la Llotja al Pla del Palau a les 12 en punt i que porta unes quantes dotzenes de llençols per mocar-se els seus 365 nassos. La tradició d’aquest personatge a la ciutat, el personatge amb el nas més famós, va fer de la Festivitat del darrer dia de l’any, un homenatge a ell en forma de rua pels carrers del centre de la ciutat; on l’Home dels  Nassos és un capgròs amb un nas enorme.

Tot i que el primer Home dels Nassos que va sortir a passejar pels carrers fou el de la ciutat de Tarragona als anys seixanta. El capgròs fou construït per Joan Virgili i va sortir per primera vegada el 31 de Desembre de 1968.

També podem trobar capgrossos en forma d’Home dels nassos a Flix, Reus,  Les Borges del Camp, Tivissa, Vilaseca, Torroella de Montgrí, La Jonquera, Calella, Camprodon...

A la ciutat de Mallorca tenen S’Homo d’es Nassos. Allà cada final d’any diuen a la seva mainada que han d’anar a veure matar l’Home dels nassos que està a la Plaça de la Cort (dia en el que els Mallorquins commemoren la conquesta de la ciutat per Jaume I). Les tropes formades a un costat de la plaça disparen tres vegades descàrregues de fuselleria en honor al pal de la bandera del Conqueridor, i aleshores es diu als infants que aquelles descàrregues són per a matar l'home dels nassos; les criatures proven de veure aquell home tan estrany i no arriben a aconseguir-ho.

A València també hi fa camí, asseguren que l’han vist a Càlig, guaitant de dalt de la Torre medieval; a les coves de Vinromà; a l’Alcora; a Gandia, davant de l’Ajuntament; a Castelló de la Plana; a Alcalà de Xivert; i a Ontinyent, on la tradició de l’Home dels nassos valencià està més arrelada.

Acabada ja la ruta de l’Home dels Nassos, se’n torna al seu arbre on viurà amagat la resta dels 364 dies que té l’any, fins al següent 31 de Desembre, perquè ja se sap “ Qui no treballa en tot l’any, treballa el dia de Cap d’Any”.

Il·lustracions
Avui no només us porto imatge de com s’ha interpretat durant els anys l’Home dels Nassos, sinó que també em feia il·lusió portar-vos imatges dels diferents capgrossos representatius d’aquest personatge per tot el país.
L’Home dels nassos de Flix, de Torroella, de Barcelona i de Tarragona són alguns dels que he pogut trobar.

   
 
 Per fer-vos una idea de com era el Déu Janus, avantpassat de l’Home dels Nassos, us en porto una il·lustració.

 
Ara sí, algunes de les diferents formes que pot prendre l’Home dels Nassos. Des de la versió feta pel Setmanari Lo Xanguet l’any 1867, fins una versió més moderna feta per en Roger Giménez.

    
Quin us ha agradat més?

CONTES CLÀSSICS PER SEMPRE, VVAA, Editorial Molino (2008) --> Publicat el passat mes de novembre, us porto un conte molt nou que a nivell de contingut ens ofereix els contes clàssics de tota la vida per a llegir i explicar als nens, i també per ensenyar: Aladí, Tres porquets, Ventafocs, Caputxeta Vermella, En Pere sense por, La Blancaneu, La rínxols d'or... i així fins a 14 contes típics i populars.

Aleshores us preguntareu, què ens ofereix aquest llibre de nou que no ofereixin altres recopilatoris? Les seves il·lustracions. Són d'una il·lustradora jove però que apunta maneres i que es diu Marta Chicote. Són il·lustracions diferents a les que estem acostumats, dolces, tendres però amb un estil molt característic. Plans impossibles, colors preciosos i una versió gràfica de les històries completament diferent.

Tinc la sort de tenir-lo i és genial, mireu-vos-el de dalt a baix ue no té desperdici: des de les rates del Flautista d'Hamelí que s'entrellacen amb el text fins a una imatge del Castell de la Bella Durment preciosa...

Val la pena!

Hola a tots i totes! El que avui us porto són contes molt especials. Contes que tenen com a protagonistes col·legues meus: elefants grans, elefants petits, elfants alegres, elefants commovedors... però tots ells amb unes orelles grans i una trompa ben llarga.

L'ELEFANT ENCADENAT, Jorge Bucay, Editorial Serres (2008) --> El mes d'oictubre va sortir a la venta aquest magnífic àlbum il·lustrat. El primer conte per a nens de Jorg Bucay, em va semblar brutal; pràcticament em poso a plorar al mig de la llibreria. Dels que us porto avui, és el meu preferit, és tendre, dolç i trist. Les il·lustracions són magnífiques, com tot el que fa el Gusti, sempre amb bon gust i adient a la història que s'explica.

Us explico la història: Hi ha un nen que va al circ i li agrada molt, el que més li impressiona és el fantàstic número dels elefants. Aquells animals tan grossos i increïbles fent totes aquelles coses... el captiva. Però el pobre nen sempre s'ha preguntat perquè no es desliga de la petita cadena clavada en un troç d'estaca que el manté captiu. Ho pregunta a tothom i li diuen que és perquè està ensinistrat. El nen respón: "Si està ensinistrat, no caldria lligar-lo perquè no s'escaparia". Cert del tot. La trista resposta a tot plegat és que el pobre elefant quan era petit, ja el van encadenar a una cadena, que en aquell moment era més forta que ell; i va probar d'alliberar-se i no ho va aconseguir. Un bon dia es va casar d'intentar-ho, i quan ja era prou gran per poder-se alliberar, ja no ho provava perquè recxordava que aquella cadena sempre havia estat més forta que ell. El nen somia en que aquell elefant ho haurà tornat a intentar i que ara és lliure però continua anant amb el circ i fent els seus grns espectacles, aquesta vegada perquè ho vol realment.

Simplement genial, mireu les imatges a veure què us semblen.

MEMÒRIA D'ELEFANT, Corine Jamar, Libros del Zorro Rojo (2006) --> Un vell elfant comença a recordar i recordar aspectes del seu passat a través de la seva prodigiosa memòria, però un bon dia una aranya el fa estornudar i tots els seus records s'escapen per l'aire. Comença així un viatge a la recerca de la memòria i del passat. Un conte preciós amb unes il·lustracions dolces que encara ek fan més. Bonic de debó.

DE VEGADES, Emma Dodd, Editorial Cruïlla (2007) --> La simplicitat d'aquest conte és el que en certa manera el fa especial. És un conte per a petits, que a través dels sentiments d'un petit elefantet ens porta a descobrir els sentiments que pot sentir qualsevol nen. Un elefant que a vegades és poruc, a vegades maleducat, de vegades està trist i d'altres està contents, de vegades és amable... Les il·lustracions ens reflecteixen en tot moment, gairebé sense que calguin les paraules el que està sentint l'elefantet en cada moment. Molt senzill però molt maco.

ELS ELEFANTS MAI NO OBLIDEN, Anushka Ravishankar, Editorial Tule (2008) --> Aquest és un conte que per la seva portada no m'ha cridat mai l'atenció, però un bon dia sota aquest títol, vaig pensar que mereixia la pena obrir-lo, i em va sorprendre positivament. Sota l'austeritat d'unes il·lustracions en blanc i negre amb el blau de l'aigua com a únic toc de color, ens trobem una història motl maca que ens recorda la prodigiosa memòria d'aquests elefants. Un petit elefant un bon dia va perdsre a la seva família, una manada de búfals el va salvar i el va criar fins que es va convertir en un d'ells. Es va fer gran i un dia la manada de búfals va coincidir amb una manada d'elefants. Amb qui marxarà l'elefant? Si penseu en la seva prodigiosa memòria i apliqueu la lògica comprendreu perfectament la decisió de l'Elefant.

ELEFANTES, Steve Bloom, Ediciones Oniro (2008) --> Es tracta d'un llibre de coneixements en el que aquest autor a través de 80 fotografies ens aporta moltes dades entorn aquests animals. No cal dir que les fotografies són espectaculars i sorprenents, podem saber-ho tot sobre la seva trompa, alimentació, com viuen, els amics, els enemics, les famílies... Un llibre per regalar a nens apassionats d'aquests animals i que encara vulguin saber moltes coses més.

Fins aviat!

 La Sílvia Ortega és una jove il·lustradora i animadora amb molta projecció i molt de talent. Ha treballat per a molts llibres de text d'un munt d'editorials diferents, ha fet coses per Imaginarium; i en el món de l'animació la seva carrera és força extensa.

Una noia que es sent com la Caputxeta i que com a molts grans il·lustradors els fascina el fantàstic món de l'Alícia en el País de les Meravelles. Una artista amb molt de cor que ha col·laborat en el Projecte "Humanitzem els hospitals", fent part dels murals que es poden veure en l'Hospital infantil de la Vall d'Hebron, un projecte d'allò més xulo on m'hi he trobat dos amics.

Una entrevista molt xula que crec que val molt la pena que us llegiu.

- De petita, ja se’t donava bé dibuixar?
La veritat és que m’agradava molt, de petita em passava hores i hores. Al meu pare se li donava bé el dibuix, així que una mica em ve de família

- Com vas començar en el món de la il·lustració?
Doncs gràcies al meu professor d’il·lustració, Ignasi Blanch, que va aconseguir que l’editorial Edebé es decidís a donar la oportunitat als que començàvem a il·lustrar i varem fer uns llibres de text, i des de llavors que no he parat...

- Què és el que més t’agrada d’il·lustrar?
Doncs una mica de tot, però crec que nens i animals s’emporten la palma, jeje

 - He vist que has fet varies coses d’animació. Animació i il·lustració estan relacionats o són dos móns completament paral·lels?
Estan relacionats en quant s’ha de tenir una mínima base de dibuix i que t’ha d’agradar molt, però són feines totalment diferents;  amb la il·lustració la feina és més creativa, fas els teus ninots. I amb l’animació t’has d’adaptar a l’estil d’un altre,  però quan veus que el teu dibuix cobra vida fa molta il·lusió.

- Com et sents més realitzada?
Jeje, és una pregunta que em faig cada dia, la veritat es que no ho se, com sempre dic, tinc el cor dividit entre l’animació i la il·lustració

- De moment, has il·lustrat per a llibres de text de diferents editorials. T’agradaria il·lustrar contes i àlbums il·lustrats?
I tant! Però és difícil. Normalment les editorials confien aquest tipus de llibre als mateixos il·lustradors, i després la competència és dura  amb tot el que arriba de fora.  Els únics llibres d’aquest tipus que he fet han sigut per Imaginarium, i són llibrets amb il·lustracions de cançons, no es podria dir que és àlbum il·lustrat, encara que els he fet amb tota llibertat de tècnica i estil i estic molt contenta del resultat...

- És molt difícil fer-se un lloc en el món de la il·lustració infantil?
No és difícil si ets constant i sobretot insistent, s’ha de tenir molta paciència i no parar de dibuixar i dibuixar i dibuixar.

- Has passat per l’escola Joso. Hi vas aprendre molt?
Doncs vaig anar per fer un curset d’animació tradicional. Recordo el primer dia de classe que ens van fer animar el Bugs Bunny, i vaig tornar flipada a casa, llavors vaig saber que això era lo que volia fer , i sí , vaig aprendre molt, de fet va ser acabar el curs i començar a treballar a un estudi d’animació i ja porto 11 anys a l’ofici!

- On vols arribar com a il·lustradora?
M’agradaria fer àlbums il·lustrats. I també fer projectes  propis, que per cert, en tinc un esperant a tenir una mica de temps per acabar-lo i moure’l per editorials. És un conte molt divertit.

- Quin il·lustrador admires?
Uf, tinc molts! Hi ha tants d’il·lustradors que m’agraden que el que faig és anar sovint a l’Abacus a veure novetats i fer compres... d’aquí  a res ja no podré entrar a casa de la quantitat de llibres que hi ha.

- Quin conte clàssic t’agradaria il·lustrar? Perquè?
L’Alícia. De petita em vaig enganxar a la pel·lícula que va fer Disney i després de llegir el llibre em va agradar molt més. M’encanten aquests móns sense sentit i personatges tant estrambòtics...

- Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Crec que és bastant bona, encara que als editors els hi falta apostar per llibres fets amb il·lustradors i escriptors d’aquí, com fan per exemple en França o Alemanya,  en comptes de comprar tant llibre estranger assegurant-se l’èxit de vendes...

- Un país amb bona literatura infantil és...
Un país amb nens que gaudeixen de la infantesa i grans que recuperen la seva.

- Si fossis un personatge de conte series...
La caputxeta

- Quin era el conte que t’explicaven de petita? Qui te l’explicava?
La meva família és andalusa, i cada nit li demanava a ma mare que m’expliqués el conte del “Garbancito” i quan acabava jo li deia: “ Otra vez! Otra vez!”

Hola a tots i totes! Fa poquet, passejava per portal de l'Àngel i hi havia el mercat d'artesania, i hi vaig trobar una parada amb unes samarretes que ja fa molt temps que em van cridant l'atenció.

Són les samarrtes Nanoniano, potser pel nom no sabeu quines són, però de ben segur que les heu vist en alguna botiga, si no, jo us les ensenyo.

Són unes samarretes de conte, i mai millor dit; samarretes de màniga llarga, màniga curta, vestidets d'estiu o d'hivern per a nens i nenes que els hi agradin molt els contes i les cançons. Hi ha samarretes amb dibuixos simpàtics sobre alguna de les cançons més populars per als petits; també n'hi ha amb els protagonistes dels contes; i fons i tot de "Hi havia una vegada".

Sens dubte samarretes boniques, originals, divertides per als més menuts.

No tenen botiga física, però podeu consultar i fer compres a través d'Interent o les podeu trobar a diferents botigues. Per a tota aquesta informació i molta més podeu entrar a la seva web.

Ara sí, us deixo amb alguns models de samarretes. Per cert, sabeu quina és la meva preferida? Busqueu-la, segur que ho esbrineu.

Contes, cotxets, cuineta, medidors, miralls, mòbils… Totes aquestes joguines ens ofereix la marca Selecta, i tots ells fets en fusta. Joguines de fusta, tot un luxe difícil de trobar avui en dia, i a més a més amb qualitat, que això és el que caracteritza aquesta marca de procedència germànica. Joguines de qualitat i amb un bon disseny. Tenen coses boniques de debò. Així que si heu de fer la llista als Reis Mags, potser valdria la pena demanar-los alguna joguina d’aquesta marca.

Us deixo amb unes imatges del catàleg, i si voleu encara més informació, podeu entrar a la seva web.

Fins aviat!

CONTES POPULARS CATALANS, Ricard Bonmatí, Editorial Baula (2006) --> Amb il·lustracions del fantàstic, màgic, increíble Roger Olmos, aquest recull de contes populars catalans és encara més especial per això. Ja sabeu la debilitat que sento pels contes de les nostres contrades i més encara pels bons il·lustradors, com ho és en Roger Olmos.

Amb títols com el Pasotr Mentider, En Pere sense por, l'Amor de les tres taronges, El Pere Janàs, la Vella Garrepa... Tots ells dividits en sis apartats que són:Rondalles meravelloses, rondalles humanes, contes de beneïts, contes d'ambiciosos i agarrats, contes de mandrosos i capritxosos, contes per comptar, riure i plegar.

Avantatges: contes típics catalans que sovint són oblidats per altres recopilatoris, històries precioses i les il·lustracions màgiques. Un preu raonable per a una molt bona edició amb més de 30 històries.

Inconvenients: No explica la procedència dels contes... però per això està el Trompeta, no? Ja ho investigarà.

Genial, de debó!

Hola a tots i totes!

Com vaig prometre la setmana anterior, us he portar més contes d'aquells que semblen per pintar, però que a través seu es poden fer moltes més coses... A veure que us semblen els d'avui.

ESPIRALS, UN LLIBRE PER DIBUIXAR, La Zoo, Editorial Coco Books (2008) --> Continuem amb la col·lecció de La Zoo amb aquest nou llibre d'espirals. Els epsoirals poden arribar a transfomrar els dibuixos dels infants, grans petites, amb ceres, plastidecors, retuladors... Les espirals es tranformen al llarg del llibre: una barba, una piruleta, un pentinat pel lleó...

RETALLA. UN LLIBRE PER JUGAR, RETALLAR I ENGANXAR, La Zoo, Editorial Coco Books (2008) --> Un llibr epel de textures i imatges que portaran a l'infant a retallar. Ja sabeu, si voleu perfeccionar en l'art de les tisores, potser aquest és el vostre llibre.A mi em convindria. Podrà tallar per on cregui, arrugar i estirar el paper per després enganxar-lo...

GARGOTS 2, Taro Gomi, Edittorial Coco Books (2007) --> Ja fa ben bé un any que us vaig recomanar la primera part d'aquest llibre d'activitats. Ara la segona ens porta encara més sorpreses. Un llibre per pintar, fer gargots, dibuixar, traçar, dibuixar amb 368 pàgines que ens porten 368 interessants propostes. Creativitat i imaginació són dues de les qualitats capaç de despertar aquest llibnre.

M'AGRADA DIBUIXAR. QUADERN DE DIBUIX PER A PETITS GRANS ARTISTES, Editorial Viena (2006) --> Un conte per llegir i dibuixar. Les il·luistracions a mig fer, s'han d'acabar completar o pintar. Perquè tot gran artista necessita el seu quadern de dibuix.

Fins aviat!

Il·lustració de l'Elefant Trompeta (2008)

Aquest és un conte que tot i la seva popularitat i ser d'Andersen, m'ha costat moltíssim trobar-ne una versió. De fet, em quedo amb l'única de la que n'he trobat imatge i ara us explico el perquè.

LA VENEDORA DE MISTOS, Editorial Combel, Col·lecció Encunyats clàssics --> Es tracta d'un conte que recorda als antics "Troquelados", però amb una edició actual. Els dibuixos són igual de tradicionals que eren i té un preu d'allò més raonable: 2€. Potser no és el conte que em compraria, però si en voleu una versió on només surti aquesta història, aquesta és una de les poques opcions que teniu. Com a curiositat, el seu títol que no és la venedora de llumins, sinó la de mistos.

“Hi havia una vegada una nena molt i molt pobre, que en una nit de Cap d’any va sortir al carrer a vendre llumins tal i com l’obligava la seva madrastra. Però era una nit molt dolenta, anava descalça, feia molt de fred i tothom estava a les seves cases; no havia vengut ni una sola capsa de llumins, i la madrastra s’enfadaria si tornava a casa sense un sol cèntim.
La nena es va arraulir entre dues cases i com tenia molt fred va encendre un llumí, es va imaginar, li va semblar veure una bonica llar de foc; al encendre el segon va veure un deliciós rostit; al tercer, un bonic pessebre; fins que va arribar un moment que quan la nena va encendre un llumí, va veure la seva àvia, que era morta.
Desesperada la nena li va demanar que sisplau se l’emportés amb ella al cel, a la casa de Déu, i així ho va fer. Al matí següent trobaren a la nena al carrer morta de fred.”
Aquesta és la trista història de La Venedora de llumins , del danès Hans Christian Andersen, que sota el títol original de Den Lille Pige med Svovlstikkerne la va publicar l’any 1845. Posteriorment es va tornar a publicar el Març de 1848, el Desembre de 1849, al 1860 i al 1863; fet que ens fa pensar que la repercussió i reconeixement d’aquets conte en el seu mom,en deuria ser força elevada. La història s’ha adaptat posteriorment a diversos formats portant-la al cine o al teatre musical.
Però d’on es va inspirar Andersen per tal d’escriure aquesta obra? Les seves fonts d’inspiració van ser dues:
Per una banda es va basar en una il·lustració publicada en un calendari de l’any 1843 feta per Johan Thomas Lundbye i on s’observava a un nen venent llumins al carrer. Sovint l’editor d’Andersen li enviava algunes il·lustracions per tal de que aquestes servissin de font per a Andersen, per escriure alguna de les seves històries.
Una altra font clara d’inspiració per a Andersen fou el conte de fades popularitzat pels germans Grimm, l’Estrella dels Diners. El conte ens explica com una bonica nena pobre dóna tot el que té als altres fins que al final no li queda res tret del seu amor per Déu. La versió dels Grimm acaba quan comencen a caure les estrelles del cel i es transformen en diners per a la nena pobre, que ja mai més tornarà a passar misèries. Fet que ens permet veure que els finals d’Andersen sempre eren força més tristos.
Trista història que ens fa reflexionar sobre la gent plena de mancances que passa les Festes de Nadal al carrer sota una capsa de cartró. Més d’un segle i mig enrere i les coses semblen no haver canviat gaire, oi?

Il·lustracions
En relació aquest conte són diverses les il·lustracions que hem pogut trobar. Moltes d’elles ens mostren la mateixa imatge de la història, la nena asseguda al terra sobre la freda neu, descalça i recolzada a la paret demanant si algú li podia comprar llumins.
En blanc i negre i força antigues són les il·lustracions que us presento a continuació, la primera d’elles de Nikolai Karasin, i la segona de Vilhelm Pedersen. La tercera és de l’any 1889.

      
En color són les il·lustracions següents:

En francès i anglès són les següents portades, mireu si ha protagonitzat històries la pobra nena.

    
També a Itàlia, Noruega i Polònia trobem imatges i portades com aquestes:

    
    
Com no, a l’Orient també s’ha fet popular aquest conte, sinó mireu aquestes imatges xineses.

 
I al Japó, d’estil manga, fins i tot amb aire divertit, trobem les següents:

Els segells dedicats als contes d’Andersen no són cap novetat, només cal veure els que he trobat entorn a aquesta història. D’anys diversos i de països també força variats, publicats entre el 1930 i el 2005, des de República Centre Africana fins a Polònia, passant per Dinamarca o Hong Kong.

        
Aquesta història li dedico al Cani que sé que de petit li agradava molt aquest conte, una mica trist però tendre a la vegada... Gràcies per redescobrir-me aquesta història.