L'Elefant Trompeta

CONTES CATALANS RETROBATS, Sílvia Caballeria i Ma Carme Codina, Editorial Farell (2008) --> Es tracta d'una recopilació de contes o versions de contes catalans molt i molt interessant. Amb històries sovint desconegudes, sorprenents, divertides, màgiques.... Els contes estan classificats en funció els personatges que els protagonitzen:Mags i marevelles; Contes d'Enginy; Dracs i Seprents; Pirates, peixos i Sirenes.

Un llibre molt relacionat amb Contes populars catalans de la mateixa editorial, amb la diferència que aquest recupera potser contes més desconeguts per a tots, com: El fanal de set colors, Els mesos de l'Any, La Margarideta, El pastor mentiderEl drac de la veritat, El cant de la sirena...

Les il·lustracions són al igual que en el llibre anterior d'Elisenda Soler, però per a mi, té l'inconvenient de que aquesta vegada estan menys aconseguides i són una mica més fluixes. Si més no, és una sensació personal.

Per la resta, el preu és raonable, la qualitat de les històries excel·lent i el format molt adequat.

Espero que us agradi.

Hola a tots i totes! Gràcies a una lectora del Bloc, vaig descobrir una web que desconeixia, es tracta de la web del programa de TV3 "Una mà de contes", que si coneixeu es tracta de contes narrats i il·lustrats a la vegada, a temps real.

En la web no només podem trobar tots els contes fets classificats per països, personatge, autors, tècniques, il·lustrador o títol. També hi ha un espai anomenat Tallers, on tothom es pot crear les seves textures, personatges o contes d'una Mà de contes.

Després hi ha una darrera part d'allò més interessant que es diu el Bloc, i on hi podem trobar una secció de "Contes a fons" on el Trompeta és probable que trobi informació per als seus orígens.

La veritat que la web és una mica desendressada, i no gaire navegable; però té d'interessant que pots veure'ls tots i que conté molta informació entorn els contes escollits com "Contes a fons". Tan de bo, aquesta secció estigués de tots els contes... seria molt més xulo.

M'ha agradat passejar-m'hi i recomano a ttos aquells que no coneixin "Una mà de contes", que s'hi animin a entrar.

Fins aviat!

Hola a tots i totes! Grans i petits sovint tenim problemes d'autoestima, de saber-nos acceptar tal com sóm, o de ser com ens agradaria ser. Els nens sovint es senten malament quan altres nens se'n riuen d'ells per estar més grassonet, ser alt, ser baix, dur ulleres... simplement ser diferents. Amb aquests dos contes aprendrem a que lo important de les persones és el que porten dins.

OREJAS DE MARIPOSA, Luisa Aguilar, Editorial Kalandraka (2008) --> La protagonista de  la nostra història és una nena que està sotmesa constantment a les rialles i burles dels seus companys. La nena lluny d'ensorrar-se, de cada defecte que li en destquen en treu el cantó positiu. Les seves orelles no és que siguin grans, sinó que són tan boniques com les ales d'una papallona. La nena és conscient dels seus defectes en tot moment i s'enfronta a ells amb un somriure.  Una delícia d'història.

EL NEN GRIS, Lluís Farré, Editorial La Galera (2006) --> Les il·lustracions són d'en Gusti i ´les ha fet amb la inestimable ajuda del seu fill Theo. Senzillament genials, i la història tampoc es queda curta. En ell podríem trobar reflexada potser la vida d'un nen autista quan neix, insensible a tot el que l'nvolta, cap estímul li afecta el més mínim, si més no, no ho expressa.

El nen gris és un nen que com el seu nom indica està com apagat, com apàtic. Un bon dia hi ha un fet excepcional a la seva vida, es pensa que el seu hàmster és mort i plorarà com mai ho ha fet, i riure i plorarà d'alegria al adonar-se de uqe no és així. I potser recuperarà el color i deixarà de ser aquell nen tan gris.

Fins aviat!

   Il·lustrador des de 1995, en Valentí Gubianas es caracteritza pel seu estil dolç, divertit, original, tendre... De Navàs i amb uns pares que tenien una merceria, d’aquelles de tota la vida, de betes, fils, botons i llaços. Llaços com el de la Rateta que escombrava l’escaleta, que probablement en la seva versió anava a la merceria dels seus pares a comprar el seu bonic llacet de color rosa.

Amb en Valentí hi ha dues coses que ens uneixen: la fascinació pels Reis Mags i el conte de la Rateta escoltat a la veu de les nostres mares. Però per sobre de tot, un il·lustrador amb contes i llibres per a infants que té la capacitat de transmetre amb un dibuix el que molts no saben expressar en paraules...

- Quan erets petit, ja destacaves per dibuixar bé?
M’agradava molt dibuixar i juntament amb fer cabanes i jugar a futbol era el que més m’agradava, però no destacava especialment en el dibuix. Recordo que m’agradava molt quan em deixaven improvisar el dibuix, Odiava, m’avorria molt haver de copiar. A casa hi ha molt bons dibuixants.

- Quan vas decidir que volies ser il·lustrador?
Quan estava a l’Escola Massana hi havia una assignatura que es deia il·lustració i jo vaig veure que per allà em podia espavilar.  Un mestre em va animar a treballar-m’ho. Vaig deixar els estudis per provar sort a les editorials sense tenir clar si me’n sortiria i ni tan sols si era la meva vocació.

- Et va resultar difícil fer-te un lloc en aquest món?
A mi em costa cada dia. Al principi venien les feines molt lentament, a mesura que passa el temps han  vingut encàrrecs mes regularment , mes interessants i més variats. Hi ha molta diferència d’ara vist al principi.

- Quants anys fa que t’hi dediques i com va començar tot?
Vaig fer-me un book, segons m’havien indicat en una xerrada a l’APiC i el vaig anar passejant a les editorials. A l’Editorial Junior hi havia l’Elena O’Callaghan d’editora i es va arriscar a que jo il·lustrés el meu primer llibre. Això va ser l’any 1995. A partir de llavors he treballat regularment en això.

- Com és el teu lloc de treball?
Treballo a la Rectoria del Mojal que és un poblet de 20 cases al costat de Navàs al Bages, que és on visc. Davant meu hi ha camps i arbres. Estic contentíssim del lloc on treballo. M’ha marcat molt treballar en aquest espai.

- Com t’inspires per a fer els teus dibuixos?
Doncs llegeixo el text, m’amaro de la historia i el fons que explica i miro d’anar més enllà del text, sempre tenint present el sentit que li volia donar l’autor a la història. Llavors, si cal, busco documentació i començo a fer molts esbossos de totes mides. Finalment treballo el dibuix a la mida que haurà d’anar.

- Sempre utilitzes la mateixa tècnica plàstica per a les teves il·lustracions?
Va per èpoques. He anat passant d’una tècnica a l’altra. Vaig començar utilitzant tinta xinesa i aquarel·la, després anil·lina , més tard guaix i ara treballo amb acrílic. També, segons l’encàrrec puc fer servir l’oli o l’ordinador. Però on em trobo mes còmode es amb el llapis i els pinzells.

- He vist que tens llibres per a nens més grandets i altres més estil conte, per a quin públic t’agrada més dibuixar?
No m’ho plantejo, però veient els encàrrecs que em venen, sembla que em trobo còmode amb primers lectors. Tot i que constantment rebo encàrrecs d’originals per adults.

- Has fet un conte dels Reis Mags, va resultar màgic i divertit donar una imatge concreta a tantes com en tenen aquests tres personatges al cap dels nens?
He viscut la festa dels reis molt a fons tota la vida. Tan a casa meva, com a  la botiga dels meus pares com al poble, a Navàs, que es una festa molt especial. Per tant va ser com crear uns personatges que ja coneixia molt i em permetien molta màgia i llibertat.

- Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
No ho sé gaire. Amb el temps he vist que no n’encertava ni una i prefereixo que opinin els experts en el tema que n’hi ha de boníssims, alguns molt amics meus.

- Un país amb bona literatura infantil és...
Un país que s’estima i vol créixer.

- Si fossis un personatge de conte series...
Ostres no ho sé, no m’ho he plantejat mai!!! Ho pensaré.

- Quin era el conte que més t’explicaven quan erets petit? Qui ho feia?
La meva mare m’explicava “La rateta que escombrava l’escaleta”. Sempre duia un llacet que l’havia comprat a la botiga dels meus pares. Però també recordo com els meus avis em narraven en forma, quasi de conte, fragments dels Pastorets de l’Ametlla de Merola. Uns Pastorets centenaris però, per mi encara ara, màgics.

- Si poguessis decidir il·lustrar un clàssic de la literatura infantil seria... perquè?
La Caputxeta. Per mi es un personatge molt simple però que dona moltes possibilitats.

- T’agradaria escriure el text de les teves pròpies il·lustracions?
Ho vaig intentar fins que em vaig adonar que hi havia gent que en sabia molt de fer això i tenia por de fer molt el ridícul. No descarto tornar-ho a provar, però com moltes coses de la vida cal formació, constància i saber-ne.

- Quins són els teus propers projectes a nivell professional? Se’n pot saber alguna cosa?
Estic fent uns llibres de text, preparant un parell d’exposicions, tinc diversos originals per a particulars i el disseny de les carrosses dels reis de l’Hospitalet de Llobregat.

Les imatges són de les carrosses de la cavalcada del 2007, són precioses... màgiques.

De nou gràcies per un Trompeta fascinant!

Il·lustració de l'Elefant Trompeta (2008)

Una història màgica de fades bones i dolentes, princeses encantades i prínceps salvadors. Tot un clàssic amb tots els elements que el caracteritzen. Doncs bé, la versió que us porto avui és força especial:

LA BELLA DURMIENTE, Gusti (il·l), Ediciones B (anteriorment publicat per Editorial Perspectiva i Cercle de Lectors) --> Es tracta d'una col·lecció de clàssics infantils amb àlbum de gran format i en cada cas il·lustrats per un il·lustrador diferent, donanat a cada conte estils totalment diferenciats. El problema és que resulta una mica complicat trobar-los en botiga, però encarregant-los, no hi ha problema. La col·lecció es caracteritza per portades vermelkles on hi apareix el títol i la cara del protagonista. La versió que us porto és la de La Bella Dorment d'en Gusti, perquè és bo; i fa d'aquest clàssic, una versió especial. A mi personalment, m'encanta.

Gràcies al Bloc de l'il·lustrador, us en puc portar imatges. Són genials!

Fins aviat!

“ Hi havia una vegada una bonica princesa que va néixer en el sí d’una família reial i en el seu bateig, els seus pares van fer una gran festa per a celebrar-ho, en el seu bateig van convidar a totes les fades perquè li concedissin un do. Cadascuna li va atorgar el seu, en total eren set i el rei va fer construir per a elles coberts d’or i robis. De cop i volta va aparèixer una vuitena fada molt vella que no havia estat convidada, i es va enfadar molt, tant va ser així que com era una mica bruixa i va condemnar a la nena. Va dir que quan complís 16 anys moriria clavant-se una agulla de cosir al dit. Una de les fades bones va aconseguir canviar l’encanteri i va dir que cauria dormida en un son molt profund que podria durant 100 anys. Tot i que el pare fa desaparèixer totes les agulles, al jova noia puja a una torre on hi ha una cosidora i s’acaba punxant. La noia i la resta del reialme cau en un son profund. El castell s’omple d’arbustos, herbes i rosers i passen 100 anys. Apareix un príncep, que trenca l’encanteri fent-li un petó d’amor verdader. Es desperta, es casen i viuen feliços per sempre més”

Aquest és el conte de “La Bella dorment del Bosc” conte de fades popular europeu popularitzat per Charles Perrault que el va publicar l’any 1697. La història de Perrault, però, no acaba on tots pensem; la història continua amb les perversions de la sogra de la noia per intentar matar als dos fills de la jove parella i a la pròpia protagonista de la història, tot i que finalment acaba bé.

Un clàssic d’entre els clàssics; que té un origen i una història una mica diferent de la que us he explicat fins ara.
La història que ha encapçalat aquest article és la que va popularitzar Perrault i la que ens ha arribat als nostres dies a través d’innombrables versions, però evidentment no és la història original.

La primera versió escrita que es coneix d’aquest conte fou escrita per Giambatista Basile l’any 1636 publicada a Itàlia en la seva col·lecció Pentamerone, tot i que hi ha qui diu que hi havia dues versions escrites anteriors del segle XIV, i d’autor desconegut. La història de Basile rep el títol de “Sol, Lluna i Tàlia”.

“En aquesta història uns savis adverteixen al rei de que la seva filla recent nascuda corre el perill de punxar-se amb una estella enverinada amagada entre el lli. Tot i que el rei prohibeix l’entrada de lli al palau, la noia es troba una filadora de lli i es posa a filar, immediatament es punxa i cau morta. Desesperat el pare, deixa el cos de la seva filla sobre una tela de vellut, tanca el palau i marxa per sempre. El palau queda abandonat, un bon dia un noble que caça en el bosc, veu el palau, hi entra i troba el cos de la preciosa jove. No es limita a fer-li un petó, sinó que en ella concep dos fills. Nou mesos més tard Talía dóna llum a dos bessons: un nen i una nena, el sol i la lluna, que són criats per les fades. Un bon dia el nen llepa el dit de la seva mare i li arrenca la estella enverinada i la jove noia es desperta.
Passen els mesos i el noble que recorda el seu agradable encontre amb la noia, torna al palau, trobant-la aquesta vegada desperta. Li confessa que és el pare dels seus fills i viuen un idil·li que dura una setmana fins que ell l’abandona de nou per tornar amb la seva dona que mai havia mencionat.
A partir d’aquest moment la història es va tornant més complicada i perversa. La dona del noble se n'assabenta de l’existència de dos fills bastards del seu marit i els fa agafar, donant-li al seu cuiner perquè els cuini pel seu marit, i així aquest es mengi als seus propis fills. I quan el marit gairebé ha acabat de dinar, la dona li diu que s’ha menjat als seus propis fills.
El cuiner, home de bon cor, es veu incapaç de matar als dos nens i els substitueix per carn de cabra. La dona enfurismada ordena que Talía sigui cremada viva, però al final és salvada en última instància pel pare de les criatures”

Una història horrible i gens infantil de la que posteriorment esdevingué la història de Perrault. També els germans Grimm en van fer la seva pròpia versió, derivada de les històries sobre la Bella Dorment que s’explicaven des d’Alemanya sota el nom de Dornröschen l’any 1812. Evidentment, el conte de Perrault era molt més llarg i menys infantil que la versió “light” que en van fer els germans Grimm, tot i que Perrault va ometre al seu torn molts detalls escabrosos que apareixien amb anterioritat a l’obra de Basile.

Però d’on prové realment la inspiració de Basile? Hi ha qui diu que es va basar en una obra medieval de caràcter cortesà escrita l’any 1528 sota el títol Perceforest, en la que una princesa anomenada Zellandine s’enamora d’un home que es diu Troylus. El pare de la noia envia al jove enamorat a realitzar unes probes per tal de demostrar que és digne de l’amor de la seva filla, i mentrestant ella cau dormida en un profund son; però en el seu ventre està engendrant un fill que al néixer llepa el dit de la seva mare i arrenca l’estella en el lli que li ha produït el son etern. El promès torna i es casa amb la jove.

El nom però de la jove protagonista d’aquesta història, ha estat sens dubte un dels més inestables de tots els contes, i de fet el menys recordat, en la història de Basile es deia Talia, i finalment s’ha acabat consolidant sota el nom d’Aurora, tot i que a molts ens costa recordar-ne el nom. Fins i tot en català es va fer una versió, adaptada de la dels germans Grimm i escrita per Carles Riba l’any 1935 sota el títol d’Englantina.

La popularitat més gran d’aquesta història va arribar però de la mà de Disney, que l’any 1959 va estrenar la seva “Bella dorment”.

Il·lustracions
Són moltes les imatges i il·lustracions que tenim entorn a aquest famós conte. Algunes de clàssiques, altres més modernes... però totes elles tenen alguna cosa especial. Arreu del món s’ha dibuixat aquest personatge, així que com sempre comencem per les imatges més clàssiques. La primera d’elles és una il·lustració de l’any 1697 de Clouzier, les tres següents són de Gustave Doré publicades l’any 1897. Les que segueixen són també de caire clàssic, tot i que en desconeixo l’autor.
    

Ja en color però igualment clàssiques són les següents imatges, la majoria d’elles ens presenten una bonica jove dormida. La primera és d’Edward Burne Jones, la tercera de Walter Crane, la cinquena de Jessie Wilcox i la darrera de Brewtnall.

D’origen italià són les següents imatges i portades de contes.
  

També he trobat forces il·lustracions d’origen alemany d’aquest conte, així com segells entorn aquest conte publicats l’any 1964.

 
Portades d’arreu del món són les que us presento ara, estigueu ben atents, hi ha algunes de molt curioses.

Evidentment, Disney no es va poder l’any 1959 estar de fer-ne la seva pròpia versió i personalment mai m’ha agradat gaire.
 

Així que recordeu, cal que aneu amb compte no fos cas que us punxéssiu amb una agulla i caiguéssiu adormides per sempre més.

LLEGENDES VALENCIANES, Víctor Labrado, Edicions Bromera (2007) --> Bromera ens demostra una vegada més la seva qualitat a l'hora de tractar i publicar les seves llegendes i rondalles, si ja em va semblar genial les Rondalles Valencianes, el llibre de les seves llegendes encara m'ho ha semblat més. Un llibre que val la pena tenir, o si més no, fullejar, amb un text excel·lent i unes il·lustracions fantàtiques de Francesc Santana.

L'autor ha elaborat una molt important recerca entorn a tots els personatges de l'imaginari valencià, sovint només presents en les narracions orals, descobrint-nos: els nyítols, els butonis, la Quarantamaula, el moro mussa...

L'il·lustrador ha estat capaç de dibuixar personatges que mai havien estat dibuixats per ningú, dels que no teníem referència.

Avantatges: és fantàstic, preciós, acurat...

Inconvenients: no és un conte per a nens, però sí que els hi podem explicar a aquells que ja estiguin crescudets i que no tinguin por de trobar-se pel carrer o sota del seu llit a alguns d'aquests personatges.

Hola a tots i totes!

Una quarta entrega d'aquests contes per a nens aventuresrs en els que avui us porto una col·lecció de la que us recomano dos llibres i un llibre sobre una autèntica avenutra. Els coneixem?

EL FOLLET ORIOL I EL DRAC MÀGIC, Óscar Sardà, Editorial Barcanova (2008) --> Aquesta és la quarta entrega de les aventures d'aquest simpàtic follet. I us preguntareu perquè no us he recomanat abans aquesta col·lecció, no? Senzill, perquè l'autor ha millorat molt el personatge i els acabats del conte d'ençà que es va publicar el primer t´´itol de la col·lecció. Així, el primer conte em va semblar que els dibuixos semblaven inacabats, i amb el temps tinc la sensació que ha depurat la tècnica fent bons productes. La gràcia d'aquests contes radica en que estan pensats per a dos tipus de lectorts, o per a ser llegits i explicats. De manera que trobem el text més escurçat i senzill, i a la mateixa plana la història complerta.

La història del drac màgic es tracta d'un Sant Jordi adaptat, on cal alliberar a una bonica jove del poble que serà lliure gràcies al folet i el seu amic, i a l'ajuda d'uns "savis" consells.

EL FOLLET ORIOL I EL REGNE PERDUT, Óscar Sardà, Editorial Barcanova (2008) --> Una nova història d'aventures del follet Oriol que es troba al mig del bosc un ésser màgic i molt mullat, una dona d'aigua potser? No ben bé, però similar, l'haurà d'acompanyar al seu regne perdut al fons de l'aigua i lluitar pel camí amb un monstre temible. Se'n sortirà?

LA VIDA SALVAJE, DIARIO DE UNA AVENTURA, Claudia Rueda, Editorial Océano --> Aquest conte quan el vaig veure em va recordar al de les puces que us vaig parlar en l'article Contes amb protagonistes estranys; però aquesta vegada l'aventura és protagonitzada per dos ratolins d'allò més simpàtics i atrevits que emprenen una aventura a la recerca de la vida salvatge de la sabana. Amb tot, ells escriuen el seu proipi diari de viatge en el que ens expliquen les inombrables aventures que viuen sense adonar-se al damunt d'una "muntanya" una mica estranya...

Fins aviat!

En Gusti és un il·lustrador com hi ha pocs, d'estil característic, únic i especial... Té una qualitat que pocs la tenen: o t'encanta o no t'agrada gens, però a ningú deixa indiferent. REcordo que el primer conte que en vaig vceure d'ell va ser "Medio Elefante". A la meva parella li va semblar genial, però a mi em va costar d'encaixar que aquell estil pogués ser per nens. Finalment, m'hi he fet fan incondicional. Primer de tot perquè cada nou conte o prjecte seu és completament diferent a l'anterior, perquè les seves imatges transmeten vida, personalitat i tendresa. En definitiva, perquè és bo.

Nascut a Argentina i afincat a Barcelona des de l'any 1986, es considera català i argentí, i la seva trajectòria professional és molt extensa i variada. A través d'aquestes preguntes descobrirem una mica més d'en Gusti il·lustrador i d'en Gusti persona. Us animeu a llegir-les amb mi?

- De petit ja se’t donava bé dibuixar?
Parece ser que si. Que siempre me gustaba dibujar.

- Quan vas decidir dedicar-te professionalment al món de la il·lustració?
Cuando tenia 18 años me salve de hacer la mili por los pelos y allí me tuve que buscar la vida. Comencé en un estudio de dibujos animados.

- Què és el que més t’agrada de la teva feina?
Lo que más me gusta es cuando te salen los dibujos o las ilustraciones.

- El teu estil és molt característic, ¿què creus que et fa diferent a la resta d’il·lustradors?
Lo del estilo en mi caso es muy curioso. Si que hay un patrón pero siempre estoy haciendo cosas diferentes.
No sé pero no me puedo repetir demasiado, eso debe ser por venir de la Argentina en donde tuve que hacer de todo para vivir.

- No només dibuixes, sinó que crees personatges, animals i contes a partir de diferents materials. Com vas descobrir aquesta tècnica?
Lo de los materiales me vino por que había escrito un cuento que se llama Medio elefante, y tenía un ordenador nuevo en una casa donde me había mudado y había que arreglar.

Así que un día vi mi tablero lleno de martillos clavos destornilladores, etc. y ahí se me ocurrió la idea de hacerlo con piezas o materiales, me venía al pelo por lo de las mitades.

- Prefereixes dibuixar o crear  amb cartons, pinces, llaunes... els teus personatges?
Prefiero dibujarlos o últimamente pintar directamente.

- Què és el que t’uneix a les aus rapinyaires?
Uy  me unen muchas cosas. Primero las admiro. Luego me siento muy afortunado de haberlas podido conocer de primera mano y de alguna forma volar con ellas
Y luego las águilas han hecho que cambie mi vida  para mejor. Lo siguen haciendo.

- En el conte de “El nen gris” vas comptar amb la inestimable ajuda del teu fill, com és treballar a quatre mans amb un nen? Veuen el món molt diferent a com ho fan els adults?
Es muy divertido, y es como trabajar con un gran maestro aunque él no lo sepa, su espontaneidad, su esencia es lo que yo busco, el no miedo a la hora de enfrentarme al dibujo y todo eso un niño te lo enseña.

- T’agradaria que el teu fill seguís els teus passos i fos il·lustrador?
La verdad, no lo se .pero si una cosa estoy seguro es que le encanta dibujar.

- Vas néixer a Argentina, va ser dur deixar el teu país, les teves arrels?
Al principio fue duro, luego como todo te acostumbras.

- Has viscut a París, Madrid i Barcelona. Amb quina ciutat et quedes?
Todas me gustan, pero está claro que Barcelona es la ciudad donde por ahora me quedo.

- 20 anys a Barcelona, ¿et sents mig català?
La verdad es que me siento catalán. Y también argentino.

- Va haver una època en la que vas rebre molts premis, com et vas sentir al fer-ho?
La época de los premios ya pasó, fue todo un poco acelerado para mi, tantos premios porque yo no me lo creía, ahora estoy más preparado a recibir un premio si viene que antes.

- Et va costar molt obrir-te camí en el món de la il·lustració i de la literatura infantil?
Bueno como todo de a poquito te vas presentando en las editoriales, vas a Boloña…
En fin hasta que un día estas metido en el mundo de los libros.

- Expliquem un conte típic del teu país.
"Habían una vez dos hermanos que eran hijos del sol, un día este le regalo a uno de los hermanos unos rayos de sol para que los ponga en la tierra para cultivar, el otro hermano se puso celoso y le tendió una trampa y se que do con los rayos del sol,
Pero al finalizar el día se arrepintió y le devolvió los rayos al hermano, éste decidió no contar nada de lo sucedido, pero el dios sol los vio y los castigo a uno por haber sido tan malo lo convirtió en piedra para siempre y al otro lo convirtió en piedra pero un día, cuatro ángeles lo liberarían y dejaría de ser piedra."
Es una leyenda mapuche lo curioso del caso es que donde se cuenta esta leyenda hay unos dibujos como rupestres de cóndores pintados en las piedras y allí hace unos 6 o 7 años se liberaron cuatro cóndores justo en aquel lugar.   Los 4 ángeles que liberarían al hermano. Cosas que pasan por mi tierra.

- De petit quin era el teu conte preferit? Qui te l’explicava?
Me gustaba Robin Hood, Sandokan o leía  tebeos, no recuerdo que me contaran cuentos antes de dormir.

- Has fet la Bella Dorment, quin altre conte clàssic t’agradaria il·lustrar?
De hecho no soy muy amante de los clásicos para dibujar
Quizás, Moby Dick. O la isla del tesoro.

- Si fossis un personatge del món de la literatura infantil series...
Tomás el de la caja de zapatos

- Quina és la situació actual de la literatura infantil a Catalunya?
Pues no lo sé.

- Un país amb bona literatura infantil és…
Un país con buena literatura infantil.

- En una de les teves darreres publicacions has treballat amb un text de Jorge Bucay, què es sent al treballar per un àlbum il·lustrat d’un escriptor de tant prestigi que mai abans havia publicat un conte amb aquest format?
Pues la verdad es que casi no nos vimos hablamos un poquito del proyecto y nada mas .el cuento me encantó ojala podamos hacer mas cuentos juntos .nos vimos para la presentación del libro y fue una linda experiencia contárselo a lo niños mientras el hablaba yo dibujaba.

- De quin dels teus llibres et sents més orgullós?
La verdad que lo más importante al fin de cuentas es si te lo pasas bien, con esos me siento orgulloso; con otros que he sufrido o me he comido mucho la cabeza, no tanto.

- Quins són els teus propers projectes?
Pues ahora estoy liadísimo con la cabalgata de los reyes magos, haciendo carteles .carrozas y trajes. Muy divertido todo.
Luego tengo que ilustrar “El chamán de la tribu” 2º parte, luego tengo unos libros con Daniel Goldin sobre un niño  rey   y un cuentito que escribí sobre mi hijo que se llama “Mi mejor hermanito”, a ver si alguien lo edita. Y luego preparando con un fotógrafo un proyecto sobre fauna ibérica y empezaremos con el lince con dibujos in situ en Sierra Morena. También un cuento sobre un águila y una liebre de María Menéndez Ponte y no sé, ya veremos. Hay previsto  un viaje a marruecos a dibujar un cuaderno de viajes sobre el leopardo de la nieves
Pero todo son proyectos ya veremos cual de ellos se lleva a cabo.

Tinc la sort de tenir un altre Trompeta que he rebut avui mateix i estic molt contenta. És preciós, divertit i vermell!!!! És d'en Valentí Gubianas. Mil gràcies! Ben aviat, la seva entrevista, estigueu atents...

Valentí Gubianas (2008)

Il·lustració de l'Elefant Trompeta (2008)

Aquest és un llibre llarg que està novel·lat a partir de l'obra de teatre que li va donar èxit, però el que volia jo no era el llibre original de James Mathew Barrie, sinó que el que em feia il·lusió era portar-vos una bona adaptació en format d'àlbum il·lustrat. I ho he aconseguit! S més no, a mi m'ho sembla així...

PETER PAN, James Mathew Barrie, Editorial Edebé (2006) --> Es tracta de reflexar la història d'en Peter Pan a través d'una il·lustradora que ens condueix i guia en tot moment per aquest màgic món dels somnis de Peter Pan, pel país de Maimés. Un món redescobert amb l'artista Elena Odriozola que, amb les seves excel·lents il·lustracions ens transporta a aquest món màgic del nen que no volia crèixer...

Vuitanta pàgines que combinen text i il·lustració destinades a nens bastant grandets que comparteixin els somnis d'en Peter.

“ Hi havia una vegada un nen que vivia al País de Maimés i que no volia créixer per res del món, vivia envoltat de fades, sirenes i pirates; i un bon dia va escoltar des de la finestra d’una habitació londinenca com una bonica nena de nom Wendy explicava contes als seus germans i...”

Aquesta és la conegudíssima història d’en Peter Pan. Qui no ha somiat mai poder volar i viatjar a un món màgic ple de pirates i coses extraordinàries? Qui no s’ha plantejat o ha desitjat tornar a ser petit? O potser ser-ho per sempre més?

Una història fantàstica, màgica i trepidant, que fa d’aquest conte, un dels més famosos d’arreu i del que més versions cinematogràfiques s’han fet.

No es pot considerar un conte clàssic com a tal, igual que passa amb el Pinotxo, ja que té un autor conegut i original. Però tot i així considero que té prous elements màgics per tal que es pugui considerar un autèntic conte de fades.
Peter Pan fou un personatge creat per P.M.Barrie a principis del segle XX. Va crear aquest personatge a partir de les històries que explicava als fills de la seva amiga Sylvia Llewelyn Davies, amb la que tenia una relació força especial, que jo m’atreviria a dir que era d’una espècies d’amor platònic.

El nom de Peter Pan va esdevenir de dos aspectes:
Per una banda un dels fills de la Sylvia es deia Peter, i per l’altre Pan era el Déu grec dels Boscos.
Tot i que diuen que la inspiració real del personatge va provenir del germà gran de l’autor que es va morir quan només tenia tretze anys en un accident.
Però quin va ser l’any exacte d’aparició d’en Peter Pan per primera vegada?
L’any 1902 en un llibre anomenat “L’ocellet Blanc”  apareixia per primera vegada Peter Pan, aquesta obra era per adults on transcrivia les llegendes escoceses que explicava als fills de la Sylvia. En aquesta obra del capítol 13 al 18 apareixia en Peter.

D’aquí es va inspirar per escriure l’any 1904 l’obra teatral: “Peter Pan o el nen que no volia  créixer”, que va tenir un èxit aclaparador.

L’any 1906, Barrie va agafar els capítols de l’Ocellet Blanc on sortia en Peter i en va fer la novel·la: Peter Pan als Jardins de Kensington.

Tant gran va ser l’acollida de l’obra teatral, que el 1911 es va adaptar a novel·la sota el títol “Peter  i Wendy”, que actualment es coneix sota el nom de “Peter Pan”.

Com era físicament Peter Pan? Tots el relacionem probablement amb la imatge estereotipada que ens ha atorgat Walt Disney, recordem aquell nen amb ulls espavilats, pícar, rosset i d’uns 10-13 anys. Però en la història de Barrie, la curiositat està en que no ens fa una descripció específica del protagonista, sinó que deixa que sigui el propi lector el que se’n faci la imatge. Només diu que era molt guapo i que tenia un bonic somriure. En l’obra de teatre va vestit amb un vestit fet de fulles de tardor i teranyines. Pel que fa a l’edat, quants anys tenia Peter Pan? En l’obra de l’Ocellet Blanc tenia 7 anys, tot i que en les caracteritzacions teatrals posteriors tenia més edat.  

De fet no sabem si Barrie es va basar en la seva pròpia persona per escriure aquesta història, o en el seu germà, o en els fills de Sylvia... però el que és evident és que s’han fet moltíssimes versions, voleu conèixer algunes?
 L’any 1924 es va fer la primera versió cinematogràfica de la història per Parramount, on el seu autor Barrie, va escollir al protagonista masculí per fer de Peter. A la vegada s’han fet diverses versions musicals a partir de l’obra de teatre. El 5 de Febrer de 1953 Walt Disney va estrenar el seu propi Peter Pan, que va donar encara més popularitat a una obra que ja gaudia de prestigi.
Com a seqüel·la, podem destacar la pel·lícula de 1991 “Hook” protagonitzada per Robin Williams, on la història succeeix a partir de que en Peter ja fa molts anys que ha abandonat Maimés, i que ara amb 40 anys i dos fills rep la visita de la Campaneta.

Més recent és la pel·lícula del 2003 Peter Pan on se’ns mostra potser una versió una mica més fosca de la història.
Sigui com sigui amb la seva capacitat de volar, els seus “pensaments feliços” , els seus Nens perduts, la seva pols de fada, el capità Garfi, el país de Maimés, la Campaneta... Aquesta història ens ha arribat a tots com una de les més fantàstiques mai explicades. 

Il·lustracions
Abans de començar amb les il·lustracions d’aquesta història, m’agradaria portar-vos una fotografia de l’autor d’aquesta obra: JM Barrie amb el fill de Sylvia, Michael.

A continuació podeu observar dues imatges antigues de Peter Pan, la primera de l’any 1911 i la segona de 1915.

  
La fama de Peter Pan ha arribat arreu, tan és així que fins i tot a Liverpoll hi ha una estatua en honor seu.

 
En blanc i negre són aquestes imatges sobre l’heroi.

 
Ja en color i més modernes són les il·lustracions que us porto a continuació, totes elles força diferents però amb un tret característic comú: Peter Pan sempre vesteix de verd.

             
Les il·lustracions que us porto a continuació són de Mabel Lucy Atwell, clàssiques però boniques.

   
Portades de contes i llibres d’arreu del món, ens porten un Peter Pan sempre rialler, feliç i content.

         
Protagonista de diverses versions cinematogràfiques tant en dibuixos animats com en persones reals, aquí en teniu una petita mostra. La primera imatge és de la pel·lícula de l’any 1924, la segona de Disney de 1953, i per acabar una seqüència d’una altra que es va fer l’any 1954.

  
Al teatre encara s’hi fan representacions d’aquesta obra, sinó mireu el cartell d’una que s’està fent aquest 2008.

 
Recordeu, potser una fada us ajuda algun dia a volar, només us calen pensaments positius. Encara us en queden d’aquests?

Hola a tots i totes! És evident que les botigues de barri de tota la vida van tancant i deixen lloc a altres botigues que ens poden agradar més o menys. A SAnt Andreu igual que a Gràcia, això és una realitat. Fa dies van tancar una drogueria de tota la vida, i han posat una tenda que es diu Olokuti. No és la primera, i els que passegeu per Gràcia, potser sabeu que hi ha una al carrer Astúries; també a Pedralbes Centre hi ha una altra.

Però al que anava, sota el eslògan de "El teu món responsable" i el títol de propera obertura intentava esbrinar en que podria consistir la botiga, probablement una d'aquestes botigues alternatives i modernetes... Doncs bé, es tracta d'una botiga on vénen productes del comerç just, productes artesanals, ecològics, sostenibles o creatius. Productes de joves dissenyadors que tenen cabuda en aquest tipus de tendes. Hi ha una part dedicada als més petits, on podem trobar roba molt i molt xula, feta a mà i molt divertida per a nens, pitets amb formes, mòbils, o titelles. Jo ja tinc la meva, una nòvia rosa pel Trompeta, es diu Trompetinha.

La veritat és que si tot el que es fomenta des de la web d'aquestes botigues en relació a un món més equitatiu per a tots, em sembla molt bé; i més si a la vegada ofereixen productes únics, interessants i de qualitat.

Si voleu passar-vos-hi està al Carrer Gran de Sant Andreu 277, molt a prop del metro. Segur que en sortiu amb alguna cosa.