L'Elefant Trompeta

Hola a tots i totes! Entre avui i la propera setmana m'agradaria poertar-vos una sèrie de llibres, contes o àlbums que s'allunyen una mica dels típics: "pinta y colorea" de tota la vida. De fet tampoc són ben bé quaderns d'activitats entesos com a tals, però són uns llibres perquè es nens es distreguin, aprenguin i imaginin omplint les seves pàgines. Comencem:

ARA TOCA DIBUIXAR, MANETES!, Marie- Pascale Cocagne, Editorial Molino (2007) --> El petit lector està convidat a través d'aquest llibre a acabar els dibuixos o les opcions que se li plantegin de la manera que més li agradi. Una simple indicació pot portar a l'infant a completar les pàgines amb idees maravelloses.

MI PROPIA PEQUEÑA ORUGA GLOTONA, Eric Carle, Editorial Kókinos (2007) --> Es tracta del senzill i famós conte d'Eric Carle, però en blanc i negre per tal de que el lector a mesura que el va llegint, el vagi pintant com vulgui, De manera que el nen pinta el seu conte preferit i el transfomra en un conte que en bona part és seu. Molt bona idea!

ADHESIUS INCREÍBLES. UN LLIBRE PER JUGAR, La Zoo, Editorial Coco Books (2008) --> Aquest llibre fa propostes divertides als infants a través d'un llibre al que enganxar-li adhesius. Són propostes divertides, originals i diferents, allunyades dels "Stick" de Panini. Cada nen és diferent i per tant cada resultat d'aquest llibre també ho pot ser.

FORATS, UN LLIBRE PER PINTAR, La Zoo, Editorial Coco Books (2008) --> Aquest llibre és un enginy, cada plana portarà al nen a pintar un forat, que  al a següent pàgina li aportarà diverses possibilitats. Un llibre original, divertit i amb unes il·lustracions molt xules. Un llibre per portar a la consulta del metge mentre esperem el nostre torn, a casa d'uns amics, a l'autobús o al metro... Els nens es poden distreure amb ell arreu on vagin.

Fins aviat!

Nascut a Barcelona l’any 1958, membre d’una família nombrosa, ja de petit passava moltes estones dibuixant; i mica en mica es va anar fent camí en el món de la il·lustració, a la seva esquena: 25 anys de dibuixos i de feina per a contes, llibres, jocs, tires còmiques i revistes com el Cavall Fort. Una persona de la que ben segur qualsevol il·lustrador hi tindria alguna cosa a aprendre. Dibuixos molt  personals i molt tendres que fan del seu un estil propi.

-  Quants anys fa que et dediques al món de la il·lustració infantil?
25 anys

- Quan vas decidir que seria la teva professió?
Sempre ho havia volgut, no tenia res més al cap

- De petit ja se’t donava bé dibuixar?
Be, no se si ho feia massa be però m'hi passava el dia i quan anava a l'escola era el "dibuixant" de classe.

- Il·lustrador s’hi neix o t’hi fas amb els anys?
És un ofici i com a tal has de fer un aprenentatge que s'allarga fins que s'hi posa fi. Però s'ha de tenir un mínim d'aptituds pel dibuix, ser mol curiós i tenir moltes ganes de explicar coses, si no res de res...

- Què és el que més t’agrada de la teva feina?

Interpretar escenes, emocions......el repte del paper en blanc....dibuixar amb la plumilla... aconseguir dibuixar el que tinc al cap...

- Si no fossis il·lustrador series...
Cuiner o bomber.....o músic

- Treballar per una revista de tan prestigi com el Cavall Fort que significa per a un professional del món de la il·lustració?
Per a mi Cavall Fort es un referent cultural i estètic. A casa de petits hi estàvem inscrits i quan el rebien era una festa...dibuixar-hi i col·laborar-hi va ser per a mi com per un músic tocar per primera vegada al Palau de la Música.

 

- Quina va ser la teva primera feina com a il·lustrador?
Dos llibres de text per la Ed. Barcanova, que just en aquell moment s'acabava de crear i estaven fent els seus primers llibres.
El seu primer director, Joan Agut, va creure en mi em va encarregar les il·lustracions pera a dos llibres de lectures

- Has publicat moltíssimes coses, de quin dels teus contes o treballs et sents més orgullós?
BUf  no ho sé, hi han llibres que hi tinc un especial "carinyu".... però si he d'escollir em quedo amb l'últim, com dèiem això es un ofici que vas aprenent.. sembla que  l'últim serà millor que el penúltim....

-  És divertit o resulta carregosa la feina de treballar en una tira còmica setmanal?
Les faig de 4 en 4.... mai una de sola..... és un llenguatge molt diferent que el de la il·lustració... be es com fer un "kit-kat" .. em diverteix.

- El món dels infants és especial per..?
NO sé jajajaja, jo el veig amb moltes possibilitats, ampli , fresc, no estan viciats......i treballar-hi  obliga a un esforç de generositat molt sa...."l'artista esdevé terrenal"

- Si fossis nen, quin conte t’agradaria que t’expliquessin?
"L' illa del tresor" de Stevenson i "David Coperffield" de Dickens

- Una pregunta que sempre faig, quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
No ho sé... fa 25 anys que m'hi dedico i sempre han dit que hi hi a crisis...es com lo del temps, fa mal temps quan plou?...l'única cosa que si que dic amb rotunditat es que som un país intel·lectual i culturalment molt pobre i el resultat d'això es el que es.

- Un país amb bona literatura infantil és...
si es fa servir es llegeix i agrada a qui ha d'agradar i fa feliç, es un país sa....

- Creus que els il·lustradors són un col·lectiu valorat professionalment a Catalunya?
No es coneix, per tant es difícil de ser valorat...

-Quin era el teu conte preferit de petit? Perquè?
No n'hi havia un de sol....però recordo que m'agradaven els que sortien animals.

- Quin conte clàssic t’agradaria il·lustrar?
Tots els que m'agraden que son molts.......amb un Dickens seria feliç.

- Si fossis un personatge del món de la literatura infantil series...
jajaja.. no sé.... algun que tingues molta gana!!

- Per poder fer una bona il·lustració necessites...
paper fabriano 350grms 50% cotó, tinta xina, llapis de mina HB, plumilles, aquarel·les, aigua, cafè , caramels, galetes.....bon humor.....i un bon text!!!!

- Per acabar, quins són els teus propers projectes professionals més immediats? Se’n pot saber alguna cosa?
Algun clàssic més.... , seguir amb el diari,  algunes coses que no puc dir...i una carpeta plena d'idees que no se si obrir-la.

Moltes gràcies Francesc. Fins aviat!

 

 

 

Il·lustració de l'Elefant Trompeta (2008)

Hola a tots i totes! M'ha resultat molt complicat trobar il·lustracions d'aquest conte i encara més una versió interessant en català. Finalment ho he fet i he hagut de recòrrer a una editorial de les de sempre: la Galera

EL MOLINET MÀGIC, Adaptador Francesc Boada, Il·lustracions Mikel Valverde, Editorial La Galera, Col·lecció La Galera popular --> Com ja acostuma a ser habitual us porto un conte de la Galera Popular, tenen molts títols i és fàcil que hi trobi el que m'interessa. Aquesta vegada les il·lustracions són de Mikel Valverde, i la veritat que la seva qualitat és indiscutible. La història ja la coneixem, però en comptes de ser dos germans: un ric i l'altre pobre, són dos veïns... per la resta és igual. Espero que us agradi.

Fins aviat!

La salinitat de l’aigua sovint ha estat explicada de maneres molt diverses i algunes d’elles força surrealistes. Algunes llegendes bretones ens expliquen per exemple que la mar recobreix muntanyes de sal; a la badia de Saint Brieg s’explica que hi ha volcans a sota el mar que en erupció escupen flames i sal; a la comarca de Trèguier, es diu que a còpia d’engolir vaixells carregats de sal, la mar es va tornar salada... Però la història que avui ens ocupa és la història d’un molinet meravellós que va ser capaç de tornar el mar salat, tal i com el coneixem avui dia.  

“Hi havia una vegada dos germans, u de molt pobre i l’altre molt ric. El pobre no tenia per menjar ni per viure, estava desesperat i en la seva deseperació, li va demanar menjar al seu germà que se’l va treure de sobre de mala manera. Desesperat va decidir anar a llençar-se al mar des del penya-segat més alt, però quan estava a punt de fer-ho va aparèixer una velleta que li va donar un molinet màgic. El molinet mol i deixa de moldre el que la persona que el té desitgi. Només segueix unes instruccions: “Molinet, mol” i “Molinet, para de moldre”. Aleshores va decidir tenir la casa dels seus somnis, el menjar que volgués, i les millors robes.
Tothom es va sorprendre de la fortuita riquesa del germà pobre, tant que fins i tot el ric se’n va estranyar. Així que va a anar a veure el que abans era pobre, i li va preguntar com havia aconseguit tantes riqueses, el pobre li va explicar i aquest li va demanar que li deixés el molinet i se’l va emportar sense saber com el podia parar. Com havia tingut mala collita, va demanar al molinet que molgués palla i al no poder parar se li va omplir tota la casa de palla, es va calar foc i se li va cremar la casa sencera.
Tothom es va enterar de la fama del molinet i un capità de vaixell li va demanar al pobre, que li va deixar i no li va poder explicar com funcionava. Dins del vaixell, el capità va demanar que molgués sal, i va moldre i moldre, i el vaixell es va ensorrar; i encara no ha parat de moldre... i és per això que l’aigua del mar és salada.”

Aquesta és la versió catalana recopilada per Joan Amades el 1979 en el llibre “Les millors rondalles populars catalanes” de la famosa història de “Perquè l’aigua del mar és salada?”. Una història maca d’explicar a grans i petits i que curiosament té uns orígens molt definits. Els voleu descobrir amb mi?

Aquesta història sorgeix a Noruega i és una faula popular d’aquell indret que apareix en Gróttasöngr o Cançó de Grotti.
La cançó de Grotti és un antic poema Nòrdic  que trobem entre els poemes de Edda de Snorri Sturluson. La història narrada en aquesta cançó és força diferent de la que us he explicat primer i és narrada així:
“Skjöldr, rei de Dinamarca, tenia un fill, Fridleifr, que el va succeïr en el tro, que a la seva vegada va tenir un fill que es deia Frodi i que el va succeïr en el tro en època de l’Emeprador César August, època en la que el seu pare havia proclamat la pau en la Terra.
El Rei Frodi va visitar Suècia i al seu rei Fjölnir, li va comprar dos gegantes esclaves Fenja i Menja grans i fortes. A Dinamarca hi havia dues pedres de Molí que cap home per fort que semblés, era capaç de moure; i aquest màgic molí podia moldre qualsevol cosa que l’home desitgés. El Molí es deia Grotti, i les gegantes esclaves van ser utilitzades per moure les pedres del molí i així que aquest li concedís al seu amo, tot el que desitgés.
En venjança de l’esclavitud a la que Frodi les tenia sotmeses, les dues gegantes va començar a cantar una cançó, “la cançó de Grotii” i tothom que l’escoltava desitjava matar al rei Frodi. Tant va ser així que una multitud enfurismada liderada per un rei del mar de nom Mysing, va atacar i matar al rei.
Mysing es va emportar el molí i les gegantes, i els hi va demanar que molgués sal, va moldre tanta que el vaixell es va enfonsar i un gran remolí s’ho va emportar tot, i és per això que l’aigua del mar és salada.”

A partir d’aquesta història èpica, trobem la història de “Perquè l’aigua del mar és salada?” que va ser escrita pel noruec Peter Christen Asbjørnsen i Jørgen Moe i inclosa en el seu llibre Norske Folkeeventyr (1842-1843).

En les versions Europees, no es troba una velleta, sinó a un vell; I sovint no se li ofereix al gemrà pobre el Molinet gratuïtament, sinó que se li demana alguna cosa a canvi, o és el propi germà pobre el que demana ajuda al vell i aquest li acaba concedint el Molinet. O fins i tot que desesperat el germà pobre demana ajuda al propi diable.
També parla de que el germà ric acaba sabent els secrets del molinet I com aquest funciona, perquè el pobre li diu quan va begut, o en altres variants quan un grup de nens l’enganyen per tal de que desveli el seu secret.
El germà ric diuen que el convens perquè vengui el Molinet. Hi ha altres versions que en canvi diuen que el germà ric mai arriba a saber com funciona verdaderament I que al demanar caldo I arengades, no ho pot parar i tota la casa se li inunda.
Totes les versions, però acaben igual, que el darrer propietari del molí, s’emporta el molí en vaixell a alta mar I li demana sal, I és per això que el vaixell s’inunda i l’aigua esdevé salada.

Bonica història per explicar als nens petits quan aquests fan la pregunta de perquè l’aigua del mar és salada, a mi m’hauria agradat rebre aquesta resposta en forma de conte. I a vosaltres?

Il·lustracions
Ha resultat força complicat trobar il·lustracions d’aquesta història, ja que no destaca entre les més populars en relació als contes infantils. Tot i així, primer us porto la portada de Els poemes de Edda, i una imatge en la que apareixen les gegantes Fenja i Menja amb lespedres del molí.

 

La posterior il·lustració és de la versió feta a posterior per Peter Christen Asbjørnsen i Jørgen Moe en la que es veu el germà pobre suplicant-li ajuda al diable.
 

Pel que fa als contes, he trobat poca cosa, una portada en anglès, una en castella i una en català.

Qui pogués tenir un molinet d'aquetss a casa...

Hola a tots i totes!

Ja us vaig parlar de Djeco, de la seva qualitat en les joguines que ofereix, els seus productes i la qualitat dels materials que tenen a la venta; però una vegada més, m'encanta escriure per parlar-vos d'uns jocs seus que he descobert. Divertits, entretinguts, sorprenents i per a tota la família.

Es tracta dels seus jocs de cartes per a grans i petits. De qualitat excel·lent, amb bones il·lustracions i amb l'edat a que estan destinats, el temps de durada de la partida, el nombre de cartes que inclou i una petita descripció del joc.

Jocs de memòria, cartes de sons i mímica, de parelles... Perquè us en feu una idea dels materials, us deixo amb unes imatges d'aquestes boniques cartes.

Fins aviat!

Hola a tots i totes! Acabo el meu passeig per la ciutat de Madrid, si més no de moment, presentant-vos aquesta llibreria, es diu Biblioketa i la podeu trobar al carrer Justiniano número 4. Allà hi viu una simpàtica ratolineta, força pressumida que rep per nom Keta.

Pel que he vist a través de la web, el més bonic és l'espai que la conforma, és gran, blanca i bonica. Us en faré una petita visita a través de les següents línies:

Al entrar trobem la Kolección, on hi ha les novetats i els àlbums més recomanats per l'espai. A la mateixa planta podem trobar els llibres a partir de 6 anys, cada any ocupa un apartat fins als 12. No només estan en castellà, sinó també en frnacès o anglès. Al mig de la planta principal trobem uns expositors mòbils on trobem els llibres classificats per matèries.

Baixant les escales hi ha l'espai per als més petits, de 0 a 3 anys, on hi ha pufs, alfombres i tot un espai destinat als més petits.

A la planta de dalt podem trobar els llibres per a infants d'entre 3 i 6 anys, on podem trobar molts contes i àlbums il·lustrats.

També hi ha un espai anomenat "La cueva de Keta" on es fan els tallers i totes les activitats que ofereix la llibreria.

Si voleu saber-ne alguna coseta més, també podeu passejar per la seva web.

I si us hi voleu acostar quan aneu a Madrid, ja sabeu

Carrer Justiniano 4

28004 Madrid

Metro: Alosno Martínez

 

MIL ANYS DE CONTES DEL MAR

, VVAA, Editorial Baula (1997) --> Qui no ha escoltat mai contes de sirenes amb el seu bonic cantar, o de temuds pirates amb els seus vaixells, o contes que ens expliquen perquè l'aigua del mar és salada... Aquest recull de contes ens porta tot això i més, en ell podem trobar: contes d'éssers maravellosos marins, històries de bèsties d'aigua, mitologia, contes de pirates i corsaris, contes de la mar i els homes que s'aventuren a intentar descobrir-la, històries de vaixells i sirenes.

Totes les històries amb la seva introducció, i la seva edat recomanada, així com els escenaris i personatges; com ja acostuma a ser habitual en aquesta col·lecció.

Les aventatges d'aquest llibre és que podem trobar moltíssimes històries, sovint desconegudes, de personatges uqe fascinen tant a infants com a adults i que formen part del nostre imaginari col·lectiu. Així que si teniu alumnes o fills o néts que es creguin pirates o sirenes, o piratesses i "sirenos", aquest és potser el seu llibre. Un llibre per omplir hores i hores de relats compartits i que quan sigui gran, el nen podrà llegir.

Fins aviat!

Hola a tots i totes!

Com ja sabeu el Trompeta no para ni un sol segon, és inquiet i belluguet i l'altre dia va canviar de zona i va anar a passejar per Sants, allà hi va trobar una jugueteria d'allò més interessant. Es tracta d'Eurekakids, la podeu trobar a Carrer de Sants número 21.

 

És una tenda que també la podem trobar a altre llocs de les nostres contrades, és una cadena; però té quelcom d'especial. Ens ofereix joguines per com ells diuen: "transmetre valors mentre aprenem jugant". Està atapaïda i plena de joguines de diferents marques franceses i europees, de tela, de roba... Vaig estar-hi una estoneta força entretinguda.

El millor: les cuinetes i el menjar de fusta són el millor. M'encanten!

Us hi acosteu?

Fins aviat!

 

Il·lustració de l'Elefant Trompeta (2008)

Hola a tots i totes! Una història tan divertida com aquesta no podia deixar de tenir un conte a la seva mida, us el presento perquè està molt bé:

EL ENANO SALTARÍN, Fernando Juárez, Editorial Kalandraka (2005) --> Un conte genial amb unes il·lustracions molt bones d'en Fernando Juárez, de l'editorial Kalandraka, una molt bona editorial per a la publicació de contes i àlbums il·lustrats. Destaca per ser una editorial que s'allunya dels il·lustradors més clàssics i consderats més "infantils", per donar pas a il·lustradords que fan noves propostes. En aquest cas, molt bonic! No està en català, només en gallec i castellà.

Fins aviat!

 

“Hi havia una vegada un moliner que es volia fer ric, per a fer-ho va mentir al rei dient-li que la seva filla era capaç de convertir la palla amb or amb una filadora. El rei va voler comprovar si deia la veritat i va tancar la jove noia en una torre, on li va demanar que transformés la palla en or o sinó el dia següent la mataria. Per la nit la noia es desesperà fins que va aparèixer una espècie de nan que li va concedir convertir la palla en or a canvi del seu collaret.
Ho va fer, i al matí següent el rei encara li va donar més palla. Es va tornar a presentar de nit el nan i aquesta vegada li va demanar el seu anell. La noia va acceptar.
La tercera vegada el rei li va prometre que si tornava a transformar la palla en or es casaria amb ella, en el cas que no ho fes mataria al seu pare. De nit va tornar a aparèixer el nan i li va fer prometre que li entregaria al seu primer fill quan nasqués.
Passat el temps, la noia es va casar amb el rei i van tenir el seu primer fill. El nan va venir a prendre el que era seu i la noia li va demanar que no ho fés. En un acte de compassió, el nan li va dir a la noia que si aconseguia endevinar com es deia, deixaria que es quedés amb el seu fill, sinó li prendria per sempre.
Li va donar tres nits per esbrinar-lo, la primera va fallar, la segona també, però la tercera... un dels seus missatgers va sentir cantar al nan mentre saltava sobre el foc:
"El día de hoy horneo, mañana fermento yo,
al día siguiente yo tendré el niño de la joven reina.
¡Ha! estoy contento de que nadie sabe,
que Rumpelstiltskin es mi nombre."
El nan va perdre l’aposta i donant un fort cop de peu al terra, va desaparèixer per sempre més.”

Aquest és el conte de Rumpelstilskin, o El nan saltarí, personatge principal d’un antic conte de fades probablement alemany, i que posteriorment va ser reescrit pels famosos germans Grimm i inclòs en la seva obra Household Tales el 1812 i revisat el 1857.

La mateixa història és explicada en moltes cultures diferents, incloent els mateixos personatges però canviant el nom del nan, així per exemple, la versió anglesa escrita per Joseph Jacobs l’any 1890en els seus Contes de Fades Anglesos sota el nom de Tom Tit Tot.
En la versió anglesa però hi ha alguns elements de la trama que varien.
“La noia no és filla d’un moliner sinó que vivia amb la seva mare i la jove era una mica “atolondrada” però molt dolça. La mare va fer 5 empanades de carn, però se li van cremar en el forn, van quedar dures com una pedra, però va manar a la filla guardar-les al rebost. I li va dir: posa-les a qui dins que ja tornaran. La noia se les va menjar i a l’hora de sopar no tenien res per menjar.
Va passar el rei per costat de la casa i la mare va dir que la seva filla havia filat cinc cabdells de llana. El rei se la va emportar i va prometre que es casaria amb ella si el darrer mes de l’any li prometia que filaria cinc cabdells cada dia.
Desesperada la noia es va veure incapaç de filar els cabdells i va aparèixer una negra criatura que li va prometre que ho faria i que li donaria cada nit tres oportunitats per endevinar el seu nom, però que si no ho aconseguia es quedaria amb el nan per sempre més.
Un bon dia el rei va anar de caça amb el seu cavall i va sentir entre uns matolls un petit nan que cantava: “Nimmy nimmy not, em dic Tom tit tot”. La noia al sentir el que li havia explicat el rei es va veure salvada i va dir el nom, el nan va desaparèixer per sempre més.”

En Alemany rebé el títol de Rumpelstilzchen, en francès Grigrigredinmenufretin, en castellà Tragolisto o El enano saltarín, en hebreu עוץ לי גוץ לי (utz li gutz li), en Neerlandès Repelsteeltje i en Polac Titelitury.
En català aquesta història l’he sentit sota el títol de: La noia que transformava la palla en or.

Rumeplstilt era el nom d’un tipus de nan que també s’anomenaven poppart i que feien alguna espècie d’estrany soroll quan caminaven sobre la fusta, o feien dringar algun cascavells; una espècie de nan que simulava ser un fantasma o esperit que movia objectes per les cases. Nan una mica entremaliat i diabòlic.

S’utilitza com una història amb finalitat didàctica, amb la qual es pretén ensenyar als infants que fanfarronejar és negatiu i que pot portar males conseqüències, tot i que al final acaba sortint tot bé, els resultats podrien haver estat catastròfics.

Així que no prometeu mai res que no pogueu complir, vés a saber el que us pot passar...

Il·lustracions
D’aquest conte he trobat bastantes il·lustracions, algunes gracioses, altres divertides, altres més noves i altres més antigues. Comencem per tant per ordre cronològic amb il·lustracions clàssiques d’aquesta història. Com podeu observar hi ha un nan bastant diferent en les tres imatges.

  

De Crane de l’any 1886 és aquesta antiga il·lustració, més moderna és la segona de l’any 1973 d’edward Gorey.
 

De la versió angles de tom tit Tot, en podem observar les següents imatges, totes elles molt curioses.

 

D’origen alemany són les següents il·lustracions.

  

Ara us porto unes imatges força clàssiques d’aquesta història. La primera de Win Giclle, la tercera de Anne Anderson, la quarta d’un tal Guftanson. 
        

D’origen neerlandès és la següent il·lustració on es veu un nan presentant-se davant la noia.

 

Portades d’aquest conte d’arreu del món són les que us presento a continuació hebrees, en anglès, en castellà...
      

 

I com a darrera curiositat alguns segells alemanys dedicats a aquest magnífic conte on apareixen les diferents escenes del conte.

 

I recordeu,  vigileu a qui veieu saltar en la foscor que pot ser un nan amb una mica de mala baba.

Hola a tots i totes! L'altre dia per la ràdio, l'amic Oriol del Batakada em va parlar de les propostes que ofereix els Liceu per als infants.

No en sabia res, així que he investigat, es tracta de les propostes ofertes pel "Petit Liceu". En què consisteix? En agafar contes o obres de música clàssica i interpretar-les per a nens amb l'objectiu d'acostar aquest tipus de múisica als infants, així com acostar-los també a espais en els que no estan acostumats a viure la música.

Entrant a la seva web he trobat la programació que fan per al proper curs que tot just ara fa un mes que va començar. Les obres triades són:

- Cantant amb el Cor
- La Ventafocs
- Els músics de Bremen
- El retablo de Maese Pedro
- La petita Flauta Màgica
- Pere i el llop
- El Superbarber de Sevilla
- La primera cançó
- Allegro Vivace

Però més interessant encara m'ha semblat la complerta informació que ofereix la web en relació a cadascuna de les obres, inclou:

 Presentació 
 Fitxa artística 
 Recull fotogràfic 
 Guia didàctica 
 Durada 
 Dates i preus 
 Venda on-line

Molt interessant sobretot la guia didàctica, les fotografies i la durada. A la vegada en la guia didàctica, inclou la guia per a infants i la guia per a mestres.

Cal dir que aquest tipus d'espectacles, tot i que pugui semblar que están destinats a les escoles, també són d'àmbit familiar i que hi poden assistir pares i fills plegats.

També m'ha semblat molt interessant la Guia per edats que ofereixen, fent una classificació d'obres destinades per a nens de a partir de 2 anys.

Pel que fa als espais, les representacions es duen a terme en algunes sales del Liceu i també a l'Auditori de Cornellà. El preu: 11 euros per persona.

Per acabar us deixo amb unes quantes imatges dels seus espectacles, el que em fa més gràcia? Els músics de Bremen

Fins aviat!

Al carrer Santiago número 18 de la ciutat de Madrid podem trobar la llibreria Mar de Letras, una llibreria especialitzada, petita i amb poc personal, però amb molta il·lusió i ganes de fer la seva tasca: acostar el món de la lectura als més petits. 

Llibreria que també els caps de setmana i durant l’estiu organitzen activitats que cada vegada tenen més èxit i afluència: conta contes, titelles, tallers d’animació a la lectura...

 

L’espai al ser petit, està  molt ben organitzat, aprofitant cada racó.

 

Hi ha dues plantes, la planta de dalt hi ha seccions dedicades als pares, mestres i professionals de la literatura infantil i juvenil: revistes, teatre i folklore infantil, història de la literatura infantil, didàctica, educació i psicologia. També hi trobem un espai de còmics per a públic adolescent. I per últim un petit espai per a joguines, sempre artesanals, imaginatives o relacionades amb el món dels contes; i per acabar una petita secció d’audiovisuals.

El pis de baix és pròpiament de literatura infantil i juvenil, estan les seccions ordenades per temes i edats. Separats per contes de 2 a 5 anys, de 5 a 9 anys. De 9 a 12, i de A partir de 13 anys. A la vegada també hi tenen unes taules on posen les novetats editorials més destacables.

Un espai que realment es veu molt bonic i acollidor, al que potser convé anar-hi a fer un cop d’ull.

Si voleu anar-hi:
Carrer Santiago, 18
28013 Madrid
Telèfon:
91 541 71 09

I si hi voleu fer una passejada virtual, no us oblideu d’entrar a la seva web...

Fins aviat!

Hola a tots i totes! El passat estiu em vaig posar en contacte amb Edicions del Pirata, curiosa editorial que tene interessants títols al mercat. En Educació Infantil només tenen la col·lecció que us porto avui:

COL·LECCIÓ LLETRA MÀGICA, Edicions del Pirata --> Es tracta d'una col·lecció formada per 20 t´titols de 20 autors i il·lustradors diferents entre els que destquen: Patxi Zubizarreta, Ma Dolors Pellicer,Enrich Lluch, Miquel Desclot...

Entres els il·lustradors trobem Rebeca Luciani, Cristina Duran, Anna Clariana, Pep Brocal, Alberto Botella...

La col·lecció té com a objectiu ajudar als infants nou lectors en el perfeccionament del procés d'adquisició de la lectura i l'escriptura. Els textos són breus i els trobem a les pàgines parells en dos tipus de lletra: lligada i de pal. A les pàgines senars sempre trobem una il·lustració. De tapes toves i format quadrat, són llibre sperfectes per a llegir a tot arreu.

Els temes que tracten són diversos, des de la quotidianitat al món imaginari. Us deixo les portades perquè us en feu una petita idea.

Aquesta col·lecció és una coedició amb Bromera que ho edita amb el català del País Valencià; mentre que edicions del Pirata ho fa en català meridional. També es publica en Basc, Gallec i Castellà. 

Fins aviat!