L'Elefant Trompeta

Hola a tots i totes!

Inaugurem nova secció gràcies a un comentari que un dia una noia em va deixar en els racons del Trompeta, on em recomanava llibreries de Madrid i de Santander. Em va semblar molt interessant, i rumiant-hi molt, he decidit començar una secció que serà més vostra que no pas meva, una secció en la que tothom qui vulgui e`ns podrà deixar algun comentari o enviar-nos un mail parlant-nos d'alguna llibreria especialitzada en literatura infantil que hagi trobat a: el país on viu, on ha viatjat aquest estiu, on hagi anat per viatge de negocis... on sigui... I així farem una espècie d'enciclopèdia de llibreries d'arreu del món.

Us hi animeu? Necessito la vostra ajuda, ja que ni el Trompeta ni jo viatgem gaire.

Fins aviat i Bon voyage!

“Hi havia una vegada una granota que es va acabar convertint en un príncep blau”.
Tothom ha sentit innombrables vegades aquest tòpic sobre els prínceps blaus i els contes, però pocs saben que darrera aquest tòpi o personatge hi ha un conte, una història sobre una granota i una princesa.

El conte de “El príncep granota” fou popularitzat pels germànics germans Grimm en la seva versió, i va ser el primer de la seva col·lecció de contes tradicionals.

El probable origen d’aquesta història és però Escocès, sota el títol de The Tale of the Queen Who Sought a Drink From a Certain Well (1548), que ve a dir una cosa així com: El conte de la reina que va buscar una beguda d’algun pou. Tot i que hi ha una altra versió del conte sota el títol: The Well of the World's End (El pou on acaba el món). Les dues però, anteriors a la versió que en van fer els germans Grimm i les dues escoceses.
The well of the World’s end va ser recopilada per Joseph Jacobs en els seus contes de fades Anglesos, escrits l’any 1890.

Us explico les tres històries i em dieu si s’assemblen o no, d’acord?

The Tale of the Queen Who Sought a Drink From a Certain Well
(El conte de la reina que buscava una beguda d'algun pou)
“Hi havia una vegada una reina que estava malalta i que envia a cadascuna de les seves tres filles al pou a buscar aigua que l’ajudi a recuperar la salut. Les tres es troben amb una granota que els hi demana matrimoni a canvi de l’aigua, les dues primeres el refusen, la tercera no. Va portar l’aigua a casa i la mare es va curar.
La granota va anar a casa seva i li va demanar que complís la seva paraula. Li va demanar que l’acollís al costat de la seva porta, després en un cubell, després en un petit llit al davant de la llar de foc, després en un llit al costat del seu, i al final li va demanar que li tallés el cap amb una espassa que hi havia darrera del llit. Així ho va fer, i la granota es va transformar en un rei que es va casar amb ella.”

The Well of the World's End (El pou de la fi del món)
“És la història d’una nena a la que se li mora la mare i el pare es casa amb una terrible madrastra que volia desfer-se d’ella. Li va donar un tamís i li va dir que no tornés fins que no trobes el pou del final del món. Va marxar i preguntava a tothom on era el pou. Al final una dona vella li va dir on era el pou, però no va poder omplir el tamís. Va aparèixer una granota que li va dir que l’ajudaria si feia tot el que li demanés aquella nit. Ella va acceptar i la granota li va dir que podia tapar-ne els forats amb fang, i així ella podria portar l’aigua de tornada.
La madrastra es va enrabiar amb el retorn de la noia, i va instar a la noia perquè complís el que li havia promès a la granota. La granota li va demanar que el posés en els seus genolls, que li donguès sopar, que li deixés dormir amb ella. Pel matí, li va fer tallar-li el cap; i es va transformar en un atractiu príncep amb el que es va casar”

El príncep granota
La versió dels germans Grimm es força similar a les dues anteriors, amb la diferència de que la noia no li ha de tallar el cap a la granota.
“Ens explica que hi havia una princesa que tenia una bola d’or i que se li va caure al pau, jugant al seu jardí. Es va posar molt trista i del pou en va sortir una granota, que li va dir que en podria recuperar la bola (o perla) si li prometia ser la seva millor amiga i fer el que li demani: que li doni de menjar, que el deixi seure al seu costat, poder dormir al seu llit. Finalment en un acte de repugnància, la princesa l’estampa contra la paret i és aleshores quan la granota es transforma en príncep”

En les versions posteriors d’aquesta història i en un intent de suavitzar el tracte que li fa la noia a la granota, l’encanteri es trenca gràcies al petó que la bonica princesa li fa a la fastigosa granota, imatge que ens ha arribat fins als nostres dies.

Robert Chambers en va fer una versió posterior de la història l’any 1836, amb elements de cadascun de les tres variants anteriors. En aquest cas la protagonista és la filla d’una viuda que estava amassant coques i envia a la filla a per aigua. No queda aigua en el pou i es posa a plorar. Apareix la granota que li donarà aigua si es casa amb ella. Ella accepta i és la viuda que la porta a complir la seva paraula, fent que li obri la porta, li faci el sopar, la posi al seu llit, i li talli el cap amb una destral (i no una espasa). I al final també es transforma en príncep.
En català, la història és igual però rep un títol diferent: “El gripau i la princesa”.

Aquesta metàfora sobre els prínceps granota que es poden arribar a convertir en prínceps blaus, ha estat molt utilitzada al llarg dels temps. I ja sabeu el que es diu, primer hauràs de fer molts petons a granotes i gripaus, per tal de poder trobar el teu príncep blau.

Il·lustracions
Són diverses les il·lustracions que he pogut trobar sobre aquesta història. Les primeres són força antigues, la segona és de l’any 1900 i ens narra la seqüència en que la princesa troba la granota en un manatial, aquesta vegada, ja que segons les versions, es pot tractar d’un pou o un manatial on la princesa va a buscar l’aigua.
 

Del Walter Crane de l’any 1874 és aquesta imatge on veiém a una princesa d’època.
 

També antigues però amb color són les següents il·lustracions, la primera de Gustaf Tenggren i la segona de Warwick Goble.
 

Les següents il·lustracions són també de caire clàssic:

Italianes són les segünets versions d’aquest conte.
  

D’Holanda, Alemanya i orientals són les següents, totes elles molt interessants.
  

Més modernes són les il·lustracions següents, la primera de Toni Halmos.
 

A continuació us presento tot el conte des del punt de vista d’un bon il·lustrador: Steve Morrison.
       

Qui no ha somiat mai amb granotes encantades?

Hola a tots i totes!

L'altre dia sortint de la piscina municipal de Sant Andreu, on hi vaig diàriament a fer una mica d'esport, vaig veure un díptic que em va semblar d'allò més interessant d'una de les activitats que realitzaràn durant aquest curs escolar. Es tracta de l'activitat de Nadons a l'aigua, en la que nadons de a partir de 6 mesos s'hi poden apuntar amb la seva mare o pare. Es tracta d'introduïr als més petits en el món de l'aigua, un món que o els hi resulta estrany, ja que han estat nou mesos envoltats d'un líquid similar. A la vegada que es reforcen els vincles entre els nens i els seus pares, hi ha un millor desenvolupament motriu, i s'ajuda al nadó a relaxar-se i sentir-se a gust en aquest ambient.

Jo quan pujo cap al gimnàs i passo per davant la piscina petita, alguna vegada he tingut l'ocasió de veure la tendresa i sensibilitat amb la que es treballa amb aquest grup i és un autèntic luxe...

Estic segura que aquesta activitat també la deuen realitzar a altres piscines municipals i privades, i és per això que us animo a si teniu nadons d'aquestes edats, us engresqueu a gaudir-ne.

Fins aviat! 

Il·lustració d'en Víctor Pasanau per al segon aniversari de l'Elefant Trompeta (2008). GRÀCIES, ETS UN ARTISTA!

Hola a tots i totes! En aquest mes de retorn a l'escola sovint resulta complicat enfocar als infants anar a un lloc completament desconegut per a ells, on trobaran molts nens que estan igual de desorientats i descontents que ells, i on hi haurà un mestre o una mestra que, teòricament, li ensenyarà moltes coses noves i complicades. Un nen pensa que qui millor que la seva mare o el seu pare per ensenyar-li tot allò; i perquè ha d'estar tancat sis hores, sovint moltes més, entre quatre parets, on hi ha una senyoreta que el renyarà perquè trenca els colors o s'aixeca de la seva cadira?

L'EXCURSIÓ, Tjibbe Veldkamp, Il·l Philip Hopman, Editorial El Zorro Rojo (2007) --> En Llorenç ha d'anar al seu primer dia de cole, com tots els nens; pero ell no vol i davant de la seva negativa decideix crear la seva pròpia escola, amb rodes, fustes i teles. Un dia decideix anar d'excursió amb tota "l'escola" i acaba topant contra...

Una escola trista i gris i amb un professor malhumorat i uns nens grissos, tristos i seriosos, s'enfronta amb la proposta d'escola del nostre protagonista. Una història que va més enllà d'intentar explicar els nens lo divertit que pot ser anar a l'escola, que també; i ens fa reflexionar a nosaltres com a mestres sobre el tipus d'escoles que estem disposats a oferir als nostres infants i lo grisos i mediocres que podem arribar a semblar alguns dies...

Unes il·lustracions brillants i una història màgica.

Fins aviat!

Una il·lustradora com hi ha poques, Argentina de naixament i catalana d’adopció ara fa vuit anys. La Rebeca Luciani és d’aquelles il·lustradores que o t’encanta o no t’agrada gens, però no deixa a ningú indiferent. Amb un estil molt peculiar i característic que la fan única, els seus personatges transmeten molta dolçor, com ella mateixa diu transmeten la seva manera de sentir, de veure la vida i de viure-la... Surrealistes? No, simplement originals!

Autora de contes com: el Somriure de Daniela, 25 contes populars d’Europa o “El cuento del cafecito”. Si teniu ganes de gaudir de bons dibuixos i bones històries, us els recomano.

  - Què és el que més t’agrada de la teva feina?

La posibilidad de crear un mundo diferente en cada ilustración.

- De petita ja se’t donava bé dibuixar?

 De pequeña dibujaba, me encantaba, y pasaba horas y horas en ello.  Por suerte a esa edad estaba libre del "hacerlo bien", y simplemente lo disfrutaba.

- Quan vas descobrir que et volies dedicar al món de la il·lustració?

Cuando vine a vivir a Barcelona, hace ocho años atrás...

- Què és el que creus que fa diferents les teves il·lustracions?

Supongo que el propio hecho de que sean mías, tienen mi mirada, mi forma de sentir; así como las ilustraciones de otro ilustrador tendrá su propia mirada y forma de sentir.  Creo que el hecho de que cada persona es única, vuelve único a todo lo que realice; y más aún cuando se trate de un trabajo artístico ó artesanal, en donde el ánima del ejecutante pasa de manera directa a la obra.

- D’on treus la inspiració per als teus dibuixos més surrealistes?

Me dejo llevar por el texto, pero no por su literalidad; sino por su posibilidad, de contar más allá. Al menos eso intento. Pero no busco una "ilustración surrealista", ni mucho menos; aunque ya hay varios que así la mencionan.

- La teva primera obra com a il·lustradora quina va ser?

"Los oficios de Juan", editado por Kalandraka en el 2002.

- De quin dels teus contes et sents més orgullosa?

De todos, ya que cada uno de ellos ha sido la base para aprender y mejorar el siguiente. Cada texto impone respeto y cada uno tiene su propia dificultad. De todas formas sí es verdad que hay libros míos que me gusta más el resultado al que he llegado que otros. Por ej: "El cuento del cafecito", "La sonrisa de Daniela", "25 cuentos populares de Europa", "La nube de Martín”....

- Et va resultar difícil deixar el teu país per venir a Barcelona a dedicar-te a la il·lustració?

Yo elegí venir a Barcelona, no por la ilustración, sino por la curiosidad. Quería conocer como se vivía en otro sitio. Luego apareció la ilustración infantil. Me resultó complicado dejar mi país, en cuanto a lo afectivo.

- Com definiries el teu estil, ja que a part del dibuix i la pintura, utilitzes textures i elements enganxats?

Creo que mi forma de trabajar, va moviéndose según lo que sienta que me pida la historia, en general voy a la pintura porque es lo que más me gusta y donde más cómoda me siento; pero tengo ganas de seguir experimentando por nuevos caminos.

- T’agrada treballar davant un ordenador? O prefereixes el llapis, el paer i el pinzell?

Papel, lápiz y pincel! Aunque  mis trabajos a la hora de digitalizarlos para entregarlos al editor, siempre les realizo algún ajuste de contrastes, brillo, etc.

- Una pregunta que sempre faig, quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?

Creo que bastante rica y diversa.

- Un país amb bona literatura infantil és...

Un país con magia.

- El que més t’agrada de la teva feina és...

El juego.

- Quin era el teu conte preferit de petita? Perquè?

No tenía un cuento favorito..., pero me encantaba mirar y remirar un colección que me había comprado mi padre que se llamaba "Enciclopedia de los pequeños", me pasaba largos ratos, mirando los dibujos.

- Quin conte clàssic t’agradaria il·lustrar?

Alicia en el país de las maravillas.

- Els contes tradicionals d’Argentina són els mateixos que els d’aquí, Catalunya? Quin és el conte  més típic del teu país?

Sé que es amplio y muy rico el abanico que hay en cuentos tradicionales de mi país, aunque nunca he estado en contacto con ellos; me va dando ganas....

- Si fossis un personatge del món de la literatura infantil series...

No sé cual, pero sin dudas que me gustaría ser algún animal.

- Els teus propers projectes quins són? Se’n pot saber alguna cosa?

En noviembre saldrá a la venta el último libro que ilustré que se llama "La nube de Martín", con texto de Javier Sobrino. Libro que ha sido finalista en el  I Premio Internacional Compostela.  En febrero del 2009 saldrá a la luz "Carnaval", con texto de Javier Sobrino y editado por La Galera. Y en cuanto a los próximos proyectos ojalá me quede tiempo para sacar adelante Firuláis, con texto e ilustraciones mías.

Il·lustració d'en Xavier Salomó per al segon aniversari de l'Elefant Trompeta (2008). MIL VEGADES GRÀCIES!

Il·lustració de l'Elefant Trompeta (2008)

Hola a tots i totes!

Ja fa uns mesos, el Trompeta es va inscriure a un concurs de Blocs de tota Catalunya, en l'àmbit educatiu. Després de temps incrivint-se Blocs i més Blocs, finalment s'ha obert el termini de votació i podeu votar si voleu pel Trompeta, o el que volgueu...

A veure si hi ha sort. És tan fàcil com seguir aquest link i rebre un correu de confirmació en el que haureu de pitjar un altre link; i ja està! Fet!

http://www.premisblocs.cat/votacio?categoria=4&bloc=89

Moltes gràcies a tots i que guanyi el millor...

Un conte tan clàssic com el que us he portat aquesta setmana, té inombrables versions, la d'avui és molt especial.

LA PRINCESA I EL PÈSOL, Lauren Child, Editorial Serres (2006) --> Les princeses de debó no creixen en els arbres, no són fàcils de trobar, has d'esperar a que elles es descobreixin a sí mateixes. Aquesta és una versió molt maca d'aquest conte, il·lustrat per la famosa Lauren Child, auora de "Qui té por al llop ferotge?", o "Ana Tarambana". M'agrada per ser diferent a la resta, ja que hi ha el personatge principal dibuixat, i els escenaris són imatges, fotos, creats per la pròpia autora.

És molt xulo de veure, de debó...

Fins aviat!

“Hi havia una vegada un príncep que desitjava casar-se amb una bonica princesa. La seva mare no està desposada a aceptar a qualsevol i sotmet a totes les candidates a una proba. Les fa dormir sobre un munt de matalassos, a sota del darrer hi amaga un pèsol. Només la princesa que el noti, serà l’escollida.
Un bon dia hi ha una tempesta, i una noia que afirma ser princesa arriba al castell empapada víctima d’un naufragi. Dorm en el lli, supera la proba i es casa amb el príncep.”

Aquest conte és de Hans Christan Andersen, el que diferenciava a aquest autor dels Germans Grimm o de Charles Perrault era que Andersen va narrar contes propis de sàtira social i amb elements autobiogràfics, basant-se a la vegada en els principals elements o personatges de contes clàssics. En canvi, el que feien els germans Grimm o Perrault eren adaptacions de contes de fades als que els hi afegien una moralina.

El conte d’Andersen fou publicat l’any 1835, però aquesta vegada en coneixem una versió tradicional anterior Sueca. En la versió Sueca, la noia dorm al damunt de set matalassos amb un pèsol entre dos d’ells. A la vegada també és sotmesa a altres probes similars que substitueixen el pèsol per palla, una agulla, nous o gra. Tot això per demostrar si era prou fina i delicada per descobrir la seva incòmoda presència i demostrar així la seva sang blava.

L’extrema delicadesa que havia de correspondre a la noblesa i a la sang reial ha inspirat també molts contes a l’Orient. La més antiga de les històries figura al llibre XII del Katha Sarit Sagara de Somadeva de Cachemira que va viure durant el segle III dC. En aquest conte tres germans rics competeixen per veure qui és el més sensible. Al dormir sobre set matalassos apilats, el petit es desperta amb molts dolors i una marca vermella a la seva pell. El llit és examinat i l’únic que troben és un sol cabell humà a sota del matalàs inferior.

La versió actual que es coneix té algunes modificacions de la història d’Andersen. Aquest autor explica que havia sentit per primera vegada aquesta història quan era petit i quan la va escriure va incloure un únic pèsol a sota de vint matalassos de palla i vint cobrellits. Posteriorment, en l’adaptació que va fer Charles Boner al 1846 en la seva traducció a l’anglès, va incloure dos pèsols més per tal de fer la història una mica més versemblant.

Un conte que potser era una crítica a una reialesa que es considerava superior i més sensible a la resta de mortals. O potser un afalac per la protagonista del conte que tot i superar una mort pràcticament segura entre les aigües del mar Bàltic, dorm sobre 20 matalassos i és capaç de notar que a sota d’un d’ells hi ha un pèsol i no ho explica fins que no li pregunten directament per tal de no mostrar-se descortès amb l’allotjament ofert.

Il·lustracions
Són moltes les il·lustracions que apareixen d’aquest conte, i en totes elles pràcticament la mateixa imatge: la de la noia dormint al capdamunt de tots aquells matalassos. Algunes d’antigues són les que us presento a continuació, la primera d’elles de l’any 1894, la segona on s’observa a la reina preparant el llit de la futura princesa.

Ja en color són aquestes imatges, una mica més modernes de la història. La primera d’elles, l’única una mica diferent on s’observa a una reina cruel i exigent triant a les futures pretendents per al seu fill.
          

També la trobem com a protagonista de portades d’innumerables contes.

Si un matí us lleveu amb mal d’esquena mireu si algú us ha deixat un pèsol sota el matalàs, no fos cas que fóssiu una princesa i ningú se n’hagués adonat fins ara.

Hola a tots i totes!

L'altre dia vaig anar a la Biblioteca infantil i juvenil Lola Anglada, i al sortir vaig trobar un tríptic que em va semblar prou interessant sobre cuina per a nens.

Els tallers de cuina els organitzen al Mercat de la Boqueria, i fan diversos tipus de tallers: per a qualsevol nen o adolescent que s'hi vulgui apuntar, tallers per a escoles, i també tallers-casal d'una setmana de duració.

La meva sorpresa més gran ha estat quan buscant a través de la web del mercat de la Boqueria, he arribat a la web Cuina per a nens. Una web molt ben feta, molt senzilla i molt pràctica, amb un menú senzill, i on pots trobar els diferents tipus de tallers que s'ofereixen, així com informació extra.

La capçalera de la web, és a la vegada el seu menú; i els dibuixos són molt simpàtics i divertits. La veritat una web molt ben pensada.

I una activitat d'allò més interessant per tal d'acostar als infants al món de la cuina i dels aliments, ja que no pot ser que un nen desconegui el procés de cuinar, d'on vénen els aliments i com ens arriben al plat cada dia. A part de tot aquest tipus d'activitats, sempre interessants, que es poden realitzar; també us convido que els vostres fills es rentin bé les mans i els deixeu entrar al fantàstic món de la cuina i dels aliments: qui sap si a lo millor està a les vostres mans el proper Ferran Adrià o la propera Carme Ruscalleda...

Fins aviat!

Il·lustració d'en Roger Giménez, regal pel primer aniversari del Trompeta en el seu Bloc La closca de la poma (2007)

MIL ANYS DE CONTES (VOLUM 1), vvaa, Editorial Baula (1994) --> Sense gaires presentacions us porto aquest llibre que és una autèntica delícia, al igual que ho són les múltiples variacions i extensions que s'han fet a posterior, de les que ja us parlaré en properes edicions d'aquesta secció.

Avui em quedo amb el primer volum, perquè és el primer i perquè està molt bé. Es tracta d'un recull de contes clàssics i alguns que no ho són tant, dividit en nou capítols, que van des dels contes maravelloses, contes de riure, contes de terror fins als contes d'animals. En total més de 70 contes diferents classificats per temes. Al principi de cada conte podem trobar coses molt interessants:

Una primera part on se'ns explica d'on prové el conte; i una segona part en la que trobem uns pictogrames que ens indiquen l'edat a la que està destinat el conte, el temps que dura explicar-lo, els diferents espais on es situa l'acció i els personatges que hi apareixen.

Ja després de tot això, trobem el conte, on ens indica el tipus de veu que hem de fer en cada moment en funció dels interlocutors que hi intervenen. Així si parla en Patufet haurem de fer una "veueta" i si parla un ogre haurem de fer una "veuassa".

Així que si us interessa explicar clàssics com la Ventafocs, la Bella Dorment, En Jac i la mongetera màgica, la Caputxeta Vermella... o d'altres que no ho són tant com La reina de les Abelles, En Joan de l'Ós, El gall i la gallina van de viatge o El gat del gegant., aquest és el vostre llibre.

L'inconvenient: que cada volum són 30€ i si els voleu col·leccionar tots, us podeu deixar mig sou. 

Fins aviat!

Hola a tots i totes!

Aquesta serà una nova secció amb una inteció molt clara. Gràcies a la sorpresa rebuda pel meu segon aniversari, a la meva parella i a mi se'ns va ocórrer que seria interessant penjar dibuixos d'il·lustradors, o artistes en general que s'animin a dibuixar la seva pròpia versió de l'Elefant Trompeta. No importa l'edat ni l'estil, només que estiguin inspirats en l'Elefant Trompeta. Si us animeu a enviar-me la vostra il·lustració, ho podeu fer al correu: trompeta@gracianet.cat

De moment, jo en penjaré tres boniques versions d'aquí uns dies, a veure quina us agrada més.

Fins aviat!