L'Elefant Trompeta

 

Il·lustració de l'Elefant Trompeta (2007)

Hola a tots i totes! Avui us volia presentar a un cosí meu que ha arribat de l'Índia per passar una temporadeta per aquí, es diu Alifant; potser algun dia s'anima a escriure... Vés a saber!

Vet aquí una història fantàstica d’un flautista que aconsegueix fer fora a unes rates d’Hamelin.

Però esteu segurs de que es tracta d’una història fantàstica? El que molts de vosaltres segurament no sabeu, i que jo també desconeixia, és que aquesta història es basa en uns fets reals que van succeir a la ciutat d’Hamelí a Alemanya el 26 de Juny del 1284.

Aquell any, Hamelin estava infestada de rates. Un bon dia va aparèixer un desconegut que va oferir els seus serveis als habitants del poble. A canvi d’una recompensa, ell aconseguiria fer fora les rates del poble.

Va començar a tocar la flauta, i totes les rates van sortir dels seus amagatalls per tal de seguir-lo. Les va guiar fins al riu Weser on van morir finalment ofegades. Fins aquí la història que la majoria de nosaltres coneix sobre El flautista d’Hamelí, però encara hi ha més.

El flautista va tornar a cobrar la seva recompensa, però la gent del poble va decidir no pagar-li. Enfurismat va marxar, però va tornar el 26 de Juny fent tocar la seva flauta. Amb la seva música estranya, qui el va seguir aquesta vegada foren els nens del poble. 130 nens que va conduir fins a una cova on mai més es va saber res d’ells.
Algunes versions diuen que dos nens no van arribar a entrar a la cova, un cec i un coix; però no van poder dir on estaven la resta de nens ja que un no veia i l’altre s’havia quedat massa enrederit.

Altres,  més modernes i que evidentment, el que pretenen és suavitzar la crueltat d’aquesta història, diuen que el flautista va acabar retornant als nens a canvi d’una recompensa més elevada.

L’origen de la llegenda del Flautista és clar. La part en que s’emporta als nens fou afegida a la llegenda durant el segle XVI amb la finalitat moral de la majoria de contes tradicionals.

Les empremtes impreses d’aquesta història semblen sorgir l’any 1300 en una il·lustració que es trobà en una finestra de l’església d’Hamelí.

Però la desaparició dels nens d’aquella ciutat fou una tragèdia real, hi ha diverses versions al respecte:alguns diuen que van morir en un accident, altres a causa d’una epidèmia, altres que foren víctimes de la “pesta negra”.
També diuen que els nens van sortir de la ciutat com a part d’un tipus de peregrinatge, creuada o campanya militar. Però mai van tornar amb els seus pares. Qui els guià en aquest viatge fou la figura del “flautista”, reclutador per tal de colonitzar pobles de la regió de l’Alemanya est.

Altres versions, una mica més sàdiques diuen que en un bosc pròxim a la vila, es van trobar sota els arbres els cossos de molts nens; fet que donaria lloc a que el “flautista” fou un ésser malvat que els va matar.

L’any 1556 Jobus Fincelius va mencionar el conte en la seva obra temporis del sui de De miraculis, on identifica la figura del flautista amb la del propi diable.
El 1803 Johann Wolfgang von Goethe va escriure un poema basat en la història.
No va ser fins l’any 1816 que els germans Grimm varen fer la seva versió. Aquesta història apareix a la col·lecció Deutsche Sage amb el títol original de Der Rattenfänger von Hameln que es traduiria amb el nom de El caçador de rates d’Hamelin.

La moralitat de la història, tan si és certa com si no, és que  cal complir amb la pròpia paraula i pagar els deutes.

Una història que més que un conte, sembla una novel•la de terror. Encara es deuen sentir les veus d’aquells 130 nens a Hamelí?

Il·lustracions
Descobrir la verdadera història del flautista d’Hamelí, m’ha semblat si més no sorprenent. Jo d’aquesta història en sabia poc, sincerament. Només que hi havia un poble on hi havia moltes rates i que un home amb una flauta les va fer fora.
Aquí us deixo unes quantes il·lustracions sobre aquest conte antigues i on es veu la figura del flautista seguida pels nens:
    

 

La imatge que apareix amb el relat dels Germans Grimm, ens recorda una mica a una espècie de Robin Hood per les vestimentes que porta.

 
La darrera il·lustració que us presento és la de Kate Greenaway, on els nens es troben en una espècie de bosc que és més aviat el paradís, i on no hi ha cap connotació de que el Flautista els hi fes alguna cosa dolenta.

 

Hola a tots i totes! Com s'acosta el dia de la mare, crec que un bon regal per a elles és algún dels contes que us porto avui, històries de mares de totes le smaneres però que, per sobre de tot, estimen als seus fills.

VULL UNA MARE ROBOT, PERQUÈ LA MEVA MARE DE VERITAT NO TÉ TEMPS PER A MI, Davide Cali, Editorial Claret (2007) --> Sota un títol i un subtítol tan cruel s'amaga una història que reflexa com es senten molts nens quan són petits. Una mare de debó, no sempre té temps per a un fill, en canvi una mare robot sí, fa tot el que li demanes i a sobre no et renya (i si ho fa, l'apagues). Però una mare robot pot fer tan bona olor com una mare de debó? I pot fer les mateixes carícies? Segur que no, oi?

Un conte divertit amb unes molt bones il·lustracions.

UN DIA, Alison McGhee, Editorial Serres (2007) --> Què dir d'un conte que pràcticament em va fer plorar? I això que no sóc mare. Una mare té sempre els millors desitjos cap a la seva filla i espera poder viure tots els bons moments de la vida de l'altra, i això és el que ens narra el conte. Una mare imaginant el futur d'una filla, el que li queda per viure i el que arribarà a ser. És tendre, senzill, captivador.

Amb les il·lustracions de Peter H. Reynolds resulta encara més magnífic.

"Un dia vaig comptar els teus dits, i els hi vaig fer un petó un a un". Preciós!

EL DÍA EN QUE A MAMÁ SE LE PUSO CARA DE TETERA, Raquel Saiz, Editorial OQO (2007) --> Sota un títol original i divertit ens acompanya una història que encara ho és més. Un dia Marquitos trenca el gerro preferit de la seva mare, i aquesta s'enfada tant que li comença a sortir fum per tot arreu. Al moment la mare pateix una transformació, es converteix en tetera. El nen intentarà recuperar a la seva mare de totes les maneres possibles, demanant ajuda a totho, però al final resulta que tot ha estat un somni, o potser no?

MARECRITS, Jutta Bauer, Lóguez Ediciones (2004) --> Un dia la mare del petit pingüí es va enfadar molt, moltíssim, tant que va fer un crit terrible, va cridar tan fort que... un llibre que amb poques paraules diu molt, divertit, simpàtic i original. Molt xulo i molt premiat, per cert.

Fins aviat!