L'Elefant Trompeta

Diu la llegenda que Guillem Tell fou un important ballester que va existir i va ser l’heroi del seu poble. Va viure a Uri, Suïssa, a principis del segle XIV i fou el precursor de la independència del seu país respecte d’Àustria i el seu emperador.

“Els Emperadors d’Habsburg estaven intentant dominar Uri però hi havia un personatge que els hi ho volia impedir. En Guillem fou l’únic que es va negar a inclinar-se davant del governador austríac.
Davant la seva insolència, Guillem fou obligat a disparar a la poma que van col·locar al damunt del cap del seu fill, arriscant-se així a arrevatar-li la vida. Afortunadament va encertar en el blanc, i se’l va tancar a la presó. En la seva fugida va aconseguir escapar i matar al governador de Uri, Gesler. Aquest fet va fer esclatar la revolta del seu poble portant-los així a la tan desitjada independència.”

Després d’això, Guillem fou la llegenda del seu país durant molts anys, de fet encara ho és. El temps ens ha revelat, però, que potser no va ser certa del tot aquesta història. Ja que l’heroi que avui ens ocupa, té molts paral·lelismes amb algunes llegendes nòrdiques i germàniques. Sobretot pel que fa referència al fet de que tira la poma del cap del seu fill, aspecte que apareix en altres llegendes com la de Egil , de Guillem de Cloudsley a Anglaterra, Palnetoke de Dinamarca.

En la versió Danesa, l’heroi també es veu obligat a disparar a la poma del cap del seu fill, però en aquest cas era el cacic de la Illa de Pin.
També hi ha qui diu que hi ha un heroi de característiques molt similars de procedència germànica.

La primera versió escrita que es coneix d’aquesta història data del segle XV, fet que li dóna certa proximitat cronològica amb els fets que l’inspiraren.  Aquesta primera història va servir de base per la posterior obra de Schiller i l’òpera de Rossini.
Cap a l’any 1470 apareixen les primeres mencions d’aquest heroi en textos escrits, també va aparèixer a les cròniques de Melchior Russ de Berna (escrita de 1482 a 1488). En aquestes primeres obres es destaca Guillem Tell com la primera figura precursora de la independència de Suïssa. La majoria d’elles descriuen bàsicament la confrontació amb Gesler, el governador de la seva regió.

Amb el temps, alguns historiadors afirmen que ni tan sols va arribar a existir aquest personatge, i que l’inici de la revolta i independència del poble de Suïssa fou iniciada per una multitud enfurismada. Tot i això, trobo que és bonic creure de tant en tant en les llegendes i històries que ens aporta l’imaginari col·lectiu tant català com europeu.

Actualment, aquesta història no és més que un mite, un conte que s’explica als infants sobre l’amor patern, la valentia i l’amor a la pròpia terra per la qual som capaços d’enfrontar-nos contra el més poderós dels tirans. Hi ha històries que mai passen de moda, no?

Il·lustracions
Són moltes les il·lustracions i dibuixos publicats sobre aquest heroi suís.
De les primeres que coneixem són aquestes dues il·lustracions de Guillem i del seu enemic, Gesler de l’any 1880.

 
La importància d’aquest heroi local en el seu poble és tal que fins i tot té més d’una escultura, com aquesta de l’any 1895.

 
Algunes il·lustracions clàssiques sobre l’heroi són aquestes.

De la història de Schiller s’han publicat algunes il·lustracions com aquesta. 

Són molts els contes actuals que han adaptat aquesta història, mostra d’això en són aquestes portades, on la majoria d’elles fan referència a la imatge del fill de Guillem amb la poma al cap.

  
Fins i tot Walt Disney s’ha atrevit a fer la seva pròpia versió de la història, evidentment de manera divertida i graciosa.

Hola a tots i totes! Més val tard que mai, no? La veritat és que no tenia pensat recomanar contes de Carnestoltes, perquè no en trobava cap que em resultés gaire interessant. Però ahir em vaig perdre en un dels meus racons preferits i vaig trobar aquests:

3 CONTES DE CARNAVAL, Joan de Déu Prats, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (2008) --> Per Carnestoltes tots remenem armaris, reutilitzem disfresses, fem cosir a la mare... amb l'objectiu de trobar una disfressa original. Els protagonistes d'aquestes tres històries també es volen disfressar per Carnestoltes.

El Senyor Prudenci que es disfressa de semàfor i crea un caos en el trànsit; un home eixalebrat que en el seu poble va vestit d'una manera molt estranya; l'Hug que es disfressa de pirata i surt al carrer on es troba un personatges disfressat de manera estrambòtica, amb antenes, escames i... Les disfresses són sorpresa, no? Doncs més val que no en diguem res més.

EL REI CARNESTOLTES, Núria Font, Editorial Cruïlla (2004) --> Qui no coneix al Rei Carnestoltes? Aquest és un conte amb poc text i senzilll per als més petits i unes il·lustracions vistoses i divertides sobre aquest personatge.

EL REI CARNESTOLTES I LA VELLA QUARESMA, Núria Figueras, Editorial La Galera (2003) --> En un poble ni gran ni petit, ni lleig ni bonic; hi vivien dos veïns que es feien la vida impossible. Quan un dormia, l'altre cantava; quan un netejava, l'altra embrutava. Eren els personatges més diferents de la Terra. Un sempre estava de broma i en canvi l'altre...

Un conte fantàstic per divertir als més petits, amb unes il·lustracions ben llampants i amb la qualitat que acostuma a acompanyar als clàssics de la Galera.

EL SOMNI DE LES MÀSCARES, Marta Rivera Ferrer, Editorial Brosquil --> Aquest és, si més no, un conte molt estrany. Màscares que neixen en el firmament i prenen vida per baixar a la Terra i conèixer als homes. Recorren el món fins que els troben i descobreixen que ells posseeixen una magnífica qualitat que ningú més té.

Un conte realment estrany però molt colorista i atraient. Una curiositat!

Fins aviat!

Hola a tots i totes!

L'altre dia em va passar una cosa força estranya. Resulta que, com alguns ja sabeu, el Trompeta canvia de casa, i l'altre dia netejant l'altell van aparèixer tres coses que em van fer pensar:

- 2 còmics: fet que es relaciona amb la passió de la meva parella.

- 1 llibre de text: relacionat amb el món de l'escola i l'educació al que pertanyo.

- 1 conte: aquí ja vaig pensar... "què estrany"... i no hi havia res més.

Doncs bé, casualitats a part, em feia gràcia avui parlar-vos d'aquest conte, es diu: "Las campanas de la Ermita" (Editorial Ramón Sopena, 1974), escrit per un tal F. Roura. La col·lecció es diu "Los tres patitos" i inclou títols com La Bella Durmiente, LaTortuga y el mar, El castillo escondido, Blancanieves...

És curiós perquè aquest conte és de format rectangular, força petit, amb planes de paper i alternant les planes a color, am les planes a blanc i negre. Una autèntica reliquia. Però tot i l'antiguitat d'aquest conte, és curiós que els dibuixos m'han semblat d'allò més simpàtics i originals. I la història conté tots els elements característics de les rondalls maravelloses de tots els temps.

Voleu conèixer alguna cosa més sobre la història?

"Fa molts i molts anys, en una ciutat d'Egipte, va nèixer una filla de reis molt bonica, de nom Bella. Al nèixer tres fades la van beneïr i li van concedir tres dons.

La primera li va dir que serà tan bonica que el sol i la lluna s'apagaràn en veure't. 

La segona una gerra de plata amb aigua que té el poder de transformar a les persones en qualsevol cosa o animal pel temps que ella desitgi.

I la tercera, una flauta que ha de tocar si algun dia necessita de la seva ajuda.

Un bon dia dos homes malvats van decidir raptar-la i la van posar a un sac mentre dormia. Al treure-la del sac, la lluna va enfosquir al veure-la. La noia va fugir.

Però els homes la perseguien, aleshores va tocar la flauta de les fades. Va aparèixer una d'elles i aquesta per ajudar-la; va fer aparèixer d'entre mig de la terra un llacen el que els homes van quedar enfonsats. Però van aconseguir sortir-ne i van continuar seguint a la noia.

La noia estava en una ermita, va demanar a les fades que li portessin la seva gerra d'aigua i els hi va tirar als seus captors, convertint-los així en campanes.

Va tornar a casa i es vaapiadar dels captors, tornant-los a la seva forma humana, els dos van demanar perdó i des d'aleshores mai més van cometre cap  malifeta, enrecordant-seper sempre de l'època en que havien estat campanes."

Doncs bé, aquesta és la història, espero que us hagi agradat.

Fins aviat!

Hola a tots i totes!

Suposo que per a molts de vosaltres és sabut que m'encanta aquesta autora, però de fet, m'apassiona com a il·lustradora. Darrerament s'han publicat nous àlbums il·lustrats per aquesta dona i em sembla brillant. Té alguna màgia especial en els seus dibuixos que la fa diferent a la resta. El seu estil es reconeix d'entre milers de contes. Potser la qualitat dels textos sovint no fa justícia a les seves il·lustracions, però un àlbum il·lustrat per ella fa que no passi desaparcebut per ningú, si més no, a mi no em passa pas desaparcebut. En fem una repassada?

NASRUDIN, Odile Weulersse, Editorial Edelvives (2006) --> Aquesta és una adaptació d'una història que m'havien explicat de petita. La història d'un pare, un nen i el seu ase. El pare, el fill i l'ase van al poblat, d'inspiració àrab, a comprar. Un dia els critiquen perquè el pare va montat al ase i el nen de peu; l'altre perquè és el nen que va muntat a l'ase; l'altre per anar-hi els dos al damunt; una altra vegada perquè van els dos caminant... En aquesta versió, és el nen que sent els comentaris de la gent i va demanant al pare que vagin cada vegada d'una manera. inalment prendrà una decisió sense que li importin gaire els comentaris de la gent.

NASRUDIN Y SU ASNO, Odile Weulersse, Editorial Edelvives (2007) --> Aquesta és la segona història protagonitzada pel jove Nasrudin i el seu ase. Aquesta vegada el nen a d'anar sol amb el seu ase al mercat perquè el seu pare està malalt. Tot es comença a coplicar quan l'ase desapareix en circumstàncies força misterioses. al igual que l'àlbum anterior, les il·lustracions de Rébecca Dautremer fan que la història en sí quedi sempre a un segon pla.

LA TORTUGA GIGANTE DE LOS GALÁPAGOS, Rébecca Dautremer, Editorial Edelvives (2007) --> Aquest àñbum il·lustrat parteix d'una obra de teatre que un autor va deixar escrita abans de la seva mort. Rébecca Dautremer la recupera per portar-nos aquesta història al món contemporani actual. El text teatral comença de la següent manera:

Marieta vol disfressar-se per a carnaval de «tortuga gegant de Galápagos», però necessita a algú que l'ajudi. Per això pregunta a un mosquit, un gos, un bou, un carner, un eriçó, un teuladí, una cabra, un ànec i un conill.
Quan arriba el gran dia de carnaval, tots es queden admirats i sorpresos de la disfressa que duu, que no és altra que la de "marieta dels clars del bosc".

Unes il·lustracions de nou increíbles , plenes de màgia i de fantasia.

EL GIGANTE Y LOS PÁJAROS, Ghislaine Biondi, Editorial Timun Mas (2001) --> Aquest conte tot i de ser de publicació anterior, no l'he descobert fins fa pocs dies. Aquest és un conte apropiat per als petits lectors. Un conte d'un gegant al que ningú estima i tothom té por. Un gegant que no és estimat fins que un bon dia decideix cuidar d'un petit ocellet que va caure del seu niu davant els peus del gegant. Des d'aquell dia, tots els ocells es fan amics seus. Les il·lustracions acompanyen com sempre a la història.

Espero que us hagin agradat, aviat espero poder-vos aportar més material gràfic d'aquesta il·lustradora, ja que la seva pàgina web està en construcció i fa molt bona pinta. A veure si les expectatives es compleixen...

Fins aviat!