L'Elefant Trompeta

Hola a tots i totes! Avui us porto alguns contes per a nens i nenes aventurers i decidits, que estiguin disposats a llegir com es va crear la primera nina, o com un gran Guerrer sent por d'una ombra molt estranya. Contes per a petits i per a una mica més grandets que ens portaran al passat, a altres indrets...

EL GRAN GUERRERO, Pello Mari Añorga, Editorial Faktoria K de Libros (2007) --> Aquest és un conte vasc amb unes il·lustracions força estranyes, però intrigant i divertit. és la història d'un guerrer temible i poderós, que es dirigeix cap a casa en cavall desp´res de viure una de les seves grans aventures. Està molt cansat i decideix parar, de sobte s'adona de que una ombra l'està envoltant, l'ataca i perd les armes, la torna a atacar i perd la vestimenta... finalment l'ombra és...

CROMINYONA, Gay Michel, Editorial Corimbo (2007) --> Aquesta és una història que va succeïr fa més de 10.000 anys, en l'època dels cromanyons. Una nena de la tribu vol coure pa com ho fan les dones del seu poblat, però no la deixen perquè és massa petita; així que agafa una mica de fang, li fa cara, ulls, boca i cos i la posa a coure amb el pa. Els gran s'enfaden al veure que hi ha fang amb la farina i tiren la nina. Ella la recupera. Ha creat la primera nina de la història!

Es tracta d'un conte molt bonic, que narra una història fascinant i acosta als més petits a un món que fa molts i molts anys que vem deixar enrere. Potser no tant, oi? Encara les nenes juguen amb nines.

LA CASA DEL MISTERI, Gil Blanco, Editorial Combel (2007) --> Un àlbum il·lustrat fascinant, a cada plana apareix un personatge fantàstic diferent: bruixes, vampirs, mòmies. El text és escrit amb rima i ens parla d'aquest personatge.

A continuació us adjunto un dels textos del llibre:

Aquí está Aurelio II,

el fantasma de Su Alteza,

que ha perdido la cabeza

y la busca en medio mundo.

Sin ella no puede, al alba,

sacarse brillo a la calva

ni darse una comilona

ni ponerse la corona.

Ni gritar constantemente,

ni hacerle burla a la gente...

Tampoco sacarse un moco,

¡y se está volviendo loco!

Si te encuentras en un sueño

una cabeza sin dueño,

dásela a Aurelio II

que la busca en medio mundo.

Les il·lustracions són brillants, superposen plans i textures diferents, tot combinant diferents tècniques.

EN BUMBA VOL SER CAÇADOR, Cyril Hahn, Editorial Baula (2007) --> Aquest és un conte de tapes dures i amb solapes i aquestes coses que a mi no m'acostumen a agradar. Però el recomano pensant amb els més petits, ja que és un conte gran i divertit, amb unes il·lustracions molt vistoses i un personatge protagonista molt simpàtic: en Bumba.

Ningú a la tribu vol anar a caçar però en Bumba té gana i decideix anar-s'hi tot sol. Què portarà dins el seu sac?

Fins aviat!

Il·lustració d'elefant Tromepta (2007)

"El Partit Popular proposa separar als nens de 6, 7 i 8 anys en classes diferents segons la seva família sigui catalana o castellanoparlant. Durant aquests tres cursos la segona llengua s'introduiria de manera progressiva per passar als 9 anys a fer la meitat de les classes en català i l'altre meitat en castellà."

He sentit aquesta notícia fa una estoneta al TN i m'he quedat bocabadada i indignada. Sempre s'ha parat del model d'immersió lingüística com el model ideal per a l'ensenyament de llengües en contextos bilingües o plurilingües, i ara ho volen canviar perquè senten que el castellà està amenaçat a Catalunya, sincerament no ho crec així. I no vull entrar en qüestions polítiques ni en quin és l'idioma més o menys amenaçat, em centraré amb el que m'importa realment: els nens.

M'estan dient que s'han de separar els nens en classes diferents en funció de en què parlin a casa, i després amb 9 anys ajuntar-los i pretendre que a sobre es formi un grup classe sòlid i unit? Considero que l'únic qeu s'aconseguirà és que hi hagi dos grups molt definits en un mateix grup - classe quan aquests nens ja tinguin nou anys: els que parlen castellà i els que parlen català.

Potser és que no he entés bé la proposta o que em sembla més terrible del que realment és... No ho sé, no entenc res.

“N’eren tres porquets que van marxar de casa…” Tots sabeu la història dels tres porquets, és una història que ha passat de pares a fills i on apareix un personatge que a nens i nenes agrada: el llop. Un llop ferotge i famolenc amb moltes ganes de menjar-se tres joves i tendres porquets.
Els tres porquets com ja sabeu és una faula amb animals personificats; ja popular al segle XVIII; tot i que hi ha qui creu que la història és molt més antiga.
El conte fou escrit i publicat per primera vegada l’any 1843 per James Orchard Halliwell-Phillipps en el seu llibre Nursery Rhymes and Nursery Tales, fet que li va donar força popularitat durant les darreries del segle XIX.
Altres variants d’aquest conte van aparèixer a Uncle Remus: His Songs and Sayings al 1881 per Joel Chandler Harris.
Però no va ser fins l’any 1898 quan es publicà la versió oficial i més coneguda fins ara, de la mà de Joseph Jacobs a la seva obra “Contes de fades anglesos”. Tot i això, Jacobs va reconèixer inspirar-se en la obra precedent de Halliwell.

D’aquesta història, a diferència de moltes altres, no se’n coneixen innumerables versions. En totes elles, els tres porquets en surten força ben parats de la seva “topada” amb el llop, que surt corrents cames ajudeu-me perquè es crema el cul amb l’olla que hi ha a la llar de foc quan intenta entrar per la xemeneia.
Com a curiositat comentar, que en algunes versions, els porquets a part de ser germans i construir les seves respectives cases, eren músics: l’un tocava la flauta, l’altre el violí, i el darrer el piano (tot i que jo el recordo amb una espècie d’harmònica a les mans).

L’objectiu final d’aquest conte és el de que l’esforç val la pena, ja que el que és fàcil i ràpid, sovint acaba sortint malament; i són les coses que es fan a consciència i amb dedicació les que funcionen.

Així que, no oblideu comprar una casa de maons, que una de palla o de fusta se us pot caure al terra.

Il·lustracions
Algunes de les il·lustracions més clàssiques dels Tres porquets són aquelles en que no duien cap tipus de vestimenta, tot i que caminaven sobre dues potes.
 

Ja més populars en resulten les següents, així com la versió popularitzada per Walt Disney l’any 1933.

 

Una versió molt curiosa i de les millors publicades recentment és aquesta de David Wiesner on els porquets surten del seu propi conte. 

      

Altres versions més modernes en són les següents:

Hola a tots i totes! Avui vull fer un post dedicat als més petits, als nens que a la banyera vulguin gaudir i disfrutar d'una estona entretinguda amb conte adients a la seva edat, contes per a nens d'entre 1 i 3 anys. Aquests contes tenen la característica de ser d'un material que per met mullar-los, apretar-los i ensabonar-los sense que es facin malbé. A Catalunya no hi ha gaire tradició amb aquest format, tot i que cada vegada podem trobar novetats que resulten una mica més interessants:

SERAFÍ, EL PETIT DOFÍ, Xavier Deneux, Editorial Combel (2007) --> Aquest llibre pertany a la col·lecció: Tots a l'aigua! Amb només dos títols espero que aquesta sigui una col·lecció que vagi creixent. Aquest no el recomano per ser de dofins, que els que em coneixeu sabeu que m'apassionen, sinó perquè ens porta unes il·lustracions senzilles i divertides i un personatge que encara ho és més. A la vegada el conte, inclou l seu protagonista en forma d'animal inflable per jugar i gaudir encara més.

EL BANY DEL PETIT COCÓ, Sylvain Diez, Editorial Combel (2007) --> Al igual que l'anterir, aquest forma part de la mateixa col·lecció, i per tant, inclou tabé el simpàtic cocodril inflable. Il·lustracions divertides ens porten un "Cocó" molt bonic.

EL CHAPUZÓN DE ELMER, David Mackee, Fondo de Cultura Económica (2006) --> Aquest conte ja us el vaig recomaar amb anterioritat, però em semblava injust no tornarne a fer menció en aquest post. L'elmer camina pel camí de les pedretes, rellisca i cau a l'aigua i ...

EL PEIX IRISAT, Marcus Pfister, Editorial Beascoa (2006) --> Aquest conte també està en paper, de fet primer va aparèixer d'aquesta manera. Però, al ser un peix, resultava atractiu fer-ne un conte que pogués anar dins de l'aigua. La història: un peix brillant i amb els colors de l'Arc de Sant Martí aprén a compartir amb la resta el que té.

FERDINAND, EL ELEFANTE, Thomas Röhner, Editorial SM (2006) --> Aquest és potser de tots els contes que recomano avui, dels que més em va agradar. És un conte - acordió que ens narra el dia i la nit en un dia qualsevol en la vida el nostre petit amic Ferdinand, i el millor de tot és que ho fa sense cap tipus de text. De manera que els nens, ja des de ben petits, poden entendre el que ens narra. A la vegada, el conte inclou un petit Ferdinand de goma amb els que els nens també es podran banyar.

Fins aviat!

Hola a tots i totes!

Darrerament sembla força complicat trobar webs interessant relacionades sobre el món de l'Educació, però esteem avançant en un aspecte, alguns bons il·lustradors catalans, tenen la seva pròpia web o blog i en ella faciliten imatges de les seves il·lustracions més significatives.

Avui perquè en feu un petit tast us porto un molt bon il·lustrador: Xavier Salomó. Il·lustrador de contes com la col·lecció de la Llar dels contes, Crisol y su estrella o El camino que no iba a ninguna parte. Aquest il·lustrador l'he descobert a través de la col·lecció que ushe mencionat primer i realment m'agrada molt: dibuixos simpàtics i senzills, colors vius i una expressivitat increïble.

Doncs bé, la seva web és amb fons blanc i molt senzilla, per tal de poder navegar-hi amb facilitat.

Inclou diversos apartats:

Llibres: on podem trobar la sinopsi i les il·lustracions  de les seves obres publicades.

Martí - Salomó: ens parla de l'estreta relació existent entre l'autora de contes infantils Meritxell Martí i Xavier Salomó.

Oc i Croc: un seguit d'historietes divertides que han esdevingut una afició per l'il·lustrador.

Llibretes: on podem trobar imatges de les llibretes més significatives per l'autor.

Amics

Currículum

Contacte

Actes en els quals participará l'artista.

Però sens dubte les parts més interessants d'aquesta web són les dels seus llibres i l'apartat "llibretes", on podem trobar algunes il·lustracions interessants. Si teniu un moment, passejeu-vos-hi, és agradable de visitar.

Il·lustració de l'Elefant Trompeta (2007)

Hi havia una vegada… Una nena vestida amb una caputxeta de color vermell.
Suposo que a tots us sona el principi d’aquesta història. Però d’on prové realment? Quin és el significat real del conte?  

La història de la Caputxeta és un relat oral que es transmetia de pares a fills en diversos països d’Europa i d’Amèrica, ja durant l’època Medieval. Parlava de la inseguretat que havia en els boscos en aquella època, i per espantar als nens ens presentava un personatge aterrador i present en moltes obres de tradició oral: el llop.

 En un inici era un conte propi del Folklore de molts països, i en ell incloïa escenes relacionades amb l’esquarterament de l’àvia per part del llop i l’oferta al canibalisme que el llop li feia a la Caputxeta, oferint-li trossos de la seva carn i una copa amb la seva sang. Fins i tot, hi ha algunes escenes una mica més pujades de to, en les que el llop li diu a la Caputxeta que es tregui totes i cadascuna de les peces de roba que porta i es fiqui amb ell al llit. Tota aquesta història amb l’únic objectiu de mantenir allunyades a les nenes i joves indefenses d’un bosc ple de perills. 

Més tard passaria a convertir-se en un dels clàssics de la literatura moral en l’adaptació que en va realitzar Charles Perrault. La primera publicació escrita que es va realitzar de la història va ser el 1697 amb títol Le Petit Chaperon Rouge (La Caputxeta Vermella) dins de Histoires et contes du temps passé, avec des moralités. Contes de ma mère l'Oye) ("Històries i contes del passat, i la seva moralitat. Contes de la meva mare l’Oca"). Aquesta vegada, Perrault va convertir el conte en una llegenda cruel per prevenir a les noietes que no parlessin amb desconeguts. Va situar la història entre els Alps i el Tirol, delimitant així l’àmbit territorial que anteriorment havia encabit. Perrault va ometre les escenes de canibalisme que apareixien en la història original, però no l'escena en que la indefensa Caputxeta es posa a dins del llit amb el llop, tal i com s'observa a les il·lustracions realitzades per Gustave Doré el mateix 1697. 

En un inici tan la Caputxeta com l’àvia eren devorades pel llop i no hi havia cap caçador que les vingués a rescatar. Però molts autors en desacord amb aquest final, van crear-ne un de propi. A l’any 1840 a Anglaterra, la Caputxeta al veure’s atacada pel llop, crida i vénen uns caçadors a salvar-la. A França durant la mateixa època, és una abella la que entra per la finestra i pica el nas del llop que surt corrents cames ajudeu-me... Però cap de totes aquestes versions salvaven a l’àvia de morir a mans del llop. 

Les il·lustracions
Com podeu observar a través d’aquestes imatges, són moltes les Caputxetes creades per diversos il·lustradors: algunes més originals, d’altres més tradicionals... Però totes elles en essència, el mateix personatge.
Algunes de les primeres il·lustracions que ens apareixen sobre la Caputxeta són les creades per Gustave Doré en la primera Publicació que es va fer de la Caputxeta Vermella l’any 1697. En blanc i negre i amb un estil clarament realista, ens porta la història amb imatges tal i com la va escriure Perrault.

 

Altres imatges de la Caputxeta mantenint-ne el seu clàssic estil es poden trobar en diversos autors. Un d’ells, és per exemple Eugène Feyen amb aquesta litografia publicada l’any 1846.

 

 

Va ser amb la publicació de la versió dels Germans Grimm, quan es van estendre les publicacions de la Caputxeta, una bona mostra d’això és la versió holandesa que se’n va dibuixar l’any 1868.

 

Més francesa ens resulta aquesta il·lustració creada el 1920 per Felix Loiroux.

 
Altres il·lustracions més properes a la nostra visió de la Caputxeta són les que va fer Mercè Llimona l’any 1944. Una Caputxeta vestida com la típica camperola catalana que tots imaginem, per tal d’acostar-nos el personatge a la nostra cultura.
 

Ja més actuals resulten les il·lustracions publicades per Raphaele Galea (1999) i Eric Battut:

Encara més sorprenent resulta la versió de Kimiko on la Caputxeta deixa de ser una nena per transformar-se en un animal indefinit, que jo diria que és un ratolí.

 

 

Si coneixeu més versions d’aquest conte, no dubteu en escriure-les... Tothom té la seva pròpia versió. Espero que us hagi interessat la meva aportació.

 

Fins aviat!

Hola a tots i totes! Avui us porto una col·lecció molt especial. La veritat és que tinc el plaer de tenir un exemplar d'aquesta col·lecció i és bonic de debó. Són contes senzills que ens permeten treballar amb els infants no només les parts de la casa, sinó les vivències que s'hi poden viure en cadascuna d'elles.

Aquesta col·lecció és un projecte de Meritxell Martí i de l'il·lustrador Xavier Salomó, que pretén acostar les diferents parts de la casa als infants. Per a fer-ho cada conte, inclou també una l`pamina imantada de l'estança de la casa i els personatges protagonistes de la història, també imantats. Uns contes ideals per a nens de 4 a 7 anys, primer per ser explicats i després per ser llegits.

Us interessen? Comencem:

UN LAVABO PER A TOTS!, Meritxell Martí i Xavier Salomó, Editorial Barcanova (2007) --> Ja sabem que passa a totes les cases a primera hora del matí, tothom ha d'anar al lavabo a rentar-se la cara, les dents, dutxar-se, fer un pipi... i tot això sembla encara més complicat quan a la família hi ha nens. Al lavabo es poden viure moltes coses i gaudir de molts bons moments, i això és el que ens explica aquesta història.

Pel que fa a les il·lustracions són boniques, simpàtiques i divertides. Sinó mireu-les:

UNA CUINA ENSUCRADA, Meritxell Martí i Xavier Salomó, Editorial Barcanova (2007) --> L'Ahmed diu que vol ser cuiner, és per això que no es separa del seu oncle quan està a la cuina, vol aprendre-ho tot per crear grabs i magnífics plats. Fins i tot fer una amanida pot resultar d'allò més divertit. La cuina és un lloc agredolç, salat, àcid, aarg i molt però que molt DOLÇ. Un conte que ens vol acostar al igual que la resta de la col·lecció, les diferents realitats culturals i socials que es poden viure a l'interior d'una família.

Una altra vegada les il·lustracions ens sorprenen amb un "ball" de tomàquets.

UN SAFARI A L'HABITACIÓ, Meritxell Martí i Xavier Salomó, Editorial Barcanova (2007) --> Ttos sabem el que significa la seva habitació per a un nen, finms i tot ho significa per a un adult. A la seva habitació crea el seu propi món, un món ple de colors, de personatges i també de por... una por que podem mantenir allunyada i oblidada gràcies als amics tovets, a l'estel del capvespre i a la imaginació fomentada per la lectura de bonics contes i llibres abans de dormir.

Uns animals molt simpàtics fan d'aquest un altre conte molt divertit.

Fins aviat!

Hola a tots i totes!

Aquesta setmana m'he perdut en un espai molt bonic, amagat també a la Vila de Gràcia. És un lloc força nou que es diu Bateau Lune. És una tenda de joguines i llibres-joc per a infants de 0 a 99 anys. La gràcia que té respecte a altres és que les joguines que podem trobar NO són de plàstic, ni van amb piles. Són jogunes de roba, de fusta... d'aquelles tan boniques amb les que tots hem jugat alguna vegada.

Sovint trobem materials importats d'altres països on la infàcia juga un paper més important que el que se'ls atorga als nens d'aquest país. Joguines difícils de trobar en botigues corrents: titelles i putxinelis de roba, jocs de fusta...

També tenen alguns contes i llibres molt seleccionats pels propis propietaris de la botiga.

Elements de decoració per a l'habitació d'algun menut o menuda.

És una botiga petita i acollidora, amb diversitat de materials a les seves estanteries. T'hi pots passar una bona estona trobant curiositats i joguines plenes de màgia.

Espero que vosaltres també us hi perdeu, els podeu trobar a la Plaça Virreina número 7.

Fins aviat!

Il·lustració d'Elefant Trompeta (2008)

“Vet aquí una vegada la història de dos nens que van ser abandonats i van anar a parar a una bonica casa de xocolata i dolços”. Suposo que aquesta és una història que us resulta molt familiar a tots i totes: Hansel i Gretel.

Tot i que molts atorguen els orígens d’aquesta història als Germans Grimm, aquest fet no resulta cert del tot. Tot i que la història dels dos germans sí que és d’origen germànic, en una versió francesa anterior, del segle XVII, presentava una casa que no era de xocolata sinó de pedres precioses i or; i en la que una nena acaba sent pressa d’un gegant que acaba caient al seu propi forn.

Els germans Grimm van publicar la seva versió de la història l’any 1807. Els hi havia explicat una jove anomenada Doretchen Wiid.

En les versions anteriors a Grimm incloent la dels germans, la crueltat de la història ens descrivia la realitat de la vida a l’Edat Mitjana, on molts pares es veien obligats a matar o en el cas de la història que ens ocupa, deixar morir, als seus fills a causa de la gana que es passava en aquell moment. De fet en un inici és la mare biològica dels fills la que influencia al pare perquè els abandoni al bosc.
En versions posteriors, és una malvada madrastra la qui duu a terme la funció de “dolenta”, al igual que passa en altres clàssics com la Blancaneus. Aquests aspectes reflecteixen els intents per suavitzar la crueltat inicial del conte que, de totes maneres, continua tenint un rerefons terrible: el de l’abandonament dels fills. Diuen que el canvi de la mare per la madrastra és degut a la disconformitat per part del públic de que una mare induís a l’abandonament dels seus fills.

Ja qui diu que la bruixa i la mare o madrastra, eren en realitat la mateixa persona, si més no compartien en certa manera la seva identitat.

De què estava feta la casa de la bruixa realment? En molts casos es diu que de xocolata. Però en un inici deien que estava feta de pa, de pa de “gingebre”. Realment no sé de què era la caseta originalment, però en la meva ment era de dolços, galetes, xocolata i tot allò que més agrada als nens. De fet, l’element d’aquesta fantàstica casa de “xocolata” és per a mi un dels pocs atraients que té aquest conte.

Però potser a vosaltres no us han explicat mai la història de Hansel i Gretel, potser us han parlat més d’en Ton i la Guida o del conte de la Caseta de Sucre, La Mala Vella o El Castell de les Set Torres; tal i com és coneguda a alguns indrets de Catalunya aquesta història. Si sou d’Aragó, potser us han parlat de Lo qüento de Rafaelito i Carmencita. O de Na Tricafaldetes, que en aquest cas no té cap germà però també és abandonada pel seu pare, a València. Si sou de les Balears, potser us han parlat d’En Toni Garriguel•lo, o d’en Peret i Marieta.

En la versió catalana de La caseta de Sucre, en Ton i la Guida o Guideta no són abandonats, sinó que ells mateixos decideixen marxar de casa conscients de que els seus pares no els poden alimentar més.
En la història de El Castell de les Set Torres, són tres filles que es queden orfes, les que corren al bosc a buscar la seva sort, i van a para a la casa d’un gegantàs i la seva princesa. Finalment aconsegueixen matar-los i es queden amb la casa del gegant i s’acaben prometent amb les fills del Rei.

Per molt que canviïn els noms o les formes, totes elles tenen una mateixa trama, un o dos germans abandonats per la seva família en un bosc i que van a parar a la casa d’un ésser temible que se’ls vol menjar, però que al final aconsegueixen sortir airosos de la situació.

Així que si veieu una casa molt bonica plena de dolços, mireu primer per la finestra per saber qui hi viu.

Il·lustracions
Són moltes les il·lustracions fetes sobre aquest conte popular. En la majoria d’elles se’ns mostra els dos germans espantats o sorpresos davant d’una casa que els és desconeguda.
La primera d’elles publicada per Ludwig Richter on podem observar una caseta que a mi no em sembla gaire “dolça”. La tercera de les il·lustracions és de Theodor Hosemann publicada al segle XIX.

Ja en color, però també força clàssiques són aquestes versions de la mateixa història, tot i que en aquests casos, sembla que la caseta de sucre ja comença a ser més dolça.

     
Versions contemporànies del conte són les que us presento a continuació de Soledad Sebastián i Nivio López respectivament.

  Qui no es menjaria una caseta de xocolata, sucre, dolços i galetes?

Hola a tots i totes!

Aquest és un article que li dedico a una lectora de l'Elefant Trompeta, la Mònica i als seus dos fills bessons, que com jo: són uns enamorats de la lluna. El cert és que aquest no era un tema del que se m'havia ocorregut recomanar cap conte, però al demanar-m'ho, em va picar la curiositat, i la veritat és que n'he trobat molt i molt variats. Alguns per a més grans, d'altres per a més petits, però tots tenen quelcom especial. I els d'avui són per als més petits.

LA LLUNA EN UN CALAIX, Núria Calbó, Editorial Destino (2004) --> Quan em van demanar contes de la lluna, el primer que em va venir en ment va ser aquest, ja que quan va sortir publicat per primera vegada, em va encantar. Té unes il·lustracions senzilles, vives i molt simpàtiques i la història és senzilla però preciosa. Una nena que li encanta la lluna, cada dia se la mira i desitja poder-la tenir en un calaix. Un bon dia s'adona que la lluna no està al cel, sinó al calaix de la seva tauleta de nit. La resta de nens que els hi agrada mirar la lluna es posen molt tristos. La tornarà al seu lloc?

DE QUE FA GUST LA LLUNA?, Michael Grejniec, Editorial Kalandraka (2002) --> Si l'anterior era una història senzilla, aquesta encara ho és més. Tots els animals de la selva tenien molta curiositat per saber de que tenia gust la lluna, i decideixen fer una gran torre, per tal de poder-ne arribar. el ratolí a dalt de tot en pren un troç i el proba, el dóna de probar als seus companys. De què deu tenir gust si a tots els hi agrada? Vés a saber...

Els dibuixos són molt macos.

Y LA LUNA SONRIÓ, Petr Horacek, Editorial Beascoa (2003) --> Aquest és un conte que té a la lluna com a protagonista. És un llibre per comptar animals i estrelles. Cada vegada que la lluna somriu il·lumina una estrella diferent, fins qu il·lumina a totes les estrelles del firmament. Senzillesa i vivacitat de colors acompanyen una història senzilla com aquesta.

EL OSO MELOSO Y LA LUNA FELIZ, Gilian Lobel, Editorial Alhambra Longman (2007) --> Un conte sobre la lluna que té com a co-protagonista un ós. L'ós no pot dormir i ell i dos amics seus van a la recerca d'un rastre platejat que els ha de portar fins a la lluna. Però el camí es fa cada vegada més estret i fa més vent, on s'haurà ficat la lluna? Una història molt màgica amb un màgic final.

Pel que fa a les il·lustracions, són boniques i tendres.

TARDE DE INVIERNO, Jorge Luján, Editorial Kókinos (2008) --> Aquest és, si més no, un conte estrany. El text és molt breu i les il·lustracions molt peculiars. La història: un nen que una tarda d'hivern està esperant a la sev amare des de la finestra de casa seva i comença dibuixant una lluna. La lluna és l'excusa, però el conte parla de l'amor d'un fill per la seva mare.

Espero que us hagin agradat! Fins aviat!

Hola a tots i totes! Enceto aquesta secció perquè el Trompeta li agrada molt passejar per barris i viles i trobar racons relacionats amb el món dels contes o de l'Educació, i amb aquesta nova secció us els portaré. Els racons per on m'agrada perdre'm, els racons nous per descobrir i els racons de sempre.

En el món de la literatura infantil, sovint resulta complicat trobar llibreries especialitzades, i més amb tanta qualitat com la que us porto avui. És la Casa Anita, llibreria popular ubicada a la vila de Gràcia, al carrer Santa Eugènia número 7. És un lloc especial, acollidor, on no només tenen bons contes i àlbums il·lustrats sinó que a més a més en saben, t'aconsellen i t'atenen sempre amb la mateixa amabilitt. Deuen estar cansats de veure'm per allà apuntant títols i més títols de contes interessants.

Els espais estan dividits, només entrar trobem contes per a més petits: llibres de roba, de bany i per a fer moxaines. Just al costat d'una estanteria dedicada a les recopilacions de les nostres rondalles i llegendes, així com tradicions catalanes.

A la següent estança, al mig de la llibreria, trobem l'espai dedicat als àlbums il·lustrats; un espai que m'apassiona on pots trobar els àlbums que sovint no trobes en una llibreria qualsevol.

En la següent estança trobem els llibres per a més grandets, literatura juvenil i àlbums de coneixements.

Al pis de dalt encara ens esperen més sorpreses. Hi ha els àlbums i llibres relacionats amb l'art, la filosofia, la músdica, la religió... per als més petits. Unes escales estretes i amb dibuixos originals d'alguns autors a les parets, et transporten a l'encant d'aquesta botiga.

Un lloc per a tots els que els interessi, ni que tan sols sigui una mica, el món dels contes.

Fins aviat!

Il·lustració d'elefant Trompeta (2007)