L'Elefant Trompeta

Hola a tots i totes!

Si pensaveu que el tema de les trilogies estava únicament lligat al món del cinema, això no és ben bé així. Ja que en el món dels contes, hi ha que tenen diverses parts, en els que us presento avui, n'hi ha tres de moment. L'autora és l'Helen Cooper, autora anteriorment recomanada en alguns dels meus articles. Però amb aquests tres contes s'ha superat en quan a imatge, més que no pas en història, ja que les seves històries són sempre excel·lents. Així que si us sembla bé, comencem:

SOPA DE CARBASSA, Helen Cooper, Editorial Juventut --> Al mig d'un bosc, en una bonica cabana, comparteixen casa tres amics: un ànec, un gat i un esquirol al que els hi agrada molt cuinar sopa de carbassa. El gat talla la carbassa, l'esquirol la remou i l'ànec posa la sal. Però un bon dia, l'ànec decideix cambiar els papers entre els tres amics.

Aquest és un conte sobre la dificultat dels canvis de rols, la importància del respecte dels uns cap als altres, la convivència i l'amistat.

UN POLSIM DE PEBRE, Helen Cooper, Editorial Juventut (2004) --> Aquesta és una segona part molt maca i divertida. En aquest cas, els personatges principals es queden sense sal per a fer la sopa de carbassa i han d'anar a la ciutat a comprar-ne més per fer la seva sopa. L'ànec insisteix en acompanyar als altres dos protagonistes, a la vegada que també insisteix en comprar pebre; al final, s'acaba perdent. tot es soluciona i tornen a casa, continuarà sent la millor sopa del món amb una mica de pebre ara també?

Un àlbum sobre l'amistat i de com solucionar els petits conflictes del dia a dia.

DELICIOSA!, Helen Cooper, Editorial Juventut (2006) --> En aquesta tercera part, el tema de la sopa de carbassa porta encara nous conflictes que hauran de resoldre els tres amics. Aquesta vegada hi ha la falta d'un ingredient clau en els tres contes: la carbassa! És l'hora de menjar o no troben una carbassa madura amb la que poder fer la seva sopa. Així que l'Esquirol i el Gat decideixen b uscar altres receptes: sopa de peix, sopa de bolets... Totes elles són delicioses, però l'ànec no en vol tastar ni una. Trobaran una recepta que li agradi?

Conte ideal per aquells nens als que els hi costa una mica menjar i són força llepafils a l'hora de probar aliments nous.

Fins aviat!

Hola a tots i totes!

Sóc una mica desastre perquè us vaig dir que escriuria un post explicant-vos com havien cantat les Nadales en anglès els meus nens i nenes de Parvulari. El Festival el vem fer en tres dies diferents, un per a cada grup.

El primer dia que tocava festival, la veritat és que estava una mica nerviosa, però els nens de P4 ho van fer molt bé. Van cantar "Oh, Christmas teree" sense oblidar-se de la part difícil!

P3 ho van fer millor del que em pensava, la veritat és que tenia por de que no es posessin a plorar i a cridar als papes; però la veritat se'ls hi ha de donar un 10.

P5 era la cançó més complicada i ho van fer sense oblidar-se el text, i pronunciant molt bé. Pels que saben una mica d'anglès s'entenia tot! El que els pobres estaven tan atabalats que van anar molt depressa. Es va caure el pa de l'obra, però bé...

Ja estic pensant quines Nadales farem l'any vinent.

Fins aviat! 

Hola a tots i totes! Avui us porto una altra col·lecció, molt maca, de la que em sembla que en alguna ocasió us n'he parlat. Tot i així, avui us porto la col·lecció sencera.

3 CONTES DE SANT JORDI, Enric Gomà i Ribas, Editorial Publicacions de l'Abadia de Montserrat (2005) --> Tothom sap que Sant Jordi fou un valent cavaller que va matar al Drac i salvar a la princesa d'una mort segura. Però que més en sabem? Aquest llibre ens porta tres noves històries sobre aquest valent personatge. Un conte on els dracs també tenen el seu paper protagonista, uns dracs millors que els de la història original i als que Sant Jordi ajudarà: un que té por a volar, l'altre que corre en curses de dracs i un darrer que l'han engabiat en un castell abandonat. Tres noves històries amb unes il·lustracions magínfiques.

3 CONTES DE REIS, Ramón Girona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (2005) --> Aquest és sens dubte un dels contes més especials d'aquesta col·lecció. No sé si algú de vosaltres comparteix amb mi aquesta fascinació per aquests tres honorables personatges, si és així, no us n'esteu de demanar aquest conte per Reis. Tres històries sobre els famosos Reis d'Orient. Descobrireu la reacció de Melcior en sortir-li el seu primer cabell blanc, viatjareu amb Gaspart pel desert amb un camell despistat, o seguireu pel cel la màgica estrella que els va indicar el camí. L'únic defecte: en Baltassar no té història pròpia...

3 CONTES DE NADAL, Joan de Déu Prats Matute, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (2006) --> El Nadal és època de regalar alegries i il·lusions, però també es pot convertir en un petit desastre quan el dimoni escuat intenta tirar per terra la feina dels Reis Mags, del Tió o del Pare Noel; o bé quan en un pessebre vivent hi entra un malestruc que ho fa girar tot del revés; o un gall d'indi que no vol ser cuinat el dia de Nadal i es dedica a fer molt d'exercici per poder viure més temps. Històries curioses i divertides per portar-nos un Nadal més tendre.

3 CONTES DE CATALUNYA, Gomà i Ribas, Editorial Publicacions de l'Abadia de Montserrat (2007) --> La història de Catalunya té molts aspectes amagats que poca gent coneix. Des d'en Gaudí amb en Bufalo Bill, fins a les argúcies d'en Botifler Cordons per ensorrar l'arribada de Carles III, passant pel Moro Mustafell quan Jaume I va conquerir Mallorca. Llegendes certes o fictícies? Vés a saber.

Fins aviat!

Hola a tots i totes!

Segons molta gent el gos és el millor amic de l'home i, evidentment, és l'animal preferit de molta gent. La veritat és que la seva honestedat, i fidelitat, l'han convertit en un clàssic per excelència com a protagonista de contes infantils. Tot i que m'ha resultat una mica complicat trobar contes de gossos que m'agradessin de debó. Comencem:

GOSSOS PETANERS, Katja Gehrmann, Faktoría K de Libros (2006) --> Aquest conte amb un nom molt simpàtic (en castellà no ho és tant: "Perros de playa" ) ens narra la història d'en Taques. Tota la família marxa de vacances, en Tauqes està content; però de sobte el cotxe es para al mig de la carretera, li obren la porta al gos i el fan baixar. L'han abandonat quan ell tenia un pal a la boca que havia trobat al bosc per portar-li al seu amo...

A partir d'aquell dia, en Taques, viu un seguit d'aventures d'allò més trepidants; i s'adona de les dificultats que l'esperen al carrer. Però un bon dia per tal de fugir, s'amaga dins d'un vaixell on el capità...

És un conte molt bonic que tracta un tema tan cruel com és l'abandonament dels animals; i ens fa pensar en els sentiments del pobre gos abandonat. Perquè tot i que els sentiments siguin una facultat humana, a vegades no hosembla.

DAN I DIESEL, Charlotte Hudson, Editorial RBA/La Magrana (2006) --> El gos d'en Dan, el Diesel, és un gos molt especial, és fantàstic, sap fer de tot, i el més important, s'estima amb bojeria al seu amo, en Dan. Quan en Dan està amb en Diesel es sent capaç de tot, viu en un món marevellós... Però un dia uns homes que porten una furgoneta fosca i gris s'emporten en Diesel.

El Dan es sent perdut sense el seu gos, amb ell és capaç de veure-hi i sense ell no ho pot fer. El gos aconseguirà escapar de la seva reclusió i ens espera un final molt i molt feliç.

TRES DESITJOS, OSLO --> Gianluca Garrofalo, Editorial Lumen (2001) --> L'Oslo és un gos força juganer. Un bon dia estava jugant al jardí i va veure un objecte molt estrany: una ampolla de color verd amb olor a vell i florit. L'Oslo, que és força curiós, en treu el tap, i de dins surt un geni màgic que li concedirà tres desitjos. Però què és el que més desitja un gos?

Fins aviat!

Hola a tots i totes! El tema de la granja és una Unitat Didàctica típica i recurrent a les escoles bressol i als parvularis, per això us vull presentar avui tot un seguit de contes sobre animals amb plomes i altres animals divertits que faran una mica més diferent aquesta Unitat Didàctica. Hi ha per a totes les edats i gustos:

EL GALL QUIQUIRIQUIC, Alonso Tareixa, Editorial Kalandraka (2002) --> Aquest conte ens narra la història clàssica del Gall Quiquiriquic que va a la boda del Tiet Perico, i pel camí es troba a un cuquet molt i molt maco i no pot evitar menjar-se'l. Prossegueix el seu camí i es va trobant una sèrie d'animals que li pregunten pel cuc. Finalment els animals s'enteren d'on està el Cuc i el Gall Quiquiriquic no en surt molt ben parat.

Història divertida i amb unes il·lustracions que l'acompanyen a la perfecció.

EL PATITO FEO, Hans Christian Andersen, Editorial Kalandraka (2005) --> Tots coneixem la història de l'Aneguet Lleig, però el divertit d'aquest conte són les imatges que l'acompanyen, un Aneguet Lleig relament força lleig però a la vegada simpàtic i entranyable.

POLLET PLOMAT, Marisa Nuñez, Editorial Kalandraka (2001) --> La veritat és que la portada d'aquest conte no em va atreure gaire, amb aquest rosa tan pujat que hi apareix, però l'interior del conte és molt millor, així que si el veieu us recomano que l'obriu. La història: un pollet que troba un sac ple de monedes d'or i li porta al Rei, un Rei una mica garrepa que...

EL POLLITO DE LA AVELLANEDA, Antonio Rubio, Editorial Kalandraka (2006) --> Aquest conte és una adaptació d'una història gallega d'estructura encadenada amb repetició d'una mateixa estrofa. Un pollet que s'ofega amb una avellana i que va a cercar ajuda...

RUSSELL, EL BORREGO, Rob Scotton, Editorial Alfaguara (2007) --> En Russell és una ovella que no es pot dormir... i si ell mateix compta ovelles què passarà?

Un conte divertit amb unes il·lustracions magnífiques i molt boniques.

Fins aviat!

Hola a tots i totes! Avui m'adreço a vosaltres per fer-me ressó d'una notícia que ha sortit en els darrers dies en els mitjans informatius: tornen les NOTES.

Amb el sistema actual els estudiants de Primària trnaran a saber el que significa: Insuficient, suficient, bé, notable i excel·lent; i ens oblidarem una mica d'aquelles notes que alguns pares no han acabat d'entendre mai i alguns alumnes potser tampoc: PA (progressa adequadament), NM (necessita millorar), PMA (progressa mmolt adequadament).

En relació als estudiants d'ESO tornen les notes numèriques: els 0 i els 10, els 8 i els tan odiosos 4.

M'enrecordo jo quan estudiava Primària, a Segon ja vaig tenir el sistema de notes "modern", el de Pa i tot això, i eren uns informes llargs amb tota una perafernalia que es feia força pessat de llegir. Però en el fons moltes escoles no han deixat mai d'avaluar numèricament, i molts alumnes han sabut si la nota que han tret era un 4,85 o un 5,25.

A mi aquesta recuperació de l'antic sistema em sembla sincerament una mica més pràctica i potser més justa; perquè així un alumne que tingui un 6 tindrà un Bé i un que tingui un 8 un Notable; en canvi abans els dos haurien tingut la mateixa nota potser un PA, quan sabem que l'esforça per aconseguir un 6 no és el mateix que el que ens fa aconseguir un 8.

Vosaltres què en penseu' Quin sistema de notes tenieu quan ereu petits?

Hola a tots i totes! Avui us porto la segona entrega de contes de Nadal, del fred i de la bonica època en la que ens trobem ara...

POEMES DE NADAL, Selecció de Marta Luna, Editorial La Galera (1998) --> Aquest conte ens mostra un bonic recull de Poemes i cantarelles ideals per aprendre a l'escola o a casa durant aquesta època de l'any.

ELS REIS D'ORIENT, Xavier Carrasco, La Galera (1999) --> Evidentment, aquesta és una narracvió d'orígen bíblic com les que ens acompanyen durant aquests dies. El rei Melcior està preparant el seu camell i avisa als seus dos companys perquè junts aniran a veure un nen molt especial.

EL NINOT DE NEU, Raymond Briggs, Editorial La Galera (2007) --> aquest és un àlbum il·lustrat molt especial, molt tendre i molt dolç. La història de l'amistat que sorgeix entre un ninot de neu i el seu creador. Una història en format còmic i sense text.

CRISPÍN, EL CERDITO QUE LO TENÍA TODO, Ted Dewan, Editorial Juventut --> Crispín és un porquet que està acostumat a tenir-ho tot, cada Nadal rep les millors joguines. Aviat es cansa d'elles i es trenquen.

Un any, les coses comencen a canviar i el porquet rep un regal molt especial, que el farà reflexionar sobre la importància de l'amistat i no dels béns materials. Un conte que haurien de llegir pares i fills, potenciant així un consum responsable de joguines durant aquestes dates.

EL LLOP PEPITO I EL PESSEBRE VIVENT, Maria Mercè Roca, Editorial Barcanova (2007) --> És Nadal i el llop Pepito i la seva germana han escrit ja la seva carta als Reis Mags. Estan esperant que arribi al seu tiet per anar junts al Pessebre vivent que organitza l'escola. Un pessebre que s'acabarà convertint en tot un poema.

Boniques i simpàtiques il·lustracions acompanyen aquest divertit conte.

Fins aviat! 

Hola a tots i totes! Aquest article és per felicitar a una molt bona amiga meva a la que m'estimo molt i que va ajudar molt l'Elefant Trompeta el curs passat. Ahir nit va nèixer el seu petit nen de la "costelleta" i ja tinc ganes de veure-li la cara.

Des d'aquí un petit regalet, aquest dibuix:

Il·lustració d'elefant Trompeta 2007

Il·lustració d'Elefant Trompeta (2007)

“Caga tió,
Avellanes i torrons
Si no vols cagar,
 et donaré un cop de bastó.”

Bé, com podeu veure aquest no és una de les cantarelles que més rimada estigui, però és la que jo cantava quan era petita. Amb aquesta cantarella us porto un personatge molt especial de la mitologia catalana: el Tió.
Originalment aquesta tradició consistia en un tronc encès (un tió) a la llar de foc, i el regal que proporcionava era l’escalfor que desprenia.
Avui dia, és un tronc que es guarneix amb potes i cara i que va tapat amb una barretina vermella al cap, símbol de la catalanitat que representa.
Se’l fa cagar amb una canterella i donant-li forts cops de bastó. En l’actualitat, el que caga acostumen a ser petits regals o joguines, o sinó aliments per posar a la taula el mateix dia de Nadal o de Sant Esteve, ja que els regals grans, ja arribaran amb l’arribada dels Reis Mags.

De fet el nom de Caga Tió, no és gaire tradicional. De fet se li diu així perquè la majoria de cantarelles que se li dediquen comencen d’aquesta manera.

Quan se li comença de donar de menjar? Què és el que més li agrada? Doncs bé, se’l comença a alimentar a partir del dia 8 de Desembre, i li agrada tot allò que els hi agrada als porcs (menys la palla): verdures, garrofes, carbassa, peles de fruita... i se’l tapa amb una manta perquè no passi fred a la nit.

La nit de Nadal, i en algunes cases el propi dia de Nadal, es posava el Tió al foc una estoneta abans de fer-lo cagar.
Per indicar que ja no vol cagar més, caga una arengada ben salada, un all o una ceba. En altres pobles, el Tió és comunitari i es fa cagar a la Plaça del poble on tots els nens i nenes acudeixen per fer-lo cagar.

Però perquè se li va començar a donar tant valor a un troç d’arbre? Cal entendre que antigament, molt objecte útils sortien de l’arbre com a matèria primera: mobles, eines, bastons... i a la vegada proporcionava escalfor a tota una llar. Per tot això calia fer una festa on l’arbre fós el seu protagonista: una mena de festa de l’arbre.
De fet a Catalunya no és l’únic lloc on es conserva aquesta tradició de fer-li una festa d’alguna manera als arbres.
La festa del "Caga tió" també se la troba a diferents llocs del món amb altres noms, a Euskadi és l'Olentzero-emborra, a l'Aragó rep el nom de Troncada, Toza o Tizón de Navidad, a la Provença li diuen Lou Cacho-fio o Cachofio, a la Bretanya és el Kef Nedelek, a la Normandia el Chouque, a Bessin el Trefoué, a Westfàlia és el Christbrand, a la Vall d'Aran el Nadau Tidún...

Al País Basc tenim el personatge de l’Olentzero que arriba la nit del 24 de Desembre. És una tradició provinent d’un poble de Navarra: Larraun.
L’Olantzero és un personatge que  va ser trobat per una fada als boscos bascs, i li va atorgar els regals de la bondat i l’amor i el va entregar a una família que desitjava tenir fills.
Des d’aquell dia va decidir entregar-se als altres, regalant somriures i alegries en forma de regals a tots els infants d’aquelles contrades.
Un dia hi va haver una gran tempesta i l’Olentzero va veure que en una casa hi queia un llamp. Va córrer  cap al  poble a salvar els nens de l'incendi i amb tant mala sort que li va caure una biga de fusta a sobre i es va morir. La fada hi va anar i com que tenia poders li va dir ” Olentzero, et torno la vida perquè has sigut molt bona persona amb els altres. Des d’ara faràs regals als nens i nenes que no tenen pares".

Des d’aquell dia cada hivern i a finals d'any, l’Olentzero va per tots els pobles del País Basc i reparteix joguines i regals a tothom.    

 OLENTZERO

Olentzero joan zaigu
Mendira lanera
Intenzioarekin
Ikatz egitera.
Aditu duanean
Jesus jaio zela
Lasterka etori da
Berri ematera
Horra, horra gure Olentzero
Pipa hortzean duela
Eserita dago
Kapoiak ere baitu
Arraultzatxuekin
Bihar meriendatzeko
Botil ardoakin
Olentzero buru handia
Entendimentuz jantzia
Bart arratsean
Edan omen du
Hamar erruko zahagia!
Ai urde tripa handia!
Ai urde tripa handia!
Olentzero begi gorri,
Non harrapatu duk arrai hori?
Zorioneko erreketan
Bart arratseko
Hamaiketan

A l’Aragó trobem la tradició de la Troncada o Tronca de Navidá, que al igual que a Catalunya és una soca que fan cagar o bé la cremen al foc ja que creuen que els hi portarà prosperitat. És una tradició que tot i estar integrada als ritus cristians, encara conserva la part més pagana com resulta el culte als elements naturals: el foc, la natura...
En aragonès també he trobat unes simpàtiques cantarelles:
Tizón, caga turrón
ó
Güen tizón, güen barón,
güena casa, güena brasa,
Dios mantenga á l'amo
y á la dueña d'ista casa


A Provença li diuen Lou Cacho-fio o Cachofio. En aquesta festa el més ancià de la família vessa tres gots de vi sobre el tió i pronuncia una benedicció segons el ritus provençal. Abans de posar-lo a la llar de foc, l’alça ajudat del més joves, dóna tres voltes a la taula i una vegada encès ja es pot començar la vetlla familiar cantant cançons de Nadal. L’arbre que es crema ha de ser fruiter, ja que si no, no aporta la prosperitat desitjada (un atmaller o una olivera).

A la Vall d'Aran es diu Nadau Tidún, on trobem una bonica cançó que fa així:
"Nadau tidún,
raja tidún,
se nu vos rajar
te daré un cop de bastún. "


A la vegada segons la contrada en que es celebra aquesta festa, podem trobar canterelles ben diferents, amb un mateix objectiu: fer cagar el Tió.
Caga tió,
caga torró
pel naixement
del Nostre Senyor.
Popular a Girona

Tió, tió,
caga torrons
d'aquells tan bons
crec al pare,
crec a la mare,
no em pixo al llit,
caga fora i ben seguit.
Popular a Banyoles

Tió, tió,
caga torró
d'aquell tan bo;
si no tens més
caga diners,
si no tens prou
fes un pet i remou.
Popular a Banyoles

Tió, tió,
caga torró
d'avellana i de pinyó
si no vols cagar
cop de bast va.
Popular a Olesa de Montserrat

Tió, tió,
caga torró,
si no tens més
caga diners,
si no tens prou
caga un ou.
Popular a Terrassa

El dia de Nadal
posarem el porc en sal
la gallina a la pastera,
el poll a dalt del pi,
toca, toca el violí;
ara passen bous i vaques,
les gallines amb sabates,
gallinons amb sabatons;
el vicari fa torrons,
la guineu els ha tastat,
diu que són un poc salats;
Marieta posa-hi sucre
que seran un poc millors;
torrons d'avellana,
torrons de pinyó,
caga tió,
si no et daré
un cop de bastó.
Popular a l'Alforja

Caga tió,
caga torró,
i si és d'avellana
encara millor.
Popular a Prats del Lluçanès

Tió, tió,
caga torró,
si no tens més
caga diners,
si ja tens massa
caga una carbassa.
Popular a Blanes

Caga tió,
caga torró;
si no et daré
cop de bastó.
Popular a Barcelona

Caga tió,
tió de Nadal;
posarem el porc en sal,
la gallina a la pastera,
i el poll a dalt del pi
toca, toca Valentí.
Popular a Barcelona

Caga tió, tió de Nadal;
posarem el porc en sal,
la gallina a la pastera
i el poll a dalt del pi.
Toca, toca Valentí.
Passen bous i vaques,
gallines amb sabates
i galls amb sabatons.
Correu, correu minyons,
que la teta fa torrons,
el vicari els ha tastat,
diu que són un poc salats.
Ai el brut, ai el porc,
ai el cara, cara, cara,
ai el brut, ai el porc,
ai el cara de pebrot.
Popular a Barcelona

 

Tió de Nadal,
dóna torrons
i raja vi blanc.
No ens doneu arengades
que són massa salades.
Popular a Valls

Caga tió,
si no et donaré
un cop de bastó.
Popular a Barcelona

Tió, tió,
caga torró;
caga amb força
que és més bo;
si no tens més
caga diners.
Popular a Girona

Ara venen festes,
festes glorioses,
dones curioses
renteu els plats,
renteu els tiónells,
que el tió està carregat
de torrons d'avellana,
de torrons de pinyó.
Per la virtut de Déu t'ha dat,
caga tió ben aviat.
Popular a Montcada

Caga tió,
que et daré un cop de bastó;
si no cagues torró fi
no dormirs amb mi.
Popular al Bages

Tió, tió,
tronc de Nadal;
caga torró
i pixa vi blanc.
Popular a Barcelona

Tió, tió,
cagatorró,
d'avellana i de pinyó,
pel naixement de Nostre Senyor;
que ja seré un bon minyó.
Si no ens dones un bon plat
et xafarem el cap.
Popular a Prats del Lluçanès

Caga tió,
pastetes i torró;
caga tió
i pixa vi blanc;
no caguis arengades
que són salades
caga torró,
que és molt millor
sinó et donaré
un cop de bastó.
Popular a Tarragona

Tió, tió,
caga tió;
caga coses bones
dolentes no.
Si no vols cagar
cop de bastó.
Popular a Ripoll

Caga tió,
caga torró
si no et donaré
un cop de bastó.
Popular a Sant Boi

Caga tió,
caga torró;
torró de Nadal,
si no tens més
caga diners
si no tens prou
caga un ou.
Popular a Sant Boi

Caga tió,
un bon cagalló,
si no tens avellanes
ni tens torró
tira't un pet
i que soni ben fort.
Popular a Barcelona

Caga tió,
d'avellana i de pinyó,
si no vols cagar
garrotada va.
Popular a Terrassa

Caga tió,
una llauna* de torró
pel pare i per la mare
i per mi no.
* també diuen:
"una teula..." o "una barra de torró"
Popular a Olot

Caga tió,
d'avellanes i torró;
pixa vi blanc
de les festes de Nadal.
Ara venen festes
festes glorioses
menjarem conill
i llebres si en tenim.
Caga tió
si no vols cagar
et donaré un cop de bastó.
Popular a Santa Margarida de Montbui

Caga tió,
d'avellanes i torró;
tant si cagues com si no
et donaré un cop de bastó.
Caga tió!!!
Popular a Barcelona

Caga tió,
caga neules i torró
si no vols cagar
serà pitjor.
Popular a Cassà de la Selva

Caga tió,
caga neules i torrons,
que són molt bons;
crec al pare
crec a la mare
no em faig mai el riu al llit,
caga tió ben seguit.
Popular a Cassà de la Selva

Caga tió,
com més cagaràs millor;
caga torrons
d'aquells més bons.
Popular a Bordils

Tió, tió, caga torró,
pel naixement del Nostre Senyor;
com més cagaràs
més content em faràs.
Popular a Girona

Bona casa i bona brasa,
bona brasa i bon tió
i bon Nadal que Déu ens do.
Popular a Girona

Parenostre del tió,
bona nit que Déu nos do;
ara vénen festes,
festes precioses,
dones curioses;
menjarem gall dindi,
menjarem torrons,
coques de pinyons.
Caga tió, caga torró,
d'avellana i de pinyó
i si és del més fi
encara millor.
Popular a Girona i a Manresa

Tió, tió,
caga torró;
si no vols cagar
no et donaré menjar.
Popular a Girona

Parenostre del tió,
un bon any que Déu nos do;
ara vénen festes,
festes glorioses.
Dones curioses,
renteu els plats
fregueu els tionells,
que el tió ja està empipat!
Popular a Barcelona

Caga tió,
de mel i mató;
de sucre ser millor;
caga torrons
i pixa vins dels bons.
Popular a Barcelona

Torronets baixeu del cel,
per la Verge Maria;
als que ploren
no els hi doneu,
per la Mare de Déu.
Tronca de Nadal,
dóna torrons,
i raja vi blanc.
No donis arengades
que són salades.
Popular a Valls

 

Per Nadal
posarem el porc en sal,
la gallina a la pastera,
el poll al cap del pi.
Ara baixen bous i vaques
i gallines amb sabates,
i capons amb esperons.
Correu, correu minyons,
que la vella fa torrons;
el vicari els ha tastat
diu que sn un xic salats!
Baixar Santa Anna,
tota arremangada;
baixar Sant Lluc,
tocant un canut.
Popular a Lleida

Tió de Nadal
no caguis arengades,
que són salades;
caga torrons
que són més bons,
caga taronges
que són ben dolces.
Popular a Lleida

Caga tió,
tió de Nadal,
posarem el pocs en sal,
la gallina a la pastera
i el poll a dalt del pi;
toca, toca, Valentí.
Ara passen bous i vaques,
gallines amb sabates
i galls amb sabatons.
Correu, correu minyons,
que la teta fa torrons,
el vicari els ha tastats
diu que són un poc salats.
Marieta, posa-hi mel;
Marieta, posa-hi sucre,
que seran un poc millor
i així cagarà el tió;
tió de Nadal,
que caga torrons
i pixa vi blanc.
Popular a Barcelona

Tió, tió,
caga torró
d'aquell tan bo
pel pare, per a la mare,
i per a tota la mainada.
Popular a Girona

Pare Nostre del tió,
bon Nadal que Déu nos do.
Ara vénen festes,
festes glorioses;
dones curioses
renteu els plats,
renteu-los bé,
que Nadal ja ve.
Rabassó de pina vella,
tu que ets tort i mal igual,
més m'estimo la teva merda
que el cap del meu corral.
Popular a Girona

Caga tió,
caga neules i torrons,
que són molt bons;
crec al pare,
crec a la mare,
no em faig mai el riu al llit,
caga tió de seguit!
Popular a Cassà de la Selva

Tió, tió,
caga torrons,
dels bons,
dels quatre cantons;
si no vols cagar
en .... et pegarà.
Popular a Prats de Lluçanès

Tió, tió,
caga torró,
si no vols cagar
en ....... et picarà.
Popular a Llagostera

Caga tió,
caga neules i torró,
d’avellana i de pinyó,
i si són dels fins millor.
Popular a Barcelona

Nadau tidún,
raja tidún,
se nu vos rajar
te daré un cop de bastún.
Popular a la Vall d'Aran

Tronca de Nadal,
dóna figues,
dóna caramels,
dóna arengades
que són salades.
Popular a Llesp

Tió de Nadal,
raja tió,
dóna coses bones
i dolentes no.
No donis arengades
que són salades;
dóna torrons i raja vi blanc.
Tió de Nadal, raja tió.
Popular a Cervera

De fet sempre ha estat una festa molt casolana i tradicional, en algunes llars entra volant per la finestra des de les muntanyes del Montseny, a altres potser ve de Montserrat. Però sigui com sigui a cada llar catalana trobem un petit tronc amb barretina que és més que una tradició, és un símbol.

Il·lustracions

Aquesta que us presento a continuació és una imatge noucentista on es fa palesa aquesta antiga tradició.

Tot i així, la imatge que tenim del Tió és molt similar a les següents:

Com podeu veure també, el Tió ha estat protagonista de molts contes i s’ha convertit en tradició en moltes escoles catalanes.

En aquesta imatge es mostra una de les tradicions Provençanes de tirar vi a sobre el Tió.

Aquesta imatge és referent a la Tronca d’Aragó.

Per fer-nos una idea de com és el personatge de Olentzero al País Basc, us adjunto la següent:

Recordeu de no oblidar-vos de fer Cagar el Tió.

Hola a tots i totes!

Com ja s'acosten les festes Nadalenques, m'he animat a escriure un parell de post sobre aquesta bonica època de l'any. Hi ha contes més infantils, d'altres més serios, d'altres per a més grandets... però tots amb un denominador comú: el Nadal.

LES JOGUINES DE L'ELISABET, Emma Thomson, Editorial Beascoa (2007) --> Aquest és un conte que resulta una mica estrany que hagi recomanat, pel fet de que és un conte amb solapes que s'aixequen; però és que em van encantar les il·lustracions. És maco sde debó, amb uns dibuixos molt dolços i alegres...

La història ens narra les aventures i desventures d'un grup de joguines d'una nena que han estat molt i molt temps tancats, fins que un bon dia la seva propietària els allibera de nou.

ON ÉS, EL CAGANER?, Teresa Giménez, Editorial Beascoa (2007) --> És una història que ens parla dels orígens d'aquest simpàtic personatge. Ho fa de manera alegre i divertida. De cop i volta sembla que del pessebre en surt una pudor estranya... De sobte el pessebre pren vida i tots els personatges noten aquella pudor.

UN TIÓ AMB VISTA, Gemma Lienas, Editorial La Galera (2007) --> S'acosta el Nadal i el Tió està esperant els informes que li ha d'enviar el Fumera per explicar-li si els nens s'han portat bé o no durant aquest darrer any. Però què passaria si el Fumera tingués problemes de vista?

EL CONTE DE NADAL, Charles Dikkens, La Galera (2001) --> Aquesta és la història de l'avar i miserable Senyor Scrooge, al que unes visites inesperades li faran obrir els ulls i adonar-se dels seus errors. A qui no li agrada aquesta història? A mi sempre m'ha fascinat.

QUI HA VIST L'HOME DELS NASSOS?, Annabel Sardans i Isaac Bosch, La Galera (2003) --> En Jan ens explica des del punt de vista d'un nen com viu els Nadals: les llums dels carrers, la família, els regals... fan que sigui una època en que se senti molt acompanyat.

Boniques il·lustracions acompanyen a una història de Nadal.

Fins aviat!

Il·lustració d'Elefant Trompeta (2007)

Sempre havia pensat que era molt bonica aquesta rateta, però també (d’això em vaig adonar amb els anys) força cobdiciosa i inocent.

 Trobar els orígens d’aquesta història no ha resultat pas fàcil.

Alguns diuen que els seus orígens són catalans, que és un conte típic de la literatura oral del nostre país, segles enrere. El primer que la va recopilar fou Maspons, ja l’any 1871. A Mallorca fou recopilada per Alcover amb el nom de “Sa rateta”, ja l’any 1904. Altres versions són: "La rateta i el gall" per Serra i Boldu(1930), "De què ve que els gats es mengin le rates" per Amades (1950) a Catalunya, i amb el nom de "Sa rateta polideta" per Castelló (1953) a Eivisa. 

Altres versions situen el primer original escrit a Espanya, publicat per Fernan Caballero a la seva obra Lágrimas el 1839 i a l’obra La Gaviota el 1856. Però no és fins més endavant que no s’escriu el conte sencer en un llibre anomenat: Oraciones, adivinanzas y refranes populares de 1877. Tot i així, he estat indagant més en aquests possibles orígens, i en la versió de Fernan Caballero la protagonista no és una rateta sinó una formiga. 

Però aquestes no són les úniques diferències que trobem amb la Rateta. Una d’elles és els inumbrables finals que he trobat de la mateixa història. 

El final que jo sempre he conegut i que de petita m’han explicat és que, després d’escoltar tots els seus pretendents. La rateta considerava que la veu més dolça era la del gat; amb ell s’hi casava i a la nit de noces se la menjava. 

Una altra versió diu que la pobra rateta és salvada en el darrer moment per tots els seus pretendents anteriors, però s’acaba quedant sola i sense cap d’ells. 

Una altra variant és que l’acaba salvant la seva veïna l’Oca que sent els seus crits ofegats quan el gat l’està intentant matar i que es queda sola plorant desconsoladament havent perdut tots els pretendents. 

Una versió molt suavitzada d’aquest conte clàssic és la de que el gat és vegetarià i així, mai no es menja a la rateta. 

De tots ells, el que més m’ha sorprès per desconegut, n’és un en que la rateta que veu des d’un inici les intencions del gat no es casa amb ell. Després arriba un darrer pretendent que és un ratolí (en algunes versions és el famós ratolí Pérez) i amb ell s’acaba casant.  

Una última versió més cruel que continua de l’anterior n’és la que diu que el ratolí cau a l’olla i mora i la pobra rateta se’l menja sense adonar-se’n. 

Tot plegat és, si més no, força curiós. Però encara em queden alguns secrets més per desvetllar.En la versió de Fernan Caballero, la protagonista és una formiga, però la història és molt similar a la de la rateta, per no dir que és la mateixa.Però al final s’acaba casant amb un ratolí Pérez que mora cuinat a l’olla. 

En la versió hispanoamericana, el conte es titula La cucarachita Mandinga i acaba igual que el conte de la formiga.

Com podeu veure la història no li ha deparat gaires finals feliços a la “rateta” d’arreu del món. Tot i així, al nostre país ha estat on se’n surt més ben parada.

Així que si alguna vegada us trobeu un dineret escombrant l’escaleta, no penseu gaire amb tot el que podreu comprar... ja que potser no acaba gaire bé.

I vet aquí un gos i vet aquí un gat (força dolent, per cert), aquest conte s’ha acabat. 

Il.lustracions

Us he portat unes quantes imatges de la rateta. Començant per aquestes il·lustracions clàssiques de la història de la rateta.  

Sens dubte les imatges que vénen a continuació són les de la meva Rateta, la rateta que m’explicaven quan era petita amb el típic conte siluetejat amb la protagonista a la portada. Una bonica rata de gris blanquinós amb vestit blau, delantal groc i un bonic llaç de color rosa al coll. La rateta dibuixada per Ferrándiz en un conte de l’any 1980 heredat del meu germà gran, publicat per l’editorial Edigraf.   

Altres versions i imatges més modernes de la protagonista, són aquestes dues. La primera publicada per Mercè Ballejo i Teresa Sabaté l’any 2004, la segona per Alicia Suárez. La darrea de les imatges fou publicada per l’editorial Combel, que ha recopilat en una col·lecció tot un seguit de clàssics entre els quals trobem aquest.    

Per acabar us porto una imatge de la Cucarachita Mandinga i el seu estimat ratolí Pérez el dia del seu casament.  

Quina és la vostra Rateta? Com era? Quina imatge en teniu?

Hola a tots i totes!

Últimament, són molts els famosos que es dediquen a escriure contes. Això vol dir que qualsevol pot escriure contes? Potser sí, ara que siguin de qualitat és discutible.

No per això, considero que tots els contes que escriuen els "famosos" hagin de ser dolents, però simplement, a ells els hi publiquen pel seu renom. Crec que hi ha gent molt vàlida que pel fet de no ser ningú, mai podrà publicar el seu propi conte, en canvi, ja qui es posa fer-ho com si fes xurros...

Hi ha contes molt predeterminats, que pensen en el que volen aconseguir (per exemple: que els nens aprenguin a conviure amb d'altres) i acaben oblidant la història que ens porta a quella consecució. És una opinió, i no teniu perquè estar-hi d'acord, però penso que és un tema molt interessant.

Fins aviat!

Hola a tots i totes! Avui us porto un conte molt especial, d'una autora que també ho és. Qui no li agradava quan era petit que la mare o el pare li expliqués un conte per dormir-se? Doncs bñe, la proposta d'avui va encaminada en aquest tema.

CONTES PER ANAR A DORMIR, Debi Gliori, Editorial Timun Mas (2006) --> Fa molt poquet que vaig descobrir aquest llibre a la biblioteca del meu barri, però el vaig descobrir en anglès. Al veure la il·lustradora, en seguida me'l vaig emportar a casa per mirar-lo amb més deteniment. I em va semblar simplement fantàstic. En l'edició anglesa s'inclou un Cd amb la narració de les històries per pròpia veu de la seva autora, però en la versió catalana no s'inclou CD.

Debi Gliori ens narra en aquest conte 9 històries per anar a dormir, 9 versions de contes clàssics amb un toc simpàtic, alegre, irònic i modern. Canvis originals, que li donen una volta més als clàssics preferits de la autora.

Els títols que inclou van des de la Gallineta vermella fins als Tres porquets, passant pel Ratolí de ciutat i el ratolí de camp, el Lleó i el ratolí o la Tortuga i la Llebre. També inclou títols menys coneguts al nostre país com: Sopa de Cargol o el Llop i el conill.

Magníficament il·lustrat com sempre, ens porta al imaginari màgic d'una de les millors autores d'àlbum il·lustrat dels nostres dies.

Fantàstic!